Pugen quins, són en gralles, intent de torre de buitneta
per part dels castellers de Vilafranca.
Una estructura de dificultat d'extrema, de màxima fragilitat.
Dos us, quins a les espatlles a quarts.
Dos us comencen ara a pujar en aquests moments.
És vital també en aquests moments el moment en què puja la canalla,
perquè val la pena, segons com, sacrificar uns instants de velocitat
per guanyar finura, per guanyar seguretat a la construcció.
Quins col·locats? Dos us, entre quarts i quins.
Uns dos us bastant lleugerets, els dels castellers de Vilafranca,
un castell que pesa més aviat poc.
L'acotxador, entre terços i quarts.
Dos us que comencen a col·locar-se en aquests moments.
Fins aquí el castell està bé, però fins aquí el castell ha d'anar bé.
És el moment en què es col·loquen dos us que comença a patir de valent.
Dos us col·locats, acotxador a l'esquena de quins.
I queda un món aquest castell.
Acotxador a l'esquena de dos us, a enceneta a l'esquena de quins.
Sembla que el tenen bé, però aquest castell és molt traïdor.
Li queden segons, encara li queda massa temps.
Acotxador col·locat, col·loca un peu, col·loca l'altre.
Ara sí, sembla que ho acaricien, a punt de puntuar, a punt de notar-se el castell.
Una, dues, tres passes.
Torra de vuit carregada pels castellers de Vilafranca.
Han carregat el castell, han carregat el castell.
Ells no ho celebren, ells no ho celebren, però han carregat el castell.
I senyores i senyors, o molt ens equivoquem, o els castellers de Vilafranca s'acaben d'adjudicar la 21a edició del concurs de Castell.
Ara sí ho celebren, ara sí comencen a celebrar-ho.
Ara sí, per un moment els ha vingut l'enrabiada, l'empipada de no poder descarregar el castell.
Però i què s'esperaven? És un castell que fins ara no ha descarregat mai ningú.
Per un moment al vià.