Fèbreu del 2006, Diumenge, dia 5.
I ja sentim la melodia de...
Habaneras, desde el balcó.
La barqueta de l'Albert
S'engronxa damunt les zones,
Sempre té un aire després.
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
Sempre d'una vela blanca
S'endinsa en el baromel
La barqueta de l'Albert
Que n'és de bo en aquest cel tan blau?
Que n'és de bo en cel marceret?
Que n'és de bonica la barqueta de l'Albert?
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
És la nineta estimada
D'aquella que l'ha pagada
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
És un bo sinet de vida
Una rialla d'alegria
La barqueta de l'Albert
Que n'és de bo en aquest cel tan blau?
Que n'és de dolç el marceret?
Que n'és de bonica la barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
És una mirada dolça
El sol és la dolça
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
Una déu ple d'esperança
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
Que n'és de bo en aquest cel tan blau?
Que n'és de dolç el marceret?
Que n'és de bonica la barqueta de l'Albert?
Que n'és de bo en aquest cel tan blau?
Que n'és de dolç el marceret?
Que n'és de bonica la barqueta de l'Albert?
La barqueta de l'Albert
Canya dolça de Reus
Cantar de Jordi Ponti
La barqueta de l'Albert
La barqueta de l'Albert
Les veus de bot
Ens dediquen una vanera de l'empordanès Ramon Carreras
Un dels músics catalans més prolífics
Calamongó
Calamongó
Calamongó
A l'Albert
Si te serem solo
Calamongó
Calamongó
Calamongó
I
Abogén
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!




Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
demà!
demà!
Fins demà!
!
Fins demà!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Baixant pel nostre litoral de la Mediterrània,
arribem a l'Hospital de l'Infana on Ben Ford interpreta,
amb lletra de Jaume Romaguera i música de Gerard Figors,
primera veu i acordonista del grup,
sobre la arena.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
!
a la cantada de ball,
la cantada de ball hi haurà, com no,
ron cremat.
Si passeient per la nostra costa podrem gaudir millor d'ella,
sentint el grup de la secuita olla barrellada,
perquè ens canta de Virgili i Joan Andreu Costa Daurada.
Música
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
i el pes de tants anys.
Quan el temporal i la tramuntana
inflaven les veles d'un vell bergantí,
jo el veia aferrat al pal de Massana,
cridava ben fort.
El mar és per mi,
i ara que ja és vell i el vespre no marxa,
ja no va la pesca, ja no té companys,
només fa passeig i enyora la xarxa.
El dia feixut pel pes de tants anys.
Gràcies.
Són de Valls, on el diumenge, 12 de febrer,
proper diumenge,
tindrà lloc a les 6 de la tarda al Centre Cultural
la cinquena trobada de grups d'habaneres
de les comarques tarragonines.
Esteu invitats.
D'Antonio Burgos i Carlos Cano
canten Habaneres de Càdiz.
Desde que estuve niña en La Habana
no se me puede olvidar
tanto Càdiz ante mi ventana,
a la cita lejana,
aquella mañana pude contemplar
las olas de la caleta,
esplata quieta.
Rompían contra las rocas de aquel paseo
y al bamboleo de aquellas pocas
allí le llaman el malecón.
Había coches de caballos,
era por mayo,
sonaban por la Alameda,
por Puerta Tierra
y me traían,
¡ay, tierra mía!
desde mi Cádiz
desde mi Cádiz
del mismo sol.
El son de los puertos,
dulzor de guayaba,
calabaza huerto,
aún pregunto quién me lo cantaba.
Tengo un amor en La Habana
y el otro en Andalucía
ya no te he visto
y a ti,
tierra mía,
más cerca que la mañana
y apareció en mi ventana
de La Habana colonial
tocada y la catedral
la viña y el mentidero
y verán que no exagero
si al cantar la habanera repito
La Habana en Cádiz con más negritos
calle La Habana con más asadero.
Verán que tengo mi alma en La Habana
no se me puede olvidar
canto un tango y es una habanera
la misma manera
tan dulce y galana
y el mismo compás
por la parte del Caribe
así se escribe
Cuando una canción de amor
es canción tan rica
se la dedican los trovadores
a una muchacha o a una ciudad
y yo a Cádiz le dedico
y te lo explico
porque te canto este tango
que sabe a mango
de esta manera, de esta manera
de piriñaca y de carnaval
son de chivota
sabor de melaza
cuantana muy corta
que lo canta un coro en la plaza
tengo un amor en La Habana
y el otro en Andalucía
no te he visto y a mi tierra mía
más cerca que la mañana
y apareció en mi ventana
de La Habana colonial
tocada y la catedral
la viña y el mentidero
y verán que no exagero
si al cantar la habanera repito
La Habana y Cádiz con más negritos
Cádiz en La Habana con más saleros
La Habana y Cádiz con más negritos
Cádiz en La Habana con más saleros
La Habana y Cádiz con más negritos
Cádiz en La Habana con más saleros
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
y no desde Cádiz
sino desde el control de Tarragona
Rádio Núria Cartañá
y os parla Javier Pardina
el domenaje a dos quarts de 10 del matí
aquí amb nosotros
para escuchar
Habaneras desde el balcón
de callos y de manglares
de guajiros y palmares
voy así de su amor
y no desde Cádiz