El llibre de la baía de la isla donde nació
Mientras el alba naciente surgió por el horizonte
Diumenge, 19 de febrer de 2006, comença el temps
Davaneras desde el balcón
Me'n va a cercar la fortuna a un tremor
A bo, per penyora tot treu el meu cor
Amb tu sempre m'has pensada
Y el día que torne serás la mujer
Ya navega, mandintra, dintra
Aquell baixer de Viral
Y a la terra catalana es va llunyar
I el seu record no hi comença a cantar
Adéu l'escara, adéu empúria
Són res més bé
Són res més bé
La vora a la mar
Sento una angoixa
Volria plorar
Adéu, m'ha promès
Adéu, m'ha promès
Adéu, m'ha promès
A la mar
A l'Havana, anys està vint, s'ha posat el dia d'on tornar.
Més la carta que la mare li envia, li diu que ja és casada la Montserrat.
Més la carta que la mare li envia, li diu que ja és casada la Montserrat.
Més la carta que la mare li envia, li diu que ja és casada la Montserrat.
Més la carta que la mare li envia, li diu que ja és casada la Montserrat.
Joan Lara és l'autor de aquesta habanera sentimental i patriòtica que hem sentit.
Una habanera antiga i popular és arribar ara, però que no sé exactament què la interpreta tan mateix que la anterior.
El títol, Ai Lola, si tu me quieres.
Ai Lola, si tu me quieres, voy a comprarte, voy a comprarte.

A l'Havana, si tu me quieres, voy a comprarte, voy a comprarte.
A l'Havana, si tu me quieres, voy a comprarte, voy a comprarte.
Tintol, Ai Lola, si tu me quieres, voy a comprarte.
A l'Havana, si tu me quieres, voy a comprarte.
A l'Havana, si tu me quieres, voy a comprarte.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit

Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Agur
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit