Música
Al mig de la setmana, aquesta setmana que ens resulta ja saps una miqueta més curta, saludem Andrés, Andrés, bona tarda Andrés.
Molt bona tarda, eh?
Aquest cap de setmana, jo no sé si hi penses sortir, però jo que siguin tres dies...
No.
Jo dic perquè agafis carreria, avui és dimecres, dijous, divendres...
Hi ha massa gent per la carretera.
Clar, és millor quedar-se a Tarragona, tranquils.
És el millor.
Home, hi ha molta gent que aprofita aquest dia per anar cap a Saragossa, per veure la Pilarica i mirar els actes que hi ha a Saragossa.
Ja hi és, com que té la nòvia, ja...
No hi queda un altre remei.
Home, ja saps, si és cas o passa qualsevol cosa, se'm van cap allà, eh?
T'he veig de viatge, t'he veig de viatge, ara hi tornem Tarragona, Saragossa, Saragossa, Tarragona.
Home, són dues hores i escacs de viatge, si aneu tranquils, i la carretera és molt bona, eh?
En quan surts de Tarragona i agafes per anar cap a Saragossa...
Ja hi ha anat, ja.
La carretera és boníssima.
Que dius, si per anar a Tarragona a Barcelona he de parar tres vegades per pagar,
allà només, en el moment que ja surts de Catalunya per entendre'ns, allà no pagues més, eh?
Que no ho entenc, però...
De les autopistes de certa caixa.
Exacte, exacte, exacte.
Però, mira, no ens posem d'això, que hem de parlar del James Bond, que ens ha de donar bones vibracions.
Sí, si no, ja li diria al James Bond que m'arreglés unes quantes coses d'aquest aspecte.
Bé, doncs aquests dies estem parlant del James Bond, i hi ha alguns crítics, alguns sobretot,
que va dir que James Bond no seria...
Des, des, espera, que hi posem la música, no?
Digues alguna cosa així, parlem de James Bond, digue-ho, digue-ho.
Doncs anem a seguir parlant de James Bond, que és el que interessa en aquests dies.
Veus? Ara m'ha agradat, ara m'ha agradat.
Vinga, continua, continua amb el que estaves dient.
Estàvem repassant les crítiques dels personatges entesos en cinema,
i n'hi va haver un que va dir, jo crec que ho va encertar molt,
que James Bond no seria bon si no fos per les seves façanyes galantes, com deia el Don Quixote.
Sí, les seves històries d'amor.
Sí, les seves històries d'amor.
Vam començar a parlar també que la gent, lògicament, encara que sabem que era un personatge fictici,
moltíssima gent i seguidors del James Bond volien saber característiques de la seva vida particular i de la seva presència.
És veritat que li van autorgar una sèrie de pare, mare i família en general, si és veritat.
Aquí està.
Llavors, s'ha de dir que de la seva vida, de les seves fetes, de les seves víctimes al carrer i a Molguí,
que el pare de tot això va ser l'escritor Ian Fleming,
doncs es podria dir que aquest home va entrar,
es pot dir que gràcies a la primera novel·la que va ser Casino Royale,
que després no va ser la primera pel·lícula,
i el seu èxit amb el malvat Le Chiffre,
aconsegueix entrar al servei de la seva graciosa majestat de Gran Bretanya
i aconsegueix també licència per matar amb acte de servei.
Ningú li podia demanar comptes dels seus actes
i només hi havia un personatge que era Mister M,
que era el seu immediat superior.
I aquest, l'únic que li recriminava,
que un noi molt seguit, molt seguit, molt seguit,
no parava d'anar a darrere d'alguna dona i enganxar-la,
que això era el pitjor.
Bé, i no perdona,
aquí hem de fer un petit incís,
no perdona ni a la que va ser la seva més fervent
i més contumà, diguem així,
admiradora,
i va ser aquella fidel secretària,
que quan ella arriba sempre al despatx està allà parlant
que és una miqueta més grandeta,
que és Miss Mona i Penny,
que ara el que anava a dir,
que havia avançat abans,
que s'ha mort ara aquesta setmana.
La setmana passada va ser això.
Sí, la setmana passada, sí, l'actriu.
Que aquesta dona tenia una capacitat d'esperança i de submissió,
que no rendia,
però res, en cap de...
mirava de no tindre ni cel·lus
de les conquistes que feia el James Bond.
I ara és el llògic, cada dia amb una rosa,
cada dia amb una morena.
L'únic que amb ella esperava que ell arribés
ja per veure l'exhibició que ell feia
d'agafar el seu bombín, el seu sombrero,
el llançava a l'aire, no sé si te'n recordes,
i clac, sempre aquella amb el penjarrobes.
En el lloc, sí, és veritat.
Semblava que estigués enganxat amb algun fil,
amb alguna cosa que no es veiés, no?
Ara hi hauria d'haver algú que jo tenia preparat,
això sabia fer-ho bé.
Bé, després una altra de les coses
que també ha passat amb aquest personatge
és que tothom, tothom, tothom ha coincidit
que cap dels seus successors
va arribar a tindre el carisma que va tindre ell.
Només hi havia un personatge, un actor, en aquest cas,
que va aconseguir una personalitat
bastant similar al que li va donar el Connery.
I aquest va ser el Roger Moore.
El Roger Moore.
El Roger Moore va aconseguir encara...
Atençar-se, si més no la idea, no?
El Roger Moore va tindre una cosa
que potser el va humanitzar.
No era tan insensible com el senyor Connery.
Amb les dones, perquè, clar, recordem que el senyor Connery
era molt fred amb les dones.
Exacte.
I era només d'utilitzar-les i llançar-les com si fosin mocadors.
Doncs aquí el Roger Moore
era potser una miqueta més humà en aquest cas.
I tots els crítics han anat coincidint amb això.
Bé, anem una altra vegada
a explicar com era aquest home.
De ficció estem dient.
Però anem a dir-ho per a aquelles persones que l'han volgut sapiguer.
Està...
Era un home, un atleta, però, en fi, d'aquests ja consumats.
Cuidava el seu cos...
O cuida, perquè si segueix la saga, de dir-ho així.
Cuida el seu cos amb dutxes d'aigua freda,
que això estimula molt, eh?
I virilitza molt.
També deus això.
Sí.
No té aficions que no siguin les deportives o les amatòries.
que aquest deu tenir el seu desgast, deu tenir el seu desgast d'aquí.
Que, en fi, perd de seguida, posa l'interès per les seves preses femenines,
una vegada ja les ha conquistat.
El que això acostuma a passar poquet després,
que les ha conegut, tot va ràpid.
Sí, sí.
Les coneix, s'ha catac, i ja s'ha acabat.
I adeu-siau molt bona, si t'he vist, no m'acordo.
Això és veritat.
Aquí hi ha una cosa que és curiosa, que amb les novel·les,
segons l'escritor, el ja més bon allà vesteix camises de seda blanca
i tratxes blaus marins.
I amb el cine el vesteixen els astres Savile Rome,
que li donen una distinció insòlita entre els seus companys del cos.
El fan més diferent dels companys del cos.
Perquè es noti que és ell, clar, que lògic.
Tornem una altra vegada, amb els aficions d'aquests anys bon.
Sí.
Passa del mar segon continental Benley a l'astormarín de B,
ple generalment dels més curiosos artilugis,
que fan del seu vehicle, doncs, una arma mortífera.
Sí, sí, sí.
Allà, allà, de tot.
Que tira missils i fa molt de coses, i pot escalar, i pot entrar a l'aigua.
Aquí està.
Només canviarà de cotxe quan el James Bond es decideix per un SAP 900 Turbo
al passar a les mans literàries del sucessor d'Ian Fleming,
perquè no sé si saps que quan es va morir Ian Fleming,
esclar, volien seguir amb la saga d'això.
Exacte, perquè això, la gent continuava alimentant-se de James Bond.
Llavors, la família de l'Ian Fleming van estar buscant algun escritor
que pogués seguir d'una manera molt similar a com ho feia el seu familiar, el pare, no?
I van trobar amb alguns, però no els hi va agradar.
I llavors van trobar amb un periodista,
que tenia una miqueta d'especial interès en fer obres així,
que és John Gatner,
i aquest és el que ha seguit la saga del James Bond amb literatura.
I força fidedigna, pel que sembla, no?
Sí.
Perquè al més o menys ha continuat a la mateixa línia, no?
Si jo que diguis, ostres, el James Bond ha canviat molt d'una novel·la a l'altra.
Sí, sí, sí.
Però no, no, ha sigut més o menys a la mateixa línia,
i a més a més amb els mateixos contextos.
Més o menys, sí.
Perquè recordem que sempre ha de salvar el món.
Oh, per això volíem que no s'apartés gaire a l'escritor que seguís sobre aquestes línies.
Bueno, seguim amb els gustos del James Bond.
Sí.
Les seves armes més desitjades és una vareta 25 automàtica
que és tan plana que li cap perfectament amb la butxaca del seu smogkin.
Clar, és una cosa especial.
I, a més a més, alterna a vegades amb una Walter PPK 7,65 mil·límetres de calibre 32
i també farà servir amb el pas dels anys.
Clar, a mesura que va avançant la història, les coses canvien.
Sí.
Fa servir una Smith & Benson, una Browman, i acaba amb una Magnum,
que amaga amb un compartiment secret del seu cotxe, sap,
això passa amb l'última època.
I, mira, has dit una cosa d'això de l'última època que s'acaba.
És que arriba el moment d'acomiadar-nos, Andrés.
Sí, sí.
I hem de passar abans per la música, de nou una altra de les pel·lícules,
una altra de les grans músiques orquestrades que seguien,
les aventures i desventures d'aquest agent secret 007.
Doncs, mira, podríem posar el tema que et sembla...
perquè des de Rússia con amor en vam fer.
Aquesta ja la vam posar, va ser la darrera que vam posar la setmana passada.
Sí, després hi ha un altre tema, també, de la mateixa pel·lícula,
que es diu 007, des de Rússia con amor.
O sigui, que seria una segona part, d'alguna manera.
Ah, exacte.
És una altra versió, és una altra versió que inclús amb la primera
hi ha un autor, amb un altre que es veu que el va ajudar,
o li va fer uns trucos, i amb aquesta segona versió
és només el Barry, l'autor, que es diu Barry, sol, sense cap ajuda.
I aquí hi ha uns arrepos diferents, una sèrie de coses diferents,
que li donen una diferència concreta amb el tema.
Escoltem això i...
Fins demà.
Si Déu vol.
Adeu.
Adéu.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.
Fins demà.