El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
No estiri la corda, home, eh?
Avi, deixa anar, deixa anar, a veure.
Ja hi som.
Com vol que fem el que estem fent?
Malament, quan comença així, malament.
Deixa una miqueta, deixa una miqueta.
Àngel, crec que la temm una miqueta ativant.
Sí, jo crec que sí, eh?
Com ho veus?
Avi Ramon, no estiri tant la corda.
Bé, deixa una miqueta, home.
Jo, si estiro la corda, es preveu si arrossego gent a la cova.
No, que encara m'ha tirat a mi.
Estiro la corda perquè la gent s'animin per anar a la cova,
que allí trobaran l'Àngel Samaniego,
que ara els explicarà la manera d'anar, d'apuntar-se,
les sensacions que se senten, el què i el com de la cosa.
Espero que ara ell ens ho expliqui,
perquè posem la cova, la cova, i què, i com.
Clar, que la cova va anar de Tarragona.
I si ara el van fer, la cova com a cosa turística,
perquè la gent hi pugui anar,
que ens expliqui com s'han de vestir,
el que s'ha de fer,
i així donem avui peu a que ell ens expliqui.
I ara la corda, l'altros la deixem a part.
No li donem corda, que donguem la corda ara.
Àngel, doncs ves, el tens tot servit.
Bueno, quan la gent es posa en contacte amb mi,
primer els porto al club, els ensenyo quatre fotos,
perquè és el més normal,
el llibre també els ensenyo,
i jo els explico el que hi ha.
Si diuen, doncs sí, voleu,
volem baixar, doncs allò ens hi ha unes inscripcions,
fem un seguro especial que ho fem a través de la federació,
quan la federació em diu que sí, llavors ja baixem.
Bueno, quedem amb el dia,
i quedem allí a la cova, no?
Allí agafem,
baixem quatre plantes de pàrquing,
allí el carrega els Òmetres,
i una vegada que baixem les quatre plantes de pàrquing,
entrem en una porteta i allí hi ha un quartet.
Allí ens canviem, ells ens fiquem el neopreno,
amb unes botes d'aigua i el casco amb la llumeta.
Bueno, doncs llavors, quan ja estem canviats,
sortim d'aquella habitació
i anem amb un altre,
que allí hi ha unes escales i el passadís romà.
Una pregunta, Àngel.
El traig de neoprè segurament que hi haurà de totes talles
i per tota la gent.
Perquè hi ha molta gent que diu
«ai, és que jo no crec que hi hagi per mi».
No, hi ha de totes nides.
Del més primet, doncs del més...
Talles grans.
Sí, sí, clar.
Talles grans.
De la S, la P, a la XL, a la X, la companyia, no?
Ai, ai, val.
Molt bé.
Doncs una vegada que ja estem a l'altra habitació
o a l'altra quartet,
hi ha uns esgraons,
baixem i fem un recorregut d'uns quants metres
i allà hi ha un forat al mig
i allí hi ha unes cordes
i baixem
punt, punt, punt, punt, fins al primer pou.
Però amb una polea?
No.
No, com ho baixeu?
No, ara es baixa a la mar de bé.
Ah.
Hi ha una corda, tu vas baixant poc a poc,
fa baixada
i quan arribes a un pou
hi ha unes escales de ferro
acollades a la paret.
Ah, molt bé.
No estan soltes, estan acollades.
La gent àrea que baixa està molt contenta.
Molt bé.
Una vegada que baixa les escales,
xup, ja fa escapar l'aigua.
O sigui, ja comença la primera remullada, ja?
Sí, sí.
Allí...
Quina temperatura?
19 graus.
Està bé, eh?
Clar, la primera impressió la poca tens
i se us agafi com sigui.
El termo no el tenim perquè...
Bueno, per no escalfar l'aigua.
Sí, sí, sí.
Allò és la impressió, és impressió.
Clar.
En vez de bellugar l'aigua, els dic
ara baixeu i estigueu-se aquí, és un momentet.
Allò jo, com tinc bastanta llum,
fico la llum
i els ensenyo tota l'aigua
que està neteta i es veu al fons.
al fons també està...
Tot són pedres quiigudes del sostre
i es veu allí tot la mar de bé.
Bueno, doncs, hi ha una corda guia
fins al primer sifó.
Allò no els dic,
agafeu-se de la corda,
el que no sàpiga nedar,
que amb el neopreno
surres moltíssim.
Sí, sí.
Perquè són bastant...
Bueno, són gruixuts.
i com són sencers,
doncs, allò ens costa d'enfonsar.
Doncs, quan arribem ja al primer sifón,
ja els dic,
jo em poso,
jo passo davant
i un company es fica
a l'altra banda del sifó.
Ajudant a la gent,
jo agafo de la mà
i els estiro.
Sempre i quan,
amb la corda.
No es pot deixar entre la corda,
però això hi ha seguretat.
Per això és.
Sí, sí, sí.
Una vegada que han passat del primer sifó,
nedem una miqueta més
i hi ha un doble sifó.
Un doble sifó
també el fem el mateix.
Jo passo al mig
i passo a l'altra banda.
Un company es posa al mig
i un altre company
el tinc a l'últim.
Allò ens anem passant la gent
a poc a poc
i els expliquem com ha d'anar
i llum amb un oli.
Molt bé.
Allò ens arribem
a la sala Benson,
que és la sala de blocs,
i allí descansem uns minuts
perquè la gent estigui descansada
i no estigui gobiada.
Bueno,
després d'explicar...
Això és el primer que t'ha comentat,
Àngel,
quan arribes a aquesta primera sala,
després d'haver passat els sifons,
que la gent, clar...
Bueno,
sí,
la gent està una miqueta
assustada, no?,
perquè és normal.
Ell i tot fosc
i tu vas amb una linterna,
al casc,
i dius...
Però bueno,
sempre anem parlant,
sempre...
o sempre hi ha algú
que diu un xiste
o una coseta...
Sí, sí, sí.
La qüestió és que
no està callat.
Molt bé.
Ni per part nostra,
que expliquem,
ni per part d'ells.
Ara,
tampoc el que no deixo
és que es comencin a cridar
i a fer catxondeo.
Ah, no, clar.
Tenim una mica la ment desperta,
però que tampoc necessitament...
Va haver un grup
que portaven un catxondeo
que és massa
i els va dir
que si seguien així,
anaven al carrer tots.
S'acabava la ruta.
i sí, sí,
van fer cas
i tot va...
La mar de bé va anar.
Ha d'haver un respecte
de cada les persones
que vosaltres...
Per això,
perquè sempre en un grup...
Per ells per la seguretat
i per això també composa.
Hi ha una persona
que us té més pànic
que no les altres.
I llavors,
cada vegada,
hi ha molta gent
que parla
o riu més fort
de què,
per exemple,
aquesta sensació
d'ansietat, no?
De fet,
també ho veig,
perquè com també
ja porto uns quants anys,
doncs veig la gent
com va, no?
Com reacciona.
Sí,
com reacciona.
Llavors,
depèn de com reacciona,
doncs ja sé
el que he de fer.
No ho dic
perquè no fa falta,
però jo mateix
ja veig
que si aquella persona
està ja agobiada,
el que faig és parar.
Dissimuladament,
bueno,
pareu,
i llavors,
com tinc unes llums
més potents,
dic,
mira,
veu el sostre aquest,
mira el sostre i tal,
i comencen a mirar tots.
I et trenques aquell...
Sí,
trenco el gel
i així aquesta persona
ja no té
l'agobi que hi ha,
no?
Ah,
sí,
molt bé,
molt bé,
ostres,
i tant.
Perquè jo crec,
Àngel,
entrant en llocs,
perdoni m'avi,
en llocs com aquest,
amb la cova urbana
de Tarragona,
hi ha gent que potser
se li desperta
algunes coses
que no sabien que tenien.
Sí.
O que pot ser
que li encanti
l'esperiologia
i en aquell moment
ho descobreixi
com que li tingui
un pànic.
I mareig?
No,
que fa algú?
No.
Mareigas?
No.
No,
l'únic que,
clar,
he fet més parades
de lo normal.
Perquè hi ha gent
que llavors
agafa un miqueta
de castrofòbia,
no tinc castrofòbia.
Però a vegades,
ai,
hi ha moments que,
saps com vull dir?
Sí, sí,
no,
vull dir...
És el que passa
també amb les alçades,
perdona'm,
que ningú té por
a les alçades
fins que te poses
a 120 metres
on a l'altre
i llavors
comences a mirar
cap avalli
i dius,
tira cap enrere
que això no me'n refio,
no?
Una vegada
que han descansat
allí a les sales blocs
o a la sala Benson,
els explico,
aquella sala
té 7.000 metres quadrats
des de l'aigua
fins a una gatera
que és on passem.
7.000 metres quadrats.
És enorme,
és una cova enorme
aquesta.
Si podria sortir
a l'anessi
del llac més
per allà
i tot.
Ara,
tots són blocs quiguts
i pedres petites
i de tot,
no?
I llavors hi ha
com una espècie
de caminet,
llavors passem
per un precipici
per baix,
no per dalt
i fem cap
a una pedra enorme
que li diem
la ballarina.
Per què?
La ballarina?
Perquè balla i no cau.
Ah, què dius?
I llavors tothom
ha de trepitjar
aquesta ballarina.
El que té
mi gata de por
se li agafa de la mà
i la balluga
i ja està.
Però tothom
ha de trepitjar-la
o tocar-la.
És com un símbol
per vosaltres
aquesta ballarina.
Llavors,
per això que ho expliquem
i la gent
ah,
la ballarina?
Doncs sí,
i quan veuen
que jo em ballua
d'aquella manera
ah,
doncs sí,
vale,
vale.
Jo també vull.
Llavors,
quan m'han passat
la ballarina
hi ha una gatera
que no és per passar
gatets
però bueno,
passem nosaltres.
És com una baixadeta,
hi ha un replà
i després una pujada
en un forat.
Tothom quan està allà sota
i veu aquell forat
diu
oh,
si aquí no passaré.
Dic,
sí home,
sí,
tu fica el peu aquí,
aquí,
fas una miqueta
la senyorita
i pam,
i passes.
I sí,
sí,
la gent
ah,
oh,
però sí,
aquí he passat.
Perquè darrere que he enganxat
tothom pensa potser això,
no?
Hi ha gent que,
esclar,
és més gruixuda,
no?
I obre aquell forat
i diu
oh,
però jo no passaré.
I es posen aiguitós,
no?
Dic,
no,
no,
tu tranquil,
tu mira,
mira el que faig jo,
que tu estàs prim.
Dic,
bueno,
no té res a veure això.
És aiguitat,
no?
Ja t'eprimes,
ja t'eprimes de la mateixa...
I llavors,
esclar,
ho fan tal com els hi dic jo,
home,
es nota que la gent
no està habituada a fer-ho,
no?
Però bueno,
els consells que els hi dono
ho fan,
no tenen més remei.
Ara ja estan,
estan enganxats.
I sí,
sí,
fan una miqueta la senyorita,
pam, pam,
pum,
i surten,
i encara diuen,
ah,
doncs sí,
hi he sortit.
Mira.
Dic,
veus,
què et pensaves?
Llavors hi ha unes pedres
que les trepitgem pel damunt,
enormes,
i són uns blocs
que van caure,
doncs,
al seu temps d'allí.
I els explico
i allí reposem,
perquè,
clar,
s'han esforçat bastant la gent
en aquell tram.
Doncs una vegada que s'han esforçat,
doncs allí,
qui ets?
I veieu aquestes pedrotes i tal,
han quigut dels sostres,
doncs fa,
no sé,
4.000 anys.
Podria ser més
o podria ser menys.
Sí, sí,
més o menys.
I llavors,
clar,
la gent,
oh,
ostres,
però sí,
sí,
sí,
bé,
bé,
bé,
bé,
bueno,
ja heu descansat
i tot,
sí,
sí,
bueno,
doncs seguim,
fent cap a la sala Maginet,
i a,
sí,
sí,
a la sala Maginet,
sobretot.
Hem de buscar una sala
per dir-li Santa Tecla.
Hem de tenir el patró
i la patrona contents,
o sigui,
el patró ja el teniu.
La pròxima sala ha de ser
Santa Tecla.
Molt bé.
Doncs llavors,
quan ja hem passat
a la sala
que t'ha imaginat,
ja arriba una sala
que és allí
on ens canviem
i muntem els equips
d'espelei o busseig,
que això els explico a la gent,
i tots queden,
ah,
doncs així,
se distreuen.
Sí, sí,
i més les explicacions,
doncs bé,
molt bé.
Llavors jo dic
que hi ha uns companys
que són espiòlegs
i uns companys
que són de busseig
de mar.
Els companys espiòlegs
ens porten
tot el material
i llavors els deixem
que no s'acostin gaire
al material especial,
no?
Clar.
Llavors entre nosaltres
els espiòlegs
i els que fan busseig
ens muntem els equips,
m'ajuden a muntar l'equip
i quan ja està tot muntat,
llavors els diem
als espiòlegs,
ei,
m'aixaques,
anem-hi.
Anem-hi.
I la gent queda,
ah,
i si quantes ja ho venen
a ajudar?
Si bussegem cinc,
doncs unes cinquanta persones
venen ajudats.
Déu-n'hi-do,
que sembla que
aquells de ser cinc
o deu com a molt,
no?
Clar,
perquè portem doble material,
doble botella,
doncs allò és molta gent,
no?
Sí.
I la gent queda encantada,
doncs,
de les explicacions,
no?
Llavors,
quan ja estem en aquesta esplanada,
hi ha una baixadeta
i hi ha la sala ribamar.
Els forats amb nosaltres
ja fem espel·leobossets,
no?
Doncs els matxaques,
els companys nostres d'espel·le,
sí, sí.
Quan ja s'han deixat el material allí,
els de busseig m'ajuden
a muntar l'equip,
i llavors ja comptem uns segons,
i quan aquests segons
ja anem passant cap a l'aigua,
pam, pam, pam, pam,
i llavors nosaltres ja fem
la investigació aquàtica.
Doncs bueno,
quan això ja està,
els dic,
bueno,
ja esteu tranquil·lets,
ja heu descansat,
sí,
doncs bueno,
ara en vez d'anar pel mateix lloc,
anem per unes galeries superiors
que estan en una alçada,
i allí
hi ha unes escales,
pugem,
bueno,
i quan veuen allò,
tot ple de fang,
oh,
què és això?
Dic,
doncs això són les galeries de fang.
Clar.
Eh?
Doncs allí anem passant,
aquí passem,
pam, pam,
i llavors ja arribem
amb unes pedres,
sí,
i a partir d'allí
ja baixem cap baix,
després de passar tots aquests tubos,
són tubos de pressió plens de fang,
doncs una vegada que han passat allò,
ja fem cap a la sala Benson
o a les sales blocs.
Una altra vegada i la tornada.
Clar,
allí tornem a descansar una miqueta
perquè aquests tubos de pressió
en fang...
I la tornada la feu per un matí,
després una altra vegada?
No, no,
la fan per una altra banda.
Ah,
per això,
això era per les galeries de fang.
Per les galeries de fang.
Unes galeries superiors,
que estan altes,
i són les galeries del fang.
És que clar,
segurament deuen pensar la gent,
si tot això hem de fer d'anada,
l'haurem de fer de tornada,
perquè és allò que t'imagines.
Per això que deia jo,
per això deia jo...
Jo,
fins que no estem a la sala Ribamar,
no us hi dic que hi ha un altre,
perquè,
a veure,
també,
però tu es pregunta,
no?
I després,
no?
Després ja ho veurem,
ja ho veurem.
I sí,
sí,
quan ja han arribat a les sales blocs,
o Benson,
es neteja una miqueta
perquè sortim amb el meu pleno ple de fang,
i a partir d'allí
ja tothom ja està content i bé,
fins la sortida.
T'imagines
que la propera vegada diuen,
sortim,
sortim,
i apareixeu enmig de la rapa.
Hola,
què tal?
Bona tarda,
bona tarda.
Jo,
jo volia fer una pregunta.
Seria molt bo,
eh?
Volia fer una pregunta.
Si això està sota terra,
amb galeries,
l'aire que respira,
com és?
Una miqueta...
Tantes galeries,
però bé.
Tantes galeries,
que no es comuniquen,
quin aire...
Bé,
no carrega la gent,
no cansa,
no...
Home,
una miqueta cansa.
Carrega més que el normal.
Sí,
de cap al final.
Això vull dir,
això,
això.
La sensació per ser.
Penso el no haver respiració,
aquell ara està viciat,
està clar?
No,
a vegades ja tenim una botella d'aire preparat,
a la meitat de camí,
per si algú notés que falta aire,
però no,
no,
vull dir,
no hem obert cap botella mai.
Àngel,
avi,
el que ens falta és temps,
que ja se'ns ha acabat.
Bueno,
ara suposo que els que s'escolten,
que hem pagat una vivència
bastant important,
que és la cova,
ara ja sabeu el que hi ha a Tarragona.
Jo,
l'Àngel,
l'àvia amb el seu permís,
el convidarem quan torni de Portugal
perquè ens expliqui
com ha anat per allà,
les seves vivències,
quants dies ha estat.
I llavors,
si algú vol fer preguntes directament aquí...
Que has troquinat a nosaltres.
que passin bones festes
la gent...
Sí, sí.
Que pensin...
No, que encara tornarà la setmana vinent, eh?
Però per part d'ell...
Ah, d'acord, d'acord.
Per part d'ell,
per les bones festes,
que a Portugal, doncs,
algun fado d'aquells
vas escoltar el partit
i el porti,
que el porti.
Saps com ho he dit?
I allà, doncs,
ja et tinc un bon record de Tarragona.
Sí, sí.
Àngel,
gràcies, gràcies, gràcies.
A vosaltres.
Fins la propera.
Avi,
fins la setmana vinent,
que l'espero.
Bé,
adéu-siau.
Qualquer no veig?
No veig com és?
Qualquer no veig?
Que vas dir,
no pots dir buscar-te?
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Adéu-siau.