Hola, hola, hola, hola. Pot parlar un momentet, senyor, sisplau?
Sí, parlo. Ja n'hi ha prou.
Sí, en un moment diguem que sí.
Sí, sí, sí.
Doncs la primera qüestió, senyor Requesa, ens fa referència a la típica pregunta
com se'n va assabentar vostè que hi havia un intent de cop d'estat al Congrés dels Diputats?
Doncs això va corregir molt ràpidament i devien ser per allà a les set de la tarda
quan el fet es va perduir, o almenys es va dir volgar fins a on jo era, que estava a l'Ajuntament
i estava a l'Ajuntament amb uns comissionats de la ciutat francesa de Lió
que havien vingut a parlar una mica de veure com funcionava
i estaven mirant a veure com funcionava aquí a Tarragona
tota la qüestió de la indústria química, ja que ells allà també tenen una gran indústria, no?
I per parlar una mica i veure com funcionava i tal.
Recordo perfectament que estant amb ells és quan em van enterar del que estava passant
i els vaig haver dit senyors, la sessió, home, perdoneu-me, però acabem aquí perquè hi ha hagut
i els hi vaig explicar una mica això.
Esclar, aquella gent van quedar molt parats, no?
i deia, caram, tu ja tornem altra vegada aquí, oi?
Amb els cops d'estats aquests militars típic de per aquí a Espanya
però que ja a França feia molts anys que això no passava.
Això era per allà a les set de la tarda.
El més sorprenent va ser que dins de llavors, fins a quarts d'una de la nit
que el rei no va parlar també per la tele i per la ràdio
que per cert la tele que teníem era molt antiquada i no anava massa bé
però, oi?
Doncs pensem que era l'any 81.
I la pregunta que avui, i encara em faig, per què va tardar tantes hores?
És a dir, són 5 o 5 hores i mitja a parlar i a parlar a favor
o, diguem-ne, contra el cop aquest, no?
I a favor, doncs, de la democràcia i de l'estabilitat del sistema democràtic, oi?
Aquesta és una de les altres preguntes que ara al cap de 25 anys encara em faig
i suposo que són molts els que se'n fan.
En aquestes 5 hores i mitja que vam estar tots van passar, diria,
no van passar moltes coses, però sí que, doncs, per exemple,
un intent de comissions obreres, i no sé si UGT,
perquè allà no hi era tot i que la reunió es feia a l'Ajuntament,
oi? De fer una vaga general.
Però el que més recordo davant de tot això és que se'n va acudir
que trucar al general governador d'aquí,
i haig de dir, entre parèntesis, que els generals que enviaven aquí de governador
eren militars, ja, diguem-ne, al final de la seva carrera.
És a dir, que els enviaven de governador militar en ciutats com aquesta,
ja com a últim acte de servei, i doncs per jubilar-se.
Recordo que el que hi havia en aquell moment, doncs,
estava a punt de jubilar-se, i em havia dit alguna vegada que tenia ganes,
i suposo que ho va fer, d'anar ja a passar
el rest de, doncs, de la seva vida a la província,
o en un poble de la província de Màlaga, que ell era de Perllí,
i es deia Villalba.
El vaig trucar per dir-li que si s'havia alguna cosa,
on podia dir alguna cosa.
La resposta que ell em va dir, la recordo perfectament,
va dir que no, i que eren uns insensatos els que es van aixecar,
paraules textuals, insensatos els que es van aixecar.
I llavors li vaig dir, doncs, que sigui com sigui,
si passava alguna cosa, o si veia que Perllí, doncs, no ho sé,
alguna cosa d'aquestes relacionades amb aquesta mena de cop d'estat,
perquè això era un cop d'estat, home, que m'ho avisés.
I si anaven mal donades,
que, a veure, que m'ho digués,
i que jo aniria a un tastell,
o que em podia fer venir un escamot, no?,
per agafar-me i portar-me allà,
a la casa del governador militar,
i que em tinguessin jo retingut.
És a dir, que el que a mi em feia més por era,
si triomfava aquest cop d'estat,
poguessin venir incontrolats,
sempre n'hi ha en aquests moments,
alguns incontrolats de l'Ajuntament,
que eren molt més perillosos que no pas els que portaven uniformes.
I això és el que em feia por.
I em va dir que no patís,
i que tal, em va assegurar que no passava res, i tal.
Tot això eren, doncs, quarts de vuit, eh?
I no més, de quarts de vuit del vespre.
Però d'aquest llavors, fins a quarts d'una,
mentre aquells estaven discutint,
per allí,
amb un apartament, eh?,
o per allí a l'Ajuntament,
potser a la sala dels caiguts,
estàvem discutint la vaga general,
la possible vaga general,
que a mi sempre em va semblar que era,
que em penso que no eren moments de vaga general,
ni molt menys, però en fi,
hi havia de tot.
Estàvem esperant a veure com pintava,
i esperant a veure que el rei,
algun o altre de més responsables
dels que havíem parlat fins llavors,
ens deien alguna cosa o altra.
I torno a repetir que
fins a quarts d'una de la nit
no ens en vam enterar.
Bé, això és el que recordo,
els records personals
d'aquell vespre o d'aquella nit.
Deixem fer-li un parell de qüestions
sobre aquelles reunions a l'Ajuntament.
Vostè diu que se n'assamenta
pels voltants de les set de la tarda,
una de les primeres coses que fa és trucar
al governador militar,
però de mica en mica,
pel que tinc entès,
va arribant gent a l'Ajuntament,
càrrecs polítics, càrrecs sindicals,
qui hi havia en aquells moments a l'Ajuntament?
Doncs no me'n recordo massa.
No me'n recordo massa
perquè sí que, sí que estaven reunits,
però jo no hi era en aquelles reunions.
Jo em vaig conce...
vaig estar molt, molt...
diria bastant sol, no?
Intentant, entenant-me,
en lloc d'anar a discutir,
i de què podíem fer,
i que tal, entrar-me'l,
que realment passava,
i el perill,
no que corria jo,
que corríem tots plegats
mentre aquells estaven, oi,
discutint allí,
oi, amb molta rebombori,
entrar-me realment
com estava la situació
per prendre algun determinis
si és que les coses anaven malament.
A qui va trucar?
Amb qui va parlar?
No, jo, home,
és que, a part del governador militar
i dels que eren regidors
que estaven amb mi,
oi, que per allí,
jo no recordo
que hagués trucat,
no ho sé,
no me'n recordo ja,
no me'n recordo,
possiblement algun més,
però no me'n recordo.
Però,
això sí,
recordo perfectament
els regidors
que tenia al costat,
entre alguns,
alguns dels quals,
doncs,
per desgràcia,
ja són morts
i que em van acompanyar molt
en aquell moment.
Arriba un moment,
al vespre,
que arriben sindicalistes,
companys, sobretot,
de comissions obreres,
que en aquests temps
estaven liderats
per José Estrada,
que li plantegen
la possibilitat
i la voluntat
de convocar
una vaga general.
És que amb el senyor Estrada
jo no estava
gaire,
no tèiem
gaire bones relacions.
Vostè,
des de bon començament,
es mostra contrari
a una convocatòria
de vaga general.
Per què?
Jo diria,
més que contrari,
davant d'això,
indiferent,
una mica,
ja us arreglareu,
no és aquest el meu problema,
que vulgui enfiljar
una vaga general.
No és el meu problema,
en aquell moment,
el meu problema
era assegurar,
enterar-me'n,
repeteixo,
per saber exactament
què passava,
amb qui podia confiar,
si hi havia alguna possibilitat
que passés alguna cosa
aterradora,
totes aquestes coses,
per prendre determinis,
però no com aquells
d'una vaga general,
que no sé encara ara
a què conduir
a una vaga general,
o què podia significar
en aquell moment.
Però ves que no hi va haver
cap vaga general,
ni hi va haver res,
i no va passar res.
Que podia haver passat,
evidentment,
però també és evident
que no podien haver resolt
amb una vaga general
el problema,
ni molt menys.
I més,
en que allò a les 8 de la nit,
o a les 10 o a les 11 de la nit,
una vaga general d'aquesta,
i tot en feia festa
en aquell moment, no?
En cas,
si en cas hi havia de ser
l'any demà al dematí,
però caram,
passar una nit,
segons amb quines condicions,
fins a l'any demà al dematí,
escolti,
em sembla que no era qüestió
de vaga general, eh?
Em comentava ara
que una de les seves preocupacions
era trucar,
parlar amb la gent,
i saber que tota la gent
que l'envoltava,
confinant-se,
i que estava al costat
de la democràcia.
El que passa és que no me'n recordo massa, eh?
No me'n recordo massa.
Hi va haver algú,
però,
que no va respondre
la seva trucada?
Hi va haver algú que
vostè va sospitar
en algun moment
alguna cosa estranya?
No,
perquè els únics
que podien haver,
dels que jo podia trucar,
ja era el general governador,
era un general.
Els altres,
doncs,
a veure,
els regidors,
els representants
de la generalitat,
fins i tot del govern,
el que sigui,
doncs,
molt bé,
no?
Aquests els poden...
Dic així,
això l'any 81,
encara hi havia haver
el Robert Grau Pera,
de governador,
no?
Eh?
Esclar,
que el vaig trucar,
no?
Encara no me'n recordo,
però segur,
no?
Però,
em donen pressió,
i ara que
vaig entrar una mica
en memòria,
que tampoc no sabia
gran cosa.
Eh?
el Robert Grau Pera
tampoc no em va donar,
doncs,
massa explicacions de rebre,
ja no ho sabia,
tampoc.
Vull dir que
no crec que ningú
sapigués gran cosa,
i tothom estava pendent,
i ja dic,
si en aquell moment
el rei hagués parlat,
eh?
molt bé,
hauria anat bé,
tothom,
eh?
Però,
va estar cinc hores i mitja,
eh?
Cinc hores i mitja.
Abans em comentava
que vostè
no tenia constància
que hi hagués incidents
a cap tipus
de la ciutat de Tarragona,
però sí que
a posteriori
va conèixer
el rumor,
doncs això,
no?
Que una columna
procedent des de Mas Enric.
El rumor,
però en aquell moment
no ho sabia.
Això ho vaig saber després.
Jo vaig saber,
i quan dic després
vull dir l'any de mai,
eh?
que hi havia aquests rumors
i que em dóna la impressió
que potser sí
que va ser.
De la manera
que les fonts
que vaig tenir,
que devia ser,
doncs,
a través de l'alcalde Martí de Reus,
doncs potser
no recordo massa
si hem fet,
però
em dóna la impressió
que sí,
que alguna cosa
o altra va passar.
a Mas Enric,
oi?
Vostès,
si li...
En quin moment
vostè de la nit
et deixa...
Apareix el rei,
em sembla que és
pels voltants
de la una,
quarts de dues
del matinada,
parlar el rei
per televisió
i per la ràdio.
En aquests moments...
Potser una mica més aviat, eh?
En aquests moments
vostès ja diuen
la història s'ha tranquil·litzat,
amb nens
no ens han d'anar a dormir.
Esclar.
Llavors, sí,
llavors hi havíem passat
moltes coses,
ens anàvem anantanant,
eh?
El que ens deien
per ràdio,
per la tele,
i, esclar,
va ser el colofó,
el punt final,
eh?
Va ser aquest,
per part,
o sigui,
aquesta alocució del rei
que va posar
les coses
ja al seu lloc.
Però jo
torno
a repetir
que per què va tardar tant
el rei
a pronunciar-se
per un menjar
de comunicació.
Avui encara no ho sé.
L'endemà,
senyor Requesens,
vostès
convoquen
un ple extraordinari.
Per què el convoquen
i quin és el desenvolupament
que va tenir aquest plenari?
Home,
doncs,
moltes coses
d'aquestes
ja
no me'n recordo
massa,
pensa que fa 25 anys,
oi?
I a més,
ja tinc bastanta edat.
Però
jo crec
que més que res,
això,
encara si passés
alguna cosa
semblant també,
es convocaria
una altra vegada,
més que res,
era per,
diria,
per expressar
el nostre sentiment
d'adhesió
i totes aquelles coses
que es diuen
i es fan
quan passen coses així
després,
no?
I per casualitat
acaben bé.
Oi?
I per res més
que per això,
oi?
Que per cert,
aquell,
aquell acord
era també
un acord
una mica vaga.
És a dir,
l'acord que vam prendre
per comunicar
o al rei
i per comunicar
o al cap del govern
i tot això,
era el president
de la Generalitat
i a tothom
que era un
o fou,
una mena
de locució
una mica
vaga,
no?
Una mica
que tampoc
no diu gran cosa.
Jo ahir
me la vaig estar llegint
i vaig dir,
home,
doncs també
això és una mica
diria
poca
com ho diria,
no?
amb poc
de compromís,
no?
Poc comprometedora,
una mica així
també va,
que sense massa,
sense
condemnar
d'una manera
absoluta
i total
i directa
d'allò.
Jo crec que
d'algun lloc
o altre
devíem rebre,
jo no em puc
recordar,
alguna mena
d'orientació
de la forma
que podia
o que havia
d'anar
aquesta
diria
acord d'adhesió
al govern
i al rei
i tot,
en fi,
i a les institucions
vigents.
Senyor Racasens,
em sembla que
ja hem repassat
força
amb el que va ser
aquella nit
del 23F a Tarragona,
no sé si li queda
algun record
o alguna última opinió
que vulgués expressar
al respecte.
No,
no em queda,
ja no em queda.
Algunes altres coses
havien de passar,
podíem potser
parlar d'alguna anècdota,
però ja no em queda
massa,
no?
Cap tipus de problema.
Com a anècdota
diria,
a veure,
si ara vinguessin aquí
les forces militars
i tal
o alguns incontrolats
en pla,
per on ens podríem
escapar?
I això és una mica així.
Potser se'm dirà
que soc una mica
més covard
que no pas
aquells altres
que estaven
allí discutint,
no fer una vaca general,
però el que sí que
insisteixo
dir que el que
em feia en por
no eren els que
anàvem vestits
de militar,
sinó els que podien
anar vestits
en aquell moment
de falangistes
o de paisà
i que venien allí
precisament
a carregar-se,
a apoderar-se
de l'Ajuntament
i a carregar-se
a qui fos.
Aquests per mi
eren els més perillosos
i contra aquests
l'únic que se m'acudia
és dir,
si no em vire
a buscar
el general,
el general Villal,
és el que
llavors
hem de fer
de general aquí,
caram,
potser que
comencem a mirar
per veure
per on ens escapem,
no?,
per quina porta
sortim,
si veiem que
algú no entra
per la porta
gran.
Si li sembla,
doncs,
canviem de qüestió,
ens agradaria
també
conèixer
en aquests moments
quin és el seu treball,
quina és la seva
investigació,
en què està dedicant
ara vostè,
aleshores,
senyor Requesens.
Bé,
jo que estic
treballant,
diria,
amb una feina
que no és d'investigació,
sinó que és de bibliografia,
i que es tracta
de
seguir el rastre
dels fundadors
de Tarragona
a través
de la
historiografia,
historiografia.
És a dir,
anant seguint
d'una manera
cronològica
el que diu
la historiografia,
no solament local,
sinó
més ample,
més general,
dins del moment
que
Tarragona
va ser inclosa
dintre les ciutats
de la península
ibèrica
més antigues.
I això
va succeir
a partir
del segle,
l'època
de l'humanisme
i del renaixement
a partir
de finals
del segle XV.
A partir d'aquí,
Tarragona
és una de les ciutats
més antigues
d'Espanya,
oficialment parlant
en les històries,
oi?
Les històries antigues
d'Espanya,
catalanes
i castellanes.
Bé,
doncs,
explicar una mica
com va tot això,
el significat
que té,
significat polític,
significat social,
significat religiós.
Per mi,
fins arribar avui,
que sí que sabem
que és una ciutat,
i a més,
tot això
porta una cosa
molt curiosa,
i és que aquella gent
diu que una de les ciutats
més antigues d'Espanya,
però de mica en mica,
així que s'ha anat
científicament,
s'ha anat
investigant el tema i tal,
resulta que
ha quedat reduïda,
en tot cas,
a una ciutat
del segle III,
només abans de Crist,
de l'època dels
Escipions,
i en tot cas,
abans,
el que veia,
en un petit poblat,
sense importància,
tocant a mar.
Què destacaria
del que ha trobat
fins ara,
d'aquestes investigacions,
d'aquestes primeres
lectures que ha fet
fins ara?
Què diu?
Què és el que en destacaria
de les lectures
de la investigació
que ha fet
fins ara?
Jo el que destacaria
és,
com he dit,
en primer lloc,
el,
diria,
la sacsejada
que va causar
quan
Mossant Serri
Vilaró
va descobrir,
mitjançant
una investigació
que ell va fer,
ja no
parlant
només,
sinó que
investigant,
sobre les pedres,
per dir-ho així,
que la muralla
era romana.
Això
recordo perfectament
fa,
devia fer,
deu fer 50 anys,
aproximadament.
No,
més de 50 anys
perquè va ser l'any 30
després,
però es va confirmar
l'any 50 i tants,
l'any 40 i tants.
A veure,
el que destacaria aquí
és,
diria,
el,
com diré,
de la manera
que s'ho van prendre,
diem-ne,
els patriotes
tarragonins,
i quan dic patriotes
vull dir aquells que,
sobretot,
treuen pit,
no,
per la ciutat i tal de paraules,
clar,
no?
perquè,
a veure,
el que estaven defensant
en aquell moment
era que aquestes muralles
eren molt antigues,
no?
I l'antigüetat
d'una població,
encara ells
interpretaven
que és que
és com una,
diria,
un signe de noblesa,
és a dir,
una ciutat com més antiga,
més noblesa,
això encara passa
a tot arreu,
oi?
avui dia,
però en aquell moment
em diuen,
no,
és que resulta
que aquestes muralles
són del segle III
abans de Crist,
a tot estirar,
i aquesta ciutat,
doncs,
tampoc és més antiga
a tot estirar,
esclar,
això produeix
una,
diria,
una modernitat
d'aquella ciutat
que perd,
automàticament,
doncs,
perd noblesa,
perquè perd
antigüetat.
I això,
dintre
dels patriotes
de qualsevol ciutat,
de qualsevol país,
i de qualsevol lloc,
és
la modernització
o la manca
d'antigüetat
per ells,
oi?
I si es demostra
que realment
allò no és tant
com dèiem,
és realment
un cop
molt fort
i molt dur
de país.
Perfecte,
doncs,
senyor Racassens,
no sé si voldria destacar
alguna altra cosa de...
No,
és que quan parlem
de l'antigüetat
vull dir que
en aquella època
que estic dient
aquesta època
de l'època
del Renaixement
era tanta
l'antigüetat,
és a dir,
que era una societat
fundada per Tuval
i Tuval
era un net
de Noé.
Per tant,
aquesta ciutat
estava fundada
aproximadament
uns 200 anys
després del
Deu-li-vi-universal.
Aquesta és la qüestió
que fins fa
pot ser un segle,
un segle i mig
encara es parlava d'això,
ja resulta
que és una ciutat
que en tot cas
com a ciutat
és del segle
tres abans de Cris.
Sí,
que n'hem perdut
d'antigüetat.
La decepció
va ser molt gran.
Perfecte.
Senyor Racassens,
moltíssimes gràcies
per atendre'ns
i, vaja,
tant de bo
quan conclogui
aquesta investigació,
aquest estudi,
ens en puguem tornar a parlar.
Molt bé.
Gràcies.
A tu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.