logo

Arxiu/ARXIU 2007/A PRIMERA HORA 2007/


Transcribed podcasts: 219
Time transcribed: 2d 10h 51m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Doncs ja tenim aquí el nostre avi Ramon.
Bona tarda, avi.
Bona tarda i content.
Sí?
Sí, perquè he trobat dels que s'escolten.
Ahà.
I diu, escolta, em sap si és molt interessant,
he de portar aquell noi a explicar aquestes coses que no s'expliquen.
Mhm.
Dic, doncs mira, per això ho hem fet, perquè no t'ho ha de ser la propaganda que t'envien a casa.
Però l'altre dia, quan li vaig parlar del canvi climàtic, vostè ja m'agafava la idea, eh?
Per això es va posar en contacte amb l'Emili.
Sí, dona.
Hem de parlar, hem de remoure això, eh?
Saps què passa? Que jo no acabo d'entendre, t'envien a casa una sèrie de folletos,
de propaganda que costa una fortuna, eh?
I després, quan vas a comprar-ho, te trobes el que et trobes.
I per això ballava el cap, quan em van començar, em van comentar d'aquest noi,
i d'això dic, home, ve si podem posar-hi, que vingui i que em parli.
I m'han dit això, que l'he escoltat i que sí, que estan molt contents,
perquè és un tema que no s'havia parlat i s'explica bé.
No, al contrari.
S'explica bé.
Fantàstic.
A l'Emili donant bona tarda.
Bona tarda.
Benvingut de nou a aquesta casa.
Gràcies.
No t'hem deixat, t'hem donat de menjar, ahir vas sopar, no?
T'hem tractat bé aquí a l'emissora.
T'hem tractat molt bé.
Dic a l'Emili, ahir ens explicava una miqueta la diferència que hi havia entre transgènic,
híbrids, ecològics també, perquè tu tens o formes part d'un banc de llavors ecològiques.
Com va néixer aquest banc en el qual tu pertanyes?
Explica'm una miqueta.
A veure, aquí a Tarragona va, al camp de Tarragona, el banc de llavors va néixer
fa uns quatre anys. Resulta que, bueno, diferents pagesos, cadascú es feia les seves
llavors i s'ho feia ell a casa i clar, a nivell individual sempre costa més que ajuntar-te
en grup. I llavors vam dir, home, si tots fem el mateix, doncs ajuntem-nos.
Compartim llavors també.
I ajudem-nos, sí.
I llavors, bueno, vam
decidir d'ajuntar tots
amb totes les llavors que teníem.
Això no treu que seguim fent recerca.
O sigui, a nosaltres el que ens interessa
és anar
a parlar amb els avis, que són els que
realment han fet de pagesos
abans que nosaltres
i que són els que ells
sí que es feien llavors, no?
O sigui, hi ha hagut aquest trencament, no?
Avui en dia tothom compra llavors
en sobre, no?
Sí, sí, en qualsevol botiga que tinguis.
Com deia el meu pare, eh?
Sí.
Bueno, una cosa volia dir...
Ai, que avui no s'ha pres el cafè.
Que tinc en compte una cosa.
Que quan diu banc,
que no es confonguin,
perquè avui en dia fan bancs per tot arreu,
no confonguin un banc
d'aquests que es porten per tot arreu
per interessos,
el dit banc
vol dir un lloc
on treballen ells, no?
Tu li que ho explica,
un lloc de terra,
el que sigui,
perquè moltes gent,
com que avui en dia
posen bancs per tot arreu,
no confonguin,
que no es pensin,
encara també feu un banc
per treure quartos dels pagesos
i de la gent.
No, per això et dic jo
que a vegades
hi ha paraules
que val més dir...
No, però banc de llavors,
jo crec que a mi,
que mai s'entén.
A veure, un banc de llavors
no és res més
que un lloc
on hi ha llavors.
O sigui,
cadascú,
cada pagès
té el seu banc de llavors propi,
que no deixa de ser
un armari,
una caixa
o el que sigui,
una bosseta.
I allà tens les llavors.
Què passa?
Que si tu un any
agafes i plantes
totes les llavors
de tomàquera,
corda bou
i se't fan malbé,
l'any que ve no tens llavors.
Llavors què hem fet?
Ens hem ajuntat tots
i a part que cadascú
tingui el seu banc,
tenim un lloc,
un espai físic,
una habitació,
amb els pots,
amb les llavors.
I què passa?
Que si un any
a tu no et va bé,
doncs sempre pots tornar allí.
O si tu et va bé,
què fas?
Doncs de les llavors
que tu has fet
en porten unes quantes
allà al banc
i llavors
allà les podem repartir,
les intercanviem
amb altres grups
o intentem difondre
la idea
que cadascú
es faci la seva llavor,
s'organitzi
a nivell local
i vagin reproduint
aquesta llavor.
El reproduir la llavor
vol dir
que ja no depens
de grans multinacionals
de llavors,
sinó que
que ets autosuficient
en aquest aspecte
i que llavors
el ser autosuficient
el fes-ho tu mateix,
saps la qualitat
d'aquesta llavor
que és important.
I com es fa la tria?
Això és interessant
perquè
quasi que sí
que és com un banc
però més a guardar
els quartos
guardeu això
que té més valor
que els quartos
perquè és una cosa
que es perd
i no es perd
per això
és molt la definició
que has fet
que teniu aquesta sèrie
de coses
i està bé
que hi ha un banc
perquè de fet
també és com si guardéssiu
aquest tresor
que es va perdent
perdent
segons es veu, no?
Gràcies.
Ho és, ho és
i nosaltres
el que ens interessaria
bueno,
el que intentem
el que passa
que cadascú té prou feina
a casa seva
o al seu tros
on treballi
però quan tenim temps
intentem d'anar
pels diferents pobles
a parlar
amb els avis
que són els que acostumen
a tenir les llavors
a veure si tenen
varietats locals
de la zona, no?
Hòstia,
doncs aquest fasol
que s'ha fet
tota la vida aquí
doncs home
si no li sap greu
ens en donen 4 o 5
nosaltres ja anirem
reproduint-lo
i guardant-lo
i any rere any
doncs anirem
preservant
aquesta varietat
no?
aquesta genètica
en concret
perquè no es perdi, no?
Perquè si no
tu vas ara al súper
i trobes dos o tres tomàquets
i això no és pas veritat
i a part els que trobes
no tenen gos a res
però clar
això és quantitat
o sigui
el que volen ara
és produir tomàquets
per vendre
més grossos
més macos
més rodons
i en canvi
nosaltres el que intentem guardar
és una varietat genètica
perquè n'hi ha que s'adapten
més a un lloc fred
n'hi ha que s'adapten
a un lloc
on fa més sol
o sequera
i tot això és interessant
llavors
el que hem de fer
és preservar-ho
durant molts anys
per cicles
els nostres avantpassats
ho han anat fent
perquè ara ho hem de perdre
per quatre empreses
que volen calés
i per presses
jo recordo
que des del pare
quan tenia
una parcel·la
tenia un or
que allà
allà en un armari
que dius tu
tenia un de papers
que s'acaba
allí posava
les llavors del tomàquet
les llavors
jo deia
per què tot això
i llavors
ja és això
que dius tu
que cada any
aquells tomàquets
els mateixos
s'entén amb el sentit
del mateix estil
i pebrot
i cada cosa
tot tenia
i ell mateix
s'ho arreglava
i anava
i ara
és el que dius tu
vas a un puesto
i veus
una sèrie de
de fruita
una sèrie de verdura
que dius
d'haurte sortit això
i veus
que coses noves
una vegada
me'n recordo
jo no sé
si era aquí
al delta de l'Ebro
que hi havia
una plantació
gran
d'encià
però
això
i això
fan dos collites
o tres
i ho fan això
diu sí
això va a Alemanya
per aquestes cases
com ara els McDonald's
i coses d'aquestos
per fer aquests
sàmbits
que de serà
i que ho facen
ja hi posen
una miqueta
de xam
i això ja s'ho queda
en tota la plantació
i quan és la plantació
ja tenim contract
tot allò
i pensava
quin gust ha de tindre això
per això et dic
que a vegades
proves algunes coses
i dius
mira que bonic
mira quin tobac més bonic
i llavors
dius
quin gust té
jo crec que molta gent jove d'ara
no sé Emili
tu m'ho diràs
jo crec que no sabem ben bé
quin gust tenen
crec que fins i tot
anem una mica despistats
perquè a mi m'ha passat
de dir
si tastessis de veritat
i ho comentàvem també
fora d'antena
la llet

perquè de lo que és
la llet
que nosaltres
comprem al supermercat
a lo que de veritat
és la llet
de la que dona la vaca
i la dona la cabra
el gust
és tan diferent
i la textura
també és tan diferent
que és que
no sé si també es passaria
el mateix
amb les verdures
a veure
per exemple
el tomàquet
és un cas molt clar
després si
ens posem a parlar
de carbassons
per exemple
doncs
ja costa més
no?
o sigui
trobar
la diferència de gust
en gran part
la trobes
a vegades
no la trobes
però és que
ja no és només el gust
sinó
estem parlant també
de la qualitat
de la qualitat
a nivell
d'aliments
no?
i també
i també
a part de la qualitat
del que nosaltres
ens mengem
el medi ambient
no?
o sigui
perquè hem d'inflar-lo
a productes químics
vull dir
tota la vida
s'ha fet sense
per alguna cosa
ho serà
no?
ara què passa
que amb les presses
anem així
però és que
no és qualitat
ni per nosaltres
ni pel medi ambient
i llavors
ara ha sortit
això d'ecològic
no?
perquè ara està de moda
però és que això d'ecològic
és una tonteria
vull dir
no és ecològic
tota la vida
ha sigut agricultura
i ara
hi ha agricultura química
que és la que fan servir
les grans empreses
però és que
són ells els diferents
no som naltros
nosaltres
fem el que s'ha fet sempre
o sigui
naltros no necessitem
una etiqueta
externa
no?
aquests són ecològics
ara
no no naltros
hem fet el de sempre
agricultura
i els que han fet
una cosa rara
i nova
són els químics
m'entens?
llavors
perquè a més a més
perdona eh
en el tema d'ecològic
també em fa molta gràcia
no?
o sigui
ara agafen un enciam
el produeixen aquí baix
per dir alguna cosa
riu d'om
l'envien a Holanda
a que te l'emboliquin
amb plàstic
te'l porten un altre cop
aquí al carrer Furt
d'aquí darrere
i te'l venen com a ecològic
doncs perquè
no han fet servir
productes químics
no?
i jo em pregunto
això és ecològic?
per mi no
a veure
no han fet servir
productes químics
exactament
però
tota la cadena
fins que t'ha arribat
l'enciam
això és una tonteria
molt gran
entens?
o sigui
anar-lo a embolicar
allà a la mà
escolta
per què no me'l vens directament
no cal que me l'emboliquis
a sobre
si l'agafo jo
no me l'emboliques
serà més fresc
i això sí que és ecològic
o sigui
ecològic
estem parlant d'intentar
reduir
les despeses
tant econòmiques
com del medi ambient
o sigui
no ecològic
no vol dir només
no usar productes químics
estem anant una mica més enllà
o sigui
jo per exemple
soc de Prades
si jo puc vendre la verdura a Prades
no la vendré a Capafons
que és el poble al costat
i si la puc vendre a Capafons
no la vendré a Reus
per dir alguna cosa
o sigui
tancar una mica els cercles
ara per exemple
una experiència molt bona
que està sortint
són les cistelles
què són les cistelles
les cistelles són
pagesos
que es dediquen a fer verdures
i parlen amb diferents nuclis familiars
i els diuen
bueno
pues vosaltres
sou
quatre a casa
doncs us portarem
una cistella a la setmana
i cada setmana
et porten productes
els productes que tenen a l'hort
perquè realment
menjar ecològic
vol dir menjar temporada
clar
vull dir
tu no pots menjar un tomàquet
al febrer
si no n'hi ha
a no ser que te'ls portin
de no sé on
aquí
aquí
aquí vaig
o una taronja
depèn de com
en ple estiu
perquè tampoc els toca
per temps
o per temporada
o unes maruixes a l'hivern
com també passa
el problema està
en què no sabem menjar
de temporada
ens hem tornat capritxosos
i ara jo
jo vull el que em ve de gust
no el que hi ha
això abans no passava
suposo
no avi
jo recordo que el pare
que havia
jo recordo que el pare
feia uns tomàquets de penjar
els collia
els penjava
i tot l'any
aquells tomàquets s'aguantaven
i ara agafen els tomàquets
els quarts d'una setmana
oi són de d'això
però cap d'una setmana
ja es fan tous
ja queden
arrugats
comencen a posar-se verds
i a posar-los
doncs com és que llavors
no compraven
ho creiaven
el pare ho cuidava
i penjaven aquests tomàquets
i tot l'any
tenia aquests tomacons
que dèiem tomacons
llavors deies
sí, encara n'hi ha
tomacons
penjats
els altres per amanir
tallaves
i semblava que tenia un tros de pernil
aquella consistència
aquella cosa
i et dic
i l'enciam
menjar aquella cosa
i el que és curiós
és que això
no ho sé
és que també
a vegades hi havia bitxos
aquest pebrot
allò com se diu allò
el pebrot
no, allò que em diu un bitxo
com se diu allò
que pica
ah, com xilis
allò
sí, pebrot picant
sí, el bitxo
el bitxo
sí, el bitxo de tota la vida
que segons la planta
que tenia al costat
segons el forc
que era el bitxo
tenia
tenia
agafava una mica
agafava el gust
això
això vol dir que
això vol dir que
tenia bona real
això ens passa amb el pebrot del padron
si jo planto el pebrot del padron
i al costat planto del piquillo
per exemple
quan vaig per menjar-me el del piquillo
està tot picant
per això també
intentem separar-los
amb una certa distància
perquè no es creuin
això vol dir que és convivència
o és que diu ja n'hi ha prou
no, això és lo normal
això és lo que passa
per això també
quan tu fas un hort
en previsió
de guardar la llavor
has de vigilar molt
per això
que plantes al costat de cada cosa
nosaltres per exemple
ara vam estar a casa
donant-li toms al cap
pensant a veure
si plantem aquest pebrot d'aquí
on hem de plantar l'altre
o les carabasses
entre elles també es creuen
doncs home
una la farem allà
en aquella punta
i l'altra la farem
dos bancals més avall
perquè no es pugui creuar el polen
tot això
ho hem de pensar
per poder preservar la llavor
de forma bona
em pensava l'Emili
que va dir per demà
sí, perquè avui ja hem acabat
un altre cap avi
això s'acaba
això s'acaba
estem aquí entretinguts amb ell
i han dit coses interessantíssimes
ja que el tenim aquí
suposo que
abusem per tercera
no vindrà més
estem abusant massa
no, sí que vindrà
perquè a la gent
no els agradarà
el que està explicant
sí, sí, sí
i aprofitem-ho
ara que podem
ara que el tenim
i més
ens trobem família
família ecològica
avui no et lligui
avui no et lligui
que prefereixo que vingui demà
per la seva pròpia voluntat
avui no et lligui
vull dir que estem formant
una família ecològica
perquè som sincers
no, no, una família
de sempre avi
més que ecològica
fent referència
al que ens deia fa un moment
l'Emili
és una cosa de tota la vida
el que passa que
ens hem començat
a bombardejar
amb idees
i coses que teòricament
es venen com a bones
i després
jo em refereixo
que jo sóc llavor
d'abans
i val tot llavor d'ara
després preguntarem
què passa a la gent
de la pagacia
per què s'avorreixen
i llavor
vosaltres més jove
ja és el que diu ell
busca llavors
velles
per barrejar
amb les noves
doncs ara aquí estem fent
el mateix nosaltres
fem això
la llavor vella meva
amb la joventut nostra
que bonic l'ha quedat
que bonic l'ha quedat
Emili fins demà
gràcies
fins demà
avi fins demà