Música
Ella me habló en la bahía
de la isla donde nació
mientras el alba naciente
surgió por el horizonte
bañándonos con su luz
3 de septiembre de 2006
es el momento de comenzar
habaneras desde el balcón
Bella mulata vuelve a tu nido
tu marinero no volverá
Bella mulata
Bella mulata
Vuelve a tu nido
tu marinero no volverá
tú ya conoces a los marinos
primero ama, luego se van
se van, se van
ay sí, yo te haré muy feliz
ay sí, ay sí, ay no
ay no, ay no
no me niegues tu amor
ay sí, ay no
ay sí, ay sí
quedaré junto a ti
ay sí, ay no
ay sí, ay no
ay no, viviremos los dos
ay sí, ay no
ay sí, ay no
que los marinos son como el viento
que los marinos son como el viento
cuyo destino
cuyo destino es navegar
norte la vida
sur son los puertos
este en tus brazos
o este en la mar
la mar, la mar
ay sí, ay sí
yo te haré muy feliz
ay sí, ay sí, ay sí
ay no, ay no
ay no me niegues tu amor
ay no, ay sí
ay no, ay sí
ay sí, ay sí
que quedaré junto a ti
ay sí, ay no
ay sí, ay no
ay no
viviremos los dos
ay sí, ay no
ay sí, ay no
tú no quisiste
él te querido
te lo decía
te lo decía
de corazón
y sus palabras
no eran mentiras
una vez lejos
se le olvidó
se le olvidó
ay sí, ay sí, ay sí
ay sí, ay sí, ay yo te haré muy feliz
se le olvidó
se le olvidó
ay sí, ay sí, ay yo te haré muy feliz
ay sí, ay sí, ay sí
ay no
ay no, ay no
me niegues tu amor
ay sí, ay sí
ay no
ay sí, ay sí
ay no
quedaré junto a ti
ay sí, ay no
ay sí, ay no
ay sí, ay no
ay no
viviremos los dos
ay sí, ay no
ay sí, ay sí, ay no
viviremos los dos
de Tomás Aragüés
la coral
coral, perdó
polifónica de Trigueros
Huelva
ens ha interpretat
No lo esperes
de l'homenatge que van fer a Ortega Monasteria
un setembre de 2001
a Terrassa
sentirem a Bail Paradís
en una cançó del Gran Mestre
Plora guitarra
Si penses que perquè canto jo estic alegre
Si penses que una guitarra no sap plorar
No oblidis que fins les roses tenen espines
No oblidis que fins el vidre es pot trencar
Recorda qui t'escrivia cartes sinceres
Recorda qui t'enviava cartes d'amor
Recorda les meves roses de primavera
L'os d'hora vida que surten del cor
Canta
Canta a la verda primavera
Canta por el mar platejat
Canta
Cardina torrentera
Canta
A la quietud de la mar
Mira, el gote que em demora, mira, ma trista soledat,
penso en tu totes les hores, de nit i dia vull ser al teu costat.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Roses i clavellines l'abracaria i a la fi tindria la ditxa més gran.
Canta a la verda primavera, canta hora al mar platejat,
canta a la verdina torrentera, canta a la quietud de la mar.
Mira a l'ota que enamores, mira a la trista soledat,
Penso en tu totes les hores, de nit i dia, vull ser al teu costat.
Penso en tu totes les hores, de nit i dia, vull ser al teu costat.
El grup bergantí en el mateix homenatge,
interpretar d'Ortega Monasterio 1.7, la rosa del port.
Ja veu la meva estimada, rosa del port.
Avui és festa del camp, la verja més marinera.
I portarem a l'abarc roses de port.
i si no em vols venir amb mi,
en portem a l'eseró al cor.
Pensa que lluny de la cara, o el món se cala,
per boigirà.
La rosa del port, quan surt de l'abarc,
les banques de l'abarc,
els braços alçats,
la Déu criden tots,
i ja veu de mil petons,
la dos en dos.
Quan vinguin les oranetes,
quan torni la primavera,
veuràs de l'un de la prada,
les flors de març,
i tot en l'engresca l'or,
cantarina i ria de l'eseró.
Vindràs per sempre estimada,
al meu costat.
Vinga, retorna i tindràs,
flors de ginés pel torrer.
Amb muros dits a la cara,
caillant la tarda,
el sucolent.
La rosa del port,
quan surt de l'abarc,
les banques de l'abarc,
la van portar,
els braços alçats,
la Déu criden tots,
i jo t'envio petons,
de dos en dos.
i jo t'envio petons.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit