This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.
El 13 diumenge de setembre de 2006, dia 17.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Fuenes en la Fuen sag enlighten,
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Ixó es Habaneras desde el Balcó.
Vente conmigo a vivir.
Vente conmigo a vivir.
Vente conmigo a vivir.
Vente conmigo a vivir.
Vente conmigo a vivir.
Férico ángel de amor.
A vivir y a mozar.
De las horas del mar.
Y si una lágrima ves.
De mis ojos brutal.
Después de los del mar.
Es por ti, dulce bien, que te supe adorar.
Allá en silencio nos amaremos y viviremos juntos los dos.
Allí se ama sin enemigos, sin más testigos del mar y dios.
Vente por el hijo vivir, el hijo al ser de amor, a vivir y a votar.
De las olas del mar, y si una lágrima voles, te viso por tu par.
Es por ti, dulce bien, que te supe adorar.
Allá en silencio nos amaremos y viviremos juntos los dos.
Allí se ama sin enemigos, sin más testigos del mar y dios.
Una de las zonas del nuestro entorno,
on menys emigració va haver cap a l'altre costat de l'Atlàntic,
als segles XIX i principis del XX, va ser el Valls Penelès.
Doncs per aquesta que van marxar en busca de fortuna,
potser algú els va dedicar aquesta rumba son
que ens ofreix l'Ampurdanet,
los indianos.
Caballo sigue trotando y no te detengas,
ponte las alas,
y en ese sueño llévame lejos para encontrarla.
Hoy quiero soñar contigo
y aquí en mi cama llenar de petados tu almohada
y que la luna dibuje besos
a cara que los saben tus besos, cubana.
Asomas puro tu cinturita de caña y el pelé.
Hoy quiero atrapar la luna
pa' que la noche nunca se acabe
y cantar juntos un punto cubano.
La palma viste de blanco
y el carnaval es un son de cubo
y los indianos se van cantando a la bodeguita.
El canto de una habanera suena en la noche
y la luna estaba simbreando su cuerpo entero
toda la avenida.
a cara que los saben tus besos, cubana.
Y asomas puro tu cinturita de caña y el pelé.
Hoy quiero atrapar la luna
pa' que la noche nunca se acabe
y cantar juntos un punto cubano.
Se está acercando la hora
todos al muelle se van de estilos de blanco
aquí no falta de nada la guayamela
el diente de oro pa' que hizo en mano
es la llegada de los indianos cubanos
porque tú sabes
a caramelo y tus besos, cubana.
A caramelo y tus besos, cubana.
A caramelo y tus besos, cubana.
A caramelo y tus besos, cubana.
a caramelo y tus besos, cubana.
A caramelo y tus besos, cubana.
A caramelo y tus besos cubana.
Espresió Coral de la Habanera
a través del coro gallego
del Centro Artístico Esportivo
Puente Aéreas
y la popular
Voy en busca del olvido
Al palmeral por la noche
Voy en busca del olvido
En busca del olvido
El palmeral me recuerda
Recuerda el campanones que se han dormido
Al palmeral por la noche
Me lleva ciego el dolor
El dolor
Y sus sendas me reviven
La dulzura de tu amor
Pues lleva el aire en sus alas
Salvo perfumes
Singular
Hecho con dulces suspiros
Que recoge a su pasar
Hecho con dulces suspiros
Que recoge a su pasar
Tú, en mi vida fuiste todo
Y quisiera que recuerde
Y el recuerdo se veía
Y el recuerdo ahora a ti
Tú, en mi vida fuiste todo
Y en la ausencia sigue siendo igual
Para mí
Pero al soñar el pasado
Vivo en ti
Pues me recuerda constante
Tu imagen del palmeral
El amor me se fue
Me se fue
Al palmeral por la noche
Voy en busca del olvido
En busca del olvido
El palmeral me recuerda
Recuerda amores que se han dormido
Al palmeral por la noche
Me lleva ciego el dolor
El dolor
Y sus sendas me reviven
La dulcura de tu amor
Pues lleva el aire en sus alas
Un perfume singular
Hecho con dulces suspiros
Que recoge a su pasar
Y hoy a la noche
Llega el palmeral
Espera el palmeral
Machique mis penas
Florezca en la nieve
Que el ayer
Y que a sus sombras podamos
Abre el amor
Renacer
Renacer
De Rafael Llob y Jose María Arbolán
Cant de Taberna
Ens dedica la seva versió
De la coneguda habanera
La barca chica
Amb l'esclop d'un pescador
M'he fet una barca chica
D'un llapis al palmeral
D'un llapis al palmeral
D'un llapis al palmeral
D'un llapis al palmeral
D'un llapis al palmeral
D'un llapis al palmeral
L'esclop d'un llapis al palmeral
D'un llapis al palmeral
D'un llapis al palmeral
D'un llameu
D'ensa
D'un llapis al palmeral
D'un llapis al palmeral
I per poder-lo encurar, un am que no pesi gaire,
lligat amb fil de pascal.
I amb l'ala d'un papanyol i una agulla de pinassa,
faig la canya i el timor, per si cas ja m'aragassa.
No es posi gens al veïdor.
La xarxa la fa un follet, amb tela de mosquitera.
Que jo conec un ingrat, que jo conec un ingrat,
que jo conec un ingrat, per quan surti de pesquera.
on només hi ha xenguet petit.
La xarxa la fa un follet, amb tela de mosquitera.
que jo conec un ingrat, que jo conec un ingrat,
que jo conec un ingrat, que jo conec un ingrat,
on només hi ha xenguet.
La meva pareca és així, petita com una engruna.
I quan solqui el blau marí, tindrà la llum de la lluna,
il·luminant-li el camí.
i el dia que arribi a port, carregat de brou a popa,
ve la inflada i remen fort, tot el poble farà tropa,
recordant la meva sort.
Tothom dirà Déu-n'hi-do,
tanta pesca no s'explica.
Tres onces del peix millor
Amb una barca tan xica
Com l'esclop d'un pescador
Pescador
Mar Brava canta de Núria Berengueres i Francesc
Miralles, tres amors
Tinc un gran problema, no sé què escollir
La mar i la pesca són tot per mi
L'altre és una noia, poqueta i bonica
Tan encissadora que cor en castiga
Potser us és difícil entendre com jo
Intens estimar-me aquests tres amors
Doncs vull explicar-vos que estan a la mar
A dins de la xarxa
Sempre a repensar
Els sols de la nit m'estan contemplant
Quan me'n vaig de pesca
Enyoro la nit
Quan estic amb la nit
Jo enyoro la pesca
Quan me'n vaig de pesca
Jo enyoro la nit
Estimo la pesca
Estimo la pesca a la mar i la nit
Si ho voleu entendre
Primer heu de saber
Que la nit és guapa, guapa de jo més
Però també m'ho crida
La barca i la mar
No puc resistir-me al seu dolç encantat
Potser us és difícil entendre com jo
Intens estimar-me aquests tres amors
Doncs vull explicar-vos que estan a la mar
A dins de la xarxa
Sempre a repensar
Els sols de la nit m'estan contemplant
Quan me'n vaig de pesca
Enyoro la nit
Quan estic amb la nit
Jo enyoro la pesca
Quan me'n vaig de pesca
Enyoro la nit
Estimo la pesca
Estimo la pesca a la mar i la nit
I quan me'n vaig de pesca
Enyoro la nit
I quan estic amb la nit
Jo enyoro la pesca
Quan me'n vaig de pesca
Enyoro la nit
Estimo la pesca
Estimo la pesca
La mar i la nit
Estimo la pesca
Estimo la pesca
La mar i la nit
Estimo la pesca
Estimo la pesca
La mar i la nit
I quan me'n vaig de pesca
Enyoro la nit
I finalitzant, habaneres des del balcó amb el grup Xarxa
i la popular habanera de Ramon Carreras, el llop de mar.
Amb 70 anys a l'esquena, la pipa sempre plor de llavi,
contemplant la nit serena, fora a la mar s'hi passeja un avi,
tota una vida bruixat per les zones, amb sol bastó caminant a l'atzar.
Contemplant la nit serena, es passeja un llop de mar.
Quan el temporal i la tramuntana,
inflaven les veles d'un vell bergantí, jo veia perrat el pal de maçana,
i cridava ben fort, el mar és per a mi.
I ara que hi és vell, el vespre no marxa,
i el vespre no marxa, ja no ve la pesca, ja no tinc un pas,
el vespre fa sens i enyora la xarxa,
camina feixucs pel pes de cançats.
i ara que hi és vell, el vespre no marxa, ja no marxa,
i el vespre no marxa, ja no marxa, ja no marxa.
El mar és per a mi.
Ja crec que ja és vell i el vespre no marxa.
Ja no me la pesca, ja no tinc un pas.
Ja no tinc un pas.
Ja llum de la xarxa, camina feixut.
Ja llum del comprens de todos.
¡Ah, tu exclusion!
Pel peix de Toshant!
Ella me habló en la bahía de la isla donde nació
Ella me habló en la bahía
De la isla donde nació
Mientras el alba nació
Us diem adeu, Núria, Cartagnà i Javier Pardina
Però us esperem els diumenges
A dos quarts de Déu del Matí a Tarragona, Ràdio
Con el viento en libertad
De callos y de manduares
De guajiros y palmares
Hoy así de su amor