La gestació del 4 de 9 en Folra arrenca finals de 1980,
concretament donant el dinar de germador de final de temporada.
Aleshores, el cap de colla de la vella, Guillem Bartolí,
va deixar caure una autèntica bomba que no havia comentat a ningú.
La vella atacaria l'any vinent al castell de nou pisos.
El mateix Bartolí explica com va reaccionar la gent.
El dia del dinar de germador vaig dir que l'any que ve,
per Sant Úrsula, havien d'anar per descarregar el 4 de 9.
Bé, la reacció va ser molt bona, la reacció a la gent,
tot i que és veritat que molta gent no hi creia,
però el sol fet de donar apoio ja vaig veure una cosa molt important.
La notícia va caure com la pòlvora.
A mita tarda ja ho sabia tot Valls i en pocs dies el rumor
havia arribat ja a les altres capitals castelleres.
Era la primera vegada que algú feia un anunci tan agosarat,
però no és la primera vegada que algú pensava en recuperar els castells de nou.
Francesc Pinyes, aleshores cap de Pinyes i Folres,
de la Colla Vella, en dona més detalls.
L'Àngel Batet, jo també explico sempre l'anècdota,
que l'any 76 vam caure a Vila Rodona amb un 4 de 8,
i mentre s'escalçava ell allà a dins de l'Ajuntament
van passar a les autoritats i els hi va dir, no sé com va anar el context,
i els hi va dir, avui, hem caigut en aquest 4 de 8 perquè fa molt de vent.
Diu, però la Colla pot fer el 4 de 9.
Això era l'any 76.
La temporada 1981 arrenca,
i la Vella continua amb la bona forma exhibida ja a la temporada anterior.
És any de festes d'Escenals de la Candela,
i això permet començar a treballar ben aviat amb els castells de vuit.
Ràpidament, es comprova que el domini sobre el carro gos és gairebé total.
Cal, però, polir-lo.
Els monjos, era un 20 o 21 de juliol,
allà, amb un pilar del 4 de 8, ja van baixar tots un pis.
El 5 va anar al 4, el 4 va anar al 3 i el 3 va anar al 2.
Aquella va ser la primera prova de cara al 4 de 9.
Paral·lelament a la configuració del tronc ideal,
Pinyas té una altra feina tan o més important.
Ell és l'encarregat de pensar en com ha de ser el nucli
del futur castell de nou.
Com que en els llibres no hi troba la resposta,
Pinyas acudeix als castellers més veterans.
I veia que aquells castellers vells, com era el Xacunet,
de tot això del Castell Janforra, ja no en sabien res de res,
perquè no en havien vist ja mai cap,
perquè quan se feien ells eren molt jovenets.
La persona que jo vaig parlar,
perquè considerava que era una persona molt entesa,
era el Josep Nolla Batista.
I ell va ser el que em va dir, Pinyas,
això no hi ha ningú que ho pugui aclarir.
No ho sabem.
Els castells van forre es van perdre en bons moments
i no hi ha ningú viu que et pugui donar cap mena d'orientació.
Pinyas es veu obligat a inventar,
ja que no troba cap ajuda vàlida.
Després de molt pensar,
se li acudeixen tres fórmules vàlides
per muntar el forre del 4 de 9.
De les tres alternatives era la una,
que semblava la més lògica,
posar crosses als segons.
Però la magueixa ja trobàvem la dificultat
que trobar 8 crosses per anar baix a terra
i 8 crosses per anar dalt,
això ja no es trobava.
Perquè pensem que les crosses d'aquell temps
normalment acostumaven a ser persones grans,
castellers que es havien fet vells
i que anaven a crossar.
Una alternativa.
L'altra alternativa era posar agulles al mig
i ens sembla que també amb crosses.
I la tercera alternativa era posar uns reforços
entre mig dels segons
a fi i efecte d'ajudar-los
a que no perdessin ells la posició.
I això, amb el cap a sota els braços,
també els ajudava poc o molt a aguantar el pes.
Pels vols de Sant Fèlix
es comencen a treballar els primers folres al local d'assaig,
els primers folres amb aquests reforços,
aquestes guillotines.
L'entusiasme es manté,
però el temor i la inexperiència passen factura.
Totes les persones, tots els castellers,
hi tenien un gran interès i un gran entusiasme.
I pocs faltaven a l'assaig.
La qual feia que quan feies un assaig
hi posava sempre les mateixes persones.
Hi havia dificultats, eh?
Perquè a vegades per anar baix a la feinada
que era trobar persones que poguessin anar baix.
També puc explicar l'anècdota
que n'hi va haver un que se'n va anar de cos, eh?
Però així mateix, eh?
I vam haver de córrer allí,
bueno, posar serradures,
i perquè havia sopat,
perquè el menjar li havia fet...
és igual, va ser així, eh?
I molts s'espantaven d'anar baix.
Tot i el patiment,
les proves donen bons resultats,
i pocs dies abans de Sant Úrsula,
la vella és capaç de col·locar sisens,
una prova extraordinària
que convéns els més escèptics
de la viabilitat de l'intent.
Ara bé,
els entrebancs s'assucceeixen
fins a l'ultimíssima hora.
Un dels dosos del castell
es posa malalt,
i el dia abans de Sant Úrsula
no està clara la seva participació.
No serà fins l'endemà mateix
que es confirma que el nen
es troba en condicions de pujar.
La preocupació més gran
de Pinyes i Bertolí Peró
es troba als pisos baixos.
Van tenir problemes
per trobar quatre valents
disposats a enfrontar-se
amb el repte
d'aguantar un castell de nou pisos.
Un dels baixos
feia dies que dubtava,
i el mateix dia de Sant Úrsula
al matí
va confirmar
que no pararia el castell.
Aleshores Pinyes
va buscar una alternativa.
Jo a primera hora del matí
i ja era,
com sempre acostumava a fer,
el local
a fer efecte
de passar llista mentalment,
i llavors
aquest xicot
que havia d'anar baix
doncs estava a la barra
i jo li poso la mà a l'espatlla
i, què, ja estàs, ja estàs?
No hi aniré.
Dic molt bé, home, molt bé.
Doncs moltes gràcies.
I llavors jo
només esperava
que vingués el Jufré
amb els braços oberts
aviam
i quan va arribar
encara no va entrar
i vaig dir
dic Jufré, has d'anar baix.
No fotis.
has d'anar baix.
I has d'anar tu
i, escolta,
i anima't,
i anima't
i encara me'n recordo
que encara li vaig dir
i no pateixis
que d'aquest castell
només ne'n pararàs la meitat
perquè així el carreguem
ja farem prou.
Falten molt poques hores
però l'intent
i els nervis afloren
cada vegada més.
El mateix Guillem Bartolí
confirma
que li va costar molt dormir
la nit anterior
tot i que tenia confiança
en que el castell
es podia com a mínim
carregar.
Jo era bastant nerviós
jo era bastant nerviós
i com que també
soc responsable
que em sembla
que no vaig dormir
massa massa.
Sí que recordo
que al sopar anterior
vaig anar
a un restaurant
d'aquí valls
i allí vaig trobar
un xicot
de la Colla Vella
i em va dir
què demà
al 4 o no
esclar
jo li vaig dir
ho descarregarem
i ho descarregarem
i ell me diu
filmaries carregat?
Vaig, home,
esclar que filmaria
però com a mínim
pot més pagar un mano
que dos volant o no.
I finalment
va arribar el gran dia.
El 25 d'octubre
de 1981
la plaça del Blat
va ser l'escenari
d'un dels duels
més memorables
que es recorden
entre la Colla Vella
i la Colla Joves
a xiquets de valls.
Precisament
va obrir plaça
a les joves
que va descarregar
ni més ni menys
el 5 de 8
la primera catedral
que es completava
en el segle XX.
La Vella
va respondre
amb l'esperat
Castell de Nou.
La plaça
estava plena
de gom a gom.
L'expectació
que hi va haver
aquell dia
a la plaça
això
no ho hem viscut mai més
i la quantitat
de persones
que hi havia
aquell dia
a la plaça
a la Blat
jo crec que
no hi ha estat
mai de la vida
perquè molts
n'hi van poder entrar
tot i que el carrer
del Cort
estava ple
fins a la baixada
de la costa
de la peixateria
que diem nosaltres
que és on comença
a fer tomb
i no sé
si l'iglesia de Sant Joan
la van obrir
sí, també la van obrir
doncs perquè
dintre l'iglesia de Sant Joan
hi pogués encara
entrar gent
que entraven
per la porta
de les campanes
que és una porta
que hi ha lateral
a fi i efecte
que ho poguessin veure.
En mig d'una gran expectació
el Castell
comença a prendre forma
i pugen els segons
i pugen els terços
tothom feia aposta
sobre l'èxit
o el fracàs de l'empresa.
Van muntar els segons
van posar les clons
van lligar
van muntar els terços
i quan jo li vaig dir
a mi jo
perquè és clar
qui portava la veu cantant
dels terços
doncs
era Rafael de Migó
segons molt experimentat
sabia molt
de què anava
i jo li vaig dir
Rafael com està això?
o Migó
podria dir
com està això?
i diu
bé bé
molt bé
i l'entorn d'uller
al darrere meu
contesta
ara rai
per estar bé
ja en parlarem
d'aquí en rato
com estaràs.
Rafel Migó
es trobava bé
com la resta
de companys
al pis de terços
els quarts
també van donar
el bici blau
i a partir d'aquí
tothom ja coneix
la història.
Ara l'aixecada
es col·locarà
senyores i senyors
senyores i senyors
ja està
ja està
falta l'enxaneta
el que estàs més vol
ja està
amics
li va als 4 de 9
un 4 de 9
carregat
i potser es descarregarà
és increïble
realment
no es pot explicar
amb paraules
amics
la passa
és un clam
és un crit
realment
és emocionant
els homes
tenen força
amb la forla
estan baixant
els dosos
baixaran els sisers
els castells
descarregarà