I després de saludar l'Avi Ramon, que ja l'hem deixat marxar, l'hem deixat que plegui,
tenim... com si fos un sànduitx això, perquè teníem entre l'Avi Ramon i les efemèrides musicals aquí,
amb aquesta sintonia, a l'Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Bona tarda.
Tu ets la part bona del pa, no?
Jo, sí, vols dir.
Clar, perquè tu estàs entre pa i pa.
I la banda del mig.
Hi ha vegades que es mengen el pa amb tomàquet i el que hi hagi, i allò del mig ho llancen, eh?
No, mai de la vida, mai.
No, perquè nosaltres aquí tenim qualitat i quantitat, eh?
Per oferir bona música.
Em dones ànims.
Això sempre.
Això sempre, això estem.
Andrés, avui és dimarts.
Avui és cinema.
Hem d'anar al cinema.
Avui toca el cicle, perquè és dimarts, toca el cicle de la pantalla, no, millor dit, perdó,
ho he dit al revés, de l'escenari a la pantalla.
De l'escenari a la pantalla.
Exacte.
I llavors avui passem una sarsuela que es diu La Revoltosa, però com que és un cineclub,
lògicament, que hem de fer coses que siguin especials, coses curioses i, en fi, històriques,
passem una revoltosa, de les vàries que hi ha en cinematografia, no tan coneguda com altres.
És una pel·lícula, bueno, La Revoltosa es va fer en pel·lícula l'any 1949 i va ser dirigida per José Díez Morales
i la Mari Pepa, Mari Pepa de Mi Amor i el Felipe de Mi Vida, doncs són la Carmen Sevilla i el Toni Leblanc.
Déu-n'hi-do, déu-n'hi-do, eh?
Després surt el Tomàs Blanco, Antonio Riquelme, que són els principals papers d'aquí.
Bé, doncs ja ho sabeu, a la planxadora Mari Pepa, Carmen Sevilla, a l'oficial evanista Felipe, Toni Leblanc,
aquesta tarda a les 6, entrada gratuïta al Centre Cultural El Pallol, recordeu, a les 6.
I tornem a el que és els temes romàntics que estem fent durant aquests dies
i avui entrarem en una pel·lícula que jo suposo que la coneixerà quasi tothom, Casa Blanca.
Casa Blanca.
Sí.
Anem cap al passeig de Sant Antoni?
Deixa'm ho estar.
És una altra, Casa Blanca.
Deixa'm ho estar, ja no hi és.
Ja no hi és.
Ja no hi és.
A més a més, ja s'ha esgotat.
Ja no hi és.
Sempre estic despistada, no pot ser això.
Bé, el tema que posarem d'aquesta pel·lícula de 1943 és el títol El tiempo passarà, o toca-la Sam.
Que bonica.
L'autor va ser Herman Uppfeld.
Toca-la de nuevo Sam, amb aquestes paraules d'Ingrid Bergman, comença, jo crec, un dels moments,
més inoblidables de la història del cine, quan el llaman el Ritz Café, o Coffee, Ritz Coffee de Casa Blanca,
Tulleril Wilson, acompanyant-se al piano, canta les estrofes del Tiempo Passarà, una melodia d'Herman Uppfeld, com he dit,
que desencadena tot el torrent de records de la seva aventura amorosa que va passar amb els seus riquis, un peribògar, a París.
D'aquest estàndard de la música lleugera, s'ofereix aquí una magnífica versió sonora, lògicament, però no et pots imaginar per qui és.
Per Bing Crosby.
Què dius?
Quines coses porto aquí.
Sí, sí, sí.
El Bing Crosby cantant El tiempo passarà, amb un arreglo d'Alan Cohen.
Escoltem Bing Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el tema principal de Casa Blanca.
Crosby amb el seu Indiana Blanca.
Crosby amb el tema principal d'aquest lloc de Casa Blanca.
melodia més famosa
de Cole Porter, que s'escoltava
amb la seva pel·lícula biogràfica,
una pel·lícula d'ell, que per cert jo la tinc,
i amb les escenes finals,
quan després d'haver patit
una de les seves múltiples
operacions a les cames,
aquest poble home era coix,
una infermera se li apropa
el telèfon perquè
li digui,
en fi,
no, més aviat perquè pugui ell
escoltar la versió
de Carlos Ramírez,
amb un sabor tropical, Carlos Ramírez
va sortir en diverses pel·lícules, entre elles
Escola de Sirenes, i altres pel·lícules
així amb el Xavier Cugat,
perquè la pugui sentir.
Porter la va escriure l'any 1935
per una revista musical
que es deia Jubilé.
Va
prendre la melodia
d'una dansa guerrera polinèsia
durant un creuer
que ell va fer al voltant del món.
O sigui que va aterrar Hawaii.
Sí, sí, es va inspirar amb això.
Aquí, avui,
oferirem aquest tema,
aquest tema,
per un cantant que no t'ho pots imaginar.
A veure, a veure,
després que diguessis el d'abans,
Casa Blanca,
amb el vint Crosby,
ara?
Ara aquesta.
Què?
Aviam, no t'ho pots imaginar, no?
Frans i l'altre.
No, no, no, no, no.
Tom Jones.
Què dius?
Tom Jones.
El nostre Tom Jones del Delà i la i companyia.
El Tom Jones.
Estic a passar sorprenent avui, eh?
Avui,
una darrere l'altra avui,
Andrés.
A vegades sí,
a vegades es pot fer.
Que bo, que bo.
Doncs escoltem el Tom Jones
amb aquest tema
de Cole Porter
Volver a Empezar
de la pel·lícula
Noche y Dia.
I
ens acomiadem.
Ens acomiadem ja
fins demà,
si t'ho vol.
Gràcies, Andrés.
A tu.
Adeu.
Adeu.
Adeu.
When they begin,
the begin,
it brings back the sound of music so tender,
it brings back a night of tropical splendor,
it brings back a memory evergreen.
I'm with you once more under the star,
and down by the shore an orchestra's playing,
and even the palms seem to be swaying,
when they begin the beginning.
To live it again is past all endeavor,
except when that tune clutches my heart.
And there we are swearing to love forever,
and promising never,
never too far.
till clouds came along to disperse the joy we had tasted.
And now when I hear people curse the chance that was wasted,
I know but too well what they mean.
So don't let them begin the begin,
let them play.
Let a love that would once a fire remain an ember.
Let it sleep like a dead desire,
I only remember,
when they begin the begin.
Oh, yeah, let them begin the begin,
make them play,
till the stars that were there before remain above you.
Till you whisper to me once more,
Darling, I love you.
And we suddenly know what heaven we're in,
when they begin the begin.
When they begin.
THE BEGIN-
THE BEGIN