.
Després d'acomiadar la Viramont, donem la benvinguda,
com ja saps, amb aquesta sintonia,
a un altre dels nostres protagonistes.
És Andrés i Andrés. Bona tarda, Andrés.
Bona tarda, Sílvia.
Com prova? Sílvia.
Ja estem al mig de la setmana, ja se'ns acaba el mes,
estem al dimecres ja...
I tu què et penses, crec?
I suma, i sí, que sub, és sàbel.
Que et penses que el calendari és un gran magatzem
que fan rebaixes, no?
No, rebaixes no, el que passa és que algunes vegades
quan t'ho estàs passant més bé
és quan les hores sembla que corrin més de pressa.
Aquí algú ens ho ha de tornar, eh?
Ah, sí?
No t'ha passat mai?
No, no, aviam, explica, explica.
Ai, que mentide, t'ha guardat les dents i trossos.
No diguis això, home.
A nosaltres ens passa aquí, Andrés.
Quan estem sentint la cançó
i estem amb un tema determinat
que ens ha agradat moltíssim,
i dius, ai, corre, Andrés,
que ens hem d'acomiadar, que això ja ha passat.
Corre, corre, corre.
Això és el que em passa a mi.
No, no ens dona temps.
Només hi ha 10 minuts,
jo sempre us dic,
per què no en fem un de 3 hores?
Ja ho farem, ja ho farem.
La gent no t'agradaria.
No, 3 hores no.
Llavors canviaríem de diàl·l.
No, no, però ho podíem fer d'alguna manera.
Ara t'ho imagina't,
una pel·lícula d'aquestes ben boniques
com la que sempre ens portes,
i clar, seguint els diàlegs,
com fèiem, te recordes, Andrés?
Però clar, en vez de fer-ho en 10 minuts,
en fer-ho tota sencera la pel·lícula.
Estic buscant una pel·lícula sencera,
però saps què passa?
Abans com que ho fèiem de dilluns a divendres,
no de dilluns?
Sí, sí, de dilluns a divendres.
Anava més bé pel seguiment de la pel·lícula.
Per ara fer-ho 3 dies a 6 a la setmana,
o tindríem de fer una pel·lícula molt retallada,
m'estic referint,
per si els oïdors no ho saben,
que el que fèiem era passar tota la pel·lícula,
tota sencera,
amb els diàlegs, la banda sonora, tot.
Exacte, directe, directe, la pel·lícula,
els actors parlant i tot.
I llavors aquelles coses que se suposava
que l'oïdor no sabia de què anava
per no veure la pel·lícula,
llavors hi havia una petita explicació
del que estava passant a la pantalla.
Però esclar, si ara ho fem així...
Però ho deixéssim dijous,
l'aprenem dimarts,
hauríem de fer tota l'explicació
del que vam sentir i veure la setmana passada.
Per això teia de fer un dia,
tota l'hora sencera.
Una hora i mitja de pel·lícula.
Però seria la pel·lícula sencera.
Però això seria per les nits,
que hi ha més temps.
Ai, seria...
Mira, una cosa que podíem estudiar, Andrés.
Sí, que això no hi ha problemes,
clar que sí.
Ricard, que potser...
Mira, te fem la presentació.
I això, diré una cosa,
això amb l'11 ja tenen pel·lícules
muntades així,
pels invidents.
Però quan ho fèiem,
aquells anys que ho fèiem,
doncs jo em trobava més d'una persona
que em deia
segueixo el programa
perquè, escolta, va molt bé
perquè m'entero de la pel·lícula.
Això, algun invident.
Sí, sí, sí.
Però hi havia gent que deia
mira, em va bé perquè
mentre estic fent coses de casa
i així vaig enterant-me'n de la pel·lícula
que, per cert, no l'havia vist.
En fi, hi havia moltes d'aquestes anècdotes
i trobava que, bueno,
si a la gent li agradava d'aquesta manera.
I altres que deia
mira, més o menys
no la segueixo gaire a la pel·lícula
perquè tinc coses per fer
però només sentir aquelles escenes determinades
ja m'il·lusionen.
Queda molt bonic, sí, de veritat.
Sí, hi havia mentalitats
a totes les classes.
Doncs Andrés, mira, la proposta...
Ara, trobar-me en algú que em digués
escolta, quan parles
tan canvio d'emissora
o tanco
afortunadament encara no.
No, jo espero que tampoc, eh?
Espero que tampoc.
O us feia vergonya dir-ho, saps?
No ho crec, Andrés, no ho crec.
El que sí que creiem
i et dic ara
que hem d'aprofitar
tenim bandes sonores que sentir
almenys una d'elles
força bonica, no?
També per començar.
Sí, mira, tenim
aquestes dits
que estem fent
la música clàssica
que s'interpreta amb el cine.
Això vol dir
que temes clàssics
de grans compositors
doncs els estem passant aquí
perquè pertanyen
a bandes sonores
de pel·lícules molt conegudes
i dius
com pot ser que una música
feta fa, no sé,
50, 100 anys
o 150 anys
pugui ser adaptada ara?
Doncs sí,
perquè hi ha uns recursos
per poder-se fer
i hi ha uns artistes
uns directors
i uns muntadors
que saben adaptar
molt bé aquesta música.
Com per exemple
tenim avui
una pel·lícula
que és
El pequeño salvaje
una pel·lícula
d'any 1969
i hi ha un tema
del concerto
per Flautino
que és el segon moviment
d'Antonio Vivaldi
que ja és
que és una cosa fantàstica.
Si ja dient Vivaldi
ja saps que
va sobresegur.
Aquesta pel·lícula
que és de
François Truffaut
que té
una fotografia
fantàstica
que va córrer
a càrrec
de Néstor Almendros
una pel·lícula
en blanc i negre
explica
el procés
d'adaptació
a la societat
i l'educació
d'un nen salvatge
que aquest nen
va ser interpretat
per Jean-Pierre Cargol
que estava criat
amb el bosc
entre
les bèsties
i
està mirant
de ser educat
a càrrec
del doctor
Jean Itard
que ho interpreta
el mateix director
de la pel·lícula
el François Truffaut
la música
d'Antonio Vivaldi
aquest home
que maneix
Antonio Vivaldi
l'any 1678
i va morir
en 1741
el que estàvem dient
dels anys
que té
unes partitures
doncs
és del tema
Il Preteroso
dirigida
per Antoine Duamel
utilitzava
sobretot
primordialment
el seu concert
per mandolina
i el seu
ja sublim
concerto
per flautino
que és el que
sentirem ara
una obra
fantàstica
que tenia
com solista
a Michel
Sanbozen
podem escoltar-ho
aquí
a la flauta
per
en Petri
i pertany
a l'acadèmia
Sant Martín
Interfils
dirigit
per Neville
Marrier
escoltem
El Pequeño
Salvaje
la pel·lícula
amb el tema
del concerto
per flautino
d'Antonio Vivaldi
i
em
a
a
e
a
Знаe
e
em
a
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
continuem recordant que no hi ha cinema aquesta setmana,
que està al festival rec!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
repartirem!
el museu del museu del museu del museu del museu del museu del port de Tarragona!
on?
Fins demà!
Andrés!
Andrés!
és el primer tinglado que hi ha tocant el port de Tarragona!
Bueno, el port!
Cuidado!
El serrallo vull dir!
Va!
El serrallo!
Està davant de la bucana de l'entrada del pàrquing!
Molt bé!
El que està tocant a les vies del tren!
Bé!
Allà, a les tardes, al dissabtes, durant nou dissabtes, on ara ja en seran vuit, es passen
pel·lícules que tinguin algú a veure amb el mar!
L'entrada és completament lliure, es pot visitar al museu marítim que hi ha allà,
que és preciós!
És maquíssim, dono fer!
Exacte!
I passem la pel·lícula Moby Dick!
Veus?
Deu-n'hi-do!
Exacte!
Llavors, tenim també que dir que, com que és dissabte per la tarda i a les sis de la tarda,
és una hora molt pròpia per poder portar nens.
I totes les pel·lícules que s'han triat són pel·lícules instructives pels nens,
distretes pels nens, i també serveixen per la gent gran.
Ho dic això dels nens, perquè, com que són obres pràcticament totes literàries,
serveix per introduir-los ja en la literatura, també.
Perquè quan es vagin fent grans diguin, ai, mira el llibre Moby Dick!
Jo vaig veure la pel·lícula!
Per exemple, ja tinc una referència!
Exacte!
Llavors els implica la curiositat, encara que moltes vegades canvia bastant,
però ja els implica la curiositat de poder llegir.
O veure una balena blanca!
Exacte!
Bueno, deixem-ho, aquest dissabte, la segona pel·lícula seria ja,
Moby Dick!
Exacte!
A partir de...
De les sis de la tarda!
Molt bé!
S'ha de dir també que, en fi, que no es retracin gaire,
perquè allà hi caben només unes 64 persones aproximadament.
Que no s'adormin!
una saleta petiteta que hi ha,
però que, bueno, serveix per passar un ratet per la tarda!
Fantàstic!
I nosaltres acabem, Andrés,
amb aquesta composició musical de la pel·lícula Amadeus!
Exacte!
Fins demà!
Fins demà!
Sí, fins demà, demà!
Ai, que dubtaves, eh?
Ja, ja!
Adeu!
Adeu!
Quins demà!
Fins demà!
Fins demà!