Fèbreu del 2006, Diumenge, dia 5.
I ja sentim la melodia de...
Habaneras, desde el balcó.
La barqueta de l'Albert
S'engronxa damunt les zones,
Sempre té un aire després.
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
Sempre d'una vela blanca
S'endinsa en el baromel
La barqueta de l'Albert
Que n'és de bo en aquest cel tan blau?
Que n'és de bo en cel marceret?
Que n'és de bonica la barqueta de l'Albert?
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
És la nineta estimada
D'aquella que l'ha pagada
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
És un bo sinet de vida
Una rialla d'alegria
La barqueta de l'Albert
Que n'és de bo en aquest cel tan blau?
Que n'és de dolç el marceret?
Que n'és de bonica la barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
És una mirada dolça
El sol és la dolça
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
Una déu ple d'esperança
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
Que n'és de bo en aquest cel tan blau?
Que n'és de dolç el marceret?
Que n'és de bonica la barqueta de l'Albert?
Que n'és de bo en aquest cel tan blau?
Que n'és de dolç el marceret?
Que n'és de bonica la barqueta de l'Albert?
La barqueta de l'Albert
Canya dolça de Reus
Cantar de Jordi Ponti
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
Les veus de bot
Ens dediquen una vanera de l'empordanès Ramon Carreras
Un dels músics catalans més prolífics
Calamongó
Calamongó
Calamongó
Calamongó
Calamongó
Calamongó
Calamongó
Calamongó
Ien
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!






Fins demà!
Estaran presents
el proper diumenge,
avall,
a la cinquena trobada
de gruves de gruves,
de gruves de avaneras
de las comarcas tarragoninas.
Aires del tarragonés,
y de bastones,
y de bastones y casanovas,
Lola la tabernera.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Arribem a l'Hospital de l'Infant on Ben Ford interpreta, amb lletra de Jaume Romaguera i música de Gerard Figors, primera veu i acordonista del grup, sobre la arena.
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Inst demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Perra del Mediterrani, tu per mi ets la més amada,
i amb amor et vull cantar, et vull cantar,
una descaparimenta, melodia de l'amor.
Per fi que les rocs se destenen, que avui en un sòntim les he dibuixat.
Quan la nit s'obre la fosca, reconempar el somriu,
els marillets brillen el roc, i el blau de l'alma reviu,
la farola s'il·lumina, i el port de brigà i et fa,
i et contempla el cap inclina, tres gocs dignes d'adminar.
i l'alma reviu.
L'alma reviu.
Costa deurada estimada, presol del vell pescador,
i Tarragona t'abraça, un plicors d'il·lusió.
La llavejada refresca, i s'estén a l'horitzó,
i sembla que l'alma s'encresta, i molt valent el mariner és la por.
de l'alma reviu.
Quan la nit s'obre la fosca, reconempar el somriu,
els mariners brillen el roc, i el blau de l'alma reviu,
el blau de l'alma reviu, la farola s'il·lumina,
i el port de brigà i et fa, i et contempla el cap inclina,
és gocs digne d'adminar, és gocs digne d'adminar,
el blau de l'alma reviu.
Veles i vents són de Calafell.
Probablement serà el grup actuant més nombrós dels que hi actuen.
Ara el sentim en una peça de Ramon Carreras titulada El llop de mar.
El llop de mar.
En 70 anys a l'esquena, la pipa sempre flor de llavi,
contemplant la nit serena, per a la mar s'hi passeja un avi.
Tota la vida grunxat per les ones, amb son bastó caminant a l'atzar,
contemplant la nit serena, s'hi passeja un llop de mar.
quan el temporal i la tramuntana inflava les peles d'un vell bergantí.
d'un vell bergantí.
Jo ho veia ferrar el pal de Massara,
cridava ben fort.
El mar és pendent, i ara que ja és vell i el vespre no marxa,
ja no va a la pesca, ja no té companys,
només va a passeig i enyora la xarxa.
Camina feixut pel pes de tants dos.
quan el temporal i la tramuntana inflava les peles d'un vell bergantí.
quan el veia ferrat el pal de Massara, cridava ben fort.
El mar és pendent, i ara que ja és vell i el vespre no marxa,
ja no va a la pesca, ja no té companys,
només va a passeig i enyora la xarxa.
Camina feixut pel pes de tants dos.
Gràcies.
Són de Valls, on el diumenge, 12 de febrer, proper diumenge,
tindrà lloc a les 6 de la tarda al Centre Cultural
la cinquena trobada de grups d'habaneres de les comarques tarragonines.
Esteu invitats.
D'Antonio Burgos i Carlos Cano canten Habaneres de Càdiz.
Desde que estuve, niña, en La Habana, no se me puede olvidar.
Tanto Càdiz ante mi ventana, a cita lejana,
aquella mañana pude contemplar,
las olas de la caleta, esplata quieta.
Rompían contra las rocas de aquel paseo,
y al bamboleo de aquellas bocas, allí le llaman el malecón.
Había coches de caballos, era por mayo.
Sonaban por la Alameda, por Puerta Tierra,
y me traían, ay, tierra mía, desde mi Cádiz del mismo sol.
El son de los puertos, dulzor de guayaba, calabaza huerto,
aún pregunto quién me lo cantaba.
Tengo un amor en La Habana, y el otro en Andalucía.
Ya no te he visto y a ti, tierra mía, más cerca que la mañana,
y apareció en mi ventana de La Habana colonial.
Canto Cádiz la catedral, la viña y el mentidero,
y verán que no exagero, si al cantar la habanera repito,
La Habana en Cádiz con más negritos, Cádiz en Habana con más asadero.
Verán que tengo mi alma en La Habana, no se me puede olvidar.
Canto un tango y es una habanera, la misma manera.
Tan dulce y galana, y el mismo compás.
Por la parte del Caribe, así se escribe.
Cuando una canción de amor es canción tan rica,
se la dedican los trovadores, a una muchacha o a una ciudad.
Y yo a Cádiz le dedico, y te lo explico.
Porque te canto este tango, que sabe a mango.
De esta manera, de esta manera, de piriñaca y de carnaval.
Son de chivota, sabor de melaza, cuantana muy corta, que lo canta un coro en la plaza.
Tengo un amor en La Habana, y el otro en Andalucía.
No te he visto y aquí, tierra mía, más cerca que la mañana.
Y apareció en mi ventana de La Habana colonial.
Toca mi la catedral, la viña y el mentidero.
Y verán que no exagero, si al cantar la habanera repito.
La Habana y Cádiz con más negritos, Cádiz en La Habana con más saleros.
Ella me habló en la bahía, de la isla donde nació.
Y no desde Cádiz, sino desde el control de Tarragona Radio, Núria Cartaña.
Y os parla Javier Pardina.
El domenaje, a dos quarts de 10 del matí, aquí, amb nosaltres, per escoltar.
Habaneras desde el balcón.
De callos y de manglares, de guajiros y palmares, oíos y de su amor.