Fins demà!
No, no, no, però sí que venim més relaxades, és cert, és cert.
És que aquest cap de setmana hem tingut moltes bodes.
Sobretot una, el dissabte passat, que vam anar.
A la de Sevilla, vols dir?
Clar, que Déu-n'hi-do, eh?
Pensar que des de l'aquí de Terrassa, que està aquí al costat.
No, no, no, allà no ens vam apropar, que allà donàvem mastegots rato i valiente.
Perquè és que no ens venien ni de camí.
No, no, no volíem, no volíem.
A més, l'altre ens feia molta més il·lusió, perquè per veure'l allò...
I que no vam xalar.
Oh, sí, sí, sí. A més, estan molt guapos els dos novis.
Sí, sí, sí.
Estan perfectes, ben posats.
I després, el tema del convit i la ha-ha i el hi-hi.
I olé, i olé.
Un ambient molt xulo, sí senyora, és una boda com Déu mana.
Com ha de ser.
Bé, som-hi, què et sembla?
Anem a la primera, no?
Comencem, perquè, a veure, ens agradi, no?
Avui és divendres.
Sí, avui és divendres tot el dia, eh?
Ha sigut divendres des de les 24 hores que van canviar el rellotge.
Si no te n'enfotis de mi, si no s'ha d'atribut de mi perquè m'estic currant els botons de la Rebeca.
Han de ser tirat cap enrere i dius, a veure...
Perquè se m'ho ha obert la Rebeca aquí, ensenyo tots els meus atributs.
I dic, calla, que me la tanco amb una mica discreció.
Què m'agrada aquesta cançó?
Comencem molt bé.
Saps què? Que callo i tot per sentir-la.
Profundos i templados.
Què va ser de ti?
Què va ser de ti?
Què va ser de ti?
Què va ser de ti?
Què va ser de ti?
Què va ser de ti?
Mienteme y di que no estoy loco.
Mienteme y di que no estoy loco.
Que es solo un poco.
¿Quién te ve?
¿Quién te ve?
¿Quién te ve?
¿Quién te ve?
Si yo me pierdo...
¿Quién te ve?
¿Quién te ve?
¿Quién te ve?
¿Quién te ve?
¿Quién te ve?
Mi corazón salvaje y este parió.
Lamió pruebas caídos de tus labios.
¿Qué va ser de ti?
¿Qué va ser de ti?
¿Qué va ser de ti?
¿Qué va ser de ti?
Tu pecho es tan cruel como bendito.
Tu cuerpo, en fin, va a venir laberinto.
¿Qué va ser de mí?
¿Qué va ser de ti?
¿Qué va ser de ti?
¿Qué va ser de ti?
Miénteme y di que no estoy loco.
Miénteme y di que solo un poco.
¿Quién te ve?
¿Quién te ve?
Bona nit
Que solo un poco
Y como un lobo voy detrás de ti
Paso a paso tu huella he de seguir
Y como un lobo voy detrás de ti
Paso a paso tu huella he de seguir
Y como un lobo voy detrás de ti
Em dóna el nas que t'agradava aquesta cançó.
Ho dic perquè ha pujat a sobre de la taula,
que feia temps que no pujava a sobre de la taula.
Avui amb el...
Feia 15 dies que no pujava a dalt de la taula.
Deixa'm-ho dir, deixa'm-ho dir que els veïns
avui que tenim secció masculina
Tenim secció masculina de davant
Disfrutant de la meva Rebeca
i se m'obren els botons de la Rebeca.
Si ets llicat, si és meu, què vols que et digui?
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Doncs si la setmana passada no, perquè no hi va haver programa.
L'anterior li vaig demanar aquesta cançó i em va dir
Nena, no la tinc. Mira, ella és perfecta.
No, no.
Jo demano i ella es remou...
Anem buscant, anem buscant.
Ella es remou cel i terra fins que m'aconsegueix el que vull.
Home, que has d'estar contenta, dona.
Ella és i serà tota per a mi.
Ja que véns els divendres, almenys que la tinc contenta.
Pames tendres.
Pastetes, cafè, la cançó...
Així, si disfrutem nosaltres, crec que els oients també ho faran.
A veure, a veure...
No, una cosa amb l'altra, va.
Jo crec que si s'ho han de passar, la meitat, la meitat,
de lo bé que ens ho passem nosaltres...
Oi, sí.
Ja deu ser un despiborre en cada menjador de cada casa.
Bueno, què? Som-hi, què? Anem a fer-hi, no?
Vinga, doncs.
Frase de la setmana.
Que tonta sóc.
Sí, i només hi ha mitja logena de dones en aquest món
que se'ls pot atribuir aquesta frase.
Aquesta setmana la frase és per Paris Hilton.
A veure, explica'm.
Què té a veure la banda sonora del rei León?
Perquè me l'has demanat especialment amb la Paris Hilton.
Doncs...
Que ja s'ha liat a la selva, ja?
No, no.
Té a veure i molt.
Perquè Paris Hilton viatjarà a Ruanda en missió humanitària.
Perquè ella vol canviar.
Han avisat els ruandesos de que ve?
Es veu que sí.
Per favor, aviseu-los.
Per canviar.
Vol deixar de costat la seva imatge de fiestera
i vol, llegeixo textualment,
quiero dejar una huella en el mundo.
No, xiqueta, no ens trepitgis més.
No, no, por favor.
No cal que deixis més huelles.
Home, si hi ha d'anar per ajudar...
Home, de fet...
Que vagi, que vagi.
Creia que ja té la idea que faci, que faci.
Ell viatja en aquest país africà
amb l'organització Playing for Good.
gravarà la seva visita amb una càmera
i diu que ella vol que la gent vegi,
que ella treballarà dur mentre estigui allí.
Com els programes de televisió que va fer amb la filla de Leonel Rizzi.
Exacte.
Per exemple, per exemple.
Bé, mira, de fet, no és qüestió que jo vulgui que ella ho passi malament.
No.
Però, bueno, si les quatre...
No ho voldria insultar,
però si les quatre tontes de turno
que segueixen a la Paris Hilton al de Dillo
descobreixen que ser humanitari
i fer obra social és pijo,
doncs, bueno, aconseguiríem que la major part dels pijos del món
facin això com per dir, mira, doncs, que queda bé.
Oh, almenys, mira, dones-li un cop de mà.
És l'única opció bona que li trobo
que la Paris Hilton vagi en missió humanitària a Àfrica.
Déu meu, senyor, que és molt gran aquest.
És que el continent, bueno, rogant de Déu-n'hi-do,
però el continent en si jo crec que deu estar així com amb els pèls de punta.
I esperant, a veure com ve, a veure com ve.
Aquella a marcar la huella.
Quina por.
Com l'ombre a la lluna, saps?
Oi, em deixes dir una notícia relacionada,
directa o indirectament, amb això?
Amb què?
Que el senyor, ara que diguis, de Països,
que ell llegi que el senyor Goetxabet,
que té betata l'Alejandro Sanz.
Sí.
Perquè es veu que l'any 2004 l'Alejandro Sanz va dir
algunes declaracions, aquelles que ell diu
a favor dels drets humans i coses d'aquestes,
i es veu que l'Ugo Chávez, que té la memòria com un elefant,
i es veu que, mira, l'any 2007, gairebé tres anys després,
doncs mira, ara, Alejandro, si has de venir a Venezuela,
millor que no he quedat en tu casa, guapo.
De fet, no és que li hagi prohibit actuar a aquest país.
Exacte, a la betata, en un principi.
No, a veure, ell havia d'actuar en un gran,
com una mena de palau de congressos,
no he tic, és un lloc públic,
molt gran, en el qual en un sol concert,
podria reunir a milers de persones.
Llavors, ell li ha dit que, com que allò és un local públic,
un edifici públic que no li deixa.
Per tant, hauria de reduir això a locals privats,
per tant, encariria el preu de l'entrada,
i això faria que molta gent no hi vagi.
A més, clar.
Per tant, no és que li hagi dit,
mira, tu no entres en aquest país,
sinó que li diria, doncs tu posaré difícil, saps?
Tu posaré una miqueta difícil.
Una miqueta, no? Complicatíssim.
Bueno, però això no vol dir que ell no hi vagi,
actui i quedi com un senyor.
Clar que sí.
Alejandro, Alejandro.
De fet, també és notícia aquesta setmana,
també és notícia perquè a finals d'aquest mes d'octubre
comença la seva gira a Estats Units i a Latinoamèrica,
i també hem sabut que ha hagut de ja testificar
contra els seus exempleats,
aquell marrón que el va fer famós de nou,
i va haver de testificar durant cinc hores.
Cinc hores, Déu-n'hi-do, eh?
Jo no sé què devia de dir ja, ja.
Què hi ha més que te digui?
Lleia lectures, o lleia l'hola,
que allí te lo explico tot.
Però és que encara que devien parlar durant cinc hores,
què li diria, explicar les seves intimitats?
No, que no li haurà cantat alguna cançó.
Mira, que estem aquí, haz-nos un concierto.
Vinga, vinga, vinga.
Haz-nos un concierto, Alejandro.
Hemos traído aquí unos amigos que saben tocar la guitarra.
Por casualidad, por casualidad.
No está preparado, no está preparado, Alejandro.
Tú, mira, siéntate, siéntate.
Cógete, cógete, cógete asiento.
Bueno, a mi em sap greu, a veure, t'ho he de dir,
i és sincerament amb la mà al cor.
Esta vegada et crec.
Em sap greu que Alejandro Sanz, el teu ídol,
sigui notícia perquè aquestes coses tan desagradables.
És veritat.
Em sap greu.
A més, ell que no ha estat mai amic de totes aquestes coses.
De les portades.
No, al contrari.
Però no és per culpa d'ell,
és per culpa de tota la gent de la que s'envolta,
que a vegades és pitjor...
El remei que la malaltia.
Exacte, exacte.
Això és veritat.
El que m'ha sorprès, gratament, Marc,
tres notícies seguidetes de l'Alejandro Sanz, eh?
I te la sabies al de millo, eh?
Millor que jo, eh?
No, no.
Sí, sí.
No, la gent que ens està veient des de l'altre costat del carrer
sap perfectament que tinc el portàtil obert damunt de la taula.
No, no.
I conforme la vaig xerrant, vaig mirant, i m'ho he trobat.
Però ho has dit, ho has dit, ho has dit.
Jo he posat el col·lazó en partiu, ho has dit.
Vale, Sílvia.
Tu, tu.
I que de constància que està gravat.
Sí, reconeixo que he parlat de l'Alejandro Sanz.
Tres notícies, tres.
Ai, Déu meu, senyor.
Bé, anem per feina perquè mira quina hora és i ja ho veuràs tu.
Tenim un munt de bodes pendents, xiqueta.
No, a veure, m'has dit bodes,
però m'has fet posar la música Cazafantasmas.
Sí.
Que són, per a no dormir, històries...
Són bodes de por.
A veure, explica'm, anem a la primera.
La primera boda.
La primera boda va ser el 6 d'octubre, a Las Vegas,
que nosaltres no hi vam anar, entre altres coses,
perquè no ens havien convidat.
A més, també estàvem preparant-nos pel pont.
Exacte.
Així que, no, no.
La nòvia es deia Anderson, Pamela Anderson,
i el nòvia es deia Rick Salomon.
Mira, si m'acabes, m'apunches, ara no m'he treus d'any.
Doncs jo et dic Rick Salomon i tu segurament no saps qui és.
Ni idea, ni idea.
Però si et dic que és el fill del vicepresident de la Warner Bros,
tu dius, ah, qui he pinxat jo en hueso.
La Pamela ja s'ho mira molt, això, eh?
Home, home.
Com que em me caso.
Després de tantes vegades d'intents i de reconciliacions i de males...
Jo em pensava que no tornaria a casar-se mai més.
Doncs sí, fill més.
Allò de rollete, aquí te pillo, aquí te mato, però...
El home és l'únic animal que tropieza 20 veces con la misma piedra.
No, no, la Pamela.
No, digueu-ho directament ja perquè l'home no.
La Pamela Anderson...
Tras un breu...
Com es diria?
Noviazco.
Sí.
No parla de paraula, no?
Festeig.
Festeig.
Festeig.
De sis llarguíssimes setmanes van decidir que s'havien de casar.
Clar, ja ho tenien claríssim.
Ja ho tenien claríssim després de tant de temps.
Tenint en compte que ells dos es van conèixer per culpa d'una partida de pòquer.
Hi ha això de Las Vegas, la partida de pòquer, sis setmanes junts.
No hi havia més partida.
Roba carta, és que no hi mas.
Doncs mira, ja nos casamos, escoltem.
Què hem de fer?
Clar.
Tu tienes un full, jo tinc una escalera de color...
Doncs vinga, subim l'escalera i vinga full, full.
Full, full, full.
Això no és el desembre?
Sí, el 25.
Però tenim més fantasmes, eh?
Aquí mateix.
Aquí mateix, eh?
Però tots així, entraven tots així a l'eglésia.
I depenent de com t'adonava el mastegot, crec, no?
Jo, de fet, és que era una boda a Terrassa, en una església, a la nit, però nit, nit, nit tancada.
Quarts d'onze, era?
Tardíssim.
Que no són hores de casar-se, jo, eh?
Jo no sé per què.
No són hores, eh?
No sé, no, no, t'anar pel món vestidor de l'any.
No feia el mossèn, què feia el mossèn aquelles hores?
Que ha de dormir.
Preparar la missa de l'endemà al dematí.
Clar.
T'ho havien d'enganxar allà i per això, eh?
Què feu tota aquesta gent aquí?
Que venim a casar-nos?
No venim a parlar dels novis.
No.
Borquita i Blanquita.
No.
Venim a parlar dels viatges, no de noces, sinó dels viatges que la mare de Borja, la maronessa
Thyssen, fa a la farmàcia per buscar salts frutals per l'ardor de... per la mal d'estomes.
Melotils, pel mal de cap.
I, sí, i aspirines pel mal de cap, que li està representant la boda del seu fill.
A més a més, ella no només havia de pensar en si hi anava o no, que ho tenia claríssim,
que no hi anava la boda, sinó en quin regal li faria.
I es comenta que el regal que li ha fet a son fill és tranquil·lament desheredar-lo.
És a dir, encara li queden 10 milions d'euros per cobrar en aquest xiquet que el seu pare,
que cometa el pare, el senyor Thyssen, li va deixar l'herència, li va dir que els repartirem en X tongades,
li queden 10 milions d'euros per cobrar d'aquesta herència i Tita ha dit que de moment no veuran un sol duro de tot això.
Però ho pot fer, però clar, és una cosa que va desitjar el baró abans de morir, és una cosa que queda testamentària.
De fet, el que s'hi ha fet és anar al seu advocat a canviar, es diu, el testament.
És a dir, tota la meva part que en teoria passaria amb ell directament, ja ho veurem.
Aquí passa perquè recordem que últimament s'ha passejat amb la filla d'Alvaro Thyssen, dient, és mi hija.
Clar, això a aquell senyor que es va a casa a Terrassa li deu coure, però...
No, no, segurament.
Amb l'alcohol als ulls.
Doncs sí, doncs sí, a més a més deu veure com la seva mare té una persona molt especial,
però clar, ells estaven molt units, de cop i volta.
Fins que va arribar a ella, perquè de pronto llegó a ella.
Sí, sí.
Bueno, la qüestió és que a mi m'hagués encantat d'estar dintre del cap d'aquest xiquet el dia que se'n va enterar,
o en el moment en què es va enterar, que sa mare li havia tancat l'aixeta.
Amb ell o amb ella?
A tots dos.
Ei, que aquí la història té doble T, eh?
Van en un paquete dos-tres, els dos i el Crio.
Saps que tot això anirà avançant i de quina manera,
perquè a més a més allò que vam comentar l'altre dia,
que li van donar una sèrie de diners, una revista especialitzada, diguem-ho així...
Bueno, però tu penses que ara ja de moment tot això que cobrarà conforme vagi donant d'ací les exclusives,
ja està firmat i punto.
Sí, sí, sí, per això mateix.
I ja no hi ha més en rascar.
Però bueno, he parlat a l'altre costat.
No, no, que ho mirarem, eh?
Que ho mirarem i anem seguint en plan capítols.
Més que mirar-ho, ho criticarem, perquè és la nostra feina.
Però ara ens hem de relaxar, Mar.
Sí.
Mar, tanca els ulls.
És el moment.
Ara t'ho imaginem, hem agafat el cotxe i estem arribant a l'hotel Termas de Montbrió,
ens indiquen on està l'aquatònic.
Jo ja porto el burnos, nena, jo, eh? Més ràpid que tu.
Jo ja el porto.
A més a més el porta el cotxe, dona, però això, una vegada que arribes allà, te canvies.
No, que l'he agafat allà, que em dius que estem al passillo, ja?
És que vas molt lenta.
No, no, jo estic aquí en plan relax.
Jo ja sento l'aigua, Sílvia, escolta, escolta.
Primer anem a veure on està l'aquatònic, on està l'hotel Termas de Montbrió.
I m'he d'esperar aquí fora, gelada al 23.
Són 42 segons, està bé.
Amb el burnos.
Escoltem-ho, escoltem-ho, escoltem-ho.
Aquatònic.
Sumergeix-te i descobreix un univers de benestar.
Aquatònic.
Espai lúdic termal dins del jardí botànic de l'hotel Termas Montbrió.
Brolls i jets d'hidromassatge.
Cascades laminars, llits a bombolles, corrents, banys grecorromans.
Més de 60 sensacions diferents d'aigua termal.
Un veritable plaer.
Per informació i reserves, rocblanchotels.com
o truquen al telèfon 902 930 400.
Roc Blanc Hotels.
Benvinguts al benestar.
Digue-ho ara, Mar, digue-ho ara, allò de...
Sentim allò, la música.
Ja no.
Per què?
Perquè jo ja estic amb el burnús aquí fora farta d'esperar.
Mira, ja està, ja està.
No agafis fred, no agafis fred.
Entra cap a dintre, entra.
Ai, que tenim el moment bombolles.
Ja s'haurà trucat tota la gent, ja.
Que si la Lúria.
No, sí, perquè estem aquí dintre tancats.
Ara no ens mira, ara no podem dir res.
Està ocupada, està ocupada.
De fet, anava a dir, estem pensant qui serà...
Què?
El moment bombolles?
Sí, sí.
Aquí podíem donar quina notícia?
Aquí podem criticar o què podem fer?
Home, jo crec que...
Una cosa dolça, una cosa bonica.
Sí, una cosa bonica.
Una cosa que...
Jo em pensava quan anaves a dir la setmana passant a l'altra,
que ja s'arrumorejava.
Sí, sí, sí.
Però tu, com te vas callar...
Mira que me n'alegro, nena, jo me n'alegro.
La notícia bombolla d'aquesta setmana
és que, teòricament, Javier Bardem i Penélope Cruz
són parella.
Home, està bé, no?
I jo me n'alegro, nena.
A més, tots dos internacionals, tots dos triomfant,
tots dos allà, a la meca del tot de tot.
Penélope, és que has triat el millor, el millor del món.
On t'has d'anar amb mafios, amb toms i amb patates
que no saps ni d'on venen, ni cienciologies, ni res de res.
una cosa de pata negra, del país, que t'entenguis,
que quan li diguis t'estimo, t'entengui,
quan li diguis més a cagar, també t'entengui.
Entengui.
No, és veritat.
Que és bombolla, relaxa't, mar, relaxa't, deixa-te anar, deixa-te anar.
Sí, però deixa'm parlar, Sílvia, no m'interrompis, per l'amor de Déu.
Anava a dir que la confiança en algú que fa tants anys que et coneixes,
que fa tants anys que es trobeu,
que fa tants anys que vau rodar la vostra primera pel·lícula,
és un final feliç.
i mira que ell no em cau gens bé, però a mi l'alegro per ell.
Sí, sí, sobretot per ell, no?
Encara que si la notícia fos al revés, jo crec que també te n'agradiria.
No, t'explico, perquè ara el veig més a la premsa.
Que és un afant, que és un afant.
I no em deixa parlar.
A veure...
Un afant.
T'anava a dir que em alegro perquè ara el veig més a la premsa i a la tele i a tot arreu.
Clar, el tenia com una amiga abandonat.
Ja està, ja pots parlar, Sílvia.
No és res, no és res.
Aquesta ha estat la nostra notícia bombolla d'avui.
I que relaxar-se és fàcil, que ja ho saps, que t'ho recomanem especialment.
I està aquí al costat, el relax total està aquí mateix.
I si vols anar a l'Hotel Termes de Montbrío, ja saps que pots trucar-nos al 977-24-4767.
Que jo no sé, perquè ara no podem...
A veure si la Núria ens mira.
No ens mira la Núria.
És que està ocupadíssima.
Té molta feina, eh?
Jo des d'aquí no la veig, però jo sento el telèfon.
No sé si serà per això o per demanar l'horari del tren o de l'autobús de la línia 8.
Espero que no, espero que no.
La qüestió és que, recordem, les tres primeres trucades tindran una entrada gratuïta
per anar-se a relaxar en aquelles termes, en aquelles aigüetes, amb aquells brulladors...
Ai, ai, ai, ai, ai, ai.
I al final del mes, recordem, molt importantíssim...
Entre totes les trucades que hagin pogut anar a disfrutar a les termes,
els enviarem a Andorra, a un d'aquests guanyadors,
els enviarem a Andorra perquè comparin.
Escapa't a Andorra.
Allotja't als nostres hotels.
Hotel Roc Blanc, el clàssic innovador.
Panorama Hotel, dels esportistes.
Deixa't seduir per les nostres instal·lacions.
Situats al centre comercial
i amb totes les comoditats de les seves quatre estrelles.
El teu benestar és la nostra raó de ser.
Centre Termal Roc Blanc,
amb programes de salut, bellesa i relax.
Per informació i reserves,
rocblanchotels.com
o trucant al telèfon 902 930 400.
Roc Blanc Hotels, benvinguts al benestar.
A mi em sembla el Doraemon, això.
No, que és l'Eat Rain and Men,
que anava a avisar a tota la gent que estic al carrer,
que compta, que plouen homes.
Teòricament, segons la cançó, eh?
Segons la cançó, Eat Rain and Men.
Bé, no més el fet que ploguin homes,
sinó el fet de qui canta aquesta cançó.
Una ex i pre...
Retornada.
Ex i pre Espais Gael.
Tornem a donar la notícia,
recordem, treuen disco nou,
és un recopilatori amb alguna cançó nova
i a mi el que m'interessa de la notícia
és el pepino que porten al cap aquestes xiquetes,
perquè no se n'entenen.
No acaben d'aclarir el tema.
Jo no sé si és màrqueting
o si és que no acaben de donar...
No veuen la llum.
Peu en bola.
La qüestió és que es veu que el disc
surt, en teoria, el 13 de novembre.
13 de novembre.
Però també podria sortir el 20 de novembre.
Home, dimarts 13, eh?
No ho sé.
La qüestió és que, per un altre costat,
pots llegir que a partir del dia 5
ja la podràs descarregar a la red.
Sí, que pots entrar a internet
i baixar-te la primera cançó, almenys,
per poder sentir-la i fer boca.
I també podem sentir que aquests discos
no estaran a la venda en botigues de discos,
sinó que la casa de roba interior
Victoria's Secret
diguéssim que ha adquirit
el dret de poder vendre aquesta música.
És a dir, que tu, per comprar el disc
dels gays, hits de les espais gays,
hauràs d'entrar en una botiga
de roba interior de Victoria's Secret
i comprar-lo allà dintre.
Ah, que bo, no?
És la primera vegada que es dona així.
Home, tenint en compte que aquí a Espanya,
que jo recordi, no n'hi ha cap,
no caldrà que els comprens.
No podrem comprar.
Oh, qui no es veu?
Cata!
Oh, quina pena!
Ara vés a salir de l'almarazzo pijo.
Ah, no podré comprar-la!
No, però recorda que sí...
Victoria's Secret no tiene el corte ingles
ni nada de esto?
No, però si tu no pots anar a la botiga
Victoria's Secret, el podràs baixar d'internet.
Ah, d'acord, que s'ho tira més gratis.
No, no, això lo dote mucho.
No? També?
Podràs comprar per internet,
que deu ser diferent.
Ja estima, ja estima.
El tema és aquest, del ball de fetxes,
que no saben si el 13, si el 20, si el 5,
si la Victoria's Secret, si les botigues de discos,
quina mena de promoció faran?
Que la faran en calces?
No ho sé, no acabo de veure jo a l'entrellat de tot això, eh?
Bueno, anirem informant.
Jo per mi que no cal ni que tornin.
Deixa, dona.
Que tens tot els fans enfolismats.
No, nena, no, deixem-ho córrer.
No torneu, nenes.
No torneu a veure on heu d'anar en aquestes edats?
amb tot aquell afar de criatures que teniu.
Ves, home, a casa, no s'està com enlloc.
Que punyetera, aquests.
Ja fa bé, ja fa bé.
Jo ho tinc clar, els polis sí que han de tornar.
Clar, els altres ja que no ho tinguin tots.
Els altres ja està bé, com estan?
Te desean los pitufos.
Cumpleaños feliz.
Vinga, cumpleaños feliz.
Doncs tenim uns quants, eh?
La Judit Mascú, que en fa 38,
superben portats.
Tu creus que més?
Jo n'hi posava més, va, i tant.
La Margaret Thatcher.
42, 43, l'hi posava Judit.
La Margaret Thatcher, que en fa 82,
sí que no se'ls amaga perquè no té post on amagar-se'ls ja.
Claro, el Roger Moore, que en fa 80.
També, bé, el James Bond.
La Sarah Ferguson, que en fa 48.
Veus? La Sarah Ferguson fa tants i la...
Fa tants, perquè és que en té.
No, ja sé, aquest també en té.
El Tim Robbins, que fa 49.
Molt ben portat, també.
La Carmen Sevilla, que quasi que ho dubto,
diu que fa 77.
Sí, sí, 77.
Tu creus que sí?
Jo n'hi posava 80, també.
Sí, n'hi posava més.
I després, 100 anys, 100 anys que hem de celebrar.
Però rodó?
100 anys rodons, que avui més que mai,
perquè se mou la Rebecca i quasi que l'estic ensenyant
al Sostenidor, que fa 100 anys.
Ai, aixecant l'ànim de tota la gent femenina.
Aixecant tota aquella cosa que no saps on posar,
tu aixeca tot.
I jo sort d'avui que porto,
perquè si no aquí, mare de Déu,
m'arribarien els genolls.
Xata, que se m'ha dit, m'amor de Déu.
Què m'estàs dient?
Perquè la Rebecca, no sé per què he triat aquesta Rebecca avui.
M'està donant la tarda.
Per cert, que per tant, m'està de tarda.
No, no, una galeta d'aquelles de sucre.
Jo ja sé per què t'has posat aquesta Rebecca.
Per què?
Què fem aquesta nit tu i jo, que no ho hem comentat?
No, però jo que tenim aquesta Rebecca, no la porto aquesta nit.
No hem dit res perquè ens estem preparant.
De fet, tu ja saps que jo sempre porto aquella llibreta,
aquell boli i aquell gravador,
perquè conversa que et trobi una mica sospitosa,
conversa que jo gravaré i apuntaré,
perquè hem de sopar.
Però ja saps que et passaran com cada any,
ens posaran en un recordet allà per totes, a tu i a mi.
I després, tu t'apropes a la taula saludant,
tothom se queda callat.
Sí.
I dius poques soltes.
Aquells silencis incòmodes, no?
És a dir, hola, bona nit, què tal?
I tu...
Sí, sí, és veritat, és veritat.
Ens passa aquesta nit, com cada any,
tenim l'entrega de premis,
el Comunica 2007,
i després a mi de ens porten a sopar.
Que sempre també ens agrada, no?
Aquí amb tota la família de la ràdio.
A mi de l'agrada sopar cada nit,
però a mi de si et porten por ai,
doncs també va bé, et ventiles, veus gent,
no parles, perquè ningú et parla, ja?
Jo com que amenaço,
que després tot xarro, nena,
doncs a mi no em parla ningú de coses interessants,
tot no em parla del temps,
de l'hora, de si estàveu a la vida,
que si el vi és molt bo,
aquestes coses sense cap tema de suc,
però bueno, és igual, ja m'ho passo bé, escolta.
Ens ho passem bé, eh?
Veia la incomoditat de la gent,
si ho aguent a propes,
és que queren tots com si tinguessin un pal al cul,
tots qui és-ho.
Correcte.
Que dius, més, que arribem a la mar.
Sí, senyora.
Però tenim última notícia abans de marxar, eh?
Exacte, estem molt, molt, molt, molt contentes,
quasi que podríem dedicar el programa d'avui a la notícia.
Vinga.
Perquè ella, Luz Casal,
torna, torna més bé que mai,
dona aquest do de pecho i mai més ben dit,
perquè treu un nou disc el 21 de novembre,
es diu Vida tòxica,
i com que, lògicament, encara no l'hem pogut sentir,
disfrutarem d'aquesta cançó,
perquè trobo que és un d'aquells símbols,
que d'una bandera de la música, sí, sí.
I a més a més va ser també una de les integrants
de la movida madrilenya i companyia,
i que la vam tenir.
I que ens agrada.
Clar.
Marc, que tornem la setmana vinent
amb tres guanyadors més d'aquests vals,
que podeu gaudir de l'equatònic,
amb més bombolles,
i amb tota la família de les revistes del Cor,
que dia a dia sempre surten notícies,
que nosaltres ens arrepleguem en aquests moments de ràdio.
I així no se les inventem, escolta.
També és veritat.
De totes maneres, molt bon divendres,
millor cap de setmana.
No es extraño que todo acabe.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Un chispazo casual
Formado un temporal
Somos tal para cual
Una pena
Que acabemos mal
En pelear
Por la razón más trivial
Nos ponemos a pie
Somos tal para cual
No quieras ser un corral
Somos notas discondentes
No podemos afinar
Los dos cantos de paz
Fuimos libres como amantes
No podemos habitar
Tú y yo en el mismo lugar
No podemos afinar
No podemos afinar