Tarragona Radio y a todos los oyentes del tren
un beso grandísimo de esta artista, pequeña artista
que ahora comienza y que espera que tengáis que oír muchísimos años
y por supuesto de la Fer de Neflex.
Escuchar siempre el tren en Radio Tarragona.
Hola, bona tarda i benvinguts al tren, el vostre magazín juvenil
que com cada dijous us acompanya al Dial de Tarragona Ràdio.
Gràcies un cop més als pares, mares, germans, germanes
i parets baris de cadascun dels membres del nostre programa
per encendre un cop més la ràdio i fer creure aquesta santa casa
que hi ha algú que ens escolta.
De fet, seria fàcil esbrinar si hi ha gent que ens escolta.
Sí? Com?
Doncs molt senzill, Joan. Escolta i aprèn.
Atenció, oyents del tren.
Les primeres 100 persones que truquin a Tarragona Ràdio
a partir d'aquest moment entraran en el sorteig de dos paquets
per anar a veure la final de la Champions a París.
Maria, però què fas?
Doncs comprovar el nivell d'audiència que tenim.
I si ara truquen de debò, què els hi hem de dir?
Doncs que era conya i que facin el favor de calmar-se
perquè ja està bé amb la bruna del futbol.
Que si l'Astic juga, Tarragona paralitzada.
Que si el Barça juga, Tarragona i la resta del país paralitzats.
que l'equip de Pontones del Segura juga,
doncs l'equip de Pontones del Segura paralitzat també.
Què hi farem?
Això, de fet, ja ha fet temps.
Perquè, de fet, el futbol és una mica com l'estil de romans,
però d'ara, no?
El tema és tenir el poble distret,
tots concentrats i cridant com a possessors dins un gran recinte,
mentre fora d'això tot segueix igual de futur.
Tu deixa-te estar de discursos morals,
que sempre tu tan políticament incorrecta.
A més, tu segur que ets el típic tio torracollons,
a qui no agrada gens ni mica el futbol
i jugant al món se li atura per un partit,
ha d'acabar amb els amigotes, resignat, avorrit,
mirant la tele perquè no té cap altre remei.
Ostres, doncs, ho vas encertant.
A més, em jugo un sopar
que no tens la més remota idea de què és un fora de joc.
Ei, ei, parem-ho, això, eh?
Però, bueno, tria un lloc per això del sopar.
Veus? No tens ni idea.
De altres maneres, ja m'agradaria saber
què en tens tu per un fora de joc.
Fora de joc?
Que ja no formes part del joc, no?
Vinga, va, endavant amb el sumari.
I mentre les rodes gisclen
i tot resen perquè cap pneumàtic es punxi,
agafem velocitat i us presentem els vapors de la setmana.
I comencem amb l'entrevista setmanal
amb la superbadet Terremoto del Corcon.
En el noticiari Tzorres d'aquesta setmana,
tota l'actualitat informativa
des de l'òptica d'uns comentaristes molt més que espavilats.
I en l'apartat cinematogràfic,
en Marc i en David ens parlaran del REC,
al Festival de Cinema de Tarragona.
I aquesta setmana el reportatge va d'un teatre molt especial,
ja ho entendreu després.
I en la secció televisiva, el Ricardinho ens parlarà
sobre els programes més estranys,
barra diga-li curiosos, barra diga-li innovadors
de la graella televisiva.
Els músics del programa ens han preparat
una secció amb continguts de pop espanyol.
I ja en la recta final, com cada setmana,
l'agenda d'actes i un nou racó de la ciutat
per ser descobert.
I sense més preàmbuls, engeguem el tren.
Aquesta tarda no perdis el tren.
I com cada dijous,
engeguem el tren amb les nostres notícies xorres.
Convergència i Unió demana que s'inclogui a les matrícules
les cicles de les comunitats autònomes.
D'aquesta manera es pretén que el govern
compleixi la promesa que va fer a la Comissió d'Interior
fa tres mesos.
La terremoto del Corcón, per la seva banda,
ha assegurat que demanarà que el Corcón
sigui comunitat autònoma per poder tenir matrícula pròpia.
Milers de treballadors participen a les manifestacions de l'1 de maig.
Els sindicats van llançar diverses reivindicacions laborals
i van aprofitar la jornada per donar suport a l'Estatut.
La líder sindical, Terremoto del Corcón,
va prometre que aquest estatut inclouria una clàusula
perquè les drag queens estiguessin considerades una realitat sexual.
Xavier Grau, únic candidat a ocupar el rectorat de la URB.
Les eleccions se celebraran el 15 de maig
i compta tan sols amb la candidatura d'aquest llicenciat
en mecànica de fluïts.
El candidat comença fort.
De moment ja compta amb la mediàtica Terremoto del Corcón
de cara a la propera campanya electoral.
Gràcies, nois. Passem al reportatge setmanal.
El tren a Tarragona Ràdio.
I una setmana més teniu amb nosaltres l'Albert Lijarcio
que ens porta un reportatge d'aquests guapos ben muntadets.
Molt especial, com deies abans.
I de què va aquesta setmana?
Doncs mira, de l'obra especial que haig.
Però bueno, ara me'ls escoltant i...
I m'ho expliques.
Sí, i tant.
Avui, com deia, tinc l'honor de presentar-vos
un reportatge sobre una obra de teatre molt especial.
I és que l'altre dia em vaig colar a un assaig
de l'adaptació del musical Cats per a nois disminuïts.
Aquesta representació és el fruit de dos anys i mig de preparatius.
37 són els actors qui participen,
que s'han reunit durant tot aquest temps
cada divendres a les instal·lacions del centre de dia Club Baixell.
El grup de teatre Ganyotes ha tingut una trajectòria plena d'èxits.
L'any 2003 van omplir el Metropol amb l'obra
a les quatre sessions de Vivaldi
i l'any passat van fer una preestrena
de l'especial Cats al barri de Sant Pau.
Bé, deixem una mica la informació
i prepareu-vos per escoltar un pica-pica
del que podreu veure el proper diumenge
a dos quarts de vuit al Teatre Metropol.
Avui, l'Ai Club Baixell
venen a fer el musical d'Especial Cats.
Ho vaig veure l'altre dia en un cartell.
Fa dos divendres
semblava un xurro, però ahir ho vau fer superbé.
Per què? Perquè estem concentrats
i estem atents al que toca fer.
Si tenim l'estructura clara, això pot sortir la mar de bé.
i això només depèn de no.
El meu paper és fer de gateta,
fer de gat petit.
Juguem i és una vida d'un gat.
Em dic Joana Pujol Soler
i tinc 23 anys,
visc aquí a Aragona.
A mi m'agrada molt el teatre.
Me llamo José Antonio
i tinc 36 anys
i vivo en Tarragona.
Ara diu que fan el que m'he morit.
Ai, pobre!
Ara segur que es mor el que m'he morit.
Lo veig el viernes a ensayo de teatro
i me gusta bien la obra.
Qui s'ho passa millor
i hi ha qui, bueno, ve per venir
i això es veu de seguida
quan els veus als assajos.
Però jo crec que disfruten
i disfruten molt perquè
ho veus amb el resultat.
Veus que
que s'hi posen i s'hi esforcen
inclús que algun dia et venen
i et diuen
jo hi he estat assajant a casa
o jo me'n recordo que em vas dir
que havia de fer això
o inclús algun que es va aprenent
fins a les músiques.
Aquí et demostra que
s'ho prenen a pit
i que hi posen ganes d'interès.
que s'hi posen
a la tira.
La, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la, la.
Mira, Pol, què he trobat?
Hola.
Ets la piròdia dels gatets, oi?
Sí.
Que has vist que m'hi jugaven?
I els altres?
Que estaven enamorats?
Ai, Pol,
clar que estaven enamorats.
Som, doncs, les creadores, entre cometes, que això no es veu, d'Artea.
I som un grup de teatre que vam fundar fa un any i mig, aproximadament,
i alhora som monitores del Club Vaixell, i per això realitzem els interactes entre els valls.
La Marta i jo, i dos xics que no han volgut parlar, que són el Ricard i el Ramon.
Tòniu, que m'escoltes el pas a un carro?
Què dius ara, eh?
Que si has vist el ritmo que portaven.
Oi tant, que jo hi veig.
Lolita, que vols que ballem una mica?
Vam estar mirant un grup de teatre que fes els interactes i expliqués una miqueta la història,
però vam arribar a la conclusió que millor fèiem nosaltres, perquè érem qui ho sabíem millor.
Clar, era molt més fàcil quedar nosaltres amb tothom que no a l'altre.
Ens partim en quatre grups i jo en porto un, els monitors ens partim els altres,
i cada grup fa un ball individual i després fan dos balls, dos grups junts.
Des que vaig vindre ja vaig començar a passar-m'ho de conya.
Jo m'ho passo genial amb aquest grup.
Al principi, doncs, com que no coneixes a ningú,
te poses nerviós, no saps què dir,
veus els nois i dius, hola, els abraços, no?
i no saps què fer.
Però veus que el primer dia véns i ja ells t'ha venut a donar petons,
te pregunten el nom.
A l'hora de crear i muntar les obres i tota la pesca,
que és una cosa que portem entre tots
i que aquí és realment quan es veu que una cosa funciona.
Deus vol dir un espectacle.
Això, això, un espectacle.
Hola, he dit cool.
Recomanaria, doncs, com que nosaltres s'ho hem currat molt,
perquè la veritat és que s'ho hem currat molt.
De la família meva i més gent de la família dels meus amics.
Penso que els agradaria...
Que venga a vernos a nosotros.
Quins obres que fem als Bastards Cats.
I que no aplaudan.
Si ho pots fer, per què no?
Molt bé, gràcies.
Molt bé.
Gràcies, Alberto.
Per cert, quina sensació t'ha produït estar a l'assaig?
Doncs mira, la sensació sobretot d'implicació de tots els nois.
I val la pena anar a veure-ho.
Jo almenys aniré diumenge i espero que vosaltres també hi assistiu.
Moltes gràcies i un petonet a tots.
Doncs moltes gràcies, Alberto.
I ara ja passem a la nostra secció de cinema amb en Marc Anthony i en David Hasselhoff.
Dijous, 6 de la tarda.
El tren arrenca a Tarragona Ràdio.
Hola, Maria, hola, Joan.
Hola, hola.
Hola, què tal?
Que saludo.
Hola, compis.
A veure si ens traieu...
No pots canviar-ho, això, Marc?
Una setmana, no?
No ho sé, ho diu el guió.
A veure si ens traieu algun mote, també, que també ens agradaria.
No, sí, sí, ja l'estem pensant.
En el Marc i jo ja estem meditant-los, ja.
Sous o sorpreses.
Bueno, a veure, què tal la setmana?
Moguleta, no?
Més que res pel rec.
Sí.
No parem.
Moltes hores.
I la terremota...
Ah, el millor, el millor.
Ja la sentireu després, ja.
Molta festa, eh?
Que ja us ho dic jo per les nits, que sempre acabem a les tandes, eh?
Bueno, però no estàvem sols, eh?
Vale, vale.
És que aquesta setmana és...
És...
És xatxipiruli.
I molt a cantitubi-duvidà.
Que si seminaris, que si curmatratges.
I a les nits, que si opres primes, que si noche bizarra, que si reglanuí...
O sigui, felicitats a tots els organitzadors del REC, perquè se l'estan currant.
Bueno, ja que estem en ple festival, la secció cinèfila d'avui 4 de maig la dedicarem
íntegra exclusivament a aquest festival de cinema que per nosaltres és el millor del món mundial.
El REC.
Pilotes.
La d'enguanya és la sisena edició d'aquest festival de creació audiovisual de Tarragona.
Sota el lema qui sembra recull, el REC 2006 va començar el passat dimarts, dia 2, i abaixar el taló el proper diumenge, dia 7.
L'actor Alex Odogarty va ser l'encarregat d'inaugurar el festival dimarts la nit a l'antiga audiència.
David, si no dius que aquest tio surt a Càmera Cafè, a la gent... es queda igual, no?
Ho anava a dir ara, Marc.
Es queda igual.
Doncs, per qui no el coneixi, a Càmera Cafè fa d'un tio dur, fred i imperturbable.
O sigui, un home sin sentimientos.
Sí, Alex Odogarty també ha aparegut en sèries com El comissari, Hospital Central i Atenció, també a la No apta para todos los públicos, Ana y los siete.
I en cine l'hem pogut veure en pel·lis com La triste, Noviembre o El Lobo.
A banda de la consolidació del REC i del REC a la ciutat, hem de destacar també la projecció aquest any de 5 pel·lícules d'estrena i 36 curtmetratges, ampliant l'oferta de passades edicions.
A més, una de les novetats del REC 2006 són les perles.
Al final de cada sessió de curtmetratges es projecta una d'aquestes perles, que són curtmetratges internacionals que queden fora de concurs,
però perquè han passat per festivals de prestigi com els Sondans o Cans.
A mi, Marc, m'ha cridat molt l'atenció el títol de La perla d'aquesta tarda.
És una pel·li d'animació alemana i es diu algo així com Fligan Flix for Quadrat Corp, o com es digui, oi.
Eh, David, però no et quedis amb aquesta cara, sembla que no em coneixis.
No tindràs la traducció, oi sí.
No sé si és de tot correcte, però jo me la crec.
Es diu Trabajo con pajarita para cabezas cuadradas, un bon títol, no?
Aquest any el festival ha rebut 300 curtmetratges dels quals se n'han seleccionat els 36 que competiran en les 4 seccions de concurs.
Ficció, documental, videocreació i autors de Tarragona.
El públic, després de cada sessió, votarà els millors curs.
I és que som nosaltres els que decidim els premiats.
Els guanyadors de cada secció s'enduran a caseta 1.000 eurillos.
Carai, no està mal, no?
Home, doncs no, amb aquestes peles el director ja ens podria convidar tots els que l'hem votat a una ronda.
Els que l'hem votat? T'estàs incluent, Marc?
David, jo tinc molt bon ull per veure on hi ha cinema de qualitat.
Jo sempre voto els millors.
Sí, vale, Marc, sí, clar. És igual, va.
Doncs que sàpigues que el curt que vas votar ahir no guanyarà, eh?
Si no, ja m'ho diràs.
Ja m'explicaràs, David.
En fi, deixem-nos de tonteries i fem una repressada a la programació del festival.
El REC comença a les 9 al matí a l'Auditori de Caixa Tarragona,
amb la secció Mírem, dirigida als alumnes de secundària.
El Mírem conclou demà amb la projecció de la pel·lícula nominada 6 goies, 7 vírgenes, d'Alberto Rodríguez.
Però és a partir de les 4 de la tarda quan comença l'activitat frenètica del REC.
De 4 a 7, al mateix auditori i dins de la secció de seminari,
es realitzen diverses conferències dels nous formats televisius.
Dimarts es van tractar aquests nous formats de la graella,
dimecres els formats humorístics i a la conferència d'avui dijous
s'està parlant del present i el futur d'aquestes noves tendències televisives.
I un cop acabat el seminari, a les 8 del vespre,
comencen les projeccions de curtmetratges a concurs.
Dimarts i vendres es projecten els curs de ficció.
Ahir dimecres els documental i a les 8 d'aquesta tarda
es projectaran els curtmetratges de videocreació.
Ah, i no us podeu faltar la sessió de dissabte, a les 5 de la tarda, l'última,
on es presentaran treballs d'autors tarragonins.
Pel que fa a la programació nocturna,
la secció d'Òperes Primes va començar ahir.
Cada nit a les 10 i mitja de l'antiga audiència
es projecta un primer film d'un director novell.
La d'aquesta nit és FAQ, que no joder en anglès,
sinó que Frequently Asked Questions,
o sigui, preguntes freqüents.
La pel·li és d'un, esperem que d'aquí poc més conegut,
Carlos Atanes.
I després de les Òperes Primes, el rec continua de nit.
No ens hem tornat bojos amb aquesta música, eh?
El que passa és que les nits del rec tenen nom propi,
Notche Bizarra i Rec la Nuit.
I no tenen res a veure, eh?
La Notche Bizarra va ser la nit del dimarts a la sala Alcau de Tarragona.
Curs de sèrie Z, bromes visuals i cinesta sense complexos
donen gust a una de les nits més esperades del festival.
I si a la projecció de Quatre Curs sense Miraments
li afegim l'actuació en directe de
La Terremoto de la Corcon,
cadascú pot treure les seves pròpies conclusions.
Això sí, val la pena molt, no?
Jo ho sento molt, Marc,
però jo amb aquesta cançó de La Terremoto
no puc seguir la secció, eh?
Sisplau, va, Albert, canvia'm la cíntoma.
Merci, eh? Merci, Albert, gràcies.
Moltes gràcies.
I a partir de dimecres, cada dia a les 12 de la nit,
els jardins del Camp de Mar s'omplen per acolir al Regla Noï.
Encara que soni raro,
el Regla Noï és una combinació de música i projeccions visuals
on també tindran cabuda
alguns dels treballs d'escoles audiovisuals de Tarragona.
Entre elles,
la Facultat de Comunicació de la URB,
la nostra.
Així doncs, us recomanem que us passeu alguna nit
pel Regla Noï, perquè l'ambient és excepcional.
Bé, aquesta és més o menys la programació del Regla Noï.
Si voleu més informació d'horaris i projeccions,
podeu visitar la pàgina web del festival.
3 dobles B, 3 dobles B, baixa, sempre m'equivoco,
punt festivalrec, punt com.
I per gaudir el màxim del festival,
el David i jo us proposem que seguiu la denominada Ruta Rec.
Només apte pel cinètic, estava de bo.
La Ruta Rec comença a les 4 de la tarda
a l'Auditori de Caixa Tarragona, a la Imperial Tarracó.
Fins a les 7 i al seminari,
i a les 8 comencen les projeccions dels cursos.
Un cop acabada la projecció i hagueu votat,
comenceu a pujar, mai més ben dit,
cap a l'antiga audiència, a la plaça del Pallol.
A mig camí us recomanem que apareu a fer un superillo
per agafar forces de cara a la nit.
A les 10 i mitja comença l'antiga audiència,
l'òpera prima.
Un cop acabada teniu, a menys de 5 minuts,
als Jardins de Camp de Marc, on trobareu Regla Noir.
La Ruta Rec s'acaba a la matinada.
Té una dificultat mitja alta
i una duració mínima de 8 hores.
Això sí, només és apte per experts.
I després d'aquesta tonteria que ens hem inventat,
posem punt i final a la secció d'avui.
Tonteria també, mai més ben dit, eh?
És igual.
Només dir-vos que dissabte i diumenge al migdia
podeu passar-vos pel vermut gratuït de l'hora Izaguirre,
als Jardins del Camp de Marc.
I la cloenda del Rec 2006
serà dissabte a les 6 i mitja de la tarda
a l'auditori de la Caixa Tarragona.
Serà presentada per l'actor Roger Pere
i es farà l'entrada dels premis.
Bueno, només ens queda la nostra recomanació habitual,
que aquesta setmana és, evidentment,
només cal que aneu al Rec.
Us ho recomanem.
Ei, la ruta no cal que la feu, eh?
És voluntària.
Sí, sí, doncs això,
que nosaltres marxem cap al Rec ara mateix
a veure els curs de videocreació d'avui.
I seguiu escoltant-nos, eh?
que fins a les 8 no comencen.
Apa, que vagi bé.
Nosaltres ens despedim.
Joan, que vagi bé.
Maria, ens veiem.
Sí, bé, bé.
Preparats per la ruta del Rec.
Jo porto les malles, ja.
Doncs ara ens veiem.
Això sí, us deixem amb els talls d'audio
d'alguns dels curtmetretxes d'aquest Rec 2006.
Fins la setmana que ve.
Hola, buenas noches.
Ei, chaval!
Sam!
Sam!
Yo creo que hemos sintonizado y punto.
En fin, si tú lo dices, no sé, tú misma.
¿Cómo dices que se llama?
Se llama Jaime.
A ver si vienen a vernos.
O venimos otros por aquí también.
Claro, también.
Dijous, 6 de la tarda.
El tren arrenca a Tarragona Ràdio.
I de la secció de cine passem a la pantalla domèstica,
a la televisió.
Hola, Ricardo.
Què tal, com anem?
Bé, molt bé.
Una pregunta.
Ricardinho de què ve, dia?
Ricardinho de la conya...
Sempre em diu Ricardinho, no?
Per què? Per lo moreno que estic o algo, o què?
Sí, bueno, eh? Un poca paleta.
No serà, tampoc ho sap.
Sí.
Bueno, aquesta setmana us porto innovació.
Aprofitant que s'està celebrant el Festival Rec,
he pensat que tocarem programes d'aquells raro-raro, saps?
Que n'hi ha uns quants, eh?, per a nostres televisions.
Tot i que per mi, avui, el plat fort,
serà la secció Remember.
Quina por.
No us avanço re encara.
Bueno, el que sí que us avanço
és que avui els canals protagonistes són la 2 i el canal 33.
i que els programes són d'aquells molt friquis,
però que no duren massa, van dels 5 als 30 minuts de duració.
Doncs bé, comencem, si us sembla,
pel programa més estrany que he trobat.
Es diu, ho vaig intentar,
Tresc.
Trusc.
Bueno, més o menys, vale?
No ho sé, no ho sé.
El fan, com no, al canal 33,
i vaig intentar explicar-vos de què va.
és l'espai televisió d'un club que també es diu Trusc
i que presenta en forma d'espots bastant rebuscat
les ofertes del club.
Us ha quedat clar?
No.
Trusc, club, sembla un envermosament, eh?
Traducció.
Que és una gent de cultural fashion
que no t'ensenya l'espectacle,
sinó que l'insinua per donar-li emoció
i captar l'atenció de l'espectador.
Que dius, és innovador?
Sí.
Funciona, no ho tinc gaire clar.
Bueno, sempre pots arribar a mirar tu, no?
Sí.
Doncs bé, al canal 33
fan també un altre programa d'aquells friquis,
a mi particularment em fa molta gràcia.
Es diu Programa Cur,
un nom que ja ens diu que 3 hores no durarà,
vale?
Hosti, quin humor, eh?
Sí.
Doncs bé, es tracta d'un espai de curs d'animació,
vale?
I vosaltres direu,
preguntareu, per què t'agrada?
Vinga, pregunteu.
Per què t'agrada?
Per què t'agrada?
Pels presentadors, en Curts i en Vanzetti,
que són dos mitjons que viuen oblidats
al terra de l'habitació d'un pis d'estudiants.
Impressionant.
Molt bo, eh?
Tenen forats, o no?
Tenen bocats.
Vull dir, tenen vida pròpia,
ells dos s'encarreguen de presentar els curs,
fer les seves aportacions entre cur i cur
i d'acomiadar el programa.
Una passada.
No sé si els vostres mitjons fan el mateix,
els meus només pudor.
Jo crec que els deixaré fermentar
a veure si parlen per si sols.
Far flipar.
El proper programa és un exemple claríssim
del món tan estrany en el que vivim.
Es tracta de Kekikom,
aquest m'ha quedat bé, eh?
És Keku Fonik.
Sí, Keku Kiko.
Ja suposa aquest programa
que vol despertar l'interès dels telespectadors
per com funcionen els aparets tecnològics,
perquè funcionen i tot això.
Interessant?
No.
Però us explico perquè, mira,
és com un era ser una vez la vida,
però per robots.
A mi el que m'ha fet més gràcia
és que diuen que volen facilitar
la comunicació entre els científics
i els ciutadans.
Jo només de pensar-ho
em fa venir la por.
Recordo allò,
els classes de l'institut.
Fusti, quina ràbia, tu.
Surprised to find you feel at home.
Come on, come on.
Doncs bé,
després d'aquest ton
cine...
com és això?
Científico-tècnic,
parlem d'algo més divertit.
A les dos,
al canal dels documentals sobre animals,
fan un programa que m'agrada bastant
que es diu Hip-Hop.
Us sona?
Hip-Hop.
Com us podeu imaginar,
va sobre música,
tendències
i noves sensacions
i totes aquestes coses
tant fashions
com l'estreet art,
el vintage,
el cool chick,
és a dir,
conceptes,
els que li canvies el nom
perquè soni més modern,
però que en definitiva
és el de sempre.
Música, grafitis, còmics,
moda, etcètera, etcètera.
Per cert,
el programa,
com que el presenta
la cantant de Psycho,
no sé si ho diu bé,
no ho sé,
està per aquí,
la China Patino,
que és la cantant,
també té actuacions en directe,
per exemple,
el primer programa
va tocar Sidoní.
Personalment,
jo l'hip-hop aquest
us ho recomano.
Pels programes sí
i perquè després
quan parlis
amb gent rotllo
underground i tal
com la Maria,
doncs pots fer servir
paraules d'aquelles rares.
Home, diguem que aquí
al Cycle
com a mínim
estaran enxufats, no?
Sí, no.
En aquest programa l'hip-hop.
Però vull dir,
després de veure aquest
ja puc parlar amb tu
allò,
el rotllo street,
ara què et portes tu?
I si em miro aquest programa
jo també es podré ser underground,
Ricardo, o més?
Tu, patxon,
podràs ser.
Sí,
Montblanc round, sí.
Doncs bé,
de la 2 tornem al 33
per parlar
en la meva opinió
d'un dels millors programes
que podem veure
avui en dia
a la televisió,
El Silenci.
Ho hauries de dir
Silenci.
Doncs bé,
el programa que presenta
la Viviana Ballbé
i que està orientat
a un públic,
podem dir,
jove i inquiet,
al que li interessa
la música,
la moda,
el cinema,
la literatura,
la fotografia
i en general
totes les tendències artístiques
que et puguis imaginar.
Saps la típica
penya fashion aquesta
que et trobes per Barna
quan surt de festa?
Doncs aquests fijo
que el miren.
Tota la colla de popis,
no?
Aquests fashions de Barna
i la Maria ho mira en fico.
I aquest també m'ajudarà
si una mica més en del grau,
en Ricardo.
Sí,
aquest et donarà dos punts.
Però ja que anem de fashions
hem de parlar de...
amb paraules, no?
No pots dir música,
moda, cinema,
literatura...
És que el lladre
pensa que tots som iguals,
eh?
No som tan fashions
com tu, tia.
Terrible, terrible.
Doncs bé,
a part de la Viviana Ballbé,
que ja suma molts punts
al programa,
te'l recomano, Joan.
El Silenci m'agrada
perquè trenca bastant
amb la resta de programes.
és com ho podria definir
i, no sé,
molt eclèctic.
T'agrada la paraula?
Aquesta es pot fer servir
en el teu rollo?
És una paraula molt de neodos, eh?
Sí, senyor.
Vale, ok.
Doncs, no sé,
jo, per exemple,
el miro amb un boli a la mà
per apuntar noms webs
d'artistes que surten.
Això és una passada.
Per cert,
característica del Silenci
és que tots els programes
que fan
acaben demanant
al personatge
que entrevisten
que els hi digui
una imatge de Silenci.
Jo us deixo aquí,
us aneu pensant
i al final de la secció
me la dieu, vale?
A mi se m'acaba de curir
ara mateix.
Doncs, te la guardes.
Vale.
Ara sí,
ara sí,
hem arribat
a la secció
Remembers
d'aquesta setmana.
Si a la història
de la televisió
hi ha hagut
un programa innovador
i trencador,
aquest,
estareu amb mi,
ha estat
la bola de cristal.
Sí o no?
Home,
jo no el vaig poder
arribar a enganxar,
però et consola
dir que tinc
un pin
de la bruja veria?
Vinga, vale.
Bueno, va,
més salva, no?
Més salva,
aquesta setmana.
Bueno, sí,
hem de dir
que és un programa
dels 80
que va marcar estil.
Per mi,
la bola
és un dels programes
de culte
per excel·lència,
vale?
Només he de recordar
els integrants
del programa
que dirigia
la gran Lolo Rico,
Alaska,
Pablo Carbonell,
Pedro Reyes,
tots ells
amb la movida
madrilenya aquella
de trasfons
que feien unes seccions
surrealistes,
macabres
i sempre amb una estètica
postmoderna.
Per cert,
curiositat,
de les que m'agraden a mi,
vale?
Vinga, va.
Pablo Carbonell
i Pedro Reyes
van arribar més tard
a la bola de cristal
per substituir
el peculiar detectiu
Mantequilla.
Us en recordeu
de qui era l'actor?
No mireu el guió,
sisplau,
perquè no té gràcia.
Clar, clar, clar.
Vinga, va.
Es deia Miguel Ángel Valero,
àlias Piranha
de Verano Azul.
Però aquests actors
tenien que compartir pantalla,
com no,
amb els mítics
Electroduendes.
Los lunis,
al seu costat,
són uns matats.
O no?
Sí, sí, segur.
Sí, matats.
No diuen res,
vol dir-ho.
No, no,
hi ha un problema,
és que no sort ni de la generació
de los Electroduendes
ni la de los lunis.
Uau.
Això m'ha fet mal.
Tu ets de los Electroduendes?
Sí, tío.
Bueno,
estem visquent clarament
una ascisió generacional
en l'estudi.
Hosti, que fot.
Ho estàs veient, oi?
Formes part de l'altra generació.
Jo era barrio César.
Barrio Electroduendes,
molt ràpid.
Eren els habitants lògics
d'un programa
que combinava la televisió
amb una bola de cristall.
Eren cinc.
La fada vídeo,
la mestra del rebobinat,
la fada truca,
que era la cinéfila.
Sí.
No, espera, espera.
Maese camera,
que tenia una vista
amb zoom o alguna cosa així.
Maese sonoro,
el de les orelles,
espera, ho diré, sí,
estereofòniques
i, com no,
la més dolenta,
la gran bruja Averia,
que sempre estava intentant
fondre els circuits.
Era una passada,
molt bo, eh?
No, no, ja et dic,
a mi és la...
Jo aquesta la tenia a vista.
Maese sonoro,
impressionant, també.
Bé, jo fins aquí,
jo us he deixat temps
perquè penseu
la imatge de silenci,
que em dieu.
Marria,
vols un mot?
Marria, t'agrada?
Marria, marria.
Mira,
ara que has callat,
crec que és la millor imatge
de silenci
que podem...
Jo en tinc una de molt bona.
Quan vas a posar en FED
que tothom vol escoltar
i s'atura
i hi ha molta, molta gent,
tothom calla.
És una situació bona.
T'ha passat?
Sí.
Però jo totes les tinc ratllats.
Bé.
Gràcies, Ricardo.
Per res.
Ens veiem la setmana que ve.
Adéu.
I ara prepareu-vos
per un veritable
terratrèmol musical,
la nostra entrevista setmanal
amb la Terremoto del Corcon.
Dijous, 6 de la tarda.
El tren arrenca
a Tarragona Ràdio.
Sous-titrage Société Radio-Canada
de ben segur que us sona aquesta melodia.
I no ho diem per la Madonna,
evidentment,
sinó per la dona
que fa aquesta versió
que escolteu.
La vedette més gran
de l'Espanya canyí,
la Terremoto del Corcon.
Aquest artista inclassificable
va visitar dimarts a la nit
Tarragona
per participar
en el Festival Rec.
Concretament,
la Terremoto
era l'artista
que imitava
de la nit bizarra,
una festa dedicada
al més purt friquisme
cinematogràfic.
Val a dir,
però que també
ens van acompanyar
a la Terremoto
les curistes
que acompanyaven
a la mussa del Glamour,
l'Esfeldene Flex.
No tenen desperdici,
tampoc.
I la Maria i jo
vam decidir,
bueno,
més aviat la Maria,
va decidir
que assistíssim
a la festa
per entrevistar-la.
Fem un viatge
en el temps
i ens desplacem
fins dimarts a la nit
a la sala
Alcau
de la nostra ciutat.
Hola,
buenas tardes,
buenas noches,
soy Feldene,
prima de Feldene Flex.
O sea,
Flex es la otra,
mi compañera somos
la Feldene Flex
que somos la corista
de la Terremoto
de Alcorcó.
¿Qué os dan en Móstoles
para que lleguéis aquí
así,
de esta manera?
En Móstoles
no nos dan nada.
En Alcorcón,
bueno,
pues mucho cocido,
mucho cocido madrileño
y muchas cubatas
y mucha cerveza.
¿Tú decías
porque pique en Móstoles
Alcorcón?
No,
no hay pique
no hay ninguno,
realmente,
está folabrada
Móstoles Alcorcón,
Móstoles está en medio
y somos,
bueno,
pues,
pueblos unidos,
pique no hay,
no es real el pique.
¿Os dañarían
que os comparasen
como con la,
Supremas de Móstoles,
por ejemplo?
Nos encantaría,
nos encantaría incluso
tener parentesco
con la Supremas de Móstoles,
somos fan de las Supremas.
¿Y para cuándo
un concierto juntos?
¿Para cuándo
un concierto juntos?
Pues cuando empecemos
con estadios,
porque de momento
son discotecas
y somos muchos,
ellas son muy grandes
y yo creo que todavía no.
De hecho,
hemos hecho conciertos juntos,
no,
pero sí,
hemos hecho conciertos juntos,
todos los años
presentamos la Gala Shanghai
en Madrid
y el año pasado
estaban ellas
haciendo el este,
el ciberespacio,
el tema este
y estuvimos con ellos
todos juntos.
¿Y vuestro estilo,
así más o menos,
en qué os inspiráis?
Porque,
por ejemplo,
veo,
para los que nos están oyendo,
que veo que es una mezcla
de Cleopatra
con Funky...
Es una cosa galáctica,
es un compendio,
es un compendio de todo.
Nosotros,
esto,
esto,
por ejemplo,
llegamos a Canarias.
Vamos a...
Mira,
llevo una falda plateada
que costó además
tres euros
con una V de plástico
que costó,
bueno,
pero lo decimos,
cuatro euros,
el conjunto entero
costó,
pues eso,
siete euros.
Siete euros yo,
siete euros Flesh
y la terremoto que llevo
monoplateado
le costó once euros,
o sea,
que sacamos el vestuario
por unos veinticinco euros.
La reina del todo a cien.
La reina del todo a cien,
por supuesto,
por supuesto.
También nos hemos estirado
un poquito más
en unas botas de cowboy doradas
que nos hemos comprado,
pero ha sido un capricho,
un capricho que nos hemos dado
porque llevamos ya muchos conciertos
y hemos dicho
nos hagan ochenta y nueve euros
en las botas
en Barcelona.
Para ir a la moda,
pero de qué forma,
¿no?
Vamos.
A la moda no vamos,
realmente.
O sea,
no,
la moda no,
no,
yo,
ellas sí contraron un poco más,
pero yo no entiendo,
yo me dicen
ponte esto,
ponte lo otro
y bueno,
ella es una cosa
que lleve un brillo
un poco a lo que haya.
¿Te has inspirado
en algún personaje en concreto?
Por ejemplo,
Alaska.
Alaska,
que es gran amiga,
gran amiga
y además madrina
de Diabéticas Aceleradas,
que son nuestras maestras,
nuestros padres.
Inspirarnos en ella,
no,
somos fan,
somos fan de ella,
entonces,
claro,
siempre que ella nos gusta
todo lo que hace,
entonces nosotros,
nosotros realmente hacemos
y nos ponemos
lo que nos gusta
y yo creo que está un poco ahí
la clave,
en hacer lo que nos dé la gana.
Lo que nos hace gracia a nosotros,
pues resulta que le hace gracia
a mucha más gente,
yo creo que por ahí va
un poquito
el secreto
de nuestro éxito.
¿Tú crees que falta gente
como vosotros en este país?
Pues ya estamos nosotros,
o sea,
que bueno,
faltar,
yo sé que antes
era todo más divertido,
las cosas se están poniendo
muy políticamente correctas
y están siendo un coñazo,
yo creo que sí,
que cada vez hay más prohibiciones
y cada vez está todo más,
más aburrido.
¿Qué le dirías a una persona,
por ejemplo,
que pueda tachar
vuestro espectáculo
de a lo mejor vulgar
o ordinario?
Pues que lleva
toda la razón del mundo.
¿Que para qué va a haberlo?
Claro,
lleva toda la razón del mundo,
nosotros no tratamos de,
el otro día,
nosotros tenemos un fotolog,
que aprovecho para decir
la dirección,
que es www.fotolog.com
barra la terremoto,
ahí vamos colgando fotos,
actuaciones y demás,
y el otro día,
entraba un,
la gente pone comentarios,
y da un comentario de una
que si,
que si no nos daba vergüenza
vestir así,
porque,
¿cómo era?
¿Por qué íbamos exhibiendo nuestra,
reivindicando nuestra condición sexual
de esta manera?
Entonces la contamos,
nosotros no reivindicamos condición sexual
porque sexo no tenemos,
y no íbamos reivindicando nada,
esto es diversión,
puro y duro,
el que quiere reírse que venga
y el que nos le hagamos gracia
que no venga,
si tampoco pasa nada,
no tratamos de reivindicar nada.
Sí,
miento,
con el cololi,
o sea,
es libertad,
que cada uno somos como somos
y punto,
la que está gorda,
está gorda,
el que tiene pelotín y pelo,
y que no hay que tener la talla 34,
ni hay que ser un,
de estos,
¿cómo se llaman los heteros?
Estos que se depilan
y ser un metrosexual,
ni nada,
que hay que estar feliz
con lo que se está
y eso es lo único
que pretendemos reivindicar,
que hay que ser feliz
y punto,
pero no hay que reírse,
no pretendemos dar
más lecciones a nadie.
Un mensaje de mirar.
Aquí llega la jefa,
aquí llega la jefa.
La reina del espectáculo.
¿Qué tal?
Hola.
¿Nerviosos, nerviosas?
No, bien,
bien, estamos muy tranquilos
porque la acogida en Tarragón
ha sido maravillosa,
unos cicerones estupendos
que nos han llegado aquí
a la Plaza de la Fuente,
la Plaza de la Font,
y hemos cenado allí estupendamente,
un público divino,
un festival preciosísimo,
con una gente detrás
que está haciendo
un suporte maravilloso,
con unos trabajadores
por amor al arte,
que ya está bien,
a ver si las ayudas
les llegan un poquito más
para que salga un festival
un poquito más,
mucho más bonito,
ya es bonito,
pero un poquito más,
a ver si la gente
que está apoyándolo,
que cada año continúa
con esta función que tiene
y cada año creciendo.
Y a ver,
¿qué nos mostrarás
este espectáculo
aquí en Del Cabo de Tarragona?
Ha sido un avance.
Pues voy a mostrar
un recopilatorio
de temas magníficos,
luego hemos hecho
un tema exclusivo
para el festival,
que habla del cine en España
y del cine en América
y de los cortometrajistas,
porque alguno de las
entras de la organización
también es cortometrajista
y hay una gente que trabaja
y que no,
los pobres míos,
se pagan los cortometrajes ellos
y es una cosa
que hay que reivindicar,
vamos a cantar
los grandes éxitos,
vamos a cantar con Loli,
que es un gran hit,
vamos a recordar viejos temas,
el thriller,
vamos a hacer
un cierto recopilatorio
de toda la historia
de los siete años
de la terremoto de Alcorcón.
Un éxito tuyo
se titula
Me pongo moral.
¿De qué te gusta
ponerte moral?
Me gusta mucho comer,
soy una mujer
que me gusta mucho comer,
a la vista está,
soy una mujer
que me gusta mucho
un cocido,
que me he tomado
hoy una longaniza
de esta embocadilla
riquísima
en la peña
esta ahí de la plaza.
Me gusta mucho
la comida,
me gusta mucho
la comida del norte,
me gusta mucho
la comida del sur,
me gusta mucho
la comida del este
y la comida del oeste
en general la comida.
Comilona,
sí,
comilona y bebedora.
Porque así en linas general
para el que el público
aún no sabe
quién es la terremoto
de Alcorcón,
cuenta cuatro líneas
de quién es
la terremoto de Alcorcón.
La terremoto de Alcorcón
es un sucedáneo
de vedete folclórica,
cantante,
artista
y transformista
que se nutre
de diferentes artistas
porque el mundo musical
está muy bien
en este país
y en el mundo entero
entonces como ya había
mucha gente
que lo hacía bien
pues la terremoto
ya se encargó
de destrozar las canciones
y terremotizarla.
Entonces el objetivo
de la terremoto
es hacer llegar a la gente
muchas canciones en inglés
que no tienen ni idea
de lo que dicen las canciones
y ya me encargo yo
de que entiendan
por lo menos lo que cantan
y reivindicar como siempre
el estribillo
que se está perdiendo
en este país.
Las canciones con estribillo.
Porque por ejemplo
el look que nos llevas hoy
¿en qué te has inspirado?
¿En qué se inspira
la terremoto?
Obviamente es un look
tarragona.
Yo sí,
he leído mucho
en las revistas
antes de venir
tendencias en Tarragona.
He visto que en Tarragona
tendencias es la plata
y el oro
y yo me he puesto
de plata y oro
donde el oro no es de plata
para estar acorde
con lo que es el público,
la gente y el ambiente tarragonés.
Podríamos decir
por ejemplo
un look entre futurista
y un poco hippie
con las flores en la cabeza
o no, a lo mejor no era...
Futurista Botánico
Futurista Botánico
lo definiría yo
para esta noche.
Sí, Alcalá y Saboía.
¿Te has encontrado
alguna vez
por ejemplo
que el público
te haya tachado
a lo mejor
de ordinario
o vulgar
o al contrario
has recibido
en mayoría
un buen éxito
y una buena aceptación?
en mayoría
aceptación
lo que estamos viendo
últimamente
pero también
nos nutrimos
de la ordinaria
y nos gusta
que nos está echando
ordinaria
porque somos un país
ordinario en general
ordinario finamente dicho
porque la ordinaria
es una cosa muy bonita
y tampoco se tiene que perder
y reivindicamos también
esa ordinaria
que se trate con respeto
y con cariño
y es un día a día
y es mucha calle
y es lo que vivimos todos.
¿Y cuál es el mejor piropo
que le han dicho?
No me dicen mucho
las cosas como son
no te voy a mentir tampoco
pero bueno
vedete es un piropaso
para mí
que me llamen vedete
es muy bonito
y para terminar
una salutación
para los oyentes
del programa El Tren
el programa El Tren
Tarragona Radio
y a todos los oyentes
de El Tren
un beso grandísimo
de esta artista
pequeña artista
que ahora comienza
y que espera
que tengáis que oír
muchísimos años
y por supuesto
de la Fer de Neflex
escuchar siempre
El Tren
en Radio Tarragona
I després d'aquest
magnífic patrocini
us deixem una estona
per reflexionar
amb les paraules
de la Terremoto
mentre ens endinsem
en la secció musical
amb la Raquel
i amb Lai
El Tren
dijous de 6 a 7
de la tarda
a Tarragona Radio
El Tren
dijous de 6 a 7
de la tarda
a Tarragona Radio
Hola a tothom
avui parlarem
del pop rock espanyol
i la idea
ens ha vingut
pel concert
que faran Elefantes
aquest cap de setmana
a Barcelona
Què dius Raquel?
Que jo no la sabia
Ah, meu Déu
Ai, cada dia
vas millorant
Doncs sí
i no és un concert
qualsevol
sinó que és
l'últim de la banda
i per què?
Doncs perquè separen
Així que els que no
vulguin perdre
els l'adeu
d'aquests barcelonins
que vagin assegurant
la seva entrada
adquirint-la
als llocs habituals
i a través de la xarxa
Tic Tac Ticket
Però em sap greu
comunicar-vos
que se n'esgotaran
les entrades
I els que al contrari
no ens traiem de sobre
són
La Oreja de Van Gogh
que fa res
han tret
del seu últim disc
Per celebrar els 10 anys
de treball
presenten
Guapa
el quart disc
de la seva carrera
Va sortir a la venda
el passat 25 d'abril
amb 13 cançons
I pel que es veu
a part del pop
aquest disc
engloba molts estils
diferents
com ara ritmes electrònics
rancheres
o fins i tot reggae
Bé, això de la Oreja Jamaicana
no m'ho acabo de creure
He buscat una mica
per veure
a què es referien
quan deien
estil rigui
i he acabat impressionada
Escolteu, escolteu
I ara
escolteu això
Blai
Em sabries dir
quin dels dos ritmes
és de Bon Marley?
Tots dos, no?
N'hi havia algun canovera, potser?
Doncs sí
Escolta
Impressionat
Això és l'Oreja de Van Gogh
Això és l'Oreja de Van Gogh
Hòstia, hauria ajudat
que era Bon Marley
però quin reggae tan autèntic
doncs sí, eh
però tranquils
que si teniu
algun moment
de confusió
l'Oreja de Van Gogh
et deixa clar
que segueixen
sent els mateixos
Però tot això
amb carinyo
que té molt de mèrit
barrejar
aquests estils
Escolteu
i la ranchera
l'hem trobat?
La ranchera
No, tio
és que em va fer
Peresa
Ai, Peresa
doncs ara que dius
podem parlar dels Peresa
Oh, quina casualitat
no estava preparat
Animal S
és el tercer àlbum
que publicen
aquest el precedeix
el disc que van treure
el 2001
que porta el nom
del grup
Peresa
i el 2002
Algo para Cantar
5 anys després
de la publicació
del seu primer àlbum
Peresa
han reunit alguns amics seus
per crear
Los Amigos de los Animales
un disc
on Ivan Ferreiro
Pastora
Sidoní
Deluxe
Ariel Roth
Delinquentes
i fins i tot
6 artistes més
canten algunes cançons
dels 3 discos
de Peresa
amb ells
Els mateixos components
de Peresa
Ruben i Leiva
van trucar
a tots aquests amics
van posar a l'estudi
de gravació
van cantar amb ells
van tocar tots els instruments
i fins i tot
han produït els temes
així d'on august
treballant amb ells
I si ells mateixos
defineixen les seves cançons
com a properes
sinceres
i que desprénen complicitat
i per si això sembla poc
s'autodefineixen
com la nova promesa
del rock cool espanyol
Ui, què fa això?
I que sona això, no?
La modestia mena part
Sí, sí, una mica
i d'un extrem
passem a l'altre
perquè ara
us parlarem
de la modestíssima
nena de conte
Per començar
per començar
el single
que han tret
es titula
idiota
i la lletra
de la cançó
no transmet
gaire autoestima
que diguem
que si no és ni lluitadora
que si ni és un tros de pa
ni és una bona amant
ni una bona esposa
que és idiota, vaja
perquè
una mica
pobre noia
és que li hem de pujar
una mica l'autoestima
s'ha de saber vendre millor
Jo els diria
els Pereza
que els donessin
una mica
de la seva modestia
o que
o de l'obra Jari Van Gogh
que ja que es posen
tan guapa
i això
també els hi podrien
donar una mica
Doncs sí
la veritat és que sí
I un altre dels grups
de pop rock espanyola
més èxit
és Amaral
I és que triumfan
en qualsevol cosa
i si no
mira el nou single
que ha entret
només cal veure'l
Aquell que parla
dels amics
i de la seva vida
vaja
Sí, Marta Sebas Guilla
i Los demás
del disc
Pájaros en la cabeza
La tia es fot allà
cantar sobre els seus amics
de tota la vida
i la gent, clar
encantada
i m'agradaria que m'ho fessin
I podríem treure una cançó
sobre el Joan, la Maria
i els demés del tren
i em vendria
i ens faríem famosos
Trauríem els drossos
de cada escola
Va, no sou altres
a l'Espares de Música
doncs en què?
Vinga, va
Aixi de part
fem publicitat
Exigència
El pròxim programa
Joan, Maria
i los demás
I uns altres
que no es poden caixar
de l'èxit
El grup està rebent
una acollida espectacular
Es van esgotar les entrades
pel concert del 8 de juny
a Barcelona
però han donat
una nova data
per l'endemà, dia 9
I aquí a Tarragona
ens haurem d'esperar
fins al 17 d'agost
i podeu comprar les entrades
al www.delentrada.com
De moment no parem de sentir
el segon single
del seu últim disc
de zapatilles
Besos
Que lo bueno
y lo que importa
están los besos
Y eso es lo que quiero
Besos
Todas las mañanas
me despierto
En lletres així de simples
aconsegueixen arribar
a gent de totes les edats
i és que
qui no vols petons
Tothom vol petons
Tothom vol petons
Tothom vol petons
Tothom vol petons
Que bonic
Que bonic
Això és com a missa
quan diuenem-los la pau
Tothom se gira
Però és més bonic
Jo crec que podríem posar
El canto del loco
Un altre grup de l'estil
El canto loco
Com diria el Blay
Loco del canto
O la oreja de Van Gogh
És El sueño de Morfeo
Realment s'ha de dir
que amb els noms dels grups
és que s'ho corren molt
El sueño de Morfeo
Molt i si damunt t'equivoques
doncs encara pitjor
Però sembla que els hi va haver igual
El 28 d'abril
van començar una gira
que durant tot el 2006
recorrerà
nombroses ciutats espanyoles
També és dels grups referits
pels Premis de la Música
que se celebraran aquest mes de maig
De moment compten
amb les nominacions
de Millor artista, revelació
Millor àlbum pop
i millor tècnic de so
A veure quin s'emporta
I després de fer un repàs
pels cooperos espanyols
Millor que anem tirant
que sempre fem tard
I només dic
que la cançó final
d'aquesta setmana
l'escollit la Maria
i serà
la tangos by
de la Terremoto
d'Alcorcón
No
Ja l'hem escoltat
Trou, no?
Som així d'originals
I ara sí
millor que ens n'anem
i tornem la setmana que ve
amb més música
Gràcies Blay
Gràcies Raquel
A vosaltres
A vosaltres
Bé
Jo espero que la setmana que ve
tinguem aquesta cançó del tren
És més
ho penso
demanar i exigir
però si té la secció
Al final dels programes
la reservem
però després el que diem
a la cançó
promesa
És una promesa
Bé
Ara s'haureix d'entrar
a la recta final del tren
d'aquesta tarda
amb la nostra agenda cultural
i el rapó
El tren
dijous de 6 a 7 de la tarda
a Tarragona Ràdio
I ja estem a l'agenda cultural
Hola, bona tarda Marta
Hola, bona tarda Joan, Maria
Bona tarda
Què, com va anar pel pont?
Pel pont de on?
Pel pont del dilluns
Pel pont del matge
No, no l'Elis
No, vam estar per Montblanc, no Joan?
Tu que ets d'allà
Sí
Sí, vam ser Montblanc
I el vaig veure vestit o no?
Sí, eh
El vaig veure vestit de medieval
i té
té alguna cosa
No sé amb què
però té alguna cosa
Veus?
Ja us ho vaig dir jo
que el Trajan fa l'esquena més ample
i bueno, és hora
Bueno, bueno
Començarem aquesta agenda
amb concerts, teatre i festivals
Aquest cop, però
pel primer concert
haureu d'agafar cotxe
i us animem a moure-us
una mica més
de les fronteres tarragonines
No està gaire més lluny
però considerem des del tren
que aquest concert
pot ser interessant
El concert
Dia i hora
Dissabte a les 10 de la nit
Lloc
Al centre municipal de Valls
Us ho expliquem
La cantautora Maria del Mar Bonet
ve a la terra de les Avellanes
amb el seu nou disc
Amic Amat
Una de les obres més arriscades
i ambicioses
dins la música
de Maria del Mar Bonet
L'espectacle mostra
les arrels comunes
de les cultures mediterrànies
i el seu creixement
entrecreuat
al llarg del passat
i del present
servint-se de textos llunyans
en el temps
com la poesia
de Verdaguer i Llui
Amb una excel·lent formació
que l'acompanyada
a la gira internacional
Maria del Mar Bonet
presenta el seu darrer treball
que ja ha estat visitat
en nombroses ciutats
tan distants
com de Mas
i Nova York
Perfums àrabs, jueus
i cristians
per fer en temps
de conflictes
una manifestació
de la necessària pau
entre els pobles
així que
si us animeu
a veure aquesta artista
només he d'advertir-vos
que l'entrada
val entre 14 i 16 euros
Déu-n'hi-do'l
No s'està darrer
la Maria del Mar
una mica car
sí
i per això
també us vull
recomanar
un altre concert
aquest cop sí
més econòmic
que és el de
Le Petit Ramon
i les filles del pànic
Dia i hora
També dissabte
a les 11 de la nit
Lloc
a l'Escumbar
Us ho expliquem
Torna al trapulsisme il·lustrat
el proper 6 de maig
Le Petit Ramon
presenta el seu nou disc
Luxúria
Ho farà acompanyat
de la seva nova banda
les filles del pànic
i volen muntar
un bon pollo
Luxúria
es reuneix
les dos grans neures juvenils
la psicodèlia
i la new wave
més puncosa
Electrònica Fuss
experimentacions afrodisiaques
i dancing
ha arribat
al clear pop
més obversiu
L'espectacle
Dia i hora
El pròxim dimecres
10 de maig
a les 10 de la nit
Lloc
Al teatre Metropol
Us ho expliquem
Continuem anunciant
la mostra de teatre jove
de Tarragona
Dimecres que ve
a terra al Metropol
el crim era perfecte
però
El grup de teatre
L'estornacle Ensenyança
ens porta a una comèdia
policíaca
que es desenvolupa
a un ritme cinematogràfic
en la qual es produeix
un crim
i molts personatges
poden ser els culpables
quan semblava evident
qui era l'assassí
la comèdia fa un gir
i provoca l'expectació
del públic
fins al final
I l'últim acte
que us volíem recomanar
molt especialment
des del tren
és el rec
El rec
Dia i hora
Fins al pròxim dissabte
Lloc
A diversos llocs de Tarragona
com l'antiga audiència
l'Auditori de Caixa Tarragona
entre altres
Us ho expliquem
Poc ja ens queda
per explicar
d'aquest festival
que avui
ja el Marc i el David
han dedicat
la seva secció
cinefila
completament al festival
que com bé l'han descrit
és el festival de cinema
millor del món mundial
Jo només us volia
tornar a recomanar
aquest festival
així que animeu-vos
a gaudir dels curs
i les òperes primers
que des del tren
us ho recomanem
molt especialment
I fins aquí
l'agenda de la setmana
la setmana que ve
més
Gràcies Marta
fins la setmana que ve
i ens queda una cosa per fer
Coneix un norrocó
de la ciutat de Tarragona
amb la Raquel Corcolés
Doncs avui coneixerem
un racó de Tarragona
molt i molt dolç
Ens en parla la Núria
Hola, em dic Núria
i tinc 19 anys
i un dels racons
preferits meus de Tarragona
podríem dir
que és la xocolateria
que han obert nova
al carrer Major
perquè em xiflen la xocolata
i bueno
és una tenda petitona
hi ha tots els tipus
de xocolata
encara que no hi he entrat mai
perquè sé que si entro
serà com una temptació
per mi
i res més
doncs que us
que us recomano
que hi aneu
i que compreu molta xocolata
que és molt bona
Bé, no sé si us farà
més mal que bé
saber que existeix
un racó així a Tarragona
però sempre podeu
fer com la Núria
i optar per no entrar-hi
Els qui no en tenim prou
a mirar l'aparador
doncs sempre podem defensar
que la xocolata
a part d'estar boníssima
és antidepressiva
i afrodisíaca
Tornem la setmana que ve
amb un racó igual de temptador
Moltes gràcies Raquel
i esperem que la setmana que ve
també hi hagi
el mateix nivell
i més
A veure
doncs fins i tot
que ve
i com ja sabem
que us heu quedat
amb les ganes
i si no dos pedres
d'escoltar
una d'aquelles cançons
que a hores d'ara
l'heu escoltat
10.652 vegades
escoltem
per anéssima vegada
el tren d'avui
4 de maig del 2006
la cançó de
Time Goes By
de la terra trèmol
del Corcó
Time goes by
So lowly
Time goes by
Con lowly
Time goes by
I aquest tren
ha estat possible
gràcies a Raquel Corcoles
Marta Castellà
Blai Mercè
David Oliete
Marc Blanco
Albert Lijarcio
Ricardo La Torre
un agraïment especial
a Núria Lores
per haver-nos facilitat
la feina
en el nostre reportatge
els controls tècnics
i vies de so
la Núria Cartanyà
i l'Albert Ballart
a la coordinació
la Marta Montagut
i rebeu una cordial salutació
de la Maria Almenar
i el Joan López
Fins la setmana que ve
Soy la terremota
i vengo de al corpó
y hoy estoy
aquí de promoción
Te vendo este vídeo
nena de aeroblí
¿Te has pensado?
Mi vida para ti
Niña
toda lista
vamos a calentar
Suelta el bocata ya
6 flexiones
4 parma
y una abdominal
y ahora descansar
Time goes by
So lowly
Time goes by
Con lowly
Time goes by
So lowly
I don't know what to do
Vente a mi gimnasio
No lo piensen más tranquila
No vas a adelgazar
Si sudas un poco
Luego hay que comer
Lo ocupe
So voy a mantener
Mosquera y la campos
Vienen a mi tim
Yo les doy
Nociones de aeroblí
Cada vez que pagues
La mensualidad
Te daré
Pagada en litoral
Rin, rin, rin, rin
Rin, rin, rin
Suena el teléfono
Una lupada
Se quiere apuntar
Mira bonita
Deja de molestar
Llámame
Con 20 kilos de más
Y enfundaré el calentador, ponte tu malla, te lo pido, por favor.
Yo quise ser, bimbabose, y solo he conseguido ser.
Para mi fuster, viva el pichelín, arriba el rodado, toda esta compañía quiere ser yo.
Los americanos han visto el filón de gober, junta y hasta en Nueva York.
Soy la terremoto y vengo de Algonzón, y hoy estoy aquí de promoción.
Si subas un poco, luego hay que comer, y ver, y solo voy a mantener.
Soy la terremoto, soy la terremoto.
Soy la terremoto, soy la terremoto.
Soy la terremoto, soy la terremoto.
Soy la terremoto, soy la terremoto.
Time goes by, so lowly, time goes by.
Con Loli, time goes by.
So lowly, time goes by.
Con Loli, vámonos.
Gràcies.