I després de les notícies,
continuem aquí al nostre camí
i saludem a la Mar Pérez.
Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
Oi, que molt bona, que bé.
Oi, com estàs?
Estem que ens sortim per tots dos costats de la cadira, xiqueta.
I després de les notícies,
perquè no podem dir-ho, però ja és divendres, no?
No, a més a més, avui és un d'aquells dies
que com que vengo benenosa, saps?
Ai, quina por, ai, quina por.
Exacte, aquells dies que t'aixeques el bon dematí
i dius estic supercontenta i el pitjor és que no sé per què.
Ai.
Doncs avui és un d'aquells dies que no sé per què sóc feliç.
Però t'ha passat alguna cosa determinada?
No en tinc ni idea, no en tinc ni idea.
Senzillament t'ho portes, t'ho portes a la Sany?
No sé què m'ha passat, que des de bon dematí,
o escolta'm, espero que em duri fins a la nit.
No, i que continuï cap de setmana.
Que t'aixeques i dius avui estic resultona,
que m'he tret brillo, saps?
Em poso la samarreta, oh, que mona que em queda.
Sembla que em faci el cul més petit.
Sí, sí, sí, no ho sé, no ho sé, no ho sé.
Ja em donaràs la recepta, eh?
Ser feliç.
Després m'expliques què és el que has fet exactament.
No ho sé, no ho sé.
Ja m'he aixecat el dematí així jo, eh?
Això vindrà de la nit, eh?
Fàclo, mira, que rué de cada vez a más velocidad.
Que rué de cada vez a más velocidad.
Recuerda bien lo que te he dicho.
Tío, tú subes tocadiscos.
Tú subes tocadiscos.
Tío, no seas así.
Solo son las cinco, no me quiero de ti.
Haz lo que quieras con lo que queda de mí.
Pero por favor, que no dejes de subir.
Que rué de mi diche.
Mira mi cara y dime lo que ves.
Tú el pom de dios hasta el amanecer.
Que no me voy a mover.
Que no me voy, que no me voy.
No, no, no, no, no, no, no.
No, no, no, no, no, no.
Sube-lo, sube-lo, Omar.
Aprofitem que estem, que ens sortim per saludar tot el veïnat.
Hola, veïns.
Tots aquells que estan al balcó ara mateix,
bueno, aquells, tots no, només aquells.
És el que t'anava a dir,
que repeteis la segona vegada que te repeteis.
Jo em sembla que et mira tu, Sílvia.
No, a mi sí que no em pot arribar a veure.
Fixa't, fixa't, fixa't per la zona a la qual jo em moc.
Xato, que la Sílvia està allí.
Allí està la Sílvia.
Sí, però és que ja no...
Mira, mira, tinc la pantalla per un costat,
l'altra pantalla per l'altra.
Impossible.
Bueno, doncs no bé.
Xato, que de setmana que ve, uns prismàtics.
A l'espectacle és teu, eh?
Això sí, saludem.
Bueno, jo sí que sóc tot un espectacle.
Saludem, vinga, sí, a tots els veïns.
I avui he de dedicar el programa.
Vinga, digues.
L'he de dedicar amb una amiga de tota la vida
i una fan incondicional.
Digues, digues.
Ahir, que vaig anar...
És una història.
Vaig anar amb la pèl·lui, pim, pam, pum,
i feia temps que no ens veiem.
I diu, menys mal que t'escolto cada setmana,
perquè si no, no sabria si estàs viva o no.
Què dius.
Perquè sóc una mica descastada.
Així que el programa d'avui el dedico a la Mar Coso,
que té la seva fruiteria a la part alta.
Fruites i verdures, Mar, de pals, fent publicitat.
Exacte, la plaça del fòrum, eh?
La plaça del fòrum, al costat del còfol.
Exacte.
I escolta'm, doncs, de pas,
ja que aquesta setmana segur, segur que ens la sentirà,
dirà, no només estàs viva, sinó que se'n recorda de mi.
Per que vegi, esclar que sí.
Però, Mar, no t'ho prenguis malament,
però és que ara mateix la frase l'hem de posar, no?
Sí, no, no ho prengui malament.
De fet, és que la vida és bonica, però complicada.
Que tonta soy.
Bé, que he sentit les notícies.
Sí.
Això va ser ahir o abans d'ahir,
que es veu que aquesta xica,
que porta rec, tres dies porta a la presó,
i que ja ha necessitat, perquè tenia fred,
que ens troba molt malament,
i que es veu que ha hagut de cridar
amb un psicòleg perquè l'atenguin,
perquè es veu que no aguanta el poder estar a la presó.
No, no, el que es veu és que tu no estàs al dia.
Què dius?
Estem parlant de Paris Hilton.
Sí, Paris Hilton, què ha passat?
I aquesta senyoreta ja no és a la presó.
Com que no és a la presó?
Ja no hi és.
Però no li ha complit 23 dies dels 45 establerts
i que li van posar la zona VIP de la presó.
Ni la zona VIP ha pogut retenir
a Paris Hilton a la presó.
Això no pot ser.
Perquè ella acabarà de complir
la resta de la condemna
a la seva casa de Beverly Hills,
que, oh, oh, quina condemna.
Oh, oh, oh, que per a mi m'ho passaré.
La rica Areva ha sigut traslladada
la passada mitjanit,
em sembla que va ser la nit de dimecres a dijous.
La nit de dimecres a dijous.
A la seva supermenció
són per raons mèdiques.
Veus el que et deia, psicològiques.
Exacte.
La decisió ha sigut presa
a base d'aquestes visites del psicòleg
i que, a més a més,
no ens poden dir exactament per què,
què és el que a aquesta xiqueta li falla.
Bé, nosaltres sí que ho sabem,
però no es pot fer públic
perquè la protegeix la llei de privacitat.
Bé,
ella estarà recloïda a casa seva
em sembla que 40 dies.
40 dies, meus?
40 dies.
Però, t'ho dic,
aquesta notícia que t'he comentat al principi
va sortir dimarts,
o sigui que ha sigut aquesta setmana
que es veu que no...
Una cosa molt ràpida
perquè es veu que ella no ho acabava de fallar.
Ella estarà controlada
per un dispositiu electrònic
que no sabem quin és
i tampoc no ens interessa.
O li posaran un xip?
No sé si com els gossos, no?
Clar, per tenir-la controlada.
La qüestió és que
es va prendre la decisió
després de ser
àmpliament consultada
per tot un personal mèdic.
Ui, tota la gent, a veure.
Pots comptar quin munt de gent devia ser.
El psicòleg és un pare amb un xec,
en blanc.
Passi, passi, passi.
Ella va arribar a casa seva
passada la mitjanit.
Ah, sí, què?
Allò rotllo que nadie se entere
de que estic aquí
i la idea és
o de que ha arribat
i la idea és això,
que si la condemna
havien de ser
30 i escaig dies a la presó,
ara, en teoria,
seran entre 40 i 45 a casa seva.
Però te'n recordes?
En un principi
crec que eren 45 dies a la presó,
va baixar a 23,
zona VIP, amb gos, etcètera, etcètera.
En principi, avui,
demà no ho sabem,
avui són 45 dies a casa.
De totes maneres,
si tu estàs a casa
i no estàs recloïda
i no pots sortir,
ojo, les festes
que pots muntar
durant 45 dies.
i, déu-n'hi-do,
la casa que té ella
com per perdre's.
Clar, no cal avorrir-se, no.
No, no,
ara, mira,
me'n vaig a la piscina,
a la piscina aquesta
que tenen interior.
Ara al jacuzzi.
Ara me'n vaig al jacuzzi.
Ara ja m'ho a 5 amigues
per tomar el cafè.
Exacte.
I després ara...
Per cert,
parlant de cafè,
on està el meu cafè?
Ara te'l fa,
i a la publicitat,
guapa,
com sempre.
Però el que t'anava a dir,
que segurament que deu tenir
una part on és gimnàs
de la casa,
una altra on deu tenir
el seu billar,
el seu futbol
i els jocs d'aquells
que normalment tenen la gent
que deuen tenir peles.
Sí, sí.
Una...
Se pot perdre?
Ella s'està fent la pel·lícula.
Jo m'ho faig unes coses.
Ja és prou indignant
que ella...
No, no, fortíssim, fortíssim.
...hagi sortit de la presó
per anar cap a casa seva,
sinó que, a més a més,
ja tu vagis dient...
Ah, ja li vaig fent la pel·lícula.
...o pensant o imaginant
el bé que se't deu estar passant.
Sí.
Jo crec que ja no li haurien
de dedicar més temps.
Prou.
Ja n'ha tingut prou
i ella té tot el temps del món.
Té 45 dies
per pensar en ella mateixa.
Més teatro.
Vinga, una altra.
Que bé canta, eh?
Has vist?
Pensava que m'ho deies a mi.
També, també.
Aquesta cançó
feia tant de temps
que no la posàvem.
I feia tant de temps
que no parlàvem d'ella.
Exacte.
Digue-ho, digue-ho.
Raquel Mosquera.
Oh!
Què li ha passat?
Ella i el seu marit,
Toni, a veure si ho ve
perquè fa tant temps
que no ho dic,
en Nicte
ha posat fi
a la seva història d'amor.
El seu matrimoni
ha acabat,
feia quasi,
acabats de complir
els dos anys de matrimoni.
Recordem que tenen una nena
que és com un caramelet
perquè és una moneria.
Sí, sí que ho és.
I ella és col·laboradora
de l'Anna Rosa,
del programa Rosa.
Arr?
Arr, sí.
Arr de Borriquito
de Telecinco
i es veu que ella
i havia estat allí
però no va obrir
boca
i al marxar del plató
l'Anna Rosa
es va,
com si diguéssim,
sincerar
i va dir
que ara que ja havia marxat ella
i tal i qual
deien que
donava la notícia,
que s'havien separat
i que hi havia una ruptura
gairebé definitiva
i estem tan tristos.
Però...
Era com a muerte...
Com era?
De muerte anunciada.
Exacto.
Però és que...
Saps que aquest programa
ja porta dos muertes anunciades?
De quin tipus?
Doncs l'Ecchio,
també ho va dir,
també ho va dir,
el mateix programa
que també és col·laborador d'allà
i en el mateix programa
diguem que se li va escapar
que estava en tràmit de separació
o almenys que ja estava trencant
amb la seva nòvia.
Ahà, la Sònia.
Exacte.
Que després, al cap de res,
va sortir les imatges
amb aquella periodista
a la qual teòricament
estan junts.
Exacte.
I ara li toca a la Raquel Mosquera.
És gafe,
aquell problema és gafe.
Oi, oi,
esperem a veure si s'acaba l'estiu
i a veure qui més
i a la dintre de la llista.
Parlant de separacions
abans que s'acabi l'estiu.
Què?
Juanes.
Sí?
Aquest senyor que s'ha unflat...
Todos los Juanes.
No, el cantant.
És que no em deixes acabar.
Juanes,
aquell senyor que s'ha unflat
a vendre discos
i ha fet tons al món
amb la seva música,
després de tres anys
de matrimoni
i dos filles en comú,
ha decidit que, doncs,
que havia de posar fi
en el seu matrimoni
amb la modelo Karen Martínez,
no la ia,
maquíssima,
supersimpàtica,
amb un somriure espectacular,
que es veu que no acabava
d'omplir el cor de Juanes.
No ens han explicat per què,
si de rotllo típico
de segundes persones
o terceres o quintes.
O quartes o...
No, és l'única.
La Divildos també.
Sí, no, no, sí,
és que ja, Déu-n'hi-do.
Aquest cap de setmana...
I la Rosa també he llegit jo
que també estava,
que es veu que havia trencat
amb el nòvio,
l'Anna Ibertiburro,
que també, filla meva,
quan arriba l'estiu...
Però la idea de la Divildos
és, a veure,
és bastant com estira i arronsa
perquè aquest diumenge
bateixen la seva filla en comú.
I clar,
trobo que hi haurà de anar
així com un somriure postís.
Tots dos deien que no,
havien trencat,
tots dos intentaven fer veure
que tot era el més normal del món,
fins que la revista de turno
va apagar
i aleshores han fet públic
que ja no estan junts.
Veus?
Doncs mira,
res,
animer.
El dinero mueve montañas
i acaba matrimonios.
A Dios le pido
que si me muero
sea de amor
y si me enamoro
sea de vos
y que de tu vos
sea este corazón
todos los días.
A Dios le pido
que si me muero
sea de amor
y si me enamoro
sea de vos
y que de tu vos
sea este corazón
Mar,
però diguem una notícia bona,
dona,
ja que hem acabat
abans que arribi la publicitat
que fa un any
que l'Anna Obregón
i el Dare
que estan junts.
És boníssima la notícia.
És bona, almenys.
Tot això,
juntes amb que ella
se n'ha anat sola a Eivissa.
Per exemple.
Ah.
Ah, clar,
però que fa l'any
que estan junts.
Mira que ets dolenta,
eh?
Jo aquí he donat
la cosa positiva
i jo girant la truica.
Passant per la publicitat?
És que l'Anna Obregón
a Eivissa sola
és molt perillós, eh?
Però ho fa pel biquini.
Tu ja ho saps
que fa pel posado de biquini.
No, ja no el fa.
Tu saps que ja no el fa.
Ja, sí,
per acabar-ho.
Ja no té la carn a puesto.
Mira l'erde.
Mira l'erde
que acaba d'arribar.
Erde, erde, erde.
I l'erder
que va de verde.
Doncs passem per la publicitat
i ara tornem.
Som-hi.
Al meu cafè, Sílvia.
Vinga, anem-hi.
A primera hora
de la tarda.
Décimo aniversario
de Tot de Tot,
la revista líder
de anuncios
clasificados
en la comarca.
En Tot de Tot
cumplimos 10 años
y volvemos
a nuestros orígenes.
Te ofrecemos de nuevo
anuncios clasificados
por palabras
totalmente gratuitos.
Si buscas trabajo
necesitas comprar algo,
vender, alquilar
o cambiar,
llámanos
977-794-888
o envíanos tu anuncio
por correo electrónico
info
arroba
totdatot.es
Tot de Tot
10 años
contigo.
Xana
t'obrarà les portes
a un món màgic
i misteriós.
Un món en contacte
amb la feminitat
on les dones
trobaran el seu espai
de llibertat
per envoltar-se
d'objectes
que reafirmaran
la seva condició
i les faran
sentir mimades.
una finestra
oberta al futur
on tot els dijous
indira.
Tota una referència
de l'esoterisme
al nostre país
porta a terme
a sessions
de lectura
de cartes
i mans.
La feminitat
i les prediccions
ja tenen un lloc
a Tarragona.
Xana,
ens trobaràs
al número 1
del carrer
Higiene Anglès
i al telèfon
977
24 0901.
¡Cumpleaños feli!
Ja no necesitas excusas
para tener un regalo
en Alcón Viajes
si reservas ahora
tus vacaciones de verano
pagas hasta un 25% menos
con tu visa Alcón
y si quieres
en 6 meses
sin intereses
anticipa-te
regálate un 25%
Alcón web
Alcón Viajes
la forma más inteligente
de viajar
Confí en la gent de casa
Confí en Fincas Vives
A Fincas Vives
trobarà un equip
de professionals competents
i arrelats a Tarragona
que li garantiran
la millor compra
o venda del seu pis
Truquins
al 977
24 90 91
i optimitzarem
la seva inversió inmobiliària
Taxarem i valorarem
el seu pis
i seguirem
tot el procés
de compra-venda
sense sorpreses
ni pèrdues de temps
ni diners
Fincas Vives
977
24 90 91
Confí en la gent de casa
Confí en Fincas Vives
La búsqueda del control
La búsqueda de la potència
La búsqueda de la emoción
Lexus IS 220D
Un motor diésel
de 177 caballos
Los más avanzados sistemas
de seguridad
y un silencio absoluto
Lexus IS 220D
La búsqueda de la perfección
Lexus Tarragona
Autovía Tarragona-Reus
Calle Carabia
Número 11
Tarragona
Les portes del cel
s'obren cada dia
al carrer Cos
del Bou de Tarragona
I a Nua Kaeli
t'ofereix
tota mena d'articles
per decorar casa teva
i millorar
la teva salut
Espelmes aromàtiques
fons de feng shui
minerals energètics
esferes de llum
amulets
talismans
tot i més
trobareu
a Nua Kaeli
al costat
de la plaça
de la Font
al carrer Cos
del Bou de Tarragona
i a Nua Kaeli
obre tots els dies
de la setmana
inclús diumenge
al matí
a primera hora
de la tarda
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada



Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
Sous-titrage Société Radio-Canada
ojo les voltes que hem fet al món
darrere els pecs.
I les que donarem, també t'ho dic.
Aquest estiu també ja aniré molt darrere.
Sí, sí, si els deixen.
Som així, d'aquesta menorota.
Bueno, parlem-ne.
Saps que no m'agrada parlar de, entre cometes, monarquies.
Però com que aquesta és una monarquia
mig caiguda, bueno, caiguda del tot.
No, i a més que la fotografia
val la pena, sí.
Molt val la pena, val la pena.
Clar, entenem-nos, entenem-nos.
És pel morbo. Tu digues el que és
i després ja ho parlem.
Lluís Alfonso bateja a la seva filla Eugènia.
La primogènica, primofènica,
prismosfènica,
del duque d'en Jú
i de Margarita Vargas,
va rebre les aigües bautismals,
que he vingut a dir, eh?
Que bonic, t'ha quedat.
A l'anunciatura apostòlica de París,
que és on, si ell fos rei,
seria coronat
i on tot hauria de passar
bíblicament, per no dir-ho d'una altra manera,
si ell fos rei, que no ho és.
Bé, però bé, ell potser no és que no li ha dit ningú.
Calma, dius, ei, rei!
I ara jo dius, què?
Què ha passat?
Què ha passat?
Rei meu, rei meu,
li deu dir la seva senyora.
Segur.
El fet i...
No, vull que ens vegi el plomero d'antimonàrquics.
No, no.
No, ni molt menys.
Què dius?
El fet és que la notícia del dia,
encara que ho sembli patètic,
no és el batens d'aquella xiqueta.
No, no, no.
No, què és?
Que és el que l'àvia d'aquesta xiqueta
va presentar el seu marit a son fill.
És a dir, que Carme Martínez Bordiu
per fi va presentar José Campos a Luis Alfonso.
Que se mirava molt la història aquesta,
de veure quan es presentarien,
de quina manera es presentarien.
que ho bufadien perquè no es notés allò...
La qüestió és que va ser una cosa super freda,
però educada.
Ah, doncs molt bé, Montse.
Tot molt bé, sí, què tal?
El tiempo, eh?
Mira, mira, mira, que vals que he fet un bon dia.
Que bonita la niña.
Ah, sí, està guapa, eh?
Pues sí, este vestido es de mi bisabuela,
oi, pues se conserva-me avui bé.
L'he vestido?
Sí, en sèrio, en sèrio.
Que ho és, que ho és.
Que ho és.
Que ho és seguríssim, que ho és.
Ah, sí, perquè la boca on no li...
Ah, fíjate tu.
Pim, pam, pum, i vinga, va passar com és.
És que ja m'imagino la Marc,
que seria per allà al mig i l'avant.
I després, amb la boca plena, no pots parlar.
Clar, i és amb l'educació.
I ja no hi ha més conversa que valgui.
Clar, ja s'ha acabat.
I després ja quan et donen el record
que te fas la fotografia de torn,
que és quan entregues el sobret amb el regal.
Sí.
No?
Perquè ells també ho han deuen a fer així, o no?
Molt regal és ell.
La qüestió és que aquí la fotografia
la feia la revista Hola, en teoria.
En exclusiva.
Ves tu quina cosa.
i ha acabat sortint en totes les revistes del món.
No sé si perquè al final,
jo, que soc molt dolenta,
penso que l'àvia devia voler cobrar l'exclusiva
i son fill li ha aixafat enviant-la a tothom.
Sabeu què?
Te les mires, sí.
Lola, Lola, això.
Hola, hola.
Però el Pepito, si la Lola esto,
el Pepito a todo el mundo.
Pum, i ja està.
No, no, mira que són llestos aquesta gent, eh?
Jo més.
Oh, oh, oh.
Estem una miqueta tristos, Marc.
No.
Sí.
Jo crec que no.
Per què?
No.
Almenys ja no el veurem.
Haurem d'agafar aquelles pel·lícules
antides.
I potser alguna que una altra reemissió, no?
Home, a veure, no hem d'estar tristos,
perquè ell, a veure, ni ha abandonat el món.
No, no, que duri per molts anys, eh?
L'únic que ha fet és, estem parlant de Paul Newman,
és dir adeu al cinema per una raó molt lluable,
i és el fet que cada vegada li costa més
aguantar els rodatges de les pel·lícules.
Ja tenim una edat.
Li costa molt memoritzar
com ell voldria, els guions dels seus papers a les pel·lícules,
i per tant ha decidit marxar com Déu mana,
quan estàs a dalt de tot.
Clar que sí.
ell ha seguit treballant tota la seva vida amb més o menys intensitat,
i ara jo trobo que és un bon moment, no?
Sí.
Aquesta pel·lícula, que tinc por que s'assumin d'altres, també.
company d'ell, Robert Réford, etcètera, etcètera, etcètera, etcètera, no?
I hi ha gent que deixa això per fer ell.
Altres coses, sí.
És en aquest cas que ell té diversos negocis,
però hi ha molta gent que deixa d'estar a les ordres d'un director
per convertir-se en directors.
També, no?
I a més a més, segurament que potser també a la contemplança,
diguem-ho així, de la seva vida en general.
I que dius, mira, ara puc estar més amb la família.
I puc les cames de panxa.
Exacte, no puc anar al costat a l'altre,
viatjant com també m'ha agradat de jove,
però ara, mira, la vida contemplativa, que es diu, no?
Tranquil·litat.
No és que s'hagi de quedar a casa sense fer res,
perquè té molts negocis.
És colinquiet, és colinquiet.
Recordem que té diverses històries en dansa,
però, bueno, que deixi el món del cinema tampoc no és.
Cap desgràcia perquè, diguéssim, que ens ha deixat al darrere
com... és que no podria dir-te el número de pel·lícules
que aquest senyor ha protagonitzat, no?
Sí, sí, sí.
I a més a més, jo crec que me quedo en la banda de la seva joventut, eh?
Sí.
Aquells ullaços que té...
Depèn, jo crec que de gran també ha fet...
Ha fet alguna que una altra bona, però...
Jo crec que un actor que és guapo,
si a més a més és bon actor, sempre serà un bon actor.
Encara que deixi de ser guapo perquè ja sigui gran.
Sí, sí, sí.
Veus?
Mira, encara arribarem.
Mira, encara m'estàs com en sento, ara, eh?
Mira-la, mira-la a ella.
De totes maneres, adeu, Paul Newman.
Fins aviat.
I ara què hem de passar?
Ara m'he despistat amb el Paul Newman.
Jo me se m'ha anat al cap, el Robert Refor, el Paul Newman.
Allà anant amb bicicleta...
Sí, és una imatge com idíl·lica, no?
Exacte, sí, sí.
Jo volia passar d'això...
O jugant a les cartes al pòquer.
Exacte.
Jo volia passar d'això amb una notícia més terrorífica que curiosa.
Ah, per això m'has demanat música de por.
Ah, exacte.
I per què era, concretament, què és?
A veure, la notícia tindria música en si, però no val la pena.
Ell es diu Manson, Marilyn Manson.
Ui, ja fa por, només per dir el nom.
Cal sentir la seva música per donar la notícia sobre ell i la seva ja ex-dona, Dita Bontès.
Per mi, una pin-up del segle XXI.
Es barallen per la custòdia dels seus animalets, però no de companyia, dels seus animalets dissecats.
Ah, què dius?
Arriba a tal punt de ser terror gòtic que la cosa està per quatre baboïnos, dos micos, un pavo real i un por sanglar que tenien jubilats, jubilats no, dissecats, a casa.
Ah, però a veure, com te pots barallar per això?
Ah, és que no ho entenc. A veure, si estiguessin vius i dius, mira, l'has agafat carinyo perquè els he tingut, el Joc Cluny, que l'ha agafat carinyo perquè a més a més el va criar ell des de petit.
Molt bé. Doncs bé, la qüestió és que el senyor Manson confessa que la ruptura amb la senyora Dita el va deixar desolat, cosa que ell no té cara mai d'estar desolat.
No, no, no, amb el maquillatge i tots aquells quilos de...
Deu ser això, que el maquillatge no deixa veure el que hi ha a sota.
No ho passa tant.
Ah, i doncs, com per fer-li la guitsa, tu em vas deixar i em vas deixar per terra i jo ara et vull prendre el que més t'estimes.
M'aprofito, m'aprofito.
I són aquests bitxos.
No, no ho entenc.
Dissecats.
No ho entenc, no ho entenc.
Jo tampoc.
No li veig cap gràcia.
Deixa'm-ho, perquè no ens queda tan molt temps per pensar tot això.
Perquè jo trobo que, a veure, un por sanglar dissecat és igual que tots els por sanglars dissecats, a no ser que l'hagis caçat tu, que aleshores deu tenir una estima diferent.
Clar, deu ser això.
A millor els ha criat ella o ell.
Si són dissecats, com els ha de criar-se?
Ja, però jo què sé, potser van estar vius en el seu temps i després els van dissecar, que hi ha molta gent que ho fa, això.
Tu ets molt pel·liculera.
Que no, dona, que no, que és veritat que va sortir i hi havia un senyor que estimava moltíssim el seu gos i una vegada que va morir, el que va fer perquè continués estant amb ell, el va dissecar.
El va congelar, que és diferent.
No, no, i també va dissecar. No, aquest és un altre. Aquest és un altre, home, que també parlarem. Aquestes coses no les acabo d'entendre.
Jo mai, no les entendré mai.
Avent un de nens que es morin de gana i que s'estiguin barallant per això. Doneu quartos als nens perquè puguin menjar, home.
I jo penso que no s'ho reparteixen, que s'ho reparteixin la meitat dels bitxos per cada un i ja està.
Que es tallin per la meitat i una mica per l'una i una mica per l'altra.
No, però si hi ha quatre babuinos, dos per cada un. Dos monos, un per cada un.
I hi ha un pavo real, un jabalí, que se'ls juguin els palitos.
Clar, cara el creu, cara el creu. Què vols, tu, què vols, tu, què vols, tu, què vols.
Pavo jabalí, pavo jabalí.
Pollo, pollo, o peixuga. Pam, pam.
No em passis reure que se m'escapa.
Bueno, estic contenta d'aquesta notícia que us donarem ara perquè feia molt de temps que no parlàvem bé.
Està feliç, està exultant d'alegria perquè ella, l'estrella de Friends, torna a tenir nòvio.
Té el cor ocupat, no?
Té un nòvio. Jennifer Alliston s'ha encapritxat d'un model anglès de 36 anys que es diu Paul Schoolford,
que el cul no sé si el que és fort, però el cos el té que treu el sentit.
Ell ha sigut, a part, en els seus principis, ell era boxejador i paleta.
Anda, mira que la llàstima.
És un roc de Paul School, deixa arreglada, arreglada, te deixa.
La qüestió és que ara és model per Christian Dior, Jean-Paul Gaultier,
inclús ha fet una campanya per Levis.
És un xiquet que jo el tinc aquí mateix ara a la pantalla del portàtil de la ràdio
perquè jo me l'emporto cap aquí i m'anitza, m'entens?
Clar, no hi anima, eh? Hi anima.
I ara hi ha una part contenta, veus?
Aquí tinc una foto d'ell.
Hem acabat d'esbrinar.
Nena, és que viu a Los Angeles.
Veus? Ja sabem on hem d'anar de vacances tu i jo.
La cosa es va descobrir perquè els vam veure amb un sopar molt romàntic,
a Santa Mònica, amb espelmes i tal.
I clar, és allò que deien, amb qui deu ser aquest xiquet que està sopant tan romànticament
amb la Jennifer Nareston?
Bé, doncs ja tenim nom, però sobretot ja tenim fotos.
Bueno, anem a aniversaris o no avui?
Sí, eh? Sí, sí, sí, sí.
Sí? Doncs vinga, anem a aniversaris.
Anem a uns quants?
Jo a les ardillites ja està bé.
Com abans parlàvem d'animals, mira, per acabar-ho del rodoní.
Entre d'altres.
Som-hi.
Rafa Nadal, que en fa 21 entre pilotes.
Bé, bé, bé.
Angelina Jolie, 32.
Angelina Jolie, 32. Només?
Ah, no bé, i ben portat.
Bé, molt bé. És que només té 32.
Està genial, eh?
David Bisbal, 28.
Sí? El dia 5 el va fer.
Veus que bé? La Sílvia Jato, 36.
Per cert, torna a passar palabra a la tele. Vols dir que tornarà amb ella?
No ho sé, no ho sé. Jo espero que sí, perquè ella ho feia molt bé.
A mi m'encantava.
Sí.
Miguel Ríos, una altra que també ens encanta.
Oh, ja trobo el món.
Cauràs d'esquena, 63.
No m'estranya.
Què? Que estigui 63, clar, que ja em porta molts anys, eh?
Juan Luis Guerra.
I que duri, eh? I que duri.
Juan Luis Guerra i el seu cafè, 52.
Veus?
Vinga, plora, vinga, plora.
Vinga, vinga.
Michael J. Fox, 46.
Veus?
Molt bé.
I em reservo l'últim, el més guapo de tots, que per cert, l'altre dia el vaig tenir molt, molt, molt a prop.
Qui?
Johnny Depp, 44.
I tu què feies, a propet del Johnny Depp? Que no m'ho has explicat. Guapa.
Perquè vaig al cine.
Ah, d'acord. Les Pirates del Carip.
Sí, senyor.
Me la recomanes, no me la recomanes?
Pel·lícula crispetera, a tope, o no?
A veure, és el meu parer. De les tres hores me'n sobra una.
Veus? Doncs ja la podeu tallar.
Però això sí, les dues últimes hores són de crispetes, però...
per no tragantar-se, eh? Una d'acció i una... Molt bé.
Però clar, al principi a mi em sobra una hora de pel·lícula, la xiqueta.
Mar, mira, mira, mira, mira.
¿Por qué no escuchas lo que está tan cerca de mí?
Que fas fora, no?
Ja s'acaba, s'acaba.
Ara ja m'ha tocat fer les efemèries i ja cap a casa, ja.
Imagina't, eh? A mi també me queda poc, eh?
Si vols esperar-te i fem el cafè un altre cap aquí fora...
Un altre cafè, eh?
Anem-hi.
Bé, vinga, t'espero.
Vinga.
Vinga, saludem el veí una altra vegada.
Veí, si vols baixar anem al Martí d'aquí davant, eh?
Tinc a tindre que t'agafarà una isolació.
Vinga, doncs.
Fins la setmana que ve.
Molt bon divendres i millor cap de setmana.
Que lástima, pero adiós, me despido de ti y me voy.
Que lástima, pero adiós, me despido de ti.
Porque sé que me espera algo mejor Alguien que sepa darme amor
Besé que endulza la sal y hace que salga el sol
Yo que pensé, nunca me iría de ti, que es amor Del bueno de toda la vida
Pero hoy entendí que no hay suficiente para los dos
No voy a llorar y decir que no merezco esto
Porque es probable que lo merezco Pero no lo quiero
Por eso me voy
Qué lástima, pero adiós Me despido de ti y me voy