Andrés, Andrés, bona tarda.
Molt bona tarda.
Què tal, com prova tot?
Fantàsticament bé.
Et veig molt carregat avui, quan has entrat a l'emissora.
Sé que avui tens cinema present per això,
perquè et veig allò carregadet...
Amb totes les pel·lícules, amb totes les coses...
Però això ho podies deixar al cotxe, home.
No fa falta que ho pugis tot.
I si es van porten les pel·lícules i deixen el cotxe?
Però ja veus que ho tens a tota la gent de la ràdio
entretinguda mirant-te al bolso.
La bossa, parlant-me amb propietat.
Això vol dir que no tenen gaire feina a fer.
No, home, és que portes coses interessants
i tu què comences? Els enredes i ja està.
Bé, deixarem.
I a quina pel·lícula? A quina pel·lícula ens portes avui?
Doncs mira, avui, allà a l'antiga audiència,
a les 6 de la tarda,
a dins del cicle que estem fent,
que és Dones i maltractament,
perquè volíem posar, fent això que està ara tant de moda...
Desgraciadament.
Exacte.
Desgraciadament.
Vam pensar que seria més de violència domèstica
posar Dones i maltractament
i buscar pel·lícules de la sèrie cinema clàssic,
que també n'hi ha,
perquè això ha existit sempre, desgraciadament.
Sí, sí, sí.
I hem anat buscant una sèrie de títols
que, afortunadament, a la gent li estan agradant molt.
Abans recordem que era una cosa com si fos normal.
Sí, sí, sí, sí.
Que era una cosa de...
Jo, jo, sí, i tant, li dono dos bufetades...
O quatre, si el que facin falta.
O quatre, el que facin falta.
I ara, clar, ara la denúncia,
la dona té més dret, etcètera, etcètera, etcètera.
I ho trobo, jo.
Anem avançant.
Que si no, encara estaríem a l'edat de pedra, Andrés.
Bé, doncs avui passant a una pel·lícula espanyola,
que lògicament també tenen dret els espanyols
a passar les nostres pel·lícules.
I, desgraciadament, també hi ha temes
com aquest, en espinós, que també hi són...
Sí, hi ha temes que estan interessants.
No sols a mi d'ara modern,
sinó aquest, per exemple, és una pel·lícula d'any 1963.
El director és aquest magnífic director, Vardem,
que està molt bé.
Molt bé, sí.
I la pel·lícula es diu
Nunca passa nada.
No la coneix quasi ningú.
No la coneix quasi ningú.
I val la pena veure-la.
No és una gran pel·lícula,
però sí et fa pensar bastant
del que acostuma a passar
en una localitat petiteta...
Un poble.
Un poble, una miqueta,
ja, en fi,
organitzat.
I allà tenim que
la Karine Marchand,
que és una actriu francesa,
molt mona,
rosseta,
viatja amb un autocar
d'una companyia de...
En fi, d'espectacles.
De vedettes, sí.
D'espectacles.
I es comença a trobar malament
i llavors paren
en aquest poble,
motiu de la pel·lícula,
i la porten a l'hospital
i allà el metge que la té,
que és un doctor de 50 anys,
li diu que té pendis.
i s'ha de quedar
perquè han d'operar
de pendicitis.
La companyia se'n va
i diu que ja passaran
a recollir-la,
o sigui, en fi,
depèn com vagi,
ella que vagi cap allà on està.
És igual.
L'home,
en fi,
l'opera,
la comença
a donar tota classe
d'atencions
i, bueno,
aquestes atencions
cada vegada
van sent
més importants
i més constants.
I el que faig
és una amistat,
diguem-ho així,
de pacient-doctor,
doctor-pacient,
es transforma.
Llavors passa una cosa,
que aquest home
està casat
amb l'actriu
Julia Guti-Rizcaba.
Sí.
I ell és Antonio Casas.
Què passa llavors
amb el poble?
Ja saps què passa
de seguida.
Ui,
que no els agrada parlar.
Aquest metge va embalat
amb aquesta noieta,
les veïnes.
Escolta,
el teu marit
sembla que
té molta atenció
amb aquesta malalta.
Escolta,
i aquest és el problema
de la pel·lícula.
Clar.
I el títol és
Nunca passa nada.
Llavors,
si vols apriar realment
Nunca passa,
doncs la vens a veure
i sabràs de què va.
Aquesta tarda a les 6
amb entrada gratuïta.
Molt bé.
Després ja ho sabeu, eh?
I ara passem
a una altra pel·lícula
completament diferent
del James Bond.
Bona entrada avui, eh, Andrés?
Sí, sí, sí.
Avui l'has fet perfecta.
Ara podríem dir
que el títol de la pel·lícula
és Octopusi.
El personatge aquest,
Octopusi,
és una dona molt maca
que el seu nom precisament
dona el títol a la pel·lícula.
i resulta tan fascinant
com a la seva figura
d'estampenant.
Aquí està.
És filla d'un exoficial britànic
i agent del servei secret,
el major d'Esther Esmiel,
té una considerable fortuna
i és la jefa
de la secta secreta Octopus,
que té la seva residència,
per dir-ho així,
la seva seu,
en una illa del llac Pitchola
enfront a la costa índia
d'Udaipur.
Aquesta pel·lícula va ser un guió
molt treballat
de George McDonnell Fraser,
Richard Maiveu
i Mitchell G. Wilson.
El nou projecte
del productor Bròccoli
requeria per aquesta pel·lícula
un pressupost
de 25 milions de dòlars.
Déu-n'hi-do.
Una xifra difícil d'aconseguir
per l'empresa
Metro-Golden-Mayer,
donada que en aquell temps
estava passant
una delicada situació
financera
i això que era
la Metro-Golden-Mayer.
Però, clar,
les pel·lícules potser
no triomfaven
com els hi hagués agradat.
Aquí està.
Bé,
llavors havia vist
anul·lades
les seves esperances
desenvolupar conseqüències
del desastre financier
de la seva pel·lícula
La Puerta del Cielo,
una pel·lícula d'any 1980,
però es van donar compte
que l'interès de l'argument
i el sempre potencial èxit
de la sèrie bon
es podrien arriesgar
a tirar endavant
al pressupost
i Metro-Golden-Mayer
es va comprometre
a financiar
un projecte
que acabaria
sent distribuït
amb molt gran èxit
per una altra empresa,
la Unitat Artista.
O sigui que
hi ha els moviments...
Sí, sí, sí.
La llada,
per si atractiva,
barreja
de la fascinant
dolenta
de la pel·lícula
i el seu imperi
amb la història
de...
en fi,
de Faberge,
un dels...
Això pertany
a un dels dos cuentos curts
d'Ian Fleming,
de l'autor
del James Bond.
Sí, sí.
Són la base
de l'argument.
Es va incrementar
amb la creació
de personatges
tan inquietants
com el traïdor
príncep
que fan
Kamal Khan
i la seva
sumisa
i enamorada
Magda,
a qui
James Bond
coneix
amb la subhasta
de Sotetvis
i després tenim
el fanàtic
i agressiu
general
Orlov.
Jo no sé
perquè els dolents
sempre es diran
Orlov.
Sí, sí,
tenen uns noms
així de...
Exacte.
D'unes només
o de dues o tres
paraules.
Aquí s'ha d'aconseguir
uns ous
que tenen un valor
tremendo.
És que també
mira que hi havia coses
que buscar, eh?
Podríem buscar
esmeracres
per la banda de la Índia.
Són uns ous de
Faberge
que són unes joies
que, bueno,
van buscadíssimes.
Això és el que
interessa.
Doncs Roger Moore
es va encarregar
de fer
aquesta pel·lícula.
que afortunadament
va donar
un bon èxit
i bon rendiment econòmic.
Afortunadament.
Ja per acabar...
Sí.
És que avui
la cançó
és una mica...
La cançó
de banda sonora
que hem de sentit
és una mica llarga, eh?
Ho hem de dir.
Doncs veurem
aquesta,
el tema
d'Octopusi
i recordar
que aquesta tarda
a les 6
a l'antiga audiència
o al Centre Cultural
del Pallol
entrada gratuïta
passem la pel·lícula
Nunca passa nada.
Andrés,
sí que passa
que hem d'acabar ja...
I fins la propera setmana.
Exacte,
que tornem la setmana vinent.
Adéu-ho.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Bon cap de setmana.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!