Andrés, vols baixar del globo, sisplau?
Que el de els 80 dies és el que estàvem dient.
Que ja van començar el dijous, van començar.
I avui per això t'has portat el globo.
Clar, perquè farà més ambient.
Ha sigut espectacular, eh?
Perquè tota la gent ha vingut amb dos returades aquí davant.
Mira qui va per allà, mira.
No, no, que avui no és el dia dels innocents, eh?
Avui no és el dia dels innocents, no, no.
Bé, parlem una miqueta del cine real i efectiu per aquesta tarda.
Vinga.
Aquesta tarda, a l'antiga audiència, que és el Centre Cultural del Pallol,
allà a la plaça del Pallol, a les 6 de la tarda, amb entrada totalment gratuïta,
i dins del cicle que estem fent de noms de dones,
aquesta tarda toca el nom d'una dona que va ser molt famosa
tant a la història com al cinema.
Sí, sí.
Una pel·lícula austríaca de l'any 1955, que va interpretar Romy Snyder i Carl Heinz Boom
i la mare de la Romy, Magda Snyder.
Que la va portar, jo crec que va ser la pel·lícula que va donar a conèixer la Romy Snyder.
A banda de la de Sissi, després va venir ja vàries pel·lícules més.
Sí, la Penedera, l'Emperador, en fi, van vindre 4 pel·lícules més.
Dedicades i protagonitzades per ella.
Exacte.
Perquè jo que recordi, poca cosa més va fer al cinema, perquè després va morir...
No, no, no, va fer bastantes pel·lícules.
Però allò que diguis amb molt de renom i això...
Bueno, n'hi ha unes quantes de bones, el que passa és que l'impacte que va causar aquesta...
Aquesta va tenir un impacte tremendo.
Doncs ja ho sabeu, aquesta tarda a les 6, la pel·lícula Sí, Sí.
I l'altre dia vam començar a parlar de la Vuelta al Mundo, 80 dies,
i vam començar també a explicar una miqueta així per sobre de què anava l'argument
per si algú no ho recorda o algú no sap de què va,
perquè hi ha gent jove que potser no l'ha vist.
Ens ho recordes una miqueta abans, Andrés, d'on vam acabar?
Sí, hi ha un senyor que és un rígid membre del Reform Club de Londres,
això estem parlant del temps de la Reina Victòria,
que és un home molt maniàtic i molt escrupolós amb tota la seva manera de ser,
i fa una aposta amb els membres del club que ell es juga tota la seva fortuna
a que es pot donar la volta al món en 80 dies.
Bé, llavors té un criat que es diu Passaport,
i amb ell se'n van amb aquest viatge.
Però, mentrestant, hi ha hagut un robament de 55.000 lliures esterlines
en el blanc d'Inglaterra,
i l'agent fix d'Escolnet Llarg sospita que aquesta marxa a la volta al món
és una excusa per poder dissimular aquests 50.000 lliures que han robat,
i sospita que és ell.
Bé, comencen a fer el viatge i vam acabar que quan passen per la Índia
rescaten amb una vírua que l'home, quan es mora, el cremen,
però allà tenen el costum de cremar també viva la dona.
Que costum més bona, eh?
Exacte.
Llavors aquí hem de dir que Phileas Fogg,
que és aquest home britànic d'alta aristocràcia,
va ser interpretat per David Niven,
i el Passaport va ser per Mario Moreno Cantinflas.
I la vídua sotí que rescaten,
que amb la pel·lícula es diu Au Oda,
era la Shirley MacLaine, amb la pel·lícula.
Bé, arriben a Hong Kong,
i allà es desplacen amb el Rangun,
que és una espècie de vapor que hi ha,
i de Hong Kong a Yokohama, amb el Carnatic.
Però fix a les gendes, com l'enviar,
enganya Passaport i el droga.
Quan el fidel criat es desperta,
descobreix que viatja amb el barco correcte,
però sense el seu jefe.
Que resulta que Fogg no ha pres el vaixell,
el vaixell, esperant que el Passaport vingués.
Bé, més tard es torna a trobar
amb un teatre kabuki japonès,
amb el temps just d'embarcar-se amb el vaixell
president gran,
que va destinat a San Francisco.
Allà es desenvolupa una moguda campanya política,
i decideixen atravesar les muntanyes rocoses,
amb un ferrocarril,
que és atacat pels indis,
els quals fan presoners amb el criat,
i quasi, quasi, el cremen
amb una foguera que fan per aquests crims,
o sigui, per aquests delictes que ells consideren,
amb els blancs,
i se salven perquè justet
arriba al sèptim de cavalleria,
i a més a més, el seu jefe, Fogg,
arriba també per rescatar-lo.
Segueix el viatge amb un carromat
o arrastrat per una vela
sobre una línia fèrrea.
Com és això?
Doncs que resulta que han perdut el tren
i agafen algun d'aquells
catxivatges petitets
que porten quatre rodetes
que van per sobre la via
i amb una palanca
l'han d'anar impulsant perquè corri.
Perquè vagi més de pressa,
li posen un pal, una vela,
i llavors aprofiten el vent
i aquell catxarro corre...
Corre de mica més, sí, sí.
Corre quasi com el tren,
perquè en aquells temps
els trens tampoc corrien tant.
Bé, llavors,
aconsegueixen arribar
amb un vaixell de carga
que Fogg fa desviar
cap a Gran Bretanya
perquè el vaixell no hi anava cap allà.
Però, esclar,
com que el cargament de carbó
no era per una trevesia tan llarga,
passeu amb aquella pel·lícula
els hermanos Mars,
mas madera!
I van cremant el tren
perquè la màquina no pari.
Doncs aquí fan el mateix.
Però amb el vaixell, clar.
Van desmuntant
totes les peces de fusta del vaixell
per tirar-lo a la caldera
perquè el vaixell segueixi la seva marxa.
Primer cremen taules, cadires i el que enganxen.
Una vegada arriben al seu país,
a Anglaterra,
Phileas Fogg
és arrestat
per l'oficial anglès Fix
i no pot arribar a temps al club.
Aquella mateixa nit,
Fix,
a la gent,
descobreix que s'ha equivocat d'home
i que això no...
que ell no és el culpable.
Llavors,
Fogg,
que ja es considera arruïnat,
es retira cap a casa seva
i li demana a Ouda,
que ha anat amb ells,
que es casi amb ell.
Perquè s'han enamorat
i que es casi amb ell.
Però llavors descobreix
que l'haver viatjat
en direcció contrària
pel món,
a les manetes del rellotge,
havien guanyat un dia sencer al sol.
O sigui,
que són 79 dies
i no 80.
Exacte.
Quan llavors es donen compte,
els hi falten pocs minuts
perquè es compleixi el temps.
Mira,
veeixis les corregudes que fan
per arribar allà al casino.
Quan arriben allà,
les últimes campanades del rellotge,
està ja tocant les 12 hores,
que és quan acaba.
I entra abans que soni l'última campanada
i guanya l'aposta que hi ha.
I continua.
I llavors ja...
Més ric que mai
perquè tota la seva fortuna
representa el doble
perquè els altres han tingut de pagar-la.
Exacte, exacte.
Bé,
tornem un altre cop
amb el creador d'aquesta pel·lícula
que va ser
Maica i el tot,
que va viure sempre,
diuen que va viure sempre
un peu a Fort Nox
i un altre a l'assilo.
Per què?
Perquè quan estava carregat de diners
s'ho jugava tot
amb una pel·lícula
i s'arruïnava.
O quan estava carregat de diners
s'ho jugava
amb algun invent
que havia apareixut
i s'arruïnava.
No, però era un home,
mira, dintre del que era,
un home que arriscava...
que allò el tirava endavant,
l'aixecava,
tornava a fer fortuna
i l'home anava tirant endavant.
Bé,
era un home
que el consideren
milionari i embaucador
i resulta
que ni siquiera
el seu nom
de Michael Todd
era el seu.
Qui dius?
Perquè en realitat,
en realitat,
aquest home es deia
Abraham
Goldenwogen
i com que era
un nom
massa complicat
per fer una carrera
amb els Estats Units,
doncs va pensar
que Michael Todd
sonava en canvi
a triomfador
i que era
un home
que qualsevol...
era un nom
que qualsevol
el podia pronunciar.
Exacte, sí, sí.
El nom
perfecte
pel sòmit
americà
perquè
va existir
aquest noi
a Minneapolis
i ell va començar
venent diaris
com molts altres
pels carrers,
va vendre gelats,
va fer
recados
per una farmàcia,
va fundar
una escola
de paletes
amb la seva
adolescència
i encara
que sembli mentida
perquè sembla
pur tòpic
com altres coses,
als 17 anys
estava casat
i ja presidia
una empresa
constructora.
Perquè vegis
que ell
d'alguna manera
sabia com guanyar-se
les garrafes, eh?
No para, sí.
A aquest home
li agradava
l'aparatós,
l'o gran,
l'ampolós,
li agradava...
La pompositat,
totes les coses
que fossin grosses
i que de...
Li agradaven
les llumetes
dels escenaris, eh?
Ah,
li agradava per aquí.
Li agradava
la gran pantalla,
li agradava
tot lo gran.
L'èxit,
la fama,
tot això que...
Després tenia un defecte
que era un jugador
però empadernit,
amb totes jugava
diners.
Per això potser
li va agradar tant
aquesta pel·lícula
de fer-la
a l'hora de fer-la.
Bueno, potser sí.
No, perquè clar,
és una aposta.
Després era...
Com això, no?
Sí, sí, sí.
Després era una man incansable
perquè va col·leccionar
dones...
Anem a preguntar-li
a l'Elisabet Teros,
demà el telefon de l'Elisabet,
que li preguntem en directe.
Va ser una d'elles.
I estrelles de varietats,
bueno,
això va ser,
va ser ja
al no màxim.
I entre
trencada
i trencada
de negocis,
va tindre temps
de ser un promotor
de xous
amb dones
que eren
de rompir rasga.
Muntava...
Això és el que li donava
els diners.
Agafava dones
que no exigien
diners
perquè volien triomfar
i com aquell moment
no exigien.
Ell les muntava bé,
tenia experiència,
muntava uns xous
fantàstics.
Aquelles dones,
algunes,
pujaven
i ell ho havia fet
la gran millonada
sense gastar-se diners
amb elles.
Després...
En contra de l'Esta.
S'havia casat.
Aquí està.
Andrés,
és que no ens queda més temps.
Molt bé.
Vols acabar de dir-nos alguna cosa
o ho deixem de cara de mà?
No,
que et sembla
si posem
algun tema musical
de la pel·lícula.
Vinga,
acabem amb una altra
de les pel·lícules.
Mira,
jo posaria ara
el tema
que està dedicat
precisament
al criat,
a Passaporte.
És un tema,
en fi,
alegre,
distreta,
la música,
per com ell era un distret,
en fi,
i alegre
en tots els aspectes.
Quan et xons, sí, sí.
Exacte.
Doncs escoltem
el tema aquest de Passaporte.
Però abans,
recordem.
Aquesta tarda
tenim a les 6,
a l'antiga audiència,
la pel·lícula
Sí, sí.
Entrada gratuïta.
Molt bé.
T'ha agradat?
Al Centre Cultural del Pallal.
Ah,
ja estic a vegades.
M'ajuda,
que estic en que xafonis.
Ja ho sé,
ja t'ho noto.
Andrés,
que tornem demà
i esperem que ja has recuperat
aquesta gola.
Molt bé.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.