El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba a d'Ordo.
Avi Ramon, molt bona tarda.
Bona tarda, tinguem.
Què tal? Què s'ha après avui?
Què ha agafat al final?
I per què expliques la gent el que em prena?
Oh, que ha de controlar la sucre, eh?
Que després em dona algun que un altre em surt i no vull.
Després la gent em mira que t'ho passes bé.
Oh, clar, que s'ho passa bé.
I passo com ho passo, perquè quan comences tu a...
Ah, ja està, ja està, ja tinc la culpa.
No es pot dir res, no es pot dir res, que en aquest cas ho sap tot.
Capuchino, eh? Avui capuchino, no dissimuli que és el capuchino avui, eh?
Veus, s'ha confessat, s'ha confessat.
Segons el dia, segons el que he dinat, doncs el capuchino sempre va bé, si és veritat.
Marxes una miqueta, perquè això també convé marxar, perquè avui vinc amb un plan,
no plan, plan no, però una sèrie de dubtes i coses que amb els anys he anat pensant
i veient i no veient, perquè et trobes amb tantes coses rares.
Perquè jo recordo que els meus pares tenien una parcel·la i jo sé que plantaven,
i el pare inclús agafava i tomàquets o el que sigui, feia llavors, i les plantava i ho regava.
No amb aquestes coses venen ara tot això, no, no, cos directament d'un lloc que surt també directament,
ho regaven i sortien unes plantes, uns tomàques amb un gust, l'enciàm amb aquell gust,
jo me'n recordo que després per venir agafava un enciàm d'aquells amb quatre tomàquets una miqueta pebrot
i després una miqueta de bacallà o...
Ara depèn de com, potser no troba el gust, eh?
Bueno, dic, bueno, allò, ja resulta que jo vas a una botiga d'aquestes que hi ha,
veus un munt de classes de verdures, un munt de classes de fruites, un munt de coses d'aquestes.
I després no, per molt que miro, però a vegades hi ha un pagès, per exemple,
que jo no sé com s'ho fa o des de fer, que té un altre gust.
I llavors m'han dit, és que ja això...
Això és ecològic, avi, que normalment la paraula, no?
No, no, perquè ja sabia que d'això, però no volia...
Ah, que volia arribar vostè cap allà, d'acord, d'acord.
Clar, busques, busques, llavors un te diu, això és ecològic.
Ecològic, bueno, jo, el Maria, que m'he estat moltes vegades, saps per l'Andalusia,
va amb aquests llocs que en un any fan tres o quatre collites,
veus que hi havia com un espèix de torreta, una branqueta petita,
amb un tubet allà al costat, una rama grossa ple de tomàquets,
l'altre parlava amb pebrons, aquells pebrons grossos, vermells,
de com s'explica això, que si el pare havia d'agafar la comuna,
regau, ensofrar, el que sigui, i aquí...
Bueno, i llavors dic, calla, em van presentar amb un noi,
que és ecologista, dic, escolta'm, per què no vens a la ràdio?
Per què no vens a la ràdio i parlarem, m'explicaràs això d'ecologista
en què consisteix, per a veure si no jo,
i com jo, molta gent, perquè avui dia molts vivim
del que ens ensenyen, del que ens diuen,
i a vegades veiem, oh, vull promoció d'això,
que és una cosa que és molt...
I vivim a vegades al dia sense conèixer el passat.
Massa de pressa.
Sense conèixer el passat i el que...
Per això jo, aquest noi, dic, vine a la ràdio.
Clar que sí, que ens parli.
Expliques què és això d'ecologista.
Perquè ell està dintre d'una associació,
que és molt interessant, abans d'entrar a l'entena,
hem pogut parlar una mica,
i això d'ecologista, la paraula en si a ell
com a títol personal no li agrada,
però ara ens ho explica.
Com és això, que te'l presenti, malavi?
Al mateix temps, resulta que aquest noi,
perquè jo he pensat, bueno, ara està a Prades,
però ha estat a la Garrotxa,
ha estat a diferents llocs, ha estat a la Índia,
ha estat a Turquia...
I a Múrcia també, que m'ha dit abans.
I ara parlo, aquí a Espanya, doncs ja sabem que estem d'això,
però...
I parlant de l'entena, de la Turquia,
la Índia, l'Anda, l'Anda...
Això, doncs, això,
debo tindre un interès.
Oh, clar.
Un interès.
Dic, escolta, vine i parla'ns.
Ara jo m'estimia més que fos ell
qui es presentés,
com se diu, qui és, d'on és i com és.
Jo ja he fet prou l'ignorant...
No, no, vostè em s'ha posat a sobre...
Jo he posat el nivell de molta gent.
Sí, sí, sí.
Ara ell que ens expliqui el que i el com d'aquestes coses,
per què ho fan i com ho fan i sense fi.
Tu tens la paraula.
Ara toca a tu.
Bona tarda.
Bona tarda.
Nom, cognoms...
Bé, jo em dic Camili Durant
i fa tres anys que estic visquent a Prades,
a Montmàs,
al mas d'en Bastaret.
I, bé, amb diferents pagesos
d'altres masies,
vam decidir de formar un banc de llavors.
Què és un banc de llavors?
Doncs,
és un lloc on poder guardar llavors
de diferents varietats
que nosaltres anem reproduint en els nostres horts.
Així, doncs,
sempre podrem disposar d'aquestes llavors.
Això què vol dir?
Que si, per exemple, un any a mi em va malament la collita
i perdo la llavor,
jo puc tornar en aquest banc
i demanar llavor.
Llavors,
és com una seguretat, no?
Que entre tots ens ajudem.
I com ho feu, això?
A veure, per exemple,
trieu potser la poma
o potser el fruit que voleu
o la verdura que voleu
i a partir d'aquí
espereu, clar,
que es faci el seu ritme natural de vida,
diguem-ho així,
i quan arriba el moment
s'obre la poma,
per exemple,
en aquest cas
es troben les llavors
i aquelles llavors són les que es guarden a aquest banc.
Seria més o menys així?
Més o menys.
A veure, nosaltres,
la majoria de llavors que tenim
són hortícules.
També estem en contacte
amb altres grups
que es dediquen a preservar fruiters.
N'hi ha a la Garrotxa,
n'hi ha per aquí Reus també,
a diversos llocs,
Catalunya, Espanya i a tot arreu.
Hi ha gent que ho va fent,
el que passa és que no fem massa soroll.
Sí.
Natural, sobretot,
és hortícola.
El procediment,
primer,
buscar la llavor,
perquè avui en dia
tots aquests sobres que et venen
són llavors híbrides.
Què significa això d'híbrides?
Perdona,
fem un impàs aquí.
Va, va.
Què significa?
Perquè ara hi ha moltes coses
que ens fan ballar el cap,
sobretot a la gent que som consumidors,
perquè estàs barrejat els transgènics,
els híbrids,
els ecològics,
i ara ben bé no sabem ni què...
Jo crec que ni sabem el que mengem.
Jo també ho crec.
A veure.
Digue'm.
Els híbrids
són unes llavors
que les han produït
les cases comercials de llavors
que el que fan
és agafar varietats pures,
creuar-les
en busca d'unes qualitats concretes,
que sigui molt productiva,
que els fruits siguin d'un cert tamany
o d'un cert color.
tot això perquè la gent
que anem al mercat
ens agradi pels ulls.
O sigui, o sigui...
És una manera de vendre pels ulls
que normalment
ens deixem emportar.
O sigui,
dintre la meva ignorància,
com fan ara amb els pollastres,
eh?
Sembla, Navi, sí.
Sí, sí, sí.
Com fan els pollastres.
Va per aquí, sí, sí.
Que quan vingui pollastre
amb pollastre,
es tanca amb una gàbia
tot el dia llum,
que es creguin en quatre dies
i la gent,
oi, vinga, promoció,
un pollastre,
tal, tal, tal, tal,
i els en mengem.
És el que és un pollastre
però al gust.
I, clar.
Bueno, avui en dia
preval la quantitat
en sobre de la qualitat,
que passa que, bueno,
ja ens ho anirem trobant, això.
Amb molts animals
també es fa,
les majories de granges,
la llet,
vull dir, qualsevol cosa.
I ara preguntes amb un nen
i a vegades el nen
es pensa que la llet
ve del tetrabric,
que no ve d'una vaca o d'una calda.
Sí, sí, sí.
Però, bueno,
tornem a les llavors.
Digues, digues.
Que si no és molt llarg això.
Els híbrids,
el problema que tenen
és que si tu plantes,
tu reculls el fruit,
d'aquest fruit,
reculls la llavor
i el següent any
tu plantes.
Tu no saps
si aquesta planta
et sortirà bona
i et donarà fruits.
Pot ser que sí,
pot ser que no,
potser aquest any sí,
el següent no,
però any rere any
anirà degenerant.
Això són els híbrids.
Després,
amb els transgènics
encara han fet
un pas més enllà,
una aberració
encara més gran.
O sigui,
els transgènics
es basen en
agafar
i posar
dintre
de la cadena d'ADN
un gen
d'una altra espècie.
Val?
Llavors,
això
pot fer resistent,
en teoria
això és el que diuen,
a la pràctica
s'ha demostrat
que no és veritat,
a certes malalties.
Com, per exemple,
dintre del blat de moro
s'ha posat
un gen
del bacillus
turingensis
que ataca
el barrinador,
que és una plaga
del blat de moro.
En un principi
la idea
vista des de fora,
com qui no sap res,
sembla que
està molt bé.
És una manera
que es pugui
defensar.
Jo tinc la plaga
i me l'ataca,
perfecte.
Què passa?
Que això no és pas veritat.
Primer,
que el cost
de fer-ho
és molt elevat.
després,
que els resultats
són bastant nefastos
i després
que no funciona.
Un 99%
de vegades
no funciona.
Però, bueno,
aquí estem parlant
darrere fons
hi ha l'economia
de les grans
multinacionals
que a ells
és el que els interessa,
no?
Controlar el mercat
perquè aquestes llavors
te les venen
amb uns herbicides,
uns abonos
químics,
tots aquests
inputs
de la mateixa casa.
O sigui,
compres el PAC.
A més,
has de signar
uns contractes
que ho faràs
durant uns certs anys.
Què passa?
Que et quedes
atrapat
dintre
d'aquest
corrent
i et fas
dependent
d'ells,
no?
Per exemple,
un cas com aquest
a nivell
molt extrem,
però, bueno,
que podia passar
a qualsevol lloc,
però perquè ens fem
la idea
de com van
aquestes
multinacionals,
pot ser
la Índia.
a la Índia
hi ha estadístiques
que estan dient
que es moren,
bueno,
que es suïciden,
que no és el mateix
que morir-se,
es suïciden
quatre pagesos
per dia,
com a mitjana.
Sí, sí.
I com ho fan?
Ho fan menjant-se
aquests productes
químics
que els ven
la mateixa empresa.
Ells es queden
dependents,
l'empresa els diu,
bueno,
tu dóna'm,
jo et dono les llavors,
tu ja m'ho pagaràs
l'any que ve
quan agafis la collita.
Llavors,
l'any que ve
no tenen prou collita,
encara els deuen més diners,
però a sobre
han de tornar a comprar
aquestes llavors
amb tots els herbicides,
abonus,
els suicides
i companyia,
sí, sí.
Què passa?
Que llavors
el següent any
encara et dec més
i l'any següent més
i al final
diuen,
mira,
jo,
els agafen
i s'ho mengen
i es suïciden,
no?
Vull dir que això
és un cas
com podíem veure
la bandana Xiva,
per exemple,
ho ha estat tractant
molt,
ella és índia,
no?
I està molt posada
en aquests temes,
però bueno,
a nivell mundial
hi ha moltes xarxes
que tracten aquests temes.
El que passa
és que el consumidor,
el que va
al súper,
per dir alguna cosa,
doncs ni té temps
de parar-s'ho pensar
ni poder pensar
que és prou important.
Clar,
cadascú té els seus problemes
a la vida
i ja té prou
d'escabòries
com per anar pensant
en tot,
no?
Però això és una cosa
que ens van introduint
mica en mica,
mica en mica
i quan ens n'adonem
ja poder serà massa tard,
no?
O sigui,
el tema de l'alimentació
jo crec que és bàsic
i com és bàsic
l'alimentació
també és bàsic
la llavor
i la llavor
és la que fa l'aliment.
Javi,
Emili,
us sembla,
és que ja no ens queda
més temps,
ho deixem per demà,
convidem-me l'Emili
perquè...
Home,
us sembla que la manera
que s'explica...
Agafi la cadira
que no es mogui,
fins demà
el volem aquí, eh?
Però la manera
que s'explica
heu de tornar...
I hem d'explicar
molt de coses,
sí, sí, sí.
perquè hi ha coses
que a vegades diem
oh,
però...
No, no, no,
estàvem aquí,
vostè i jo heu acabat
sentit-lo, eh?
Ho puc veure.
I llavors vas escoltant
i vas escoltant
i dius quines coses
que doncs...
Això no t'ho expliquen.
No, no,
al contrari.
O algunes vegades
depèn de com a avi
no volem escoltar.
No.
Aquesta seria potser...
No, saps què passa?
Que estem acostumats
que es volen explicar
segons quines coses
que diem,
bueno, escolta,
ja n'estem cansats de...
Per això li deia
que no volem sentir...
però avui trobo
que ha estat molt bé
tot el que ha explicat.
Tornem demà, no?
Sí, sí, que torni demà.
Vinga.
Et veig a tornar demà.
Vinga, a mi li vols tornar demà?
Eh?
Sí.
Perfecte, eh?
Vos tornem demà.
Molt, gràcies.
Avi, fins demà.
Bé.
Adeu-siau.
De perfidies i traïcions
i en el mar de les Antines
retronades...