El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a cura...
I ja el tenim per aquí rondant. Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què feia, feia un moment? Qui era aquella noia? Qui era aquella noia que parlava?
Estava dient-li, aquella noia que és aquí, i deia, ara mateix, amb aquest programa que estem fent,
segons com, no sé si estic content o no hi estic.
Ai, mira que marxa. Adéu, eh?
Estic content.
Que marxa, que marxa aquella noia. Adéu.
Ah, no? Està saludant.
Dic, estic content o no estic content? Dic, perquè ara arribaré a casa.
Sé que a la nevera hi ha tomàquet, hi ha pebrot, i ara volia fer una amanida,
i ara a veure quin gust trobaré amb aquells tomàquets.
Jo no estaria contenta, avi. Jo amb els hem començat a mirar uns altres ulls, eh?
No estic tan contenta, eh?
Per això et dic que ara jo, els altres dies...
L'Emili ens ha donat el dubte, ara tenim un interrogana sobre,
que no sabem ben bé què s'ha fet de fer, eh?
Jo al vespre em feia una miqueta d'amanida, el que sigui, i ara a veure quin gust hi trobaré,
perquè parlàvem d'aquells tomàquets que parlava jo de quan el pare tenia l'hort,
d'aquest noi d'ecològic, i una cosa i l'altra, les verdures i fruites i tot això,
barrejat, ara arribaré a casa i agafaré el tomàquet,
i no sé si serà un d'aquests ja madurs, fregaré el pa,
menys mal que saps què faig ara?
Digue'm.
que ho fa molta gent. Agafo alls...
Ah, molt bo.
El xafo, el poso a un pot de vidre i poso d'oli.
Llavors aquell oli té aquell gust d'all.
De d'all, està boníssim això.
I llavors m'afrego el pa amb tomàquet i al posar-hi aquest oli que té gust d'all,
doncs aquell tomàquet ja agafa...
Ja no fa falta que refregui l'all que m'has feia també amb el petorrat.
Ja té una altra... Llavors aquell tomàquet ja no saps si és híbrid,
que dieu baltros, o estres atlàntic, o...
A mi li donarà bona tarda.
I m'ho dic a d'això.
Has creat el dubte en les nostres vides, que ho sàpiguis.
Això és bo, dubtar, va creixer.
Però jo vaig... Ahir m'has d'explicar una cosa que ho trobo molt interessant.
Vas dir que els pagesos donaven a segons quines famílies,
bueno, amics seus segurament, una cistella, no?
Sí, a veure...
Que era de productes que ells tenien a prendre una cistella
que segurament que devien pagar.
Sí, això de cistella no és només en el mig, eh?
On s'ha de fer això?
Que jo vull trucar perquè m'ho portin a casa.
També som quatre que ho hem de fer, això.
Això ja...
Si fa falta ja diré companys que sé que s'hi dediquen,
que us donguin la informació
i si algú interessa que truqui aquí a la ràdio,
perquè ara no tinc els contactes.
Has creat en nosaltres el que et deíem fa un moment, el dubte.
I clar, és allò que dius, ara ja no sé si anar a comprar allà,
o mira, prefereixo que ens ho diguin.
És el que deia de l'amanida, ara quin gust hi trobaré.
Ja parlant d'aquesta manera ja no trobaré el gust.
Però és molt bo, eh?
Que sí, que és molt bo, que almenys preguntem, no?
I sabem coses, Emili.
Sí, és que avui en dia el menjar és important,
doncs més val que sigui de qualitat, no?
Això de les cistelles que t'explicaves
és simplement que...
doncs tenen els companys,
bé, els pagesos tenen els horts
i clar, planten el que és de temporada.
I llavors el que et fan per les diferents famílies
i tu depenent del número de la unitat familiar,
doncs si tens dos fills o en tens quatre
o hi viu l'àvia o no,
doncs agafes una cistella o gran, petita o mitjana, no?
I llavors ells et posen una mica de verdura de cada.
Això què implica?
Primer, que tu estàs menjant de qualitat.
Després que ho menges directament del pageso.
O sigui, entre mig no hi ha tots aquests...
aquestes sangoneres que es dediquen a viure de robar els pagesos
perquè a un pagès li pagaran quatre cèntims per un enciam
i després te'l vendran per un euro.
Sí.
I aquests quartos on van?
Aquests quartos han de ser pel pagès.
Sí, sí, sí.
Si tu ho compres directament,
doncs primer que t'estalvies tota aquesta cadena
i després que tu ho compres i li pagues a qui s'ho mereix.
Al mateix temps crees un vincle amb ell.
O sigui, tu pots anar allà a veure com planten, com conreen,
si t'agrada o no t'agrada,
perquè molts cops et diuen que això és ecològic
i és el que et deia ahir, no?
Que et ve d'Holanda.
I això per mi jo trobo una tonteria,
una aberració d'aquesta societat, no?
Que va tan ràpida i que es mou pel capital.
L'altra cosa que també crees és menjar a temporada.
i això és molt important.
O sigui, hem de prendre menjar de tot i a menjar de temporada.
I els capritxos, bueno, us deixarem per un altre de temps
perquè ara no és el moment.
Llavors, amb aquestes cistelles,
doncs, dones èmfasi a tot això.
Dic que l'Emili, que ho comentàvem també aquests dies,
estàs dintre d'un banc de llavors ecològiques
i jo segurament hi ha molta gent que s'ha sentit i dius
però com es fa la tria de les llavors?
Perquè clar, segurament que deu trobar llavors que valgui la pena
i d'altres llavors, el millor del mateix fruit que dius
aquestes, per molt que vulguem, o totes són bones?
A veure...
Com es fa aquesta tria?
Això és una mica complex.
O sigui, hi ha diversos aspectes.
O sigui, nosaltres intentem que siguin locals.
Per exemple, jo abans vivia a la Garrotxa
i allà hi ha un banc de llavors que és Ecollavors.
Jo també estava...
Era membre, encara sóc d'aquest banc.
I què ens passa?
Com que era un dels pioners a Catalunya,
molta gent trucava allí demanant llavors
i nosaltres dèiem, escolta, si és local,
no em truqui del Delta de l'Ebre demanant llavors aquí,
a la Garrotxa.
O sigui, tu t'has de fer el teu banc.
Llavors, una de les tries importants és que siguin locals.
Ara hi ha bancs, doncs ja des de Garrotxa, Ripollès, Empordà,
que tenen Ecollabós, a Manresa n'hi ha un altre,
al Vallès n'hi ha un altre,
al Camp de Tarragona estem n'hi ha un altre,
que és l'Almaixera,
al Delta de l'Ebre n'ha sortit un altre,
al Pallars un altre,
a Menorca em sembla que n'ha sortit un altre,
i això només t'estic parlant de Catalunya.
A cada regió el País Bàs tenen les seves,
a Andalusia tenen les seves,
i tots aquests bancs estem coordinats.
Per exemple, tots els bancs de Catalunya estem coordinats
amb la xarxa catalana de Graners.
I estem tots en contacte.
O sigui, si a mi m'envien una llavor,
aconsegueix una llavor que és de la zona de la Garrotxa,
jo els hi passaria amb ells.
Trobo més lògic que la cultivin ells que no pas naltros.
Clar, per al terme i per la forma potser que necessita la pròpia llavor, no?
L'altra cosa...
El clima i tota la cosa que la canvia...
Ara parla del clima, perquè clar que ara amb aquests canvis que estan fent savi,
allò del canvi climàtic que jo li comentava fa uns dies...
L'altra cosa és que s'adaptin, no?
Per exemple, nosaltres estem fent servir llavors,
per exemple, la del zapallito,
que ve a ser una espècie d'entre carabàs i carbassó,
que ve d'Argentina,
el que passa que aquí s'ha adaptat molt bé i és productiu i és molt bo,
doncs home, doncs ho fem servir.
Però això no treu que nosaltres el que hem de fer és preservar les varietats de la zona.
I a cada zona han de preservar les seves varietats.
Nosaltres el que demanem és que pagesos de les zones de per aquí,
si ells tenen llavors que les han guardat de tota la vida,
doncs sisplau, abans que es perdin,
si ens en poden passar una petita quantitat,
nosaltres ens comprometem a anar-la reproduint
i anar-la tornant a donar a la gent.
Nosaltres no en gastem de cop,
vull dir, no volem enriquir-nos ni molt menys,
no gastem un duro ni venem cap llavor.
Nosaltres en les donem i nosaltres les donem.
No entrem en el joc de la compravenda.
No, no, ens donen i donem i punt.
Una pregunta, perquè jo a vegades...
Ara vaig a una poesta de barreria o el que sigui,
i hi ha unes seves que diuen que són de figueres,
que són molt bones i són de figueres.
Tu ets de ceves que són més cares,
totes venen de figueres o també es planten altres puestos?
No, a veure, nosaltres fem la seva de figueres.
Per això, perquè diu, o és que ceva de figueres no cou...
Sí, és molt bona, perquè per amanir va molt bé,
perquè no es cuenta, no et fa plorar quan la prepares,
el que sigui, o diu, és que aquesta és la ceva de figueres.
Bueno, de figueres...
El padron del padron, que com en té i no és de padron.
Figueres és el nom del seu document d'identitat, no?
Però es deu criar...
Que pot venir en altres llocs.
Que pot venir en altres llocs, no?
Exacte, és la veritat.
Doncs aquí està, el que vosaltres procureu és les arrels d'un tipus conserval, no?
És que també hi ha una cosa,
vull dir, quan tu agafes una varietat, una llavor,
aquest llavor no et ve solet amb un sobre, com et ve ara.
O sigui, et ve d'un lloc amb tota una cultura associada, no?
Hi ha tomàquets que són més bons per fer conserva,
n'hi ha que són més bons per amanir,
n'hi ha aquests altres que són per guardar tot l'hivern
i que són per sucar.
A més a més, cada un, doncs, o el plantes d'una manera o d'una altra,
el regues més, el regues menys, aquests s'han d'encanyar, aquells altres no.
Tot això, tot això tu ho sabies,
perquè el que et donava la llavor t'ho explicava.
Avui en dia, com que ho compres tot amb sobre,
doncs aquí cap sobre t'explica res.
Si l'encertes l'endivines.
Sí, sí, sí.
I nosaltres el que volem, i trobem que és molt important,
és guardar la llavor, que a més a més sigui pura,
o sigui, que no s'hi abridi ni res,
o sigui, guardar aquella varietat,
i a més a més anar recopilant tota aquesta informació
que amb el temps i les presses hem anat perdent.
Perquè és tan important la llavor
com la cultura associada a aquesta llavor.
Sí, clar, clar, clar.
Llavors, per això ens interessa,
els avis que ens ho expliquin,
que ens donin la llavor, però que a més a més,
hòstia, un dia que demnem un cafè i ens expliquin alguna cosa.
Això em recordo que jo de petit diu que agafava i menjava sopes d'all i coses d'aquestes.
I en canvi ara, no sé quantos, no sé quina sèrie de polvos fan, no sé què, clar.
I llavors diuen, oh, és que pugen, els crios pugen, oh, macos, gordos,
però llavors queden fofos.
I en canvi en altres en aquelles èpoques que menjaves,
agafaves un tros de pa amb una miqueta d'oli i sal, una miqueta d'allòs,
i menjava.
Però era bo, avi, penso que parlàvem també una mica abans...
Per això dic que potser també jo assimilo,
la meva poca ignorància, o com ho puguis dir-li,
assimilo les plantacions que te feu baltros amb aquesta sèrie de coses
de no alimentar per produir, com allà en l'Almeria,
aquí d'aquests llocs, que està diut tot tapat,
que sembla que sigui una mar de les lones que veus allò,
que fan dos i tres collites...
Bueno, a Almeria també hi ha molta gent que has de dir
que agricultura ecològica i moviments molt forts.
Bueno, però el tant per cent d'allí se passa d'això, m'entens?
I això deia d'aquests enciams, per enviar-los allà,
perquè feien amb els McDonald's...
En fi, una sèrie de coses d'aquestes,
i crec que amb això ha de ser el mateix.
Això és el que diuen de tips i contents.
Aquí ens tenen tips ben plens de porqueries i contents.
La majoria dels crios, que ells ja no ho han dit,
les galetes aquestes, les Arteac i les Llu i totes aquestes porqueries...
Dònuts i més dònuts i coses d'aquestes porqueries.
Moltes d'aquestes galetes porten productes transgènics.
Sí, sí, sí.
El que passa és que ha sortit una llei que si porten menys d'un 0,9%,
exactament no sé el percentatge,
però si porten un mínim no cal que surti l'etiqueta.
A més a més, el consumidor...
Tampoc s'esabenta...
Suposo que ja té prou feina o li és igual
i no es preocupa d'assabentar-se'n.
Què passa?
Que aquí estem menjant coses que nosaltres no sabem,
que molta gent no sabrà ni què hi ha gent, no?
Mira que és bo això, mira que és bo.
Oh, mira que és bo.
I després ja t'ho trobaran, no?
Bo de paladar, però sempre queda el però, no?
Exacte, els consumidors haurien de ser una mica més crítics
i en el fons el consumidor és el que té el poder,
perquè si el consumidor diu
jo no menjo més d'aquestes galetes,
no pateixis que d'aquí uns mesos ja les treuen del mercat
i en posaran les altres.
Si el consumidor demana productes ecològics,
ja n'hi posaran de productes ecològics.
Però a mi una pregunta, hi ha mercat?
O sigui, sabem comprar producte ecològic?
O ens perdríem una miqueta precisament
amb tot aquest terrabastell que ens venen
i que ens bombardegen pertot arreu?
Bueno, és el que et dic, aquest sistema de consum
ja va una mica davantat a el que la gent pugui fer, no?
O sigui, a veure, la gent que voldrà ecològic,
ara, doncs ja el sistema es munta ell al mateix xiringuito
per vendre't ecològic,
però també de grans multinacionals,
i el que et deia l'altre dia, no?
De productes que et venen de fora...
O sigui, la qüestió, per ser ecològic,
hauria de ser local i de temporada.
Hem d'anar al mercat?
O sigui, si una cosa no la pots comprar
a una persona, un pagès, que t'ho faci aquí a prop
o que sigui de la temporada, llavors ja...
Algú falla, no?
Per això que ens acomanes més que anem al mercat,
que anem a la pagèsia directament,
aquests mercats que es venen
i que hi ha el pagès que el compres directament.
Exacte, al mercat, o les cistelles aquestes que t'explicava,
que fins i tot n'hi ha que t'ho porten a casa.
Busca i totes les avantatges.
Jo, si em permets, també hi ha coses que fan riure en el sentit.
Jo recordo que aquí a Tarragona, al mercat,
van dir que els pagesos podien vendre directament
a fora del mercat, que les Cervantes, aquests carrers,
podien vendre ja directament el seu producte.
Es vendreu facilitats.
Però van tindre, amb el temps, que suprimiu,
perquè va haver un moment que venien plàtans,
venien coses d'altres països,
o sigui que ja, junts amb el seu gènere,
ja explotaven aquesta cosa.
En canvi, és curiós,
parlant d'ecologia, ja que dió al mig.
Li falta aigua, avi, l'hem de regar.
Vas al mercat i veus que hi ha algun pagès
que sempre és ple de gent.
Hi ha altres, doncs que mira, van venent, van venent.
I llavors dius, com és això?
I llavors dius, és que aquest vendre productes del seu terreny.
Del seu terreny, sí, sí.
Vull dir que encara hi ha algú, però clar,
és que entremig posen coses que no són ja de l'oceu.
Avi, què hem d'acabar?
Que se'ns passa el temps volant,
que com estem tan a gust que marxa.
Escolta, quasi que sabrem el camí a Cegues ja,
cada dia, cada dia, cada dia.
Però bé, però ho sent bé.
No, no, fantàstic, fantàstic.
Emili, ens hem quedat un munt de dubtes per parlar.
Jo del canvi climàtic, les llavors,
com m'afecta, de quina manera,
que si ara pluja, que si ara molt de calor forta...
Un altre dia el podíem convidar, avi.
Jo, com que és una cosa diferent del que tractem,
i per mi, doncs, sóc bastant ignorant amb aquestes coses,
i m'agrada saber aquestes coses,
jo quasi que sí que l'últim dia que és de la setmana,
ja quasi podíem fer tota la setmana, ja no.
Del què?
Que vingui demà.
No, demà no pot ser, que demà és divendres.
Tens raó.
Clar, l'hauríem de convidar un altre dia.
Mira, fem una cosa.
De cara a la propera temporada, ja t'ho dic ara,
o sigui que ja t'ho pots apuntar a l'agenda,
que començarem de cara a l'octubre.
No deia parlar amb el que parlem divendres fa més tendres.
Sí, sí, si vostè s'apunta tot i no pot ser.
Avui, moltíssimes gràcies.
Deia deixar, no?
No se m'enrotlli que ja sé per on anava.
Per això jo dissimulava, per així, la, la, la...
Però parlant, parlant, doncs de verdures.
Sí, sí, sí, sí, sí, avui, gràcies.
Adeu-siau.
El meu avi
ha de noix que està,
ha de noix que està,
però els veïns de Bordó
no van tornar,
no van tornar.
Tingueren la culpa
els americans.