6 d'agost de 2006, Diumenge.
Iniciàm des de Tarragona a Radio.
Habaneras desde el Balcó.
El meu aviván a Cuba, a bordo del català.
El millor barco de guerra, de la flota d'Ultramar.
Al timoner y al nostramo, y catorze mariners.
Eres naix puja calella, de pala fluye.
Quan el catalán sortía la mar.
A los noites de Calella, vellen un cremán.
Mansa la guitarra, solían cantar.
Visca Catalunya, visca Catalunya, visca el catalán.
La guitarra, visca la guitarra, visca la guitarra.
Arribaren temps de guerra, de perfidies i traïcions.
I en el mar de les Andilles, retronaren els canons.
Els mariners de Calella, el meu avi en mig de tots.
Varem morir a cobertes al peu del canó.
Quan tal català sortia la mar.
Cridava el meu avi a Fanoix que està.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Hallo.
Canta d'Ortega Monasterio Habana Xica.
Vila Nova i la Jotruc, el poble que més estimo, allà on jo vull morir.
Has fet la història més vella, mirant sempre el mar dins.
Heu navegat dia i dia, els vells camins de la mar,
llontant amb la tramuntana, les zones i el temporal.
Llontant amb la tramuntana, les zones i el temporal.
En el port de Vilanova, quan els treuen de la mar,
aixells carregats d'història, per sempre allí van quedar.
Adeu, ciutat de València, adeu, via de Madrid.
Cansats de tanta tempesta, aquí heu vingut a morir.
Cansats de tanta tempesta, aquí heu vingut a morir.
Qui canta el seu mal espanta, qui canta viu de debò.
Qui plou, el seu mal augmenta, marienta no plori sol.
Per això cantem l'Havanera, el barinei i el patró.
Avui, dia de Sant Pere, a veure el mar canto jo.
Visca Sant Pere, gruiós, i la setmana del mar.
I visca l'Havanera, xica, el nostre poble estimat.
I visca l'Havanera, xica, el nostre poble estimat.
De Manuel María Ponce el Grubo, de Bilbo.
Vos populi ensofaréis a la orilla de un palmar.
A la orilla de un palmar, llovía a una joven bella.
Su boquita de coral, sus ojitos dos estrellas.
Al pasar le pregunté que quién estaba con ella
y me respondió llorando, sola, vivo en el palmar.
Soy huerfanita, no tengo padre ni madre,
ni un buen amigo que me quiera consolar.
Solita pasó la vida a la orilla del palmar
y solita voy y vengo como las olas del mar.
El ron está casi.
Al pasar le pregunté que quién estaba con ella.
y me respondió llorando, sola, vivo en el palmar.
Soy huerfanita, no tengo padre ni madre,
ni un buen amigo que me quiera consolar.
Solita pasó la vida a la orilla del palmar
y solita voy y vengo como las olas del mar.
Y solita voy y vengo como las olas del mar.
Si el autor de la anterior habanera era chilé,
tan bebo es, al da que está.
Pero, desconexem al seu nom.
L'Orfeón de Bermeo y Adiós lucero de mis noches
o el adiós del soldado.
Adiós, adiós, lucero de mis noches.
y con su lado
al que hayas la ventana.
No llores, no.
No llores, vida mía.
Te volveré mañana.
y en el cuarto
y en el cuarto
y en el cuarto
y en el cuarto
y en el cuarto
y en el cuarto
y en el cuarto
y en el cuarto
y en el cuarto
y en el cuarto
en el cuarto
y en el cuarto
y en el cuarto
Oh, oh, oh, oh, oh.
Luego, después, cuando a la oscura no se murió de sombra,
donde a bajó la luz de un día parido y triste un soldado espinaba.
Ya se divisa el origen del alma, y allá lo recosaron la luz de la mañana.
Y en el cuartel, con pedazos y amores, estamos tocando esta mañana.
Tocando a Diana, Diana, Diana.
El duet Argeu, molt joves,
ens canta a una de les cales de l'entorn de Palafruixer,
lletra de Narcissa Oliver i música de Josep Bastons, Tamariu.
De l'horitzó, la ratlla ben traçada,
que la trenyina daurada pel sol roc.
Canterra és fosc, cancara és matinada,
però a les coves d'en Gisbert ja hi neix el sol.
Va por que poc avança carregada,
Les cabines, les segueixen amb gran bo.
La majestà, molt quieta i aixecada,
l'aire maria ens promet un dia bo.
De la plaia l'he vist arribar,
i el silenci del matí d'estiu
he sentit els marines cantar.
Una avenera
Ata Mariu
L'Ara
L'Ara
L'Ara
Quan neix el sol
Ata Mariu
De l'iris va prenguent els colors
La gavina deixa somniu
I la mimosa obre ses flors
La mar, la roca, es va besant
El cor somni i un cant juliu
És aquell cant
Que surt del mar, que n'ets de petlla
Tant Mariu
De la plaia l'he vist arribar
I el silenci del matí d'estiu
He sentit els marines cantar
I el silenci del matí d'estiu
Ata Mariu
Ata Mariu
L'Ara
L'Ara
L'Ara
L'Ara
L'Ara
L'Ara
Quan neix el sol
Ata Mariu
L'Ara
L'Ara
L'Ara
L'Ara
L'Ara
L'Ara
L'Ara
que deixa somniu
i la mimosa
obre ses flors
la mar, la roca es va
besant, el cor somnia
un cant juliu
és aquell cant
que surt del mar
que n'ets de petlla
te mariu
la mar, la roca es va
besant, el cor somnia
un cant juliu
és aquell cant
que surt del mar
que n'ets de petlla
te mariu
diuen
que data del 1855
l'habanera
que ara sentirem
podria ser que es cantés
el dia que va quedar oberta la línia
de ferrocarril Tarragona-Barcelona
l'any 1865
o sigui
de un anys després
no ho sabrem
de Sebastián Iradier
La Paloma
La Paloma
Cuando
salí de la
Habana
valga
me dio
de la
Nadie
Nadie
me ha
visto
salir
si no fui
yo
de la
y una
y una
linda
linda
guachinanga
con una flor
se vino
detrás de mí
de mí
que sí
que sí
señor
si a tu ventana
llega una paloma
trátala con cariño
que es mi persona
que es mi persona
cuéntale tus amores
bien de mi vida
coronara
coronara de flores
que es cosa
que es cosa
mía
ay
chinita
que sí
ay
que dame
tu amor
ay
que vente
conmigo
chinita
a donde
vivo
yo
ay
chinita
que sí
ay
que dame
tu amor
ay
que vente
conmigo
chinita
a donde
vivo
yo
si un jardinero de amor
siembra una flor
y se va
viene otro y la cultiva
de cual de los dos será
si a tu ventana llega una paloma
trátala con cariño
cariño
que es mi persona
cuéntale tus amores
bien de mi vida
coronara de flores
que es cosa mía
ay
chinita
que sí
ay
que dame
tu amor
ay
que vente
conmigo
chinita
a donde
vivo
yo
ay
chinita
que sí
ay
que dame
tu amor
ay
que vente
conmigo
chinita
a donde
vivo
yo
a donde
vivo
yo
alba
un
de los grupos
pioneres
en el mundo de la habanera
grabar en line
1986
las lágrimas
de la vida
de la vida
de la vida
de la vida
de la vida
a donde
de la vida
de la vida
de la vida
de la vida
el mundo de la vida
Sous-titrage Société Radio-Canada
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...

...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...
...