Inixiem des de Tarragona a Radio, avui, d'un any 30 d'abril de 2006,
a Baneres, des del Balcó.
Por el mar, del Habanón, llegaba una barba,
encalló, encalló en torre vieja de España.
Tierra del sol, playa sin par,
y el marino al mirar recordó con amor a su comparador.
Como allí, con sus playas inmensas y bellas,
como allí, son sus gentes amables y buenas.
Como si fuera mi hermano, pero el tiempo vivió,
y cuando le preguntaron si se marchaba,
el contesto, el contesto.
No podré vivir en otra tierra,
no podré vivir en otra tierra,
ya, jamás, jamás me iré de mi torre vieja.
Nacieron con toda el alma, como si hubiera nacido en ella.
Ven, digo, en feliz momento, en que por suerte me conociera.
el apellido en otra tierra.
Vuelvo, yo grande llamar hicierta.
El respeto ver workflow en todo el花,
y el divisor popular veráz Dienstag.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
L'Orfeo, voces crevillentinas y la popular dicen que se muere el mar.
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!

Un temps, component de la companyia d'Ernesto Lecuena, escrivi la música, Adolfo Utrera la lletra, fou composta com a vanera.
Amb els viatges d'anada i tornada i la transmissió oral, els rismes musicals podien variar.
Escolteu a Nakin Gold cantant a rime de bolero Aquellos Ojos Verdes.
Aquellos Ojos Verdes
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A l'Argentina, les Sabaneres, les Milongas i els Milongones, se'ls anomenava també tangos per la seva semblança rítmica.
Javier Patricio Pérez Álvarez
més conegut com Gato Pérez
canta la seva composició
Milonga Habanera
subtitulada
Afer Zona Franca
i titulada
Veneno Blanco
En esos barrios húmedos
húmedos y grises
muy cerca del muelle
donde atracan los barcos
que llevan containers
y enormes artefactos
hay astutos malandrines
que viven del contrabando
en ese paraje solitario
solo fábricas y asfalto
a golpes por la vida
se abren paso dos muchachos
transportando una cartera misteriosa
que lleva a muerte
en forma de veneno blanco
que reco son
del perc
en forma de ser
lloradines
lloradines
lloradines
lloradines
mil o'a
lloradines
que
zaraz
Llorantes del peligro en que se envuelven
sin saber qué les aguarda al otro lado.
Alegremente saltan una y otra valla
escapando del control de la frontera y de los guardias.
Súbitamente en el frío de la noche
uno de ellos se desploma malherido
mientras una rata surgida del silencio
escapa con la mercancía millonaria.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música

Música
Música
Música
Música
A partir de la meitat del segle XIX, la Sarsuela va protagonitzar una part molt important de la cançó popular,
ya que dins dins d'ella había diferents llenares musicals, llotas, balsos, boleros y habaneras.
El baritón Carlos Álvarez,
Carlos Álvarez, canta de Marina, composta a Peremilio Arrieta, la vanera, dichoso aquel que tiene.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una de las dues habaneras de la sarsuela de Fernández Caballero,
los sobrinos del Capitán Grana,
estrenada al Teatre Circo de Barcelona en 1877,
anomena a la dona chilena.
Per això, el seu títol, el coro cantores de Madrid
y coro de fumadores o la mujer chilena.
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!