This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
Música
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
3 de septiembre de 2006
es el momento de comenzar
habaneras desde el balcón
Bella mulata vuelve a tu nido
tu marinero no volverá
Bella mulata
Bella mulata
Vuelve a tu nido
tu marinero no volverá
tú ya conoces a los marinos
primero ama, luego se van
se van, se van
ay sí, yo te haré muy feliz
ay sí, ay sí, ay no
ay no, ay no
no me niegues tu amor
ay sí, ay no
ay sí, ay sí
quedaré junto a ti
ay sí, ay no
ay sí, ay no
ay no, viviremos los dos
ay sí, ay no
ay sí, ay no
que los marinos son como el viento
que los marinos son como el viento
cuyo destino
cuyo destino es navegar
norte la vida
sur son los puertos
este en tus brazos
o este en la mar
la mar, la mar
ay sí, ay sí
yo te haré muy feliz
ay sí, ay sí, ay sí
ay no, ay no
ay no me niegues tu amor
ay no, ay sí
ay no, ay sí
ay sí, ay sí
que quedaré junto a ti
ay sí, ay no
ay sí, ay no
ay no
viviremos los dos
ay sí, ay no
ay sí, ay no
tú no quisiste
él te querido
te lo decía
te lo decía
de corazón
y sus palabras
no eran mentiras
una vez lejos
se le olvidó
se le olvidó
ay sí, ay sí, ay sí
ay sí, ay sí, ay yo te haré muy feliz
se le olvidó
se le olvidó
ay sí, ay sí, ay yo te haré muy feliz
ay sí, ay sí, ay sí
ay no
ay no, ay no
me niegues tu amor
ay sí, ay sí
ay no
ay sí, ay sí
ay no
ay no
quedaré junto a ti
ay sí, ay no
ay sí, ay no
ay no
viviremos los dos
ay sí, ay no
ay sí, ay no
a la tarde de 2001
a Terrassa
sentirem a Bail Paradís
en una cançó
del Gran Mestre
Plora Guitarra
Si penses que perquè canto jo estic alegre
si penses que una guitarra no sap plorar
no oblidis que fins a les roses tenen espines
no oblidis que fins al vidre es pot trencar
recorda qui t'escrivia cartes sincera
recorda qui t'escrivia cartes d'amor
recorda les meves roses de primavera
llocs d'una vida que surten del cor
canta a la verda primavera
canta por el mar platejat
canta per dinar torrentena
canta a la quietud de la mar
mirar
mira
el gote que me mora
mira
ma triste soledad
penso en tu
totes les hores
de nit i dia
vull ser al teu costat
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Penso en tu totes les hores
De nit i dia vull ser al teu costat
El grup bergantí en el mateix homenatge
Interpretà d'Ortega Monasterio 1,7
La Rosa del Port
La Rosa del Port
La Rosa del Port
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Ahore!
Avui és festa del camp, la verja més marinera.
I portarem a la barra roses de munt.
I si no pots venir a mi,
em portarés a l'alcán.
Pensa que lluny de la cama,
o el món se cala,
avui és la rossa del cor,
quan surt de la mar,
les banques de vines la van portar,
els gassos alçats,
la Déu criden tots,
i ja ara canvia el petó,
la dos en dos.
Quan vinguin les oranetes,
quan torni la primavera,
veuràs del món de la prada,
les flors de mar,
i tot en l'engrescador,
cantarina i ria a l'ell,
vindràs per sempre estimar
al meu costat.
Al meu costat,
vine,
retornet i lluny,
flors de ginés pel torrer,
amb muros dits a la cama,
caillant la tarda,
el sucolet,
la rossa del cor,
quan surt de la mar,
les banques de vines la van portar,
els braços alçats,
la Déu criden tots,
i jo t'envio petó,
de dos en dos.
i jo t'envio petó,
de dos en dos.
i jo t'envio petó,
Fins demà!
Fins demà!
La manera més emblemàtica d'Ortega Monasterio, mentre ell els anava dirigint.
El meu avi.
Fins demà!
El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi, el meu avi, el meu avi.
El meu avi, el meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
.
El meu avi.
El meu avi.
.
El meu avi.
.
El meu avi.
.
El meu avi.
.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
El meu avi.
Arribaren temps de guerra.
Departelles i traïcions.
I en el mar de les Antilles.
Retornaren els canons.
Els mariners de Calvella.
Davale.
El meu avi.
Sebastian,
El meu avi.
Essentialti found a �ai instead.
Agrel redistrib будете.
El meu avi.
El meu avi.
I en el Barat.
Avui en els altres grups.
T lira.
Tata Maude n'espera.
I,
Aüt in mínimament.
Avons ecology.
Aten askeda-kova.
Però els valents a bordo no varen tornar, no varen tornar.
Vinguera la culpa, els avalicats.
Por un que acabava, sortia la part.
Noi, noi, noi, noi, noi, noi, noi, noi, noi, noi.
Vinguera la culpa, els avalicats.
Vinguera la culpa, les avalicats.
Vinguera la culpa, les avalicats.
Viella Noé es dedica a recopilar i estudiar músiques tradicionals per a l'Aragó des de fa bastant temps.
Aquestes que ens ofereixen pertanyen a un treball de camp realitzat a finals dels anys 80.
I les arbres lletres són tradicionals i estan recollides en dos cançons habaneres.
A l'Aragó des de faixos.
Gràcies.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Già!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Rirá que viene y nos entretiene la tempestad.
Mi gondolera vuela ligera y recorre el mar.
Rirá que viene y nos entretiene la tempestad.
Arriba ya, furioso vendaval.
Recogen la venda que en la estrella brilla ya.
Y aquí hace un cepillo blanco y en el calmado se verá.
Mitigando la pena la sirena con ardor.
Llega muerto seguro, pues te juro que es mi amor.
Recogen la venda que en la estrella brilla ya.
Si se ve, si se ve, mitigando la pena la sirena con ardor.
Llega muerto seguro, pues te juro que es mi amor.
Si que es mi amor, si que es mi amor, si que es mi amor.
Mi amor, mi amor.
Y en la propera habanera, us diem madeu.
La agrupación vocal Eduardo Torres de Albaida, Valencia.
Interpreta de Calcera, Caminemos en el mar.
Llega muerto seguro, pues te juro que es mi amor.
En el mar, en el mar, en el mar, caminos aventuras.
Para que vele donde tu ilusión, a mi playa de vez sin naufragar.
Ven a mi, como viene el barco del pescador.
Ven a mi, como viene el barco del pescador.
Ven a mi, que a mi lado quiero hacerte soñar, cariciar.
De un nuevo amor, que a mi lado quiero hacerte soñar.
Todas las cariciar, de un nuevo amor.
Ven a mi, ven a mi, ven a mi, a mi.
En el mar, en el mar, en el mar, caminos aventuras.
En el mar, en el mar, caminos aventuras.
Para que vele donde tu ilusión, a mi playa de vez sin naufragar.
La, la, la, la, la...
Corre vieja, acuarela marinera.
Primavera, florecida como el mar.
Clorecida en la brisa del mar.
Torrevieja, las cadencias de las olas,
Marcarola, que quiere encantar.
Torrevieja, es tu luna guamarita,
Que lo mío es el frío del canal.
Llevaré tu recuerdo siempre en mí,
Y jamás olvidarte, aunque estés lejos de mí.
Torrevieja, la marina marinera,
Primavera, es tu luna guamarita,
Torrevieja, las cadencias de tus olas,
Marcarola, la du noche que no canta.
Torrevieja, es tu luna guamarita,
Que lo mío es el frío del canal.
Torrevieja, la marina marinera,
Que lo mío es el frío del canal.
Llevaré tu recuerdo siempre en mí,
Y jamás podré olvidarte, aunque estés lejos de mí.
Y caminando por las zonas de Tarragona Radio,
Nuria Cartañá y Abie Pardina,
Osemo Ferit, habaneras, desde el Balcó,
Fins al proper diumenge a dos cuarts de Déo, del Matí.
De la isla donde nació, mientras el alba naciente,
Surgió por el horizonte, bañándonos con su luz.
Ella me habló en la bahía, con el viento en libertad,
De callos y de manduárez, de guajiros y palmares,
Oíos y de su amor.
Mulata es, la cubanita,
Y allá en La Habana me habló de sueños,
De caña dulce y de buen café.
Mulata es, la cubanita,
Y allá en La Habana, con su sonrisa,
Medio galana, tabaco y ron.
Sentados en la bahía, contemplando el mar azul,
Yo le cante esta manera, con la brisa caribeña,
Que acarició nuestra piel.
Música
Enfim
por la p ouvida
Emocion
La Habana
Surgió
La Habana