Vamos, cálmense. Amigos, cálmense. Cálmense.
Home, es posen de neguitosos aquesta gent, eh? De veritat, eh?
Que ja teníem la Mar, que ja la tenim aquí. Mar, bona tarda.
Molt bona tarda.
Però és que aixeques passions, dona, allà on vas, eh?
Ho veus? Està tota la gent neguitosa, esperant a veure si entres.
Doncs, mira, no m'agrada ser d'aquesta manera, però sí, sí, sí.
Ah, ja t'ho dic jo, que sí, que sí.
Mireu, escolta, ho veus, tota la gent, perquè una germació total dia.
De tant en tant, de tant en tant, aixequem passions.
Però, reciclem-nos. Avui és divendres i això és Manà Manà.
Hi ha divendres, eh? Com passa la setmana? Que ràpid.
No n'hi adonem que ja tornem a estar aquí.
Aquesta setmana, entre d'altres, parlarem de moltes dones.
No per res en concret, sinó perquè sí, directament.
Però mira, perquè som notícia, perquè som bones, perquè ens ho mereixem.
Això mateix, qualsevol li diu res ara mateix.
Parlarem de la Naomi Campbell, de la Kylie Minogue, de la Nicole Kidman, de la Marlene Beatriz.
Encara que et sembli que ella no ho fot ser notícia, doncs sí.
I de la Raquel.
I primera. No sé què és la Raquel, però també.
I de la Paulina Rubio.
Que teòricament diu que és la nòvia de l'Alejandro Sanz, però no.
No?
No, treballa amb ell, ja està.
Ah, bé, ella que ho sap tot des de primera mà, perquè des que aquell xiquet va deixar
la mamella de sa mare, la Sílvia ja li anava al darrere.
Jo gairebé, gairebé.
Ai.
I després m'ha vist tu com una notícia d'aquelles que...
Jo, oi, què diu? Que té un fill, secret.
Ai, ai, ai, va, va, va, està.
La veritat és que és una d'aquelles coses que no m'hauria pogut perdre mai a la vida.
La cara, no?
La cara de la Sílvia, quan li vas ensenyar a la revista, és que és cert.
Ei, cau, eh? Una mica més i me l'esmaio tot, eh?
Una cosa, fer-li bé amb el guió, guió inexistent, tots ho sabeu que aquí no...
No, no, no, però ho té, i a més a més, gairebé el lloc que podries fer un llibre, eh?
Un llibre amb tots els guions?
No, perquè surto d'aquí i els destrueixo, quina aquesta màquina que teniu.
No me n'ho diguis, dona.
És veritat.
Jo faig els guions, però després els destrueixo.
Però, bueno, a veure, anem al que anem.
Què?
Què em vols dir, tu, de l'Alejandro Sanz? Perquè així ja et matem-ho.
No, que posem música.
No, no, no, fem una cosa, tu, no, no, no.
Ai, del meu senyor.
No, després posem una miqueta de música, a veure, una miqueta, no te torturaré gaire.
Una miqueta.
Només una miqueta. Mira, ara poso una altra.
Sí.
Una composició musical, la Marta Bonica, que ens farà disfrutar de tots i que ho digui.
I després ja en parlarem d'Alejandro.
Em fas por, Sílvia? No t'ho dit mai?
No, que no.
Miedo, te tengo.
No parlaves de dones?
Molt bona.
Sí, senyora.
De fet, li he demanat una cançó una mica animada.
Em diu, jo trio, jo trio.
I jo, bueno, a veure què ens posarà.
I no, no, encertadíssima.
Aquesta bona, eh?
Encertadíssima, Sílvia.
I marxo ballar, ho sento.
I no, no, encertadíssima.
I haven't checked for watching, no, you're waiting me down.
Waiting by the phone, no, I haven't checked for watching, no, I haven't heard the news, so, no, you're waiting me down.
And I know this song is still in your thunder, and I know you're bringing me down.
Like a rollercoaster is still in your thunder, and I know you're waiting me down.
The phone is ringing the clock, it's ticking.
Let me out.
The phone is ringing the world, it's running on out.
The phone is ringing the clock, it's ticking.
Let me out.
The phone is ringing the world, it's running on out.
No!
Waitin' by the border
I haven't had a new song
No, I haven't tread for watchin'
No, you're waiting me down
And I know this song
Is still in your thunder
And I know you're bringing me down
Like a rollercoaster
Is still in your thunder
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!



Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Una marca de cafè ens pot posicionar.
T'aprofitem ara, eh?
Hi ha amigues de refrescos habituals.
Tu què, com sempre, no? Cur de cafè amb llet natural.
Sí, sí, sí. I tenim algun croissant o alguna cosa?
És que tinc gana avui, no ho sé.
Ara t'ho miro i si no, baixo en un moment.
Com que això de la pub li passa el que passa.
Vinga, anem.
Allí, saps aquelles guadetetes del cantó?
Sí, aquells que t'agraden, els que porten cirera.
Ara te les porto.
A primera hora de la tarda.
Estàs relaxat.
Escolta el seu motor.
Controla la seva potència de fins a 130 cavalls
i s'hi senta segur amb les 5 estrelles a Euro en cap.
Quan compti fins a 3 despertaràs.
1, 2, 3.
Vols un cotxe de debò?
Desperta!
Nou Fiat Grande Punto ara des de 9.690 euros
i amb un finançament que et farà obrir els ulls.
El trobaràs a Motor 23, Autovia Reus Tarragona,
Urbanització L'Albada, Carrer Caràbia, Déu.
Xana, t'obrà les portes a un món màgic i misteriós.
Un món en contacte amb la feminitat,
on les dones trobaran el seu espai de llibertat
per envoltar-se d'objectes
que reafirmaran la seva condició
i les faran sentir mimades.
Una finestra oberta al futur
on tots els dijous indirà.
Tota una referència de l'esoterisme al nostre país
porta a terme sessions de lectura de cartes i mans.
La feminitat i les prediccions
ja tenen un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1
del carrer Higiene Anglès
i al telèfon 977-2409-01.
Sastreria Pizarro
comença el 2007
amb rebaixes sensacionals.
Els oferim una extensa varietat d'articles rebaixats,
des d'un 20 a un 60% de descompte.
Tratges, des de 100 euros.
Americanes, des de 36.
I pantalons, a 21 euros.
Som especialistes en talles grans.
Tratges i americanes,
des de la talla 44 fins la 80.
I camises, fins la talla 54.
A Sastreria Pizarro
trobaràs la moda més actual,
assessorament personalitzat
i la millor qualitat al millor preu.
Sastreria Pizarro,
carrer Mallorca número 1,
tocant la plaça Ponent.
Telèfon 977-21-3617, Tarragona.
Sastreria Pizarro.
Som professionals.
T'esperem a la fira el teu dia,
els dies 2, 3 i 4 de febrem.
Al Palau de Fires i Congressos de Tarragona.
L'assegurança del cotxe, la hipoteca,
últimament ho pago tot jo.
En què et gastes tu els diners?
De fet, carinyo, era una sorpresa, però...
Te l'explico.
Marxem de viatge amb el Com Viatges.
El Com Viatges.
La forma més intel·ligent de viatjar.
Com?
Que encara no ho saps?
McDonald's ha obert les seves portes
a part central, Tarragona.
Vinc a gaudir de les millors hamburgueses,
amb els menús més saborosos i equilibrats
i tota la qualitat i garantia
d'una marca líder.
Passa-ho!
Digue-ho a la teva família,
als teus amics.
McDonald's ha obert a part central, Tarragona.
A mi llorra.
A mi llorra.
He creado un ángel verde y gris
que se pasea de noche, no lo puedo ver.
Hasta donde hay la luz que dicen que hay,
donde terminan los sueños de la realidad.
Donde se escapan los niños si no quieres más.
Donde se ahogan los gritos de mi mitad.
He creado un ángel verde y gris.
A veces le hablo bajito por si está.
Le busco por la calle al caminar.
A veces le echo de menos si tú no estás.
A veces tengo que hacer de tripas corazón.
A veces tengo que huir porque no puedo más.
¿En qué estrella estará?
Estaré cuidar de él.
Me pasaré la vida sin dormir.
En qué estrella estará en minutos de durante.
¿Por qué me romper la vida a la planta?
¿Por qué me romper la vida a la planta?
Es tu lugar, porque mis sueños se rompen de golpe.
¿Dónde terminan los sueños de la realidad?
¿Dónde se ahogan los gritos de mi mitad?
¿En qué estrella estará?
¿En qué estrella estará?
¿En qué estrella estará?
¿En qué estrella estará?
¿Para cuidar de él?
¿Me pasaré la vida sin dormir?
¿En qué estrella estará?
¿Mi dulce corazón?
¿Porque me roba la vida al lado de fondo?
¿Dime quién vendrá?
¿A tu paso de lugar?
¿Porque mis sueños se rompen de golpe?
¿En qué estrella estará?
¿Para cuidar de él?
¿Me pasaré la vida sin dormir?
¿Parlan d'estrelles?
Sí, tenim un aquí, aquí mateix.
Mar, hola, bona tarda.
Una estrelleta.
Tenim una estrelleta.
No, sóc una estrellada.
No, ho hem de dir-ho.
Què?
No són bones o no?
Sí, sí, sí.
No, no.
Tu ets bona.
Perdona, ell és bo.
Jo sé que anava a la mar ja de principi i anava cap aquí.
No, no, no, no, el gratificaré.
Ell no és bo.
No?
Ell està bo.
Ah, perdó, és que és el verb, em passen els verbs amb l'història de l'anglès.
Sí.
El to be o no to be.
Ah, no, doncs ell no és bo.
Ell està boníssim.
Veus?
Ell es diu Cayetano Rivera Ordóñez.
Que es casa ja o no?
No, no.
No, que ara no, amb la Blanca.
Ja es va casar, ja es va divorciar.
Bé, doncs ell ara és estrella del desfile d'Armani a Milán.
Què dius a Milán?
Aquest senyor, el senyor Armani, que té molt d'ull pels tios buenos, el va conèixer, clar,
sí, sí, sí, el va conèixer l'any passat quan el dissenyador va anar a València per rebre
un premi que li donava una revista de moda i el va conèixer allí perquè en aquest
bon senyor també li van donar un altre premi.
Veus?
I es va quedar, doncs, allò...
Prendado, meravillado.
Sí, al·lucinat.
I va dir, aquest senyor no portaria ningú un tratge d'Armani com ell.
I jo estic d'acord, eh?
Jo estic d'acord.
Oie, oi, no sabia tu, no sabia tu.
Tu l'has vist.
És que mira, a mi m'agrada dels nois models perquè és que desfilen i no sembla que
siguin de plàstic i que s'hagin de trencar.
No, que són normals, són persones, clar.
Desfilen amb naturalitat.
I més, aquesta persona que no és model.
Per tant, fa una passarel·la de carrer.
Sí, clar.
I si ja, a més a més, té aquell cos, aquella cara que ell porta amb aquell tratge...
El Jata no sabia que t'anava als toreros.
No, no, no, a mi els toreros no m'agrada, m'agrada aquest senyor.
Pues aquest torero.
Bueno, me da igual.
A mi, lo que sé de dir que me da igual.
Escolta'm, és guapo i punto, i ja està.
Ai, oi, que t'hauré de vigilar, eh?
No, no, no, ni molt menys.
T'hauré de vigilar.
Ni molt menys.
Ai, que t'hauré gent de pa a Milán, a veure l'Armani, a veure si...
Home, a Milán, a veure l'Armani, m'agradaria...
Ai, l'Armani.
L'Armani, de l'Armani, m'agradaria.
Sí, no?
Però, no, aquest senyor m'agrada amb paper i pora, ja para d'apuntar.
I puixer.
I ja està, no gaire cosa més, eh?
Però trobo que sí, que m'agrada que la gent que no es dediquen a això, de tant en tant, pugui pujar,
i a més a més si és espanyola.
I a més a més si té un bon porte.
Que es vegin, que els italians, el que tu vulguis, però que es vegin que el tema ibèrico també funciona.
I que la perxa és la perxa.
Ah, exacte.
Es posin com es posin.
I no tenim res del Joc Cluny?
No, home, no.
És una llàstima, no?
Per què vols el Joc Cluny, tenim un espanyol com a protagonista?
Ja ho sé, ja, però també quan posem el matxament, normalment ens dediquem amb ell,
dir que ara ja, no sé, alguna cosa enllaçarà amb el Joc Cluny.
Últimament, no, des que se li va morir el tocinet i està de miçada caigut.
Que dius una xica cap.
No aixeca res, xiqueta.
Ni caixes de martini.
Ah.
Aixeca.
Que jo estic molt disustada amb la noia que li tanca, que li trenca la...
No, perdó, li tanca, ja ho deia bé, la porta als nassos.
Això no es fa, això no es fa el Joc Cluny.
Sí, ja.
Jo el que faig és obre la porta, vinga el Joc Cluny, tu, les xiques de la fiesta.
A la galler.
O, ahora vengo.
El pitjor és que...
Esperin, eh.
T'estava dient, Sílvia, no t'alteris.
Digue'm, digue'm.
Que no només deixa el carrer el Joc Cluny, deixa el carrer el Joc Cluny i una pila de caixes de martini.
A veure, tu què li has dit a aquell xiquet?
Clar, li diu, no parti, no martini.
Al revés.
Bueno, igual, tu m'has entès.
No martini, no parti.
Pena.
Això, així, just també ho diu.
Així.
Bé, més o menys.
I llavors us queda el carrer.
No t'arreguis.
Això no ho acabem d'explicar.
No, no, no, que ho trobo serios, ho trobo serios.
És que m'emprenyo.
A mi m'agrada, aquell anunci.
Clar, a mi també.
Creus que s'han de tenir els teus valors i que hi ha coses que estan per damunt de les altres.
Per això mateix, entre el Joc Cluny i el Joc Cluny, diu, l'altre.
Clar, desapareixerà, per això s'ha d'aprofitar.
No ho sentim, eh.
Que bonic és l'amor.
Sí.
Que sec.
Que hi ha més amor, ara, que...
Sí, sí, sí, sí.
Que anem, que anem, que anem.
Amor recuperat.
Ella, la que canta de fons, Nicole Kidman, reapareix amb el seu marit, Kate Urban, que ja ha acabat la seva rehabilitació.
Molt bé, eh?
Que bé que ho dic, eh?
No, no, és a dir, fantàstic.
Bé, la cantant...
La cantant, no.
El cantant, oficialment, ha acabat el tractament i anuncia, ves per on, una gira mundial.
Veus?
Una gira mundial vol dir que aquest senyor l'han contractat per tot el món quan fa, no res, tres mesos, no el coneixia ni Déu.
Ah, però ja està.
No el coneixia ni Déu.
I a més a més esperen la companyia de la seva dona que també vingui amb ella als concerts.
Sí, ella va decidir assistir i fer l'aparició pública a les celebracions de després dels Globos d'Oro amb un hotel de Beverly Hills, el Sunset Tower, que tu dius, bueno, és una manera com una altra, un pot fer una barbacoa amb els amics,
i ella va decidir posar-se de llarg i anar a ensenyar-li a tothom que el seu home ja no té vicis cars.
Home, tu ja saps que això no es pot dir, i a més a més, quan fa que teòricament han sortit...
Però tu dones-li un bot de confiança en aquest home.
No, jo no, però clar, jo sé que la gent que va d'un costat a l'altre, i sobretot són roquers, hi ha molt de desgast.
Doncs que vegi, que vegi sostar i coses d'aquestes.
Sí, jo ho sé que vegi volti d'ales, veus? Una altra vegada.
Al final les hem de...
Felicitat.
Ho haurem de fer, ho haurem de fer.
És la gent del carrer, parlem així.
És veritat.
Un isotónico.
És que queda lleig.
Queda lleig si dius això.
Un isotónico.
Una bebida isotónica, refrescante.
No, home, no.
Un xute d'aquests que són coses de burbuquites, que no fan mal, però, bueno, no deu ser el que aquest senyor...
Ara, no millor només per beure aigua i que no sigui del carme.
Només aigua sola.
No, de l'aixeta, i si no alguna marca d'aquestes conegudes.
Avui estem gaire molt a les marques, eh?
Fora conyes, fora conyes, però per tota la gent que està intentant sortir d'aquest món, que és duríssim.
I, per tant, animem a tothom que s'estigui desintoxicant del que sigui, del que sigui.
I si ell ho ha aconseguit, ens agradarà que ens ho ensenyi per tot el món.
Exacte, mira que ho comenti.
I a més a més que ho ensenyi amb la seva dona.
A lo millor això li arriba tant al cor, que suposo que sí, que li sortiran cançons noves, lletres diferents...
Tindrem nou disc, el podrem ensenyar...
Ah, ja està.
Ah, ja ho diran en un Grammy o no ho sé.
I després, com el llenç i el llac, ho tindrem negre, eh?
Com ens passi el mateix.
El llac negre.
Sí, perquè la Marlene Rietrich, no?
Sí, sí.
Han descobert alguna cosa o què ha passat?
Sí, és una notícia, realment no és una notícia d'actualitat.
Però és marca.
Sí, a mi m'ha agradat.
És una cosa que va passar fa 72 anys, una mica més.
A veure, Marlene Rietrich va ser...
Agafa aire, eh?
Agafa aire, Mar.
La notícia és bastant llargueta, però jo la resumiré.
Ella va ser convidada per un director d'un parc, que es diu Pleasos Beach, a Anglaterra, per conèixer les instal·lacions.
Ella va decidir pujar-se en una muntanya russa.
Quins dius?
Sí, una atracció que vas a Port Aventura, doncs et puges al Dragon Camp.
I en el recorregut, hi ha un tram que passa per damunt d'un llac.
I en aquell moment, no hi havia loopings, que en aquell temps, però de la velocitat li va sortir volant una arracada.
Anna.
I ella, doncs clar, la va perdre perquè va anar a parar al llac.
Bé, doncs ara, 72 anys després, han hagut de drenar el llac artificial per netejar-lo i tal, no?
I han trobat aquesta joia.
Què me dius?
Saben que és d'ella perquè era de perles i estava engassat en bord i portava allò...
Clar, tenen fotografies d'ella quan va entrar al parc amb aquelles arracades posades.
I, per tant, saben que és d'ella i que està en perfect estat perquè estava allí amb el fang del llac artificial i s'ha conservat perfectament.
Bé, això, 4.000 gorres, 2.000 locitos de peluche i moltes altres coses.
Però tot el que va arribar a caure, clar.
Però, bueno, de fet, és l'alegria de pensar que 72 anys després, ella és com si tornés a entrar al parc.
D'alguna manera, sí.
I a vegades perds alguna cosa, no saps mai si els teus nets ho trobaran.
Oh, que bo, eh?
El que passa que 72 anys per rentar i per drenar aquell llac, no n'hi do els llitres i llitres d'aigua que deu tenir, eh?
A lo millor, no sé, no l'havien buidat mai del tot.
Però que sempre quedava aquell fons allà fins que ha arribat el moment de treure-ho.
Justament.
Oh, que bo. I la de monedes, de desitjos que segurament la gent haurà llençat.
I la gent haurà llençat.
Perquè els parcs, l'acostuma a passar això.
Ves que no l'hagin drenat.
Llença un i llencen tots, eh?
Ja ho tinc, Sílvia, ja ho tinc.
Han drenat aquell llac perquè en tots els monedes faran una reforma.
Amb el que treguin.
Tu també.
I crec que no sé per què anem darrere de les notícies.
A la penúltima.
Vinga.
Penúltima.
Sí.
I a més, no tinc música, eh?
No, no passa res.
A veure, canta'm, canta'm.
A mi això em comença a fer pudor.
La revista Hola anuncia a mitjans de novembre que la boda estava prevista pel març, la boda d'aquesta senyora que sona de fons,
i que era una cerimònia que tindria com a escenari unes ruïnes de la civilització malla.
Sí, teòricament a Mèxic.
Ubicades en una zona junt, allò molt a prop del mar.
I que la festa es faria durant diversos dies.
Eixcaret.
Molt bé.
Doncs ara resulta...
Pregunta'm, pregunta'm, pregunta'm.
No, no cal.
Jo sabia que deixaria tallada.
Què, diga'm.
Eixcaret, a Mèxic, a Cancún.
Tu hi has estat, no?
Sí, ja estàs.
Doncs allí, per part seva, la premsa mexicana detalla que la boda es farà a la capilla de San Francisco de Assis,
que no té res a veure amb el que estàvem dient fins ara,
i que en una zona denominada Pueblo Maya, i que està a prop d'un parc temàtic que es diu Eixcaret.
T'estava dient, Eixcaret.
Doncs Eixcaret resulta que diu que no tenen cap reserva per cap paulina.
A més a més, per tres i quatre dies, teòricament.
Per ningú, per ningú.
I que allí no hi ha cap boda de ningú que es digui Paulina Rubio, ni cap comanda, ni cap reserva, ni cap res.
Què dius?
A veure, la O la paga per mentides bordes, o sigui, per mentides d'aquelles que fan tira d'esquena,
o aquest bon senyor enganya a la premsa mexicana.
Que podria ser que potser li haguessin dit que si pregunten que ell no s'ha pres o que ha dit que no.
Si pregunten, a mi no m'han vist.
Tu no saps.
No saps que contestes.
I punto.
Que també podria ser.
No ho sé, no ho sé.
De fet, jo segueixo dient des d'aquí, si ens vols convidar, nosaltres estarem encantadíssimes, Paulina, d'aparèixer a la teva boda.
I ara, sabent que se celebra Eixcaret i dos o tres dies, tu saps que pots banyar-te amb dofins allà?
Hi ha molts llocs al món on puguis banyar-te amb dofins.
Ja, home, però allà pots muntar cavall, també pots fer...
Ah, no, que no hi ha més cavalls enlloc.
Sí, dona, però que tens tot englobat, amb platges periodissíques...
Amb platges què?
Platges periodissíques, tot està...
És que és pràcia, Eixcaret.
Ja m'ho imagino.
A més, les danses...
Ai, ai, ai, ai, ai.
Després ho explico.
Després ho expliques fora d'antena.
Última notícia amb aquesta cançó de fons.
Per exemple, per exemple, el somni de moltíssima gent que intenta fer-se famós és aparèixer en una portada.
Sí.
I més si et paguen.
Però, si no et paguen, també.
Home, i portaràs el minut de glòria, no?
Ah, exacte.
Que parlin bé o malament és igual, allò important és que parlin.
I ho estàs dient.
Bé, hi ha una revista que dimecres 17 de gener tenia una portada, una revista que es diu Més Tarragona, gratuïta.
Ho sabia.
I que dilluns va aparèixer en portada, en fotografia d'aquelles de mitja pàgina, una tal Sílvia Garcia.
Ella que anava a comprar el pa i passava per dir...
No, no, no.
No, tu vas anar especialment per sortir la foto, doncs?
No.
No, fue un pasado.
No, va ser.
Fue un pillado.
Un pillado.
Fue un pillado.
Un pillado.
¿Y han pagado?
No.
Et som tan, nena.
De fet, s'han esgotat totes les edicions d'aquell diari gratuït.
No hi ha manera d'aconseguir-lo.
Per tant, podeu entrar a internet, que segurament que us poden ensenyar la portada.
Sílvia Garcia, en portada al Més Tarragona.
no, no va amb tobles, no, no està amb cap platja paradisíaca, però la podreu veure en els seus queafers diaris.
Sense comentaris.
Molt bé.
Així m'agrada.
No fos famosos.
No fos famosos.
No fos declaració.
¿Quién me va a entregar sus emociones? ¿Quién me va a pedir que nunca?
Com s'ha quedat el cos.
Això ha sigut de traïció, eh?
Quan has començat la portada? No sé què dic, miau. Aquesta va per aquí, eh?
És cert, és cert.
No, no, no, perroia d'Alejando, ara no m'ha sort de les fes.
És molt mal, tallem-ho, tallem-ho això, perquè normalment ella em diria ja, hem de marxar.
Sí?
Hem de marxar.
No hem tocat aniversaris?
No, aquesta setmana no.
Com que no?
No, perquè se'ns ve el temps a sobre.
Sí, això és veritat.
Ara en justíssimes i jo he sentenciat els aniversaris per la portada del Més Tarragona.
He decidit que l'important... Aquesta gent l'any que ve tornarà a complir anys.
En canvi, tu no sabem quan tornaràs a sortir amb una portada, sí?
Siguem sinceres. No ens enganyem.
De cara.
De totes maneres...
Mira, eh? Per meia com una tomaca, eh?
Sí, sí, sí.
Oh!
Tothom et pot veure, estàs molt tantíssima.
Com t'anava dient, de totes maneres, molt bon divendres, molt bon cap de setmana.
I res, que t'espero el divendres a la setmana vinent, eh?
Bueno, no sé, eh?
Que ho sàpiguis.
Si és que no m'ha tocat l'interviu o qualsevol cosa.
Bueno, encara que sigui així, eh?
Jo també te vull veure en portada.
Gràcies, Mar.
De res, gràcies a tu.
Sous-titrage ST' 501


Bona nit
Bona nit
Bona nit