Música
No ja t'arrassem nosaltres, Andrés, Andrés, bona tarda.
Bona tarda i a 10 abril.
10 abril, benvingut maig, se'ns passa, se'ns passen els mesos, ja t'ho deia.
T'ho vaig comentar la setmana passada i avui en som conscients, eh, Andrés?
Per això ho vas dir-ho, perquè així avui podries dir, veus com ha passat el temps volant?
Però veus com t'ho deia, veus com t'ho deia? A més, avui i demà ja no està, ja està.
Només tindrà dos espais aquesta setmana, perquè ahir com vam tenir festa, que va ser el dia del treballador,
sí que aprofitem el temps. Vinga, Andrés, a més tenim una peça, la primera d'elles,
ai, avui no tenim pericula tampoc, però no començarem un cicle d'aquí a poquet?
Sí, començarem precisament demà.
Això és el que t'anava a dir, però jo crec que tenim un cicle ja per entrebans.
Per cert, abans de començar a explicar el cicle i tot això, haig de fer una salvetat
que de totes les pel·lícules que hi ha programades no tinguem que eliminar-ne alguna
perquè s'apropen eleccions i podria ser que la sala algun d'aquests dies estigués ocupada per algun míting.
Però de totes maneres, farem un abans del que ja ha programat en principi.
Vinga.
El cicle el titulem El Gran Cinema.
Fantàstic.
Dijous, dia 3, demà.
Demà.
Cada dia a les 6 de la tarda, eh?
Sempre. Entrada gratuïta.
Entrada gratuïta i al Centre Cultural del Pallol.
Demà, Tambores Lejanos, de Gary Cooper.
El dimarts, dia 8, Encadenados.
Gary Grant, Ingrid Berman, dirigida per Alfred Hitchcock.
Dijous, dia 10, Luz que agoniza.
Aquella pel·lícula que també es deia Luz de Gas, però que realment una altra més antiga anglesa també es deia Luz de Gas.
D'acord.
Per Ingrid Berman, Charles Boyer, Josep Cotten i Angela Lansbury.
Dirigida per George Cucor.
El dimarts, dia 15, Los Tres Mosqueteros.
Aquella magnífica pel·lícula de Janet Kelly, Lana Turner, Joanne Allison, Van Enflin, Vincent Price, director Cine Hayles.
Dimarts, dia 22.
Ens assaltem aquí, hi ha un dijous que aquest ja sabíem que no es faria cinema, perquè hi ha un acte ja contractat amb molt de temps.
Dimarts, dia 22.
Eva, el desnudo.
Bette Davis, Anne Baxter, George Sanders, Celeste Holm, Marilyn Monroe i director Josep L. McKinvicks.
I per acabar, el dia 24, una de les...
No, bueno, per acabar.
Per acabar, la fulla aquesta almenys.
Vinga.
El dia 24, El Retrato de Dorian Gray.
Déu-n'hi-do.
Aquella magnífica que va ser alguna cosa fantàstica.
Hur Hanfield, George Sanders, Donna Reed, Angela Lansbury i dirigida per Albert Leving.
Canviem de tema.
El dimarts, dia 29, Luces de Candilejas.
Ah!
Un musical fantàstic.
Etel Herman, Marilyn Monroe, Dan Dyleil, Lee Patrick, dirigida Walter Lang.
I ara sí, per acabar, ja el mes de maig, el dijous, dia 31, Venus era mujer.
Una magnífica comèdia d'Ava Garner, Robert Walker, Dick Hines, Tom Conway i dirigida per William A. Sater.
Això és el que tenim per aquest mes.
I dic...
Fantàstic, fantàstic.
Cuidado, que podria ser que alguna pel·lícula la tinguéssim que eliminar, la sessió,
perquè si hi ha algun míting que coincideixi que els partits polítics triïn un dia determinat que fem cinema,
doncs, bueno, ens quedarem sense pel·lícula.
I ja seríem nosaltres, si esteu sentint-nos...
Un altre dia, un altre moment, ja la posaríem, en uns altres cicles.
Com sou ja clients habituals de la ràdio, si alguna vegada passa alguna cosa, doncs ja ho comentaríem.
Exacte.
I una altra cosa, Andrés, que el que deia jo al principi,
que a la primera peça musical marxem també una gran pel·lícula,
una pel·lícula que ja crec que ja hem sentit alguna o una altra cap peça aquí a la ràdio.
Sí, sí, sí.
I que repetirem...
Sí, home, ja he mirat la xuleta abans, eh?
Estic gaire a documentar.
Però s'ha de dir per ambientar, posar la gent en situació, si no ens segueixen algú d'ells,
que el que estem fent aquests dies és parlar de cinema, lògicament,
però estem posant música clàssica que ni pensaments d'algunes d'aquestes peces ni que existís un invent que es deia cinema
i que ha sigut adaptada a pel·lícules i que han sigut unes adaptacions que n'han encertat molt bé, molt bé.
Parlem ara avui, parlarem d'Amadeus, que ja vam parlar l'altre dia una miqueta.
La pel·lícula aquesta de Milos Forman està basada en l'obra teatral Amadeus de Peter Schaefer,
que presentava la rivalitat artística que hi havia en aquella època entre Wolfgang Amadeus Moser,
un compositor que va néixer el 1756 i va morir el 1791,
i aquest rival era Antonio Salieri, que va néixer el 1750 i va morir l'any 1825.
La pel·lícula Amadeus, que he dit de l'any 1984, va caparar els Oscars principals de l'edició d'aquell any.
Entre ells, el de millor actor, Pere F. Murray Abram,
esplèndid amb el seu paper del compositor italià que fa de rival de Moser
i mestre de Beethoven i Schubert.
L'excepcional banda sonora d'aquesta pel·lícula va estar càrrec de Neville Mariner
al front de l'acadèmia de Sant Martín Interfils.
Aquest fragment del Rèquiem, que sentirem,
obra musical utilitzada també per Pier Paolo Pasolini
i, a més a més, per Ennio Morricone,
amb Teorema, una pel·lícula de 1956,
que vam passar una vegada ja amb la nostra filmoteca,
és una missa dedicada al descans dels difunts
i que agafava un singular protagonisme
amb les últimes escenes de la pel·lícula
quan un Moser, que aquí interpreta Tom Hulst,
que està, el Moser, eh?, malalt i esgotat,
era pressionat per un misteriós home
que va tapat amb la seva capa
perquè acabi la partitura d'una vegada.
Escoltem Rèquiem, K626,
Lacrimosa, de Wolfgang Amadeus Moser,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus.
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1924, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 1624, Amadeus,
de la pel·lícula d'any 202, Amadeus,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Va ser maquíssima la pel·lícula!
Està molt ben ambientada, molt ben dirigida, no m'estranya que hi hagi vegades que una pel·lícula s'emporti merescudament als Òscars, no com a vegades que he vist algunes pel·lícules que m'he quedat molt parat perquè dius, sí, la pel·lícula és bona, però perquè s'emporti als Òscars com seran les altres.
Fins demà!
Fins demà!
No, no, no, no, però és que m'ha agradat el punt, el punt crític que ha sigut molt bo. Irònic però encertat, eh? Pim, a la Diana!
Per exemple, demà tenim una pel·lícula que va fer Gary Cooper i que després va fer ara últimament, bueno, faran pocs anys, una pel·lícula que es deia Tacones Lejanos. Jo crec que potser la Moodover se'n recordava d'aquella pel·lícula que passarem demà que es diu Tambores Lejanos.
Tacones Lejanos. Tot és llunyà aquí, eh? Tot és llunyà.
Sí. Del Gary Cooper, Marie Elden, Richard Wee, que va dirigir Raúl Wask, un gran director.
Recorda'ns una miqueta de què anava aquesta pel·lícula.
Doncs mira, Tacones Lejanos no és res més que això representa a Florida, a principis del segle XIX, els indis seminoles ataquen un grup de blancs que intenten, doncs, a fi, sometre'ls a la seva voluntat.
Un grup de soldats han de travessar les seves terres per volar un polvorin de les tropes franceses.
Molt bé.
Llavors, esclar, els envien uns soldats amb aquest home i l'únic que coneix totes aquestes selves, doncs, és Gary Cooper.
I això d'acabar la pel·lícula que podem veure demà mateix a les 6 de la tarda, entrada gratuïta.
O sigui, és una pel·lícula d'aventures, però que es fa molt agradable de veure i després també trenquem una miqueta la tònica de pel·lícules més serioses i més complicades, en fi, per poder veure.
I, si hem d'acabar d'enrodonir l'assumpto...
Doncs vinga, rodonim-lo.
Tenim pel dissabte a la tarda al Cine Club del Museu del Port de Tarragona, entrada gratuïta, l'horari, les 6 de la tarda, apte per tothom, l'última noche del Titanic.
S'ha de dir que aquesta pel·lícula, que guarda tot un guió molt ben estructurat i perfecte, té una cosa molt bona per saber la història d'aquest dramàtic fet.
I és que els anglesos són molt així. Està basada molt, molt, molt documentadament sobre el que realment va passar aquella fatídica nit de l'enfonsament del Titanic.
A més, moltes pel·lícules, però sempre hi ha unes històries entremig que ens distreuen.
Sí, una història d'amor, alguna història d'amor d'odi, alguna cosa més que redoneixi la història.
La pel·lícula està molt ben feta, ja dic, no és un documental, una pel·lícula d'argument, però que està portada d'una manera estrictament tal com va passar la nit aquella amb tots els datos que van aconseguir recopilar.
Andrés, fins demà.
Fins demà, si t'ho vol.
Gràcies.
Adeu.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Adeu-siau.
Adeu-siau.