El dia de febrero de 2006
Ara és el dia
i com no, al moment
Ella me habló en la bahía
Con el viento en libertad
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras avanzat
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde del balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Habaneras desde el balcón
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!










Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
Bona gent que ens escolteu!
que ens escolteu!
ara que ens escolteu!
Ara que ens ve a la memòria!
Us cantarem una història!
Que mai més no oblidarem!
No oblidarem!
Era el seu nom!
Salvador!
Per aquells que el coneixien!
Per aquells que el coneixien!
tan sols li deia!
Tan sol!
Li deia una bona!
I en darrere!
Sofà!
I molt poques!
I un mariner de gran brevesa!
Li agradava la cervesa!
i tenia molt bon cor!
I tenia molt bon cor!
Molt bon cor!
Ell estava enamorada!
En enamorada!
D'una rosseta estrangera!
que el treia de polleguera!
I el tenien de banà!
En de banà!
En mots dolços com la mel!
No sé com...
Aquella mena d'arpia!
Amor de terra li oferia!
Per el miro ni el fe!
Trenia el fe!
Quan la bossa se'n va anar!
Si se'n va deixar un pam de nas!
I com passen aquests cas!
De seguida el va oblidar!
El va oblidar!
Deixar ben pelat!
Si ben pelat!
Sortia la pesca!
I sempre buscava greca!
Borratxo i mal carat!
I mal carat!
I mal carat!
I mal carat!
I mal carat!
Si...
Així acaba aquest relat!
D'aquell pobre somietruites!
D'aquell pobre somietruites!
I el que va tan guau farà.
Cavall Bernat, enregistrada en 1986.
Canta de Pol Girbal, la lletra i de Josep Bastons.
La música Calella de les Sabaneres.
La música Calella de les Sabaneres.
No que vinguis gaire més cap al gosgol.
Cerca davant de les illes, les illes formigues.
I allà em trobaràs a Calella.
Que és la meva vana, que és la meva vana,
Que és la meva vana, que és la meva vana,
Valvella, Portó.
Calella de nors, sabaneres,
Calella dels pins i del mar,
Calella de barques i benes,
Calella en cesà de cremats,
Calella de l'alt, sabaneres,
Calella del blau i l'herbó,
Calella dels pins i les goltes,
Calella, guardem un redó.
Calella blanca, Calella fina,
Tens la gavina en prop del fina sóc,
com s'ha mantit,
Calella de llim,
i gent que canta i que viu,
Calella de bo.
Calella blanca,
Calella fina,
la gavina en prop del fina sóc,
com s'ha mantit,
Fins demà!
Ecos de Antanyo, grup xilè dirigit per Sònia Pinto, component també de Trehuaco,
un altre grup de música tradicional d'aquest país,
interpreten una manera que desconec el seu autor, allà en les playes.
Allà en les playes,
llà, llà, llà, llà, llà, llà, llà.
L'antra el caugasondo caudal,
crecen hermosos los limoneros,
dora sus frutos el plataná.
Y en sus orillas, de verde y grana, la gasa luce su blanco fumar.
Vuelvan alegres las mariposas, libando mieles entre las rosas, que deshojadas cayendo va.
En medio de los bosques de cocoteros, se arrastran cristalinos los arroyuelos.
Y en su carrera, y en su carrera, besan las frescas flores de las praderas.
Con los verjujos que trepadores cerca del río suelen crecer.
Tejió mi madre, la débil cuna, donde mi infancia y yo columpié.
Quiso el destino, cruel y tirano, que abandonara mi dulce hogar.
Allá en las playas, lejos, muy lejos, do arrastre al cauca su hondo caudal.
Los recuerdos primeros de mis amores, quedaron escondidos entre las flores.
Y en su carrera, y en su carrera, besan las frescas flores de las praderas.
I continuarem per Chile, perquè altre cantant d'allà ens canta una manera del seu enregistrament,
titulat Les Cases de Canto, llocs que van existir a Santiago de Chile i a Valparaíso fins a la dècada de 1930.
Un altre dia us comentaré de què es tractaven aquests llocs privats.
El títol de l'habanera Olvida-me.
Olvídame, yo nunca he pretendido
El títol de l'habanera Olvida-me.
Olvídame, mi amor idolatrado.
El títol de l'habanera Olvida-me.
El títol de l'habanera Olvida-me.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
La gran habanera de Sebastián Iradier és la que ens dedica al pianista crioll Jerry Roy Morton.
La Paloma.
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
també!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
d'Edeo Dalmatí.
A Sigut, desde Tarragona Radio,
habaneras, desde el Balcó.