.
Si trobeu a faltar aquesta sintonia, ja la tenim aquí.
Andrés, Andrés, molt bona tarda i benvingut a Tarragona Ràdio el 2007.
Moltes gràcies.
Ja estem aquí, eh? Ja 2007, Andrés.
Moltes gràcies. Benvinguts.
Com anà? Com anà les festes de Nadal?
Sempre sé que van bé perquè t'arraoneixes amb la família.
Sempre sortim una miqueta més, potser, a nit de cap d'any.
Fantàstic, fantàstic.
No m'ha dit res més.
El rei m'ha portat pinícules.
Pinícules? A tu, que no t'agraden?
A mi, que no m'agraden, m'ha portat pinícules i llibres de cine.
I flims, també flims.
I flimlets.
Què me dius?
Veus com hi ha humor, encara tu de no.
No hi ha estrès de passar les festes, ja la caria.
A més, jo no sé si has menjat tu molts torrons,
jo soc cada de les que m'admiro molt
i faig allò que dius petita selecció
d'agafar alguna cosa puntual.
A mi m'agraden molt, però ja no una miqueta del tanto,
perquè això del colesterol és no el tanto, saps?
Jo no és que en tinc gaire de miqueta.
No, el colesterol és de sucre.
La sucre, el pitjor, la sucre.
La de vetis que se dispara.
No, en tinc una miqueta, molt poqueta cosa,
però gràcies a que faig raó del que em diu el menjar.
No, ens ho en passa al menjar.
Però en menjo, però en menjo, eh?
En menges?
En menjo, sí, sí, sí.
Però bé, que tinc aquesta miqueta perquè el tasto.
Vinga.
Mira, estem contents.
Com has notat que reprenem una altra vegada el nostre camí
i que tenim un de les piles ja col·locades i ben posades, eh?
A vegades convé que arribi a l'estiu.
Sí, sobretot això, que s'ha anat a la platja.
Mira, deixa'm la broma.
Vinga.
Avui no sé si tenim...
Crec que estrenem també...
Sí, avui estrenem cicle al Centre Cultural Pallol,
Antiga Audiència.
Aquest mes de gener tenim dos cicles.
Ah.
Els dimarts en tenim un
i els dijous en tenim un altre.
Has fet divisió?
Exacte.
Vindir i ben cert?
Sí.
Mira, els dimarts...
Bé, tu ja ho saps, però ho dic perquè, en fi,
els ulls ja sàpiguen.
Els dimarts farem la pel·lícula,
un cicle que es diu
El Periodisme a la Pantalla.
Ah, que maco.
Sí, i va dedicat als 20 anys de Tarragona Ràdio.
Què me dius?
Què me dius que jo no ho sabia?
Què m'estàs explicant?
Ai, ai.
I les pel·lícules seran presentades
per el nostre jefe, Ricard Laod,
director de Tarragona Ràdio.
I si algun dia no pot vindre ell,
us enviarà algú de vosaltres
perquè en sabeu una miqueta,
o pel·lmenys jo us assessoro
perquè digueu el que teniu que dir.
A mi no m'acridis, Andrés,
que jo tinc un problema amb això del públic.
Mira, ara t'explicaré.
Avui, dimarts, dia 9 de gener,
fem una pel·lícula espanyola divertidíssima,
Històries de la Ràdio,
que és el nostre ambient.
Sí, sí, sí.
Francisco Raval, Margarita Andrei,
Pepe Isbeth,
Àngel d'Andrés,
José Orja,
Juanjo Menéndez,
José Luis Ozores,
Gustavo Rey,
Tony Leblanc...
Qui són tota aquesta gent?
Qui són tota aquesta gent?
I dirigida per José Luis Sáenz de Heredia.
Això és una pel·lícula divertidíssima
amb diverses històries.
Pel dia 16,
pel dimarts que ve,
tots los hombres del presidente,
Robert Redford,
Dustin Hoffman,
que és, en fi,
en aquell cas Watergate,
que va, en fi...
Que va deixar en calces mai millor dit
el president dels Estats Units en aquell moment.
El dia 23 de gener
fem una pel·lícula còmica 100%
de Jack Lemmon, Walter Mato i Carol Burnett,
primera plana,
dirigida per Billy Wilder.
Una magnífica pel·lícula.
I per acabar,
el dia 30 de gener,
Dies de ràdio,
una comèdia de Woody Allen.
Fantàstica.
Això és el que tenim dintre del cicle
al periodisme a la pantalla.
I ja dic,
totes les pel·lícules
s'haven presentades
per Ricard Laod,
el nostre director de Tarragüena Ràdio,
o per algun dels companys
que tenim envoltants.
Andrés, tu i jo,
com estem per aquí,
quan veiem que s'apropa l'hora,
ja te l'emportes tu cap allà,
per si les mosques...
Això, els dimarts.
I pels dijous
ho hem fet un cicle
dedicat a la gent gran.
Molt ben fet.
Però el primer dia
tenim una cosa fantàstica.
El primer dia
fem una pel·lícula espanyola
que es diu
Del rosa a l'amarillo.
El nom ja ho diu.
Del rosa
és l'època de l'adolescència.
Ah, molt bé.
Les tonteries que fan
els nens i les nenes,
i així.
I l'amarillo
és la bellesa.
Són un bellet
i una belleta
que estan en un centre...
Que algunes vegades
depèn de com
semblen també adolescents, eh?
No, no, espera't.
Deixa-te'ls estar, eh?
Si veus la pel·lícula
et donaràs compte que sí.
Per això, per això.
Resulta que,
com que estan en un centre
en aquella època franquista,
els homes estan en una banda
i les dones en un altre.
Llavors, aquests dos bellets
s'han de deixar dissimuladament
notetes,
s'han d'anar...
Oh, que maco.
Coses d'aquestes així.
El que es fa en les adolescents
també quan comencen a sortir.
Exacte, exacte.
Però,
al començament de la pel·lícula...
Bé, durant la pel·lícula
es canta algunes d'aquelles cançons
clàssiques del matxín i així,
però així que comença
la pel·lícula
amb els crèdits,
es diu,
hi ha una cançó
que es diu
Por qué te conocí?
i és amb la veu
d'un magnífic cantant
que ja ha vingut aquí
algunes vegades
que és
Ricardo Gavi.
Sí?
I Ricardo Gavi
vindrà a presentar
la pel·lícula
davant del públic
aquest dia
11 de gener
dijous.
I no el podrem portar
un dia aquí, Andrés.
Llavors,
ja en parlarem
perquè vingui també
a fer l'entrevista
aquí.
Fantàstic.
Va, això el dia 11.
El dia 18 farem
un piano
para Mrs. Cimino.
No la coneixes,
la pel·lícula?
No, no, no.
I és de la Beta Davis.
I és que va ser
una pel·lícula
que van fer
per la televisió.
Però jo la tinc
per poder-la passar
al cinema.
Una pel·lícula
lògica i clàssica
de la tercera edat.
És una senyora gran,
la Beta Davis,
li agafa un patatús
i se l'emporta
a l'hospital
i, esclar,
aquesta dona
queda desvariant.
Llavors,
què passa?
Que el seu administrador
junt amb els fills
es venen totes les possessions
que té la senyora.
i aprofitem l'ocasió
ara que no hi és.
No, no,
i la dona,
esclar,
està trastocada,
demència senil.
Però espera't,
que la dona es recupera
i es posa bona
i surt a l'hospital.
Què me dius?
Ah, amiquito.
Ah, aquí ha començat
el problema
que segurament
que vol dir-ho tot.
Aviam.
I deprimir
la seva casa.
Aviam.
I l'última pel·lícula
que serà el 25 de gener
és una altra pel·lícula
també així
de la tercera edat
que es diu
Mi Padre
i és una comèdia
del Jack Lemmon
ja precisament
quan ja era gran edat
perquè era una pel·lícula
d'any 89
i és...
Té un tot dramàtic
aquesta pel·lícula, no?
Bueno, no gaire,
no gaire.
El Jack Lemmon
amb la seva dona
són grans,
el fill està casat,
així,
i la dona...
La seva vida.
Sí,
a la dona
li dóna un atac al cor
i se l'emporta a l'hospital.
Llavors el fill ve
perquè està treballant
en una altra ciutat,
un home ja posat
amb la seva feina,
ja instal·lat,
ve allà
i esclar,
conviu amb el seu pare
mentre es va anar a visitar
durant el dia
a la mare
conviuen a la casa
i llavors comencen
a conèixer
pare i fill
en una altra època
que no va ser
quan ell era petit.
Aquell distanciament
que ja ha començat
a haver
amb el canvi
de domicili
i d'anys...
Amb el que seria
ell agafar la seva vida
i l'altre també.
Llavors aquí
torna aquella convivència
de pare i fill.
Per això la Puclos diu
mi padre.
I per això te deia
que al principi
hi ha una mica
de tibentó,
diguem-ho així,
fins que arriba un moment
que clar...
comencen a conviuar
de veritat.
Per aquest mes de gener.
I per allò que anirem fent...
Agafes força ara, eh?
I la pel·lícula
que anirem passant
en aquests propers dies
és una pel·lícula
que ja vam avançar
abans d'acabar
aquest any passat,
ho dèiem l'any passat,
l'any passat, eh?
L'any passat.
El full passat,
el full passat, millor dit, sí.
Una pel·lícula
que es diu
La meitat
de seis peniques
que va triomfar
amb l'estil
i la veu
d'un cantant anglès
Tommy Steele.
Va fer molt de furor
amb la seva època.
Jo no sé com estem de temps.
Doncs mira,
ens quedarien
aproximadament uns cinc minutets.
Bé, doncs mira,
doncs farem una cosa.
Presentarem la pel·lícula
com si ara comencessi
i veiéssim simbòlicament
els crèdits
i sentirem
l'obertura
de quan comença
la pel·lícula
i surten els crèdits
de la pel·lícula
com repetit
La meitat
de seis peniques.
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat

La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat

La meitat
La meitat
La meitat

Fins demà,
Fins demà, Andrés
Adéu-siau
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat
La meitat