Mar Pérez, molt bones tardes.
Molt bona tarda.
Què tal? Que me'n portes? Ja estàs aquí, eh?
Bé, bé, bé. És el penúltim
programa de la primavera,
diguéssim, no? Perquè ja
quan tornem serà quasi, quasi, quasi
finals d'estiu.
Final, finalíssims, ja.
Estarem a les portes ja de la tardor,
que no estarem dins, eh?
Però bueno, que sigui el penúltim programa
no vol dir que no haguéssim de començar
amb la mateixa energia de sempre.
Perquè ens agradi, o no? Avui és divendres.
De fet, sí que ens agrada allò de que ens agradi, o no?
Deixa-ho, dona. Ah, deixa.
Sí que ens agrada que sigui difendres.
Difendres? Faves tredres?
Aquesta cançó és d'aquelles que
sembla que no, no te n'adones,
i a meitat de la cançó hi ha bellugues?
Tot el cos.
I avui parlarem...
Saps? Comences ballant només amb el cap?
Deixa'm parlar.
Per tercera vegada.
Avui parlarem, sí, escoltem.
Jo, aquí, què vinc? A parlar o què?
Avui parlarem...
O a fer bulto, que també em faig.
Avui parlarem, entre d'altres,
una altra vegada,
de Paris Hilton,
del senyor Andreu Buenafuente,
dels nens que bategen
de la tercera edat,
de les nanis
i les seves esclaves jefes,
i anirem de boda.
I si no, ens prepararem.
George Michael.
Pregunta.
Es casa, George Michael?
George Michael es casa.
I tu i jo hi serem.
Però a mi no m'ha arribat l'invitació.
No cal que t'arribi.
Jo t'ho dic que tu hi serem.
O sigui, que tu quan t'arriba tu i tu ja fas...
Jo quan rebo l'invitació ja decideixo.
És una folletena.
A més, m'avisa ja a l'últim moment.
Però quan és?
Segur que és el juriol.
Sí, sí, sí.
És el mes que ve.
És el que t'ho deia.
No avisa amb temps.
No, no.
És a l'agost.
No, Sílvia.
Això no són com les bodes familiars
que t'avisen d'un any per l'altre.
No, no, no.
S'havia de fer, xarri, s'havia de fer.
T'arriba una cosa així que va molt...
A mi, per missatge de mòbil,
no et pensis tu, eh?
No una cosa...
Què hi dius?
Pim, pam, pum, nos casamos,
que deis venir, ves, ves, ves.
Pues claro que sí, xiquet.
Que és una qüestió de fer,
que vull que la veu, no?
No només he contestat per tu,
que sí que anem,
sinó que recorda,
he demanat hora perquè et depilin,
et facin la pedicura i...
Però això ja està fet.
Home, però aquí al juliol pot créixer tot.
Xarra, xarra, xarra.
Xarra, xarra.
I, a més a més,
no, ja, jo ja sé per on vaig.
I, a més a més, això,
les arrels i una mica de retoc de cabell.
Oh, clar, perruqueria,
hem d'anar a perruqueria.
I si m'ho feies tensions,
què et sembla?
Fes el que vulguis,
el vestit corra de part teva,
jo ja no puc fer més.
Això ja ho tinc.
Havia pensat un d'aquests estil Ibiza,
què tal?
Estil Ibiza?
Sí, en plan blanc.
Bueno, jo...
És a dir, en blanc,
m'estic parellada.
Jo ja saps que de blanc
no et deixo anar amb una boda.
Ja ho sé, però per estrany, no?
No, no, per estén, res.
L'únic que acaba de la blanca és la nòvia.
Però no hi ha...
I si van tots des de blanc?
Ah, també podria ser.
Perquè, clar, en aquest cas,
mai més ben dit,
viva los novios.
Que viva.
Bona nit,
Bona nit,
Bona nit, Bona nit,
i aquí el tindrem ja.
S'enterà el cap ja, Marc?
No et queixeràs?
Tu creus que s'enterà el cap?
No et queixeràs?
No sé si ho senterà o deixa-la dret.
T'anava a dir que aquest any
no hem anat a gaire esbodes.
No, no ens hem explayat gaire.
Perquè cada vegada
són més selectives,
així de clar,
i decidim...
Home, ja tenim família, Marc.
Tenim família.
Ja no podem, però entenem-ne
que la família va creixent, les responsabilitats
també, ja no és el mateix
Bueno, serà per tu
Clar, jo parlo per la banda que em toca
Bé
Sense comentaris
La qüestió és
que a mi em fa il·lusionar
i no sé què dir-te, entre la gent que hi anirà
i el fet de veure
per fi el senyor George Michael
havia pensat
que Elton John...
Com una patena, perquè ell ha decidit
que s'estan matxacant al gimnàs com mai
Que està cuidant el seu cos
Com mai
I tot i que, repeteixo
I tot i que no deixarà
la marihuana, sí que
almenys
cuida el seu cos i manté
una dieta més equilibrada
És a dir, que no deixo el bici
però agafaré uns hàbits més sants
per un altre costat
Algo compensa
No sé què dir-te
Jo crec que ens ho passarem bé, Sílvia
Sí, sí, sí
Un rotllo per entrar en el granito
A més, com és el juriol
Per començar
A més tinc vacances el juriol
Sí?
O sigui que poder estar disponible
dintre de les meves possibilitats
Jo no en tinc
però ja m'ho muntaré d'alguna manera
De totes maneres
Una de les coses que més gràcia em fa
d'aquesta boda
és que no trobarem
Digue-ho
Digue-la, digue-la, digue-la
No, no trobarem
Digue-la, digue-la, digue-la
A Paris Hilton
Ah, ah, ah
Que tonta soy
Poderoso
Perquè per molts quartos que tingui
Torna cap a la presó
Mira que em fa llàstima aquesta xica
Estan d'entrar i sortir
L'agafarà un cop d'aire
Mira què t'anava a dir
Doncs sí
Un altre cop és a la presó
Perquè divendres nit
Poques hores després
Que nosaltres aquí diguéssim
Que era injust
Que estés a casa
Elles van haver de tornar
A posar
Aquell uniforme taronja
Que no porta etiquetes
A Dolce & Gabbana
No, no, no
I amb un número
I a més a més
El tinc
Amb un número
Que diu que és
La presa número
9.818.783
És a dir
No només no té marca
Sinó que té
Un arristre de números
Que hi ha com a 9 milions de dones
Davant d'ella
Que ella no és més que un número
Xata
Ets un número
Com qualsevol
De totes maneres
Ella segueix arrasant
A tot arreu
Com a fotografies
Com a vídeos
En els quals ensenyen
La cara de pena
I el far de plorar
Que es va fer
Quan el divendres a la nit
La van anar a buscar a casa seva
Per portar-la a la presó
I realment plorava
Però a més a més
És tot un èxit
A internet
Perquè hi ha un joc
Interactiu
En el que simules
La vida de Paris Hilton
A la presó
És a dir
Tu et poses en el lloc
De la Paris Hilton
No, no, no
El joc
El joc d'internet
I decideixes
Doncs ara me toca
Passear por el patio
Ara em toca menjar
La llet
Amb Wesleys
Que em donin
Per esmorzar
I pim pam
I ara vull leer la Bíblia
O llibre d'autoajuda
Que són aquests dos llibres
Famosos
Que ella va entrar a la presó
Per passar rato
Per fer multo
Amb gosset i tot
Aquesta vegada també o no?
Ni gos
Ni mòbil
Ni res
Com qualsevol altra rea
Que hi ha dintre de la presó
Exacte
És que ho trobava tan injust
És una més
Una ràbia
Bueno, doncs va mirant
En el fons
A veure, no és que ens sapiga greu
Corre
Corre
Corre
No
No
No
Ai, que ens sap tant
Déu
Mar, no entrem
Jo ho entenc
Tu ho estàs intentant
Però no sona creïble
No
Ai, d'anys, senyor
Passem per la publicitat, Mar
Sé que avui és una miqueta més aviat
Que els altres dient
Que de costum
Però necessito el cafetinyo
Ja estava pensant
Jo dic
No és qüestió de publicitat
És qüestió de cafè
Perquè avui he portat unes pastes
No, unes galetes qualsevols
I estan
Unes pastes que fan una oloreta
Que tirem d'esquena
I a través del vidre
La Silvia i la les ensuma
Callem, callem
Callem i anem, eh
Publicitat
Ara tornem
Som-hi
Fins ara
Dos de sucre
A primera hora
De la tarda
Quan sortim amb la família
Ens agrada anar a restaurants
D'aquells entre types B
I a bon preu
Per això mateix
Anem cada setmana
A Mar i Cel
El nou bufet lliure
De les Gavarres
Ho tenen tot en marisc
Fred i calent
I si vols
Et serveixen a la taula
Tota mena de carns
A la brasa
I si encara et quedes amb gana
Pots repetir-hi tot
No sé tu
Però jo
Hi penso tornar
Apunta-t'ho bé
Mar i cel
El nou bufet lliure
De les Gavarres
Bravo!
Bravo!
Bravo!
Només quan una cosa neix del sentiment
Es pot gaudir amb passió
Nou Fiat Bravo
Així és com neix una passió
Descobreix-lo al teu concessionari Fiat
El trobaràs a Motor 23
Autovia Reus Tarragona
Urbanització L'Albada
Carrer Caràbia 10
Les portes del cel
S'obren cada dia
Al carrer Cos del Bou de Tarragona
I a Nua Kaeli
T'ofereix tota mena d'articles
Per decorar casa teva
I millorar la teva salut
Espelmes aromàtiques
Fons de Feng Shui
Minerals energètics
Esferes de llum
Amulets
Talismans
Tot i més trobareu a Ia Nua Kaeli
Al costat de la plaça de la Font
Al carrer Cos del Bou de Tarragona
Ia Nua Kaeli
Obre tots els dies de la setmana
Inclús diumenge al matí
Ciència divertida
Organitza el primer campament científic de Tarragona
Adreçat a nens de 4 a 11 anys
Tindrà lloc al mes de juliol
A les instal·lacions de la universitat laboral
El nen gaudirà de tot un seguit
D'activitats divertides
Perquè aprengui els fonaments de la ciència
I el més important
Perquè s'ho passi d'allò més bé
El primer campament científic infantil de Tarragona
Inclou servei d'autobús, menjador i guarderia opcional
Fes la teva reserva
Truca a Ciència Divertida
977 25 45 57
O 639 088 138
O escriu-nos a
tarragona
arroba cienciadivertida.com
Ciència Divertida
Aprendre
Pot ser divertit
I ara per la comunió
Què li vas a regalar a tu fillo?
Un reloj?
Una pluma?
Un Playmobil?
Por favor, hazle el mejor regalo. Renueva la habitación de tu hijo en Top Tresillos.
En Top Tresillos lo tenemos todo en habitación juvenil e infantil.
¿Quieres una habitación de cómic?
¡La tenemos!
¿Quieres una habitación de cine?
¡La tenemos!
¿Quieres la habitación de sus sueños?
¡La tenemos!
Y ahora podrás pagarla en 10 meses sin intereses.
Top Tresillos, estamos frente a Parc Central Eroski en la calle Vidal y Barraquem.
Top Tresillos, lo mejor del mueble sin salir de Tarragona.
Com? Que encara no ho saps?
McDonald's ha obert les seves portes a Parc Central Tarragona.
Vine a gaudir de les millors hamburgueses, amb els menús més saborosos i equilibrats
i tota la qualitat i garantia d'una marca líder.
Passa-ho, digue-ho a la teva família, als teus amics.
McDonald's ha obert a Parc Central Tarragona.
Europa, África, Ásia.
Tus vacaciones de este verano en Alcón Viajes te van a costar hasta un 33% menos.
No esperes más.
Reserva ya tu viaje y beneficiate de todas las ventajas que te ofrecemos.
Ah, y además, paga hasta en seis meses sin intereses.
Infórmate en cualquier oficina de Alcón Viajes.
Ganar al Barcelona, para mí, es un leitmotiv de mi vida.
Ahora, si ellos tienen más o menos ilusión, pero para mí ganar al Barcelona es un mérito importantísimo siempre.
Aquest diumenge ens acomiadem de Paco Flores i de la Lliga de Primera amb un programa especial.
A partir de les set de la tarda, des del nou estadi, Tarragona Ràdio us oferirà la més àmplia cobertura de l'últim partit de la temporada,
un partit de gran impacte mediàtic a nivell mundial.
Nàstic-Barça.
El viurem amb el millor equip de la ràdio, Jordi Blanc, Quim Pons, Elder Moya, els comentaris d'Àngel García i la coordinació de Teresa Ortega.
Us explicarem qui és el campió de Lliga i quins equips acompanyen el Nàstic a segona divisió.
Aquest diumenge, a partir de les set de la tarda, Nàstic-Barça.
Al final de la Lliga, a Tarragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
A primera hora de la tarda.
S'apropen.
Ja estan aquí.
Les nanis.
És pitjor que el turó, eh?
Depèn de com.
Ja saps que normalment les nanis saben tot de tot el que passa a la casa.
Doncs justament és aquesta la notícia.
Ja fa vàries setmanes que rutlla per internet
i ara mateix ho estava mirant aquí i he decidit que...
És que, bueno, és que no ho podíem dir a córrer.
S'ha de dir, s'ha de dir.
Una setmana exacta que la nani de Madona va amenaçar
a m'explicar en un llibre les misèries de la diva.
I tu dius, bueno...
No hi ha un contracte d'això de silenci o alguna cosa així
que els hi fan a les nanis?
És algo que tu dius, bueno, ja costa trobar algú de confiança
per deixar a teus fills, que són la teva vida.
Jo trobo que hauries de blindar el contracte
amb aquestes persones.
La qüestió és que des d'aleshores
quasi tot Hollywood tremola
per si la nani de turno que tinguin a casa
els hi... com si se'ls hi deixin a la llengua.
Sí, sí, els hi traïixin, perquè és una traïció de tota regla, eh?
Ah, exacte.
Explicar tot el que teòricament t'estan pagant
perquè no diguis,
perquè també et paguen, no?
Deu haver-hi una clàusula que et deia, una clàusula de silenci.
O no, o t'hi paguen per cuidar aquests crius i punto.
L'encarregador de posar la moda del Chibatazo
es diu Susan Hansen
i és una cuidadora
que va tenir la valentia d'escriure les seves memòries
com a nani de diverses famílies de Hollywood.
Com quina, com quina?
No diu noms.
No diu noms en cap moment.
Qui vol, que vol.
Jo vull aquest llibre, eh?
De fet, ha sigut un llibre 1 de ventes
i es diu
Les verdaderes aventures d'una niñera en Hollywood.
explica, sense donar noms,
que per a ells no existeixes,
no ets una persona,
tu has d'estar disponible 24 hores al dia
i et parlen de mala manera,
com si tu fossis un animal.
Ara així entenem una mica,
te recordes aquella model que llançava telèfons,
que feia aquest esport?
Perquè acaben pensant que la gent que està
en t'acometes del teu servei
són els teus esclaus.
Diu que hi va haver una vegada
que una d'aquestes famílies
la van esbroncar
perquè gastava massa paper higiènic.
Inclús van arribar a descomptar-li del seu sou,
de la seva paga setmanal.
Amb els quartos que tenen,
segons quins famosos.
Exacte.
També tirava floretes,
deia que hi havia molt bons jefes,
com havien sigut Dani De Mito.
Amb aquella família...
Seria bona persona, sí, el Dani De Mito.
Havia estat molt a gust treballant
cuidant els seus fills, exacte.
Però bé...
Havia d'altres que...
Havia d'altres persones
que no la tractaven com ella desitjava
o com qualsevol humà desitjava
i ella ho va escriure.
Recordem que no és l'única persona.
Ja va tenir aquests problemes
la senyora Beckham.
Que li preguntin a la Mònica Lús,
es deia Mònica Lús,
perquè ara ha estat en la història
de los famosos, en la selva...
Exacte, encara hi és.
Encara hi és, dintre, no?
Ella i la...
Que era la primera...
Cuidada de la...
No t'ho sabria dir.
Pantofa, les úniques que queden.
Va.
Les úniques dones que queden.
La qüestió és que
ara surten a la llum
una altra vegada
uns comentaris
que havia fet
una de les nanis
que havia tingut
Víctoria Beckham,
no la Lús.
Una altra?
Una altra
que va comentar...
Exacte,
que el 2004
quasi es van separar
a causa
que es va fer pública
aquesta relació
amb la Rebeca Lús,
però que van decidir
seguir junts
perquè realment
com a parella
són un negoci.
Clar.
I per tant
els sortia més rentable
seguir junts
que separar-se.
Home, és el mateix
vendre una família unida,
una família sobretot...
Una parella sexualment atractiva
i d'aquí ve la cosa.
Victòria
inclús havia confessat
allò rotllo
fem un cafè i xerrem
que ella no se sentia
suficientment atractiva
pel seu marit
i que tenia por
que algú altre
l'hi prengués.
No anava gaire encaminada.
La qüestió és que
per fer
com una vena
d'estriguerronça
amb el seu marit
per tenir-lo,
com se diu vulgarment,
agafat
per allà
on més mal fa,
ella no parava
de recordar-li
que ella és la que més
se sacrificava
de la parella.
Ella havia deixat
tota la seva vida,
tota la seva carrera
per dedicar-se
a la seva família
i a seguir-lo
amb ell.
Que, per tant,
si ella estava a Espanya
i era un país
que no li agradava
en absoluto
fer-la per ell,
com a mínim
ella el que podia fer
era tenir
les cames tancades.
Entre altres...
Creuades,
o com vulguis.
Bé,
suposo que això
donarà molt de sí
i obrirà
la caixa de Pandora.
No és que sigui
agradable.
Va, bueno,
sí,
és que ens agrada.
Ens agrada saber
les misèries.
Aquest llibre,
ja et dic,
és un bestseller.
El que potser
sap greu
és que no diguin noms.
A vegades,
jo crec que
explicant la traïció
no cal saber
de qui parlem, eh?
No, però,
a veure,
si vas...
Jo crec que potser
fins i tot
a la banda final
de biografia
i ho passaves
tot a la casa
de qual?
No, però vull dir
que a vegades
només cal que expliqui
l'època
o la...
no sé,
o el tipus de família
i tu ja et pots fer
la idea
d'en qui pot parlar.
Exacte.
En aquella època
que hi tenia
fills en aquelles edats
i tu ho pots fer,
més o menys,
ho croquis.
Oi, oi.
I bueno,
desenllaçar aquí...
Exacte.
Desenllaçar al teu costat
amb aquest llibre,
res, eh?
Pot ser interessant,
escolteu.
Veig-te de felicitar,
Mar.
A mi?
Sí.
La setmana passada
tu comentaves una notícia
que avui ha estat portada
a tot arreu.
I clar,
això s'ha de dir.
Però això va ser
la setmana passada.
Sí.
que tu ho vas dir.
Jo què vaig comentar?
La tensió
al bateig
de l'Anna Divildos.
Una cosa que tu vas dir
que era de preveure,
perquè ho és,
ho és.
A veure,
si fa pocs mesos
que ha nascut la criatura
el bateixen
i en aquells moments
et separes
de la teva parella,
pare de la criatura,
és normal que hi hagi tensió.
Però és que
gairebé totes les revistes
al cor d'aquesta setmana
i per això
t'ho vull dir,
han obert
amb aquesta notícia.
És que,
a més a més,
era de...
Preveure.
De preveure.
Clar.
És molt dur,
ja ho sé.
L'Anna Divildos
ha comentat
que a ella personalment
li hauria agradat
que es fes pública
la separació
després del bateig,
que la deixessin
estar tranquil
aquell dia,
disfrutar
de la seva família
i després,
quan les coses
haguessin passat,
fer-ho públic.
No ha pogut ser així,
suposo que perquè
arriba un moment
en què quan una ja
toca amb totes
les mans de les portes
ja la cosa és escandalosa
i els hi ha patat
a les mans
una mica més aviat
del normal.
i va ser un bateig,
com havíem dit,
incòmoda,
en el qual hi havia,
ho trobo perfecte,
una fotografia
a tota la premsa
a la sortida
de l'església,
per tant,
no hi havia
una exclusiva
en una revista puntual,
en les quals
hi apareixia
l'àvia,
l'Ardi Vildos
i el nen
no sortia,
el pare de la criatura,
el qual queda
una mica
com a caspós
perquè potser
l'àvia
ja hi havia de ser
però el pare
de la criatura
per estalli,
tres segons,
fer-se una foto
i marxar,
quedava com un senyor.
Exacte.
Després sí,
cadascú va anar
pel seu costat
a celebrar-ho,
l'Ardi Vildos
amb el seu fill
i la seva família
i el pare
de la criatura
amb els seus amics
i tal,
cadascú celebrant
el bateig
de son fill
per un costat.
també una mica
caspós,
no?
Faix el cor fort
en aquell moment
i mira,
ho entens una mica.
Però no tens per què,
Alfonso,
a vegades...
Ho fas per tu un fill,
ves per una altra cosa,
no?
Bueno,
però és que tu un fill
no se n'entena de res
i tu el que vols
és disfrutar d'aquell dia
amb la teva família
i si aquella persona
tu ja no la consideres
família,
et recometes...
Però és que
t'he dit una cosa,
t'he dit una cosa,
això ha sigut,
jo crec que ha sigut
un xaparró.
Mira què t'he dit.
Home,
quan li han preguntat
si tornarien mai
a estar junts,
ella ha contestat...
Un mes i mig,
si li dic...
Que tornaran?
Ja veuràs.
No sé,
ella ha contestat
que mai es pot tancar
les portes a l'amor,
però que,
bueno,
jo crec que una dona
dolguda,
ofesa d'aquesta manera,
perquè és que...
No sé...
Però què li vols passar,
Mar?
Què li vols passar?
Vols que t'ho expliqui
o vols que t'ensenyi
les fotos?
Quantes?
Quantes fotos?
Quantes dones?
Però explica-m'ho,
explica-m'ho una altra vegada.
Vinga.
Arriba un moment
que la xiqueta...
Era un atac de banyes, pobra.
Però no.
Amb tota regla.
Però que semblava
un cèrbol
de totes les ramificacions
que tenia allò.
I clar,
hi ha un moment
en què quan això
ja es fa públic
de tal manera
és un escàndol
en el que...
Per molt que t'estimis algú,
per honor,
has de dir,
mira,
vés a prendre vent
i barca nova.
Doncs sí,
doncs sí.
Vinga,
mou el cul.
Jo he de reconèixer
que el Beny Hill
no m'ha acabat d'agradar mai.
El seu puntet tenia.
A mi no,
per tothom,
n'hi ha d'haver per tothom.
Però l'hem fet servir,
aquesta música,
aquesta banda sonora,
per parlar d'un altre humorista
que a mi sí que m'agrada.
Es diu Andreu Buenafuente.
I?
Què li va passar a l'Andreu?
A l'Andreu li va passar
alguna cosa
que li pot passar
a qualsevol.
A veure,
li va passar a l'Elsa Pataki
perquè no l'havia de passar amb ell.
Clar.
No perquè ell tingui res a veure
amb l'Elsa Pataki.
Però hem de dir
que amb ell no era un posado.
No, no, no.
Era un privado
i un robado.
Andreu Buenafuente
va demanar
a la revista
Sorpresa i Diez Minutos
per treure
unes fotografies d'ell
amb una platja nudista
a Ibissa.
Uh-huh.
Manoletes
si no sabe historiar
pa què te metes?
Home, però és platja nudista.
Nudista.
És platja pública,
teòricament, no?
Exacte.
Que no privada.
O sigui que...
A veure,
si hi ha un papalatge...
Eres famoso...
A veure,
que també és lleig
que hostitu
perquè hi soc
i punt,
no passa res.
Bé,
ell estava completament nuet
i ara
els jutjars
li donen la raó.
És a dir,
no tenien
per què treure
aquelles fotografies
d'Andreu Buenafuente
nuet.
Aquestes publicacions
hauran d'indemnitzar-lo
en 103.000 euros
que ell donarà
a decisió pròpia
a Metges Sense Fronteres.
Molt bé.
Que també està molt bé.
Ho trobo fantàstic.
Eh?
També li hauran de tornar...
Que totes les robades
i totes les posades
li passen això.
Havia de tornar
a els negatius
de les imatges
perquè, a fi,
al cap,
són d'ell.
Sí, sí, són privades.
Les fotos
i tot el que tingui.
Uh-huh.
Però és una cosa normal.
És a dir,
i jo no demando.
Pot passar, pot passar.
Jo vaig a la platja
molt poc,
però quan hi vaig,
perquè jo quan vaig a la platja
és quan no fa sol,
quan hi vaig,
hi ha gent allí
amb càmeres de fotos
i aquella gent
ensenya aquelles fotos
en les quals jo surto
d'esquena,
de costat
o de tutiplen
amb tots els mitjelins
en l'aire
i després aquelles fotos
que les emporten a Sibèria
que són d'on són
aquells turistes
i ensenyen aquelles fotos
a mig poble
i jo no dono això
a poble
per veure les fotos
de la mare amb biquini.
Però ara tu imagina
que tu surtis
a les revistes
o a través d'internet
que et posin.
Llavors ja seria diferent.
Tu imagina que estàs
a la platja
al costat
de l'Andreu Buenafuente
que està amb pilota picada
li fan la foto a ell
i surts tu de rebot.
I te trobes
a 10 minuts.
Una platja amb 2.000 persones
indemnitza
amb 103.000 euros
a cadascuna
d'aquests trossos de carn
que han sortit
en aquella pantalla.
És que no anem bé.
No, però en aquestes fotos
ja saps que no sortia
cap tros de carn més
que no siguin la seva.
Tot el que sortia de la carn
era de l'Andreu Buenafuente.
Era seu, tot seu.
Però, bueno,
a veure,
és una platja nudista.
Sí que és la seva intimitat,
però és una platja pública.
Hem de dir que, clar,
l'Andreu Buenafuente
tampoc no és una de les persones
que juga, diguem-ho,
amb les revistes del cor.
No, no, mai.
Mai ha donat cap exclusiva.
A més a més,
ell...
Mai inclús ha desmentit
cap de les notícies
que hi han donat
sobre parelles...
Em diria que seria molt més fàcil
de dir,
doncs entrar en el rol
seria fàcil
perquè, clar,
una vegada que es treu
una notícia
que pot ser veritat o no,
ell desmenteix
o afirma
i ja estàs.
He començat aquesta roda,
no?
Però no, no,
doncs mira,
me n'alegro molt
per l'Andreu Buenafuente
i me n'alegro un veig
encara
per les veig
sense fronteres
que són a dir els diners.
Que és allò de,
mira,
doncs que la carn
curi les carns.
Doncs sí.
Sí, sí, sí.
Mira ella
que poetessa.
Hem d'anar marxant.
Passem per...
No?
Pels aniversaris.
¡Compleaños tenis!
¡Compleaños tenis!
Dilo, Omar,
dilo!
Aquí li cau un any més.
A moltíssima gent.
Vinga.
Però només ne'n diríem uns quants.
Maria Barranco,
46,
super ben portats, eh?
Molt ben portats, eh?
Molt, però molt, eh?
Sí, sí, sí, molt guapa.
Mar Flores, 38.
Què l'ha dit, això?
Mar Flores, 38.
Quant de temps
s'ha de parlar d'ella?
Doncs mira,
cada any n'ha parlem,
com fa anys,
perquè últimament
no dona gaire les notícies.
Harrison Ford.
Què?
65.
60.
Una altra vegada.
Sembla que sempre
compleixi els mateixos, no?
Sí.
No s'haurà repetit.
Donald Trump,
i això no m'ho crec,
61.
No.
103, per almenys.
No, home, jo li posaria el 75...
75.325.
I a l'Asca,
i amb això,
que acabarem el programa d'avui,
en farà 44.
Superben posats, eh?
Sí, també, també.
Està un bo peta.
No ens volem anar
sense trepitjar una miqueta la cançó
i felicitar allò que dèiem,
a la tercera edat.
Jo t'explico, jo t'explico.
Digue-ho, digue-ho,
que no tinc la cançó.
No passa res.
Hi ha un grup de iaios
que...
40, en cas de res.
És com a los niños del coro,
però en iaios.
Es diuen...
Ho dic perquè si ho voleu buscar
per internet és molt curiós.
Es diuen The Thimmers
i tenen una mitja edat d'uns 78 anys.
El cantant té 90 anys
i diu que és una experiència
que els hi ha tornat a la vida.
Han gravat un disc
i venen a Espanya
a actuar a l'octubre.
I la cançó es diu
My Generation.
Exacte.
I és una cançó que crec
que és una versió,
una adaptació d'un tema
molt conegut, eh?
De fet, és que pot ser curiós
veure 40 persones
d'entre 70 i 90 anys
fent rock.
Que bo, eh?
És que los viejos roqueros
nunca mueren.
Nunca mueren.
No és una pasadita.
És una realitat.
Mar, diga, ho digueu,
que hem d'acabar.
De totes maneres,
molt bo divendres,
millor cap de setmana.
Gràcies, guapa.
Gràcies a tu.
Un coche sin luces
no pudo esquivar
Un golpe certero
y todo terminó
entre ellos
de repente
Ella no quiso ni mirar
Nunca daría marcha atrás
Una y nomás
Santo Tomás
¿Cómo pudiste hacer
esto a mí?
Y el que te hubiese
querido hasta el fin
Sé que te arrepentirás
La calle desierta
la noche ideal
Un coche sin luces
no pudo esquivar
Un golpe certero
y todo terminó
entre ellos
de repente
No, no, no
Me arrepiento
Volvería a hacerlo
Son los pelos
No, no, no
Me arrepiento
Volvería a hacerlo
Son los pelos
No, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no
No, no, no
¿Cómo pudiste
hacerme esto a mí?
Yo que te hubiese
querido hasta el fin
Sé que te arrepentirás
La calle desierta
La noche ideal
Un coche sin luces
no pudo esquivar
Un golpe certero
y todo terminó
entre ellos
de repente
No, no
Me arrepiento
Volvería a hacerlo
Son los pelos
El primer desierta
Volvería a hacerlo
Son los pelos
No, no, no
Me arrepiento
Volvería a hacerlo
No, no
Te arrepiento
Volvería a hacerlo
Son los pelos
Me arrepiento
Volvería a hacerlo
Son los pelos
No, no, no
No, no
Te arrepiento
No, no, no
No, no, no
Te arrepiento
volvería a hacerlos