El meu ami, el meu ami, el meu ami...
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Que tal, com està?
Mira, jo...
Està tan guerriller com ahir o avui està més tranquil?
No, és que no soc guerriller, és que em provoques.
No, com avui s'ha demanat una manzanilla, que jo no ho sé,
deu estar dels nervis.
No, no, saps que manzanilla és jo...
Manzanilla és quan és via autèntic, manzanilla.
La cap de setmana, no? La feria d'abril.
Con lo finito.
Jo no l'hi veig a vostè a la fèria d'abril.
I em conviden.
Sí?
Sí, però després tens un...
Però no l'hi veig mai per allà.
Allà a bona vista?
No, saps què passa?
Que a vegades et trobes amb un compromís.
Perquè com que tens tantes relacions i amistats...
Clar, és un dolent de ser famós.
Segons on vas...
És un dolent de ser famós.
En canvi, on vaig disfrutar, on t'he disfrutat,
va ser quan vaig ser anys enrere, eh?
Quan era més jove, era a la fèria de Sevilla.
amb tot el seu esplendor, amb totes les seves carrosses,
em van convidar algunes casetes d'aquelles, autèntiques,
i allí, com que no em coneixia i no tenia cap compromís,
doncs anava i jo feia la meva broma,
la gent m'acceptava i reia'm,
i escolta'm, d'un lloc em convidava a l'altre,
i vull dir, allò era a la fèria d'abril.
Aquí et trobes amb això que hi ha una sèrie de compromisos,
i bé, eh?, ja t'ho passes bé,
però jo m'estic més a aquests amics de Torreforta i Bona Vista i tot el xoc,
quan es troba greu a la Catal, i parlem, no?
Però allí, doncs, i ara com que les cames...
A més, et avala molt, eh?, també, ho he de dir.
I ara com que les cames ja no m'acompanyen
per fer un parell de passes d'aquells de Flamenc,
o el que sigui, se me'n va al cor i no puc fer.
Això ho fa béíssim, eh?, que això ho he de gravar en vídeo, eh?
Després li passa a la seva dona,
bueno, ja està allà amb mi també.
No, a la seva dona ja...
Està acostumada ja.
Afortunadament sempre hem viatjat tots dos,
que ha sigut el bici que tinc la dona i jo, és viatjar.
Per això hem anat per mig món, sempre juntets,
més bé o més malament de possibilitats,
però hem disfrutat de viatjar.
Viatjar i conèixer les coses com s'han de conèixer, m'entens?
I per això dic que allà sap com som, i vull dir que d'això.
Però dic el fèrie d'abril, a Sevilla,
quan està tot tancat, comença a encendre els llums,
quan comença...
Això ho he pogut veure per la televisió, no?
No, no, tot això ho he vist en viu.
És que he estat...
A Sevilla ho he trobat amb tres o quatre casos d'aquestos,
per això Andalusia la conec i l'aprecio,
perquè l'he viscut a Càdix,
a Xirigotes i companyia,
oh, que m'aquí sí més.
Vull dir, tota aquesta sèrie de festes andaluses
l'he viscut per motius que llavors hi anàvem,
la dona i jo, al mes de desembre, pràcticament,
quasi que sempre passava molta part del desembre,
quan tenia el tallaret i la botigueta,
allò que sigui, allà Andalusia.
I per això connecto totes les províncies
i els seus costums, i per això...
Sí, perquè avi, vostè el que té de bo
és que no va de turista.
A veure, m'explico.
Normalment quan anem de turistes,
i algunes vegades caiem tots,
doncs tens una sèrie d'excursions
que ja estan preparades,
i a l'Avi Ramon li agrada anar per lliure.
Sí, sí, no, no.
Li agrada anar trepitjat,
li agrada fer camins.
Ara, abans d'anar ja em miro més o menys com són,
m'imagino,
i quan sóc allí veig com viuen
perquè viuen d'aquella manera,
no poden canviar perquè són així.
O sigui, cada país té la seva manera de ser
i l'has de comprendre.
I disfrutes amb aquella gent si t'hi adaptes,
m'entens?
Sí, sí, sí.
Ja et dic, Espanya la conec tota,
pràcticament,
les diferents maneres de ser de cada regió.
l'Aragonès té un caràcter.
M'agrada molt, el del nord.
El del nord té un altre caràcter.
El gallego té un altre caràcter.
Me'n recordo jo a l'estació de Bilbao,
que hi havia,
estava davant,
i davant meu hi havia un gallego
i un basco
que tenia per camí d'això.
I una senyora del costat
diu,
qualsevol entiende a estos,
dic,
senyora,
si em poso a parlar jo el catalán,
quedarà servida, eh?
Ja s'ha vingut.
Hombre,
el que faltava.
Vull dir que et trobes amb...
Però que ric, avi.
Que simpàtic.
És bonic, és bonic.
És bonic.
Dius, mira, cadascú
parla del que sé.
I com que veuen
que ho dius amb bona d'això,
és que no t'enpaves,
m'entén,
bé,
un dia un senyor,
no sé què,
em deia,
escolti'm, això, això, això.
Dic, escutxa, senyora,
diu, jo tinc la cara de tonto,
però no lo soy, eh?
O sigui, que no confunda...
Una cosa con la otra.
Sí, sí, sí.
I d'aquesta manera
no et baralles.
No, al contrari.
Perquè l'altre es queda mirant
un moment i cony ara...
Ah, no se me'n sortirà.
M'entens?
I així no discuteixes,
saps com ho dic?
I cadascú té la seva manera de ser
i cada regió
té la seva manera de ser, no?
Com l'Estrebenyo,
té una altra...
En fi,
cada regió té la seva manera de ser
i és entendre'l.
I cuina.
Déu-n'hi-ho, quina cuina, eh?
Les cuines, les cuines.
Oh, quins plats,
per l'amor de Déu.
A més...
No em paris de plats a Portugal.
Sí?
Què li va passar?
Que vam demanar
un plat a la dona i jo,
un primer plat i un segon plat
i es van portar amb una bandeja
a cada un.
Què diu?
Que va dir,
escolti...
I un altre dia,
escolti...
Què és per si, això?
Digo,
arregla-la usted a su manera
i a su estilo.
I llavors, sí,
ja te preparen,
doncs la veritat de l'arròs,
el que sigui,
l'altre d'això,
tu ho combines, no?
Però hi ha puestos
que si no ho saps,
hi ha puestos
que hi ha costum
de fotre't una calderada.
Clar, i dius,
jo amb la meitat d'això
ja he menjat
per tota la setmana.
Sí, i això va passar
a Suïssa.
Sí.
I un munt de gent
que entraven a menjar...
Ah, sí, és veritat
que m'ho explica.
M'entens?
Clar, vam entrar també
i jo vaig demanar
un primer plat.
Diu, m'ho trobo
d'una platarada
aquí de menjar.
I jo veia que la gent,
si hi haven dos,
demanaven un plat primer
i un plat segon.
I jo dic,
coi, això sí que és raro,
bueno.
I la dona també,
primer i segon plat.
Va, ja va sobrar
perquè, escoltem...
I llavors, quan soc dintre,
vaig veure que hi havia
uns plats sueltos
i la gent agafava
repartir el primer plat
i el segon plat.
Llavors, clar,
la diferència de preu
servia per comprar el vi
i el postre.
Dic, ostres,
a vivir.
Vull dir que cada cosa
la vas aprenent
a base de viure.
Ho va poder tornar
el plat d'algun de vostès o no?
L'altre dia
hi vam fer
un primer i un segon plat només.
Clar.
I aquí a Espanya
passa el mateix, eh?
Sí, sí.
Igual que a la banda
d'Avic, sobretot,
jo no sé si,
però crec que també a Madrid,
hi havia anat poquetes vegades,
però depèn on vas,
la tapa,
demanes una cervesa
o demanes una Coca-Cola
i pim,
la tapeta.
I com s'agraeix, eh?
Això va ser la primera vegada
a Cadis.
Anys, anys,
encara no ho deixes,
paga molts anys.
Treigues de la seu
i jo per no entrar
i anar a la seu
i d'aixòs
vaig a fer un finillo,
un vinet,
un vinillo,
dic així,
veurem un finillo
i així ja justifico
doncs on anava allò.
I em va donar
mitja odu,
no sé què em posa més allà
i dic, escutxa,
que només ha demanat el vinillo.
No, no,
que va todo incluído.
Ostres, vale.
I llavors
vam anar
i vaig preguntar
perquè llavors
per anar a la ràpida
a veure el de color
i tot això,
havies de passar encara
a Via Pont,
havies de passar en Barco.
I el Barco
m'agradaria
aquest puesto
en un barri d'aquests,
un puesto que fos típic,
típic me semblava jo
amb el sentit
d'una cosa típica
i bé,
no de luxe.
Sí, sí, sí.
Diu, mira,
li vaig allí
a aquella calle al lado
quan vaig al Barco
que allí
en l'esquina
t'espero.
Un bar que es diu
unes nits t'espero.
Ostres, quin nom.
Bueno,
vaig allí
i vam anar allí
escolta,
ens vam fotre un d'això
de calamaneig
o el que sigui
i em va fotre una clatellada
i dic, hòsties,
sí que t'espero.
T'espero, t'espero.
Però no m'esperaràs més.
Jo ho vaig comentar
i dic,
ostres,
dic que d'això.
Diu, no.
Diu,
va,
aquella plaça,
allí hay un bodegón,
una bodega.
Que también t'espero.
Diu,
va allí
que allí quedarà bien.
Bueno,
baixem quatre escaletes
i un home allí
fent una quiniela.
Dic, coi,
que està molt buita això.
Dic,
que no,
volia una cervesa,
una miqueta de vi,
una tapeta i això.
Sienta-se,
sienta-se,
sienta-se.
Diu, coi,
ja comencem.
I malament.
Aquí t'espero.
Bueno,
demana, demana una cosa,
jo porto un tallós
i una tapeta.
Espera,
si li va portar un talló
de calamanets
i tot això,
és un plat.
Ai, ai, ai, ai.
Allò que va de fregir.
Una altra clatellada.
Va avançar.
Porta un altre paletet,
una altra coseta.
Dice,
i després,
porta un botell de vi
per encetar.
Un botell de fino,
d'aquí,
d'allò.
Dic,
escutxé,
digo,
no, no,
que també les acompanyo,
hombre.
Entre tot,
lo comeremos,
això.
I calla,
i ai.
I llavors,
sí,
escolta'm,
van començar rient
i parlant i no parlant
el que sigui.
A l'hora de comptar,
no sé si es va comptar
només 25,
set.
Bueno,
escolta'm.
Ja en sap,
un d'allò,
amigo i tal,
igual la marxa.
Veus?
Veus a vegades
el món?
Que sorpresa,
avi.
Vull dir que anant pel món
te trobes en sorpresa
d'aquestes
que no t'ho esperes.
A mi,
avi,
una de les coses
que m'agrada molt,
anant cap a la banda
de Galícia,
vam anar a Orense.
Clar,
nosaltres no estem acostumats
a les tapes,
però,
i també
en les celebracions
de boda
que tenen allà,
que són molt especials,
són molt de casa,
i em va sorprendre molt
perquè
quan has d'esperar
la nòvia
per entendre'ns,
ells el que fan
és que preparen
una sèrie de plats,
atonyines,
amb paradilles
d'aquelles
que mengem nosaltres
excepcionalment un dia,
doncs ells ho tenen
ja com una cosa,
clar,
del seu,
clar,
del seu tarannà,
de la seva gastronomia,
i mentre esperaves
a la nòvia,
doncs havia pico-pico.
Vam anar a la boda,
quan sorties de la boda
i anaves directament
cap al restaurant,
esperant els nòvies,
allò que fan
en les fotografies,
i clar,
mentre estàs esperant
un altre pico-pico,
però és que després
vam estar gairebé
tres hores menjant,
que vieires,
que boi de mar,
que si no sé què,
que si no sé quant,
i vinga plats,
a més la gent d'allà
són que volen
que estiguis
a mar de bé,
i clar,
venien els cambrers
o venien els propis nòvies,
que no mengeu,
que no mengeu,
però si estem tits
només a l'entrada,
ja no podem menjar més.
Són costums,
són costums,
que t'agafen...
Vinga, chica,
que això te lo tienes
que acabar,
digue'm,
perquè jo no puc més.
Són costums que et trobes
d'aquesta manera,
que et trobes de sobte
d'aquesta manera
i no t'ho esperes,
doncs, avi,
esperi,
que després de tots els plats,
picar allò que fan
una mica de piqui-piqui,
després un altre piqui-piqui
amb vieires ja,
amb un munt de llagostins
que vam posar
que no ens ho acabàvem,
doncs va venir el pastís,
bueno,
va venir la carn,
va venir el peix,
va venir el pastís,
però és que després,
amb el te o amb el cafè,
depenent del que et demanessis,
pastetes de te o de cafè.
De fet des d'allà.
També,
ja no pot haver més menjar.
Doncs sí,
després del ball,
tornem una altra bala de menjar.
Jo, per exemple,
en Bodo no he estat,
però he estat convidat
a una assembleia
i coses d'aquestes.
No, no, no,
va ser extraordinàric.
I potser t'has trobat
amb un sopar d'aquells medievals
que escolta'm,
que trobes...
Avi,
m'ho podràs explicar
la setmana vina
això dels sopars medievals?
Sí, dones, sí.
Havíem de continuar parlant,
perdoneu, audiència,
però teníem d'haver acabat
de parlar
de manifestacions
i tot això,
però hem començat
a viatjar per Espanya
i mira,
no hem acabat, eh?
Perquè és la manifestació
on es pot parlar sempre.
Sí,
sempre n'hi ha,
sempre.
Per una cosa o per l'altra.
Avi,
fins la setmana vinent.
Molt bé.
Gràcies.
Gràcies.
Valeu.
Música
I want to know
How does it feel
Behind those eyes of blue
You made your mistakes
Now your heart aches
Behind those eyes of blue
Oh yeah
People may say
You've had your chance
And let it slip away
But hard as they try
There's a dream that won't die
Behind those eyes of blue
Maybe once in a while
There's a trace of a smile
Behind those eyes of blue
But it's painfully clear
There's a river of tears
Behind those eyes of blue
Behind those eyes
Behind those eyes
Behind those eyes
You know life is too short
For compromising
Take a hold of your dream
And realise it
You know there's nothing left
To stand in your way
Accept yourself
Accept yourself
And I know
Though your heart's full of pain
The hope still remains
Behind those eyes of blue
Behind those eyes
You know life is too short
Just keep looking
I want to go
Behind those eyes of blue
People may say
Yeah
People may say
Behind those eyes
Oh no
Behind those eyes
Oh no