En plena setmana de la comunicació, comuniquem ara mateix amb Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Bona tarda.
Ai, que d'aquí poquet ja saps que tenim el sopar, no?
Aquell sopar que fem cada any.
Ai, que bé.
Que t'has de posar guapo i que serem tots ben posades.
De feinada, escolta. Tu saps el que em costa posar-me guapo i tot i així no ho concebeixo bé.
Oh, però és molt fàcil, Andrés, una corbeteta. Mira, amb el que portes ara, una corbeteta i ja estàs.
Però tu no saps allò que...
Divina, divina.
Però tu no saps allò que un calamona s'ha vist ha de ser de mona se queda.
Que no, però això que ets mono.
Sí, boníssimo.
És boníssimo, Andrés, és boníssimo.
Avui no hi ha cinema, eh? Avui no podem anar al Centre Cultural del Pallol, eh?
Ens hem d'esperar fins demà.
Quina pel·lícula faran? Avui no fem pel·lícula.
Ens hem d'esperar fins demà.
I és que no parlem.
A James Bond.
Si et sona d'algú, no?
Mira que em sona. No, sí, sí.
Sí, sí, sí, sí, sí.
No, no.
Deixa'm-ho dir, deixa'm-ho dir, que em sona d'algú, però no...
Recorda, recorda.
Això no era una pel·lícula del Frejisco?
Sí.
La Blancaneus i els set nenets.
Avui canviem de pel·lícula.
Hem anat a Goldfinger, hem anat a Thundersburg.
No m'ha surt la d'ahir, eh?
No.
Operación Trueno. Vinga, acabem abans, això.
I avui canviem de pel·lícula.
Un altre.
Doncs avui passem a un altre títol que es diu
Solo se vive dos veces.
Home, ell sí.
Què podia?
Perquè sempre estava allò, el fil del perill, el fil de la mort.
Exacte.
Clar, per ell gairebé cada dia era tornar a reneixer.
Sí, sí.
Bé, anem a seguir parlant dels problemes i les coses que passaven.
Llavors ens vam trobar també que Sam Connery
repetia moltes vegades,
amb les declaracions que feia els mitjans de comunicació,
que estava ja cansat pel paper de James Bond
i el pas dels anys van fer canviar de trajectòria també els productors de la sèrie,
preocupats per la supervivència de la mateixa.
perquè veiem que anava aguantant, anava aguantant i deien
ai, ai, ai, ens farà un pet el dia menys pensat
que farà perdre el que hem guanyat fins ara.
Perquè quantes pel·lícules va arribar a gravar?
Unes quantes, eh?
Sí, sí.
Aquí teníem que dirigir la quinta aventura del 007,
que com l'anterior,
lògicament posarien seqüències també submarines
i van triar en aquesta ocasió
a un professional experimentat,
que era l'Avis Gilbert,
a qui ajudaria amb la direcció de la segona unitat,
el muntador de la sèrie,
Peter Hunt,
que un any després
actuaria com a director.
Imagina't si havia agafat experiència.
El guionista va ser Richard Maibum
i va ser substituït per Roald Dahl,
un escritor, fixa't tu,
un escritor de contes infantils
a qui els dos productors,
que de moment sempre eren els mateixos,
Salzman i Bròcoli,
van donar plena llibertat
de la seva literatura.
amb la condició
de mantindre inalterable
el caràcter d'agent secret.
O sigui,
que no el fessin ni bombero,
ni cartell,
ni això,
també que seguissin agent secret.
Home, se suposa,
no sé,
són coses que te n'enteres,
que dius,
mare de Déu,
quines converses tenen aquesta gent.
Ja, però moltes vegades,
Andrés,
que dius,
mira,
per acabar de salvar el personatge,
potser el fas jubilat,
potser el veus
que és l'ajudant de...
la gent és un fill...
Aquí està.
Clar,
tot això ja comença a desvariar.
L'hijo de l'hijo de l'hijo,
exacte.
Exacte,
comença a desvariar.
Llavors,
van preparar,
per rodar aquesta pel·lícula,
van estar buscant
diverses localitzacions
del Japó,
i van triar-ne nou
i amb els estudis
de Toho,
això allà al Japó,
i amb els estudis britànics
de la Pinewood,
allà a Anglaterra,
van utilitzar
el que feien habitualment
molts dels decorats
que tenien
amb aquests estudis.
Va ser allà,
imagina't,
i amb un cost superior
al milió de dòlars,
on els productors
van construir
el que seria
el més gran set
de la història
d'aquests estudis.
I era
la base d'operacions
d'Ernst Strabo Bluffet
instalada amb el cràter
d'un volcà apagat.
O sigui,
que van muntar
uns decorats
que, escolta,
un milió de dòlars.
Que podia passar
qualsevol cosa.
Això d'apagat
i un volcà...
Però van aconseguir
un realisme impressionant
amb la pel·lícula.
El senyor Gilbert
va reconèixer
que amb el seu debut
per la sèrie,
li va ajudar
molt bé
la col·laboració
del càmera
Freddie Young
i el rigor
del repartiment japonès
ple de bons
i experimentats
professionals,
coneixedors,
sobretot,
de l'idioma anglès
i la presència
excitant i positiva
d'aquest magnífic actor
que va ser
Donald Pleasence
amb el paper
de dolent
de Bluffet
que, a pesar
de la seva actuació
curta,
va anar
molt, molt, molt
sovint
al rodatge.
ell no va sortir
gaire, però
va anar molt sovint
al rodatge
precisament
per estar
més compenetrat
amb això.
I va ser idea
de l'actor
la de posar
la llarga seqüència
dels responsals,
del casament
de bon
amb Kishi
Tsuzuhi,
una falsa
cerimònia
destinada
a despistar
amb els membres
d'espectre
que resultaria
tan verista
com espectacular.
Clar, és que no m'imagino
els nens
James Bond
casat, eh?
Aquí està.
És una miqueta,
em perdoneu,
però és que és una miqueta
pendor.
Sí, sí, sí.
És clar, casat
i amb l'espectre
que ja té nom
que no s'ha de casar.
que hi havia també
de les seves possibilitats
de matrimoni
amb alguna altra pel·lícula.
Perquè hi va haver
algun moment, Andrés,
en aquesta sèrie
de pel·lícules
d'en James Bond
que de veritat
serà morès?
Sí, n'hi ha una que sí.
Una, però només una.
Però d'un i de les que portem,
eh?
D'un i de les que portem.
Exacte, això
devia ser
potser dels anys,
que ja s'anava fent gran.
El rodatge
dels exteriors
que es van fer allà al Japó
van precisar
d'una diplomàcia
dels productors
d'E.ON
per convèncer
a les autoritats japoneses
de la serietat
del seu projecte
perquè les autoritats
es pensaven
que allò seria
una cotxufleta
o una cosa especial,
saps?
I necessitava
la col·laboració
dels més famosos
lluitadors de sumo
i l'autorització
d'un castell
que hi ha allà
que es diu
Imehi
per les escenes
ambientades
amb el quartel
general
dels ninjas
que són uns aliats
de James Bond.
Clar, tot això
els japonesos
podem demanar
aquestes coses
que per ells
són molt respectables
i més a més
amb els lluitadors
de sumo
que per ells
són
gairebé deus
si és veritat
intocables
i van tindre
una miqueta
de problemes
per intentar
convèncer'ls
que la cosa
era en sèrio
i era per fer una pel·lícula
interessant
encara que d'aventures
interessant.
és que els xinus
el que tenen
igual que passa
amb els japonesos
amb les seves tradicions
que són molt
respectivosos
i clar
que els hi toquin
per després
fer una burleta
o per fer qualsevol cosa
amb ells
els hi deu tocar la pell
i clar
és una cosa
que no sorti d'aquí
i a més
és una forma
també
de si hagués sigut
una xocatxufleta
de cara
a una futura
pel·lícula bona
els xinesos
tanquen totalment
barreres
o no
els japonesos
perquè més o menys
la cultura oriental
els japonesos
tenen una altra cultura
però que també
deixa-te-la estar
però som més demòcrates
amb això
i llavors
mentrestant
una altra
segona unitat
de rodatge
que estava dirigida
per Peter Hun
va rodar
unes seqüències
adicionals
a més a més
a Hong Kong
les Bahamas
i Gibraltar
i la batalla aèria
es va filmar
precisament
a dins
dels cels espanyols
veus
el que sempre
passa
aquí no deuríem dir res
però hi ha Gibraltar
ja amb una mica de sort
no però bueno
les batalles aèries
hi ha Gibraltar
no hi ha espai
per fer una batalla aèria
a la miqueta
que se'n va l'avió
i no es posa en marxa
i està a Espanya
és cert
o sigui
com anem de temps
ja ens hem d'acabar
hem d'anar a passar
per la música
crec
doncs llavors
acabarem
lògicament
amb el tema
de la pel·lícula
que és
solo se vive dos veces
jo crec que ens hem d'encomiadar
fins a més i de vol
i demà serà molt musical
el nostre espai
Andrés ja l'anuncia
sí perquè la banda sona
era bastant llargueta
sí
gràcies Andrés
fins a més
si ho vols
etrés
innen
a
i
as
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!