.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Ets conscient, Andrés, que potser alguna persona que ara mateix estigui connectada a internet a qualsevol punt del món es pot estar sentint?
Sí, però potser si no m'entén.
Sí, home.
Ah, que hi ha subtítols.
No, però normalment la gent que sintonitza arreu del món és gent que ha nascut a Tarragona per motius de feina o familiars, s'ha anat a viure a l'altre món, o a l'altre lloc.
Jo tinc entès que hi ha gent que no coneixen ni Tarragona i ens assenten.
I que busquen Tarragona, exacte.
Coneixen, o sigui, dominen l'espanyol o són...
Oh, pensa que des de Londres, des de Londres i d'altres punts, quan fem el Nàstic, ens escriuen a través d'internet per dir-nos, ei, que seguim el Nàstic i que estem amb vosaltres, eh?
Ens envien els e-mails.
On dia ho hem d'obrir a través d'aquest programa?
A mi s'hi parlen també del Jesús Marín, que és el cantant que tenim aquí al nostre costat.
Bona tarda.
Bona tarda.
Ets conscient?
Sí, sí, soc conscient, perquè avui en dia això de la informàtica i el que és internet és meravellós, no?
I pregunta obligada.
Andrés, jo no sé si el Jesús té la seva pàgina a internet.
Jo tinc la meva pàgina, eh?
Home.
Que s'està fabricant, s'està fabricant.
I el que més t'adamaría és que no em demanis la dereça, perquè és que no me la sé.
Bé, que passin Jesús.
Me dóna vergonya, però és que no me la sé.
Jesús Marín?
Sí.
I ho trobaran?
No.
Tot junts?
No, el Jesús Marín ho trobaran.
No he dit res, no he dit res.
El Jesús Marín no.
Has dit, Andrés, que aquesta tarda a les 6 tenim cinema?
Sí, aquesta tarda a les 6, sí, tenim moltes formigues aquesta tarda a les 6.
Què en dius?
Sí.
Perquè estem fent un cicle de dones i maltractaments, i què té a veure les formigues amb això?
La marabunta.
Ho sabia.
Perquè fem la pel·lícula Cuando ruge la marabunta.
Una pel·lícula de Charleston Heston, Eleanor Parker, i dirigida per Byron Heskyns.
Per què es diu Dones i maltractament i surten les formigues?
Sí, perquè teòricament sembla que tingués ser.
Clar, sí, és part de la pel·lícula.
I la pel·lícula es basa en que Charleston Heston representa, que és el terratenent d'unes plantacions molt importants,
i l'home és solter.
I, clar, comença a donar-se'n compte que està passant els anys, que té moltes propietats,
no té ningú a qui deixar l'herència, i llavors demana per poder-se casar-se amb una dona,
i demana a un amic seu que està a Inglaterra, que li busqui una dona que sigui correcta, tal com hi ha que ser,
i es casa, i així ho fan.
Quan aquesta dona es presenta davant del seu marit, comencen a parlar,
i ella li diu, explicant-li coses a la seva vida, que ella ja havia estat casada.
Ah, carai, ell això no ho sabia, el seu amic no li havia dit que estava casada.
i ell, dones de segona mà, no les vol, i la repudia.
Aquí ve dones i maltractament.
I llavors segueix la pel·lícula.
D'acord, que així no ho expliquem, encara que jo crec que és una pel·lícula que més o menys...
Surten moltes formigues, això sí, dona molta feina, però en fi, ja veurem la pel·lícula.
Per netejar les formigues, deu-n'hi-do, eh?
A més, quan ruja la marabunta, ja sabem que és una pel·lícula que no se la poden perdre,
que tingui ocasió de vindre aquesta tarda.
Sí, sí, no és una pel·lícula maquíssima.
I passant amb un altre personatge que tenim aquí al nostre costat, que és Jesús Marín.
Molt bé, que el sentíem fa un moment.
Un cantant, que l'estem sentint durant aquests dies,
i ens fa pena que no ens vingui més perquè, en fi, el temps no ho permet
i ell també té altres ocupacions per complir.
Una cosa diria, Andrés, que he trobat la pàgina d'internet.
Ah, sí?
Te l'he trobat aquí, en contacte, jesús barra marín arroba telefónica punt net.
Això és el correu electrònic.
Bé, jo per si les mosques de contacte, sinó una cosa per l'altra.
I tant, i tant.
Jo per dir, dona'm la pàgina d'internet.
Quan tingui la pàgina d'internet, s'ho faré saber.
Molt bé, molt bé.
T'has anat a compte a la Sílvia, si és eficient a la Sílvia.
No, jo ho estic buscant per aquí.
Jo remeno tots els CDs.
Ja heu vist els Jesús, que només donant-me un,
ja l'he obert per tot arreu, busco els agraïments.
M'he quedat parat, eh?
Ho busco tot, ho busco tot.
Bé, anem amb la teva activitat artística.
Tu realment, quan cantes, t'agradaria viure només de la cançó?
O et fa més il·lusió que em teixi per la gent?
No, a veure, una cosa està clara.
D'embrotant les mans, amb el meu ofici, que és molt honorable, no?
Vull dir, serraier, ho tinc a fer.
Però m'agradaria, no, no ho feu.
M'agradaria viure de la música, que és el que el porto dins.
Vull dir, ho porto a la sang i ho porto des de petit.
No ha sigut així.
Bé, doncs tinc l'altra part, que és després de la fenya,
després que estàs cansat de treballar.
Anem a dir com si fos el hobby.
Sí, sí, sí.
De fet, és un hobby.
És com aquell que va pescar o va córrer amb bici.
Això és el mateix.
Sí, una segell, sí, qualsevol altra cosa,
però bé, que és un hobby que fas partícip amb moltíssima gent.
El que passa és que has de compaginar família, feina i hobby.
I dissabtes, diumenges, no?
No, és jo que és cap de setmana.
Quan descanses una cosa, vas a l'altre.
No, no, i a més és una obligació que comporta una responsabilitat tremenda.
Sí, sí, no.
A part de la puntualitat i complir molts llocs,
a més a més té la necessitat de fer-ho bé davant d'un públic.
I després també...
No és per la qüestió econòmica, sinó pel mateix el seu ego particular,
de dir ho he fet bé i la gent m'ho aprecia, que això és el principal.
Sí, de la roba i tot això s'encarrega la bevadora.
Sí, que és un tàndem perfecte en aquest aspecte.
Sí, és un altre gasto que hi ha, també.
És això, clar.
És clar, sobre l'escenari no vas a de carrer ni vas a mamar el mono de treball.
Tots els hobbies són gastos.
Si ja siguin maquetes de vaixells o qualsevol cosa.
Però la música, per exemple, els instruments, i a vosaltres també ho sabeu,
costen molts diners.
Molts diners i, clar, llavors s'ha de mirar de poder recuperar algú d'això.
Sí, sí, sí.
A més a més, segurament el desplaçament, benzina,
moure d'un costat a l'altre.
Clar, deu tenir també els cotxes especials ja.
Sí, sí, tens que tenir la furgoneta.
De portar tots els aparells.
Els aparells.
I això porta muntals.
Vull dir, tot.
Jo crec que una vegada que arribes al poble,
per exemple, aquesta setmana, sí,
ens parlaves ahir, abans d'ahir,
ens parlaves d'un poble que vas anar a Logroño,
que era molt llunyà.
Una vegada que arribes,
com reacciona la gent?
Perquè jo crec que no és el mateix
conèixer el Jesús
sense saber què és cantant ni què és músic,
a quan ja saps què és cantant,
llavors...
Ah, no, i vols músicar-lo al cantant, sí.
La gent, no sé si és una altra història,
però detracten d'una altra manera
quan saps què és músic.
Sí, bueno, jo crec que amb el poble,
quan tu abans, sobretot abans,
avui en dia se passa molt,
però abans, quan vien un camió,
no una furgoneta, no?,
vien ple de trastres,
mira, ja estan els músics,
ja estan els músicos, els músicos, no?
I, bueno, venien allà,
inclús te volien fotre un cop de mà,
que t'ajudo, va, que t'ajudo.
I sí, molt agradable, no?
I la vivència, pues, és molt maca.
Creus que deu ser molta família, també.
Coneixes molta gent i arribes allà,
oye, i a l'escenari on està?
Ah, que soy los músicos,
la ropesta, ja està.
No, i entre vosaltres també.
Sí, sí.
Perquè és molt important que hi hagi
molt bona comunió entre els músics.
Sí, sobretot, companyerisme.
L'harmonia fa molt, eh?
Sí, perquè a més...
Fiscalment i humanament.
Es nota molt a sobre l'escenari.
Sí.
Perquè moltes vegades segurament que
tu al mig et mires amb el bateri en plan
vinga, ara fes el teu redobla,
que teniu aquells tics de...
I ara saps que ell ha de tocar, no sé què,
i tu ja te poses en un costat.
Sí.
No sé, a l'accompanyerisme fa això, no?
Aquesta complicitat que ja hi ha.
Una comparatració.
Sí.
Doncs Andrés, que no ens queda...
Jo sé que ha de ser sempre la dolenta de la pel·lícula,
no m'agrada, però...
Jo m'agradaria escoltar que no pertany a cap pel·lícula en concret.
Sé que està en alguna pel·lícula,
el que no he pogut saber ni interrar-me'n en quina pel·lícula està,
és la que dóna títol precisament amb el seu primer CD,
i és el tema D'on estàs, corazón?
I jo voldria, no sé,
encomidar-nos allà del Jesús Marín
fins a una pròxima oportunitat,
precisament amb aquesta cançó.
Et sembla que he insertat o no?
Sí, sí.
És clar, totes som bones.
Totes som bones.
És que d'ell totes som bones i totes m'agraden.
Sí, és una meravella, eh?
I hem de dir que el segon CD,
tots són temes...
El segon CD, què vas fer amb el segon CD?
El segon CD, vull dir,
hi ha set cançons que són La lletra és meva,
i després hi ha cinc cançons que són
versions, versions fetes per mi,
d'altres cantants.
I que hem de tornar a portar el lletra
amb una altra excusa,
i l'excusa és perfecta
perquè encara no hem presentat el segon CD.
Però no en deixeu aquí, sobretot.
No, no, ara ja pots marxar cap a casa,
ja fer vida normal...
Les cordes guarda-les, que Déu-n'hi-do, eh?
Per si de cas.
Us volia dir i us volia donar les gràcies
per portar-me aquí i convidar
i passar aquestes estonetes cada dia
amb altres, eh?
I donar les gràcies.
De res, ja saps que aquesta casa
és teva, mai m'ho dit.
Mentre no tingui que pagar la lletra.
No, no, encara no.
Jesús, moltíssimes gràcies.
Gràcies a vosaltres.
Per la paciència que has tingut.
I, Andrés, que tu t'esperes la setmana vinent,
que se'n tornem i tu i jo, eh?
Si Déu vols.
Gràcies.
A vosaltres.
A vosaltres.
Adéu.

A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.

A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
A vosaltres.
Que no puedo llorar
Yo quisiera llorar
Y no tengo más llanto
La quería ya tanto y se fue
Para nunca volver
Yo la quería con toda el alma
Como se quiere solo una vez
Pero el destino cambió mi suerte
Quise dejarme sin su querer
Tan solo el tiempo borrar podría
Aquellos años de tanto amor
Y una mañana de frío a invierno
La luz del alba se oscureció
¿Dónde estás corazón?
No oigo tu falsita
Es tan grande el dolor
Que no puedo llorar
Yo quisiera llorar
Y no tengo más llanto
La quería ya tanto y se fue
Para nunca volver
La quería yo tanto y se fue
Para nunca volver
¿Dónde estás corazón?
No oigo tu falsita
Es tan grande el dolor
Que no puedo llorar
Yo quisiera llorar
Y no tengo más llorar
Y no tengo más llanto
La quería ya tanto y se fue
Para nunca volver
La quería ya tanto y se fue
Para nunca volver
La quería ya tanto y se fue
La quería ya tanto y se fue
¡Gracias por ver el video!
Gràcies.