El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Estava desitjant que arribés, eh, avui?
Ah, sí?
Clar, per continuar amb el que dèiem ahir...
És que perquè d'anyolcadíssima...
Tu m'estàs dient que...
Què tal el número?
Però clar, jo t'ho dic a tu així...
No, no, no...
I la gent deuen dir...
No em dissimuli.
On està el número?
No, no, no.
No m'ha agafat.
No m'ha agradat, no m'ha agradat.
Avi!
No, però saps què passa?
Vostè és un tobet per la Rambla.
No, saps què passa?
Què?
Que una vegada va passar i no...
Perquè la gent també van pel carrer, per exemple,
i es queixen dels gossos, el que deixen, no?
Sí, sí, sí, els records.
Ai, quina gola que té avui.
Que una mica d'aigua.
No, no, no, ja...
No?
L'aigua sola, a vegades, quan plou, ja està bé.
L'aigua pels caragols.
Bé, m'ho refereixo...
No, escoltem, m'ho refereixo.
Sí.
Que el meu, un va pel carrer i xafa...
Una tifa.
Una catifa de gossos.
Una catifa.
Ja l'he posat més gran a vostè, ja.
És com si...
Xafa allò.
Veus que comença a renegar els gossos,
que aquí, que allà, i d'això.
En canvi, un altre se'm ha corrents
a comprar una valuteria.
Perquè diu, com que ell xafat, eh?
Sí.
I diu que porta sort.
Vull dir que...
Home.
Vull dir que...
Home, depèn, depèn de quina i de quin tamany
hagi sigut la trepitjada.
Però m'ho refereixo, que dius,
cala, veus, ja he xafat d'això, a veure...
i l'altre xafa, es fot de cap, no?
Vull dir...
Depèn on vius, pot ser molt perillós, eh?
Sí, sí.
Pot ser...
No, no, però escolta,
però normalment,
normalment, la gent,
quan xafen,
vol dir, compra un número.
Sí, sí, sí.
Avui et toca la loteria.
M'entens com he de dir...
Quina és la mà?
Ai, que normalment t'arrasques i dius,
ui, aquí és per cobrar diners.
Entens?
Quina és la mà?
Quan te piques segons quin puest tu?
Sí, per això, quina és?
La mà, la dreta o l'esquerra?
És igual.
Tot depèn si és escarrer...
Sí, però comences escarrer.
Si és escarrer o ets de té...
La mà té una importància.
Home, jo per demanar amb les dues, eh?
Per això t'hi falta.
Per això m'enrefereixo amb això de...
Ai, he xafat d'aixòs,
uns corrents a comprar un número,
l'altre corrents a llimpiar-se la sabata.
L'altre, això si no caus
i has d'anar a un altre puesto que et curi.
Corrents a urgències.
Llavors sí que et toca la loteria.
Sí, depèn de com.
Altre, tocar fusta.
Ai, no hi ha fusta per aquí?
Ah, això que tot és plàstic?
És una mur que jo...
Això que no hi ha fusta per...
Al cap, al cap, al cap, al cap.
Ah, tocar, buscar.
Vull dir que hi ha una sèrie de coses
que et porten a...
I llavors, el passar per davant de l'iglesia,
no?, senyar-te.
Un altre, doncs clar,
un altre mirarà i dir,
mira, aquest...
Sí, són actes de fe.
O quan surts al matí.
A vegades, doncs clar,
per tenir un bon dia.
És que a vegades hi ha la confusió,
o no confusió ara, però ara en sèrio,
del dogma de fe,
la superstició
i prendre les coses a la teva manera.
Entens?
Perquè hi ha moltes coses
que és la fe,
és la fe la que et fa creure
o et fa dir,
mira, he tingut...
Avui he resat,
avui he deixat comandat
i he tingut la sort,
el que sigui.
L'altre,
que aquell ja és una miqueta prepotent,
dius jo,
amb el caralte que tinc,
m'imposo
i veus,
jo...
Aconsegueixo el que vull,
no?
Ja,
jo.
Després hi ha el supersticiós
que està pendent,
a veure,
de segons la nit que ha passat,
segons si ha vist un gat negre,
si ha vist un d'allò,
que si ha passat una rotulia,
una rata,
per un d'allò,
el que sigui,
que si aquell gos que l'ha bordat
era blanc,
que si ara aquests cavalls,
d'aixòs...
ara han passat tres cotxes de matrícula
que sumaven 13.
Vull dir,
que hi ha una sèrie de coses.
L'altre dia...
Però això,
entre vostè i jo,
moltes vegades és poca feina, eh?
No, no, no.
Home,
si tens temps,
si tens temps d'estar contant-lo de les matrícula,
poca feina.
No, no,
perquè això de poca feina,
quan a un a un li interessa una cosa,
sigui un programa de televisió,
és capaç de deixar-ho tot
per aquell moment,
per molta feina que hi hagi.
Vull dir que tot depèn de...
No, però jo em refereixo.
L'altre dia hi havia un que feia una equiniela
assegut en un banc,
i cada cotxe que passava
mirava a veure què acabava.
Si acabava en números parts o imparts.
Si eren parts,
eren dos.
Si eren parts,
eren un un.
Llavors,
segons el que passava,
eren un equips.
Vull dir,
saps com vull dir?
Sí, sí, sí,
que buscava els resultats en els cotxes.
Vull dir que tots,
encara que no vulguem,
reconeixem una cosa.
Sí, no, no.
Tenim aquesta cosa.
Ens agrada molt la superstició.
Però sí, que fins i tot quina tonteria.
Un 13,
si em porta de rotllo,
portem 3 dies
per un 13.
I ara diuen,
oh, és veritat.
M'entens com vull dir?
Vull dir que fins i tot quina rocava.
En canvi, veus a França,
el 13 és un humor de la sort.
I el color groc?
Bé, això el color groc,
abans...
Vostè que és de teatre,
què m'ha de dir?
El groc,
ui, el groc,
el teatre.
Ara és igual groc que verd que blau.
No, però encara així,
depèn de quin programa de televisió,
si vas de groc.
Fins i tot documenta, no?
Que has sigut molt valent,
o molt valent,
te t'has atrevit amb el groc.
Però clar, segons...
Mira, això també a vegades
tot depèn de que molt interessi
que se'n parli.
Perquè a vegades hi ha persona
que fa actes
que dius,
oh, mira aquest que ha fet.
Però a vegades
no és que sigui inconscient
del que ha dit,
sinó que a vegades ha fet esparsament
perquè se'n parli d'ell.
i veus que dius
com és que aquest que era un bon noi
això i això
i ara
com s'ha tornat?
Mira que ha dit i que ha fet.
Llavors analisses
i veus que l'interior
és el mateix que era abans.
Aquell tímid, aquell lloc,
però ha fet aquell acte
perquè vegin
i se'n parli.
Vull dir,
que tot porta...
Mira, això,
indirectament o directament,
sembla això que estem veient
darrerament a televisió,
aquestes agressions,
m'he de posar més sèrie encara,
aquestes agressions
que es graven amb mòbil
i que dius,
però si aquest noi
és un noi maquíssim,
potser la família
o els amics.
No, no,
si és que és una bona persona.
No sé com ha pogut
pagar l'altre noi
i encara entenc menys
la gent que ha estat al voltant
i que ho ha estat enregistrant
que dius,
però ho posa a internet
o aquell pare de família
que li ha passat no sé què
i de cop i volta...
Però això són trastorns
ja mentals.
Però, avi,
jo em refereixo
que jo és una persona normal.
Jo em refereixo
a persones sèries,
intel·lectuals,
que es posen,
a vegades,
en un tema,
un tema sigui religió,
sigui polític,
o sigui,
que fan un acte
que dius...
Com és possible, no?
Com és que d'això és?
I llavors ho analitzes
i veus
que ha d'escriure un llibre,
ha escrit un llibre,
te'l porten a la televisió
i explica...
Te'n fa una espécie de promoció.
I és que...
M'entens com vull dir?
Sí, sí, sí.
Vull dir que avui en dia
s'abusa a vegades
perquè abans
per promocionar
amb un artista,
sigui pintor,
sigui artista de teatre,
sigui escritor,
el que sigui,
tenir una trajectòria
i és el que li donava
el nom.
El renom, clar.
El renom.
Ara, com que hi ha tanta gent
que es busca la manera...
Han de fer coses tan extraordinàries.
Han de fer coses extraordinàries.
És a dir,
coi, m'entens?
Sí, sí, sí.
Vull dir que aquest mateix...
No, vostè parlava de la gent,
diguem-ne,
que entre cometes,
que vol ser famosilla
o que se converteix en famosa...
O que se'n parli.
Que se'n parli.
He fet això,
ho he fet perquè se'n parli.
Sí, sí, sí.
M'entens?
O sigui que hi ha tantes maneres
de promocionar-se,
vull dir la gent,
que ja no saben el que fer.
Perquè a vegades analises
i dius...
I depèn de com fa vergonya,
aviat.
Perquè tot això a la llar,
clar, en el moment que ho fas,
ho fas per donar-te promoció,
però després,
si vols treure una trajectòria
més o menys sèria,
per segons quines coses
no tenim memòria.
Però, per segons quines altres,
ho recordem tota la vida.
Sí, perquè aquest senyor
és ara el senyor sèrio,
però aquell any
va fer això, eh?
I som així de cruels.
Escolta, que no veus tu
a la televisió, per exemple,
que per cridar l'atenció
sigui segons tipus de...
Clar, primer vam començar
una tele
fent un programa
de corazón
o coses rars d'aquesta.
Un.
Resulta que llavors
l'altre copia
i fa un concurs
d'una altra manera,
però en aquella finalitat.
L'altre,
un altre dia
com canvia el nom,
el que sigui,
i promociona
i busca allò.
Llavors busquen aquella
que dius,
ui,
què té a veure això?
Entens?
Això dintre
el món del corazón
que diuen.
Però dintre la part intel·lectual
també hi ha
hi ha moments
que dius,
com pot ser
que aquest senyor
surti a això?
I és que, clar,
el que escriu sobre aquell
ha de posar
alguna cosa
que cridi l'atenció
perquè si és normal
la gent
no s'hi fixa.
no m'entén?
Per això que hi ha una sèrie
de coses
que tot comença
amb superstició,
amb coses d'aquestes,
però tot està buscat.
Aviam,
un dia hem de parlar
de bruixeria.
Què li sembla?
Perquè, home,
teòricament diuen
a Altafulla...
M'ha fet gràcia
de la manera
que ho has dit
i la cara que has fet
m'has deixat.
Ara sap per què li dic?
Perquè ve una cançó
que es diu
Mamaria.
No ho dic per tu, eh?
No, no, no.
Però m'ha fet gràcia
la cara que has fet
de la manera
que ho has dit
i m'has dit
bruixa.
Hem de parlar...
És que deien
que a Altafulla
n'hi havia bruixes.
Sí, sí, sí.
Hem de parlar
una mica d'allà...
I a Tarragona, eh?
I a Tarragona
m'han tingut bruixes.
A tot arreu.
No ho sabia.
I n'hi ha, eh?
Sí, no m'han dispassat.
I van pel carrer tranquil·lament, eh?
Bunyetero, bunyetero.
Vull dir que això
de les bruixes...
Ara, el que més hi ha,
hi havia inclús aquí,
hi havia bruixeria també, saps?
Ja en parlarem.
Ja en parlarem.
No la setmana vinent,
no ho sé,
perquè sempre sortiran
coses noves.
Val, val.
El que passa
és que la cançó
que l'hi poso ara
per acabar l'espai
és el Richie Poveri
de l'any 1983.
jo he plogut d'aquesta cançó
i que es diu Mamma Maria,
que era una cançó
que tracta sobre la bruixeria,
un gato blanco
i coses d'aquestes.
Avi, fins la setmana vinent
que tornarem, eh?
Molt bé.
Gràcies.
Adéu, adéu.
Un gato blanco
con gli occhi blu
un vecchio vaso
sulla tv
nell'aria
il fumo
delle candele
due bruci rosse
rosse
come mele
un filtro
contro
la gelosia
e una receta
per l'allegria.
Legge il destino
ma nelle stelle
e poi ti dice
solo cose belle.
Mamma, mamma,
mamma,
Maria,
mamma, mamma,
mamma,
Maria,
mamma,
mamma,
mamma,
mamma,
Maria,
mamma,
mamma,
mamma,
Maria,
mamma.
Nel mio futuro
che cosa c'è?
Sarebbe bello
se fossi un re
così la bionda
americana
o si innamora
o la trasforma in lana.
Io muoio
dalla curiosità
ma dimmi un po'
la verità
voglio sapere
se questo amore
sarà sincero
sarà con tutto il cuore
mamma,
mamma,
mamma,
mamma,
Maria,
mamma,
mamma,
mamma,
Maria,
mamma,
mamma,
mamma,
Maria,
mamma,
mamma,
mamma,
mamma,
Maria,
mamma,
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!