El meu amic, el meu amic, el meu amic...
Ja estem a 8 de maig, Xavi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Com passen? Com pot passar tan ràpid les setmanes?
Digue-ho a mi.
Com es pot parar això?
A mi? Escolta.
Quiero pararlo.
Escolta, tu dius els dies, i els anys que em passen a mi?
Oh.
Perquè me'n dono compte i he parat un any.
Oja, cony, ja tinc un any més, com va això? Si no m'he adonat compte.
Sí, a mi, jo l'hi comento a moltes mares, dic,
jo me n'adono de les coses que van ràpides pels nens.
Ara, de cop i volta, ja té 5 anys.
Ara, de cop i volta, ja té 2.
Però si feia res que nascut...
Bueno, al cap, aquí hi ha dues coses.
Per exemple, l'edat d'una persona,
que a mi em passen, em passen, no m'he adonat els que tinc.
Perquè hi ha una persona que està...
Oh, ja tinc tants anys.
Ai, jo no, no.
Mira el diari.
Em m'agrada estar costat arribar.
Oh, oh, guata, se n'han anat tants de la meva edat.
Mira el diari.
Ai, mira, avui se n'han mort tants de la meva edat.
Vull dir...
Hi ha molta gent gran que opina que sí, sí, que va mirant això.
En canvi, si vas pensant, vas fent i no penses els anys ni els dies com passen,
quan t'ho d'escoltes, coi, fa 1781,
ostres, com ha passat, doncs, si fa quatre dies que...
Vull dir que la vida l'has de perseguir-la tal com passa,
i és el que dèiem, de quan te trobes en una festa,
disfrutar-la sense cap d'això, no?
Perquè això que dèiem, el curiós d'això que deies de Galícia,
per exemple, me'n recordo a Santiago...
Esperi, esperi, avi, però abans hem de recordar tota la gent
que la setmana passada vam acabar parlant una miqueta de tota Espanya
i ens vam quedar a la banda del menjar i ens havia d'explicar...
No, i vam estar amb Santiago...
La banda de Medieval, però això de Santiago que em deia ara, què és?
A veure, explica'm-ho.
Del vi fresc, del Ribeira, del Ribeira,
que d'una botella et posaven el vi i bevies fresquet,
i és que els gots els traien de la nevera.
Anna!
I tu, clar, et portaves aquella frescor perquè...
I et pensava que no era el Ribeira, no?
Era el Ribeira natural.
Però trobes el Ribeira natural amb la seva graduació, m'entens?
Sí, però tots els gots, avi, no es poden posar a la nevera d'aquesta manera, eh?
No, no, perquè dic que hi ha moltes vegades que no es poden posar,
perquè depèn de la qualitat del vidre...
Ah, no, que hi ha gots per especials.
Per això és especial, per això, per això, que hi ha molta gent...
Això et volia dir, vull dir que cada cuesta ho tenen als seves costats.
I el del menjar medieval?
Això, quan a Peníscola van començar el turisme, que encara no era tot allò,
una vegada es van convidar, van a un sopar medieval,
i escolta, on va estar allò?
Primer, a l'entrar amb aquells tios de l'època,
després es van fer l'aparit dels Bòrgies al Bereno,
amb gots tot de fusta, vull dir, després feien un espectacle,
van sortir amb un baiard d'aquells amb els llangustins,
encara calentant-se amb el foc...
Que dius, que dius!
al teatre, fent uns números de teatre del Papaluna,
i anant menjant, després una cuixa sencera,
que vés a agafar les dues mans...
Oh, que maco! Oh, que xulíssim!
Era aquell tir, per això et dic que és...
Era aquell tir.
Ara hi ha anat altres medievals, però, clar,
ja el temps s'ha anat canviant i el que sigui.
I això com es va sabantar, avi?
Vostè estava per allà per Peníscola?
No, no, no, es va ser que es van convidar amb un grup determinat,
del Sindicat d'Incivil Turisme, saps?
Ah, clar, clar, clar.
I allí mateix ja es van quedar a dormir, ja.
Molt bé.
No podia ser, no podia marxar a fora, no.
I al mateix local ja hi havia habitacions per anar a dormir.
Que xulo!
Vull dir que hi ha coses que són.
I això del... Expliqui'm-lo del medieval, no?
Que m'ho expliqueixi per sobre.
Entrem amb detalls.
Quan entraves, què és el que et feien fer?
Si ja seies...
Doncs s'assentàvem i llavors te venien i posaven un davantal aquí al davant
i llavors te servien un plat de fusta, una forquilla de fusta,
tot de fusta i unes copes de fusta.
I llavors passàvem per i deien ara el bereno dels borgis.
Com que tots els borgis, papaluna, tot és el mateix.
Sí, sí, sí.
Deies bereno ara aquestes sort.
I era com si fos un licor que en deien dels borgis, saps?
I allò era l'aparitiu.
Ja et portaven alguna cosa per anar picant.
O sigui, formatge, coses pròpies de l'època, saps?
Coses d'aquestes.
Bé, llavors ja et sortien, per exemple, allí fent un número de teatre,
un gruvià del poble, no?
De Castelló, em sembla que eren.
I fent un número representant la història del castell.
Amb totes les vestimentes, hem de dir, clar, tu t'estaves...
De pellisco, això.
I tu, mentrestant, te bevies el bereno i picaves allò.
Com si acabat, llavors te'n sortien amb un baiard,
com si és baiard a dalt, amb unes bandejes,
ja al mig del foc calentant-te amb brases,
i allí hi havia escamarlans, llangustins,
en fi, tot a base de marisc.
Llavors te servien, te servien allò.
I tu anaves menjant.
Deies, coi, vas menjant.
I llavors, paraven, troba a fer un altre número.
I llavors, sí, llavors ja portaven vi.
Portaven números de cavalls, això o no?
No, no, això era interior, eh?
Sí, sí, sí.
Era un hotel, una sala molt gran,
tots amb les taules així de fusta al costat,
tipus allò que vens a les pel·lícules.
Sí, sí, sí.
Tipus allò.
Bueno, van acabar a menjar aquestes coses,
i llavors, ben i et porten tota una cuixa,
que l'havies d'agafar amb les dues mans.
Sí, que...
Bueno, llavors mossegaves,
però mossegaves perquè la cara t'ha quedat empestrada,
perquè no sabies com de jo.
Bueno, i anant menjant, anant menjant,
i llavors allà fent números i explicant coses,
i sortien els bòrgies,
després sortia el Papa Luna,
en fi, tota la història aquesta.
I quan vas per compte, passaven una hora,
passaven dues hores...
Exacte, a menjant, a menjant, a menjant.
Llavors tornaven els postres,
però això sí, era base de fruits secs.
Badanes, preïdes, coses, i coses figues,
tot a base de coses d'aquí.
O sigui, que després d'haver tota la història del castell,
dels lunes, el que sigui,
quan anaves el conte, havien passat quatre hores.
Però llavors el avantatge que tenies,
entre que estaves mig endormiscat,
endormiscat no per la sort,
no per la sort,
sinó del menjar, de la panxa...
Perquè la panxa i el que era la panxa,
i com que anaves, anava ben,
anava ben, anava ben,
llavors sí, llavors ja, quan se va acabar,
es va acabar totes les plantes de la història,
de les bòrgies,
llavors quasi que pràcticament semblava
que t'havies embalenat a tu,
perquè estaves...
Llavors anem a Norris...
Llavors allà mateix ja tenies les teves habitacions,
això sí.
Entens?
I el sondemà,
quan t'aixecaves d'aquella manera que t'aixecaves,
deies, bueno, això ho he insomiat,
ho ha sigut veritat.
A veure, anem a veure la càmera,
a veure si t'ha...
Llavors ja anaves a visitar el castell,
i allí també el castell,
allí a la sala,
que estava molt diferent del que és ara, eh?
Penllíscola,
Penllíscola i el castell,
hi havia encara la sala on se posava el papa,
ara hi ha museu,
ara hi ha exposicions,
llavors estava tot...
Has de demanar hora,
depèn de quines coses per veure-ho.
No, no, però a dintre,
ara hi ha unes exposicions de pintura,
allà no,
allà estava tot encara com si fos l'època
que hi havia la sala d'armes,
on hi ha...
Finera, tot allò.
Llavors visitaves allò,
i mira,
una vivència que havies viscut,
però com si fos...
l'havies viscut com si fos real.
Sí, com si estigués allà, no?
Sí, sí.
Que haguessis disfrutat d'aquell moment.
I com que era el principi,
era el principi del turisme allà,
els interessava promocionar això,
i era el començament que els hotels
procuraven quedar bé amb el tallot...
Que deu-n'hi-do ara,
com està a Penyiscola, eh?
Sí, sí,
hans de por.
Ah, vi,
de por no terrorífic.
Ara quan puges fins al,
entre botiguetes,
no botiguetes,
que aquí,
que allà,
el que sigui.
Per això et dic
que parlant dels menjars,
abans et trobaves en puestos...
Que, escolta,
que...
Hem de continuar parlant de menjars,
avi,
què li sembla?
Continuem demà?
Demà?
No?
Alguna altra cuineta d'aquestes
que vostè ha tastat,
tan moníssimes.
Vull dir que aquesta setmana
sí que és
les batalletes de l'avi Ramon.
Hem de canviar de títol.
No,
ho dic que molts diran
més que expliquen.
Diran més que expliquen.
No,
és que expliquen
perquè la Sílvia
m'està apuntxant
i m'ha fet parlar de coses
que jo potser...
Però mira,
ella disfruta
i mira,
em va fer...
Jo, com passa,
l'avueleta,
les batalletes,
l'avi explica batalletes
de coses que...
No és el nostre avi.
Però crec que això també
va bé
perquè moltes persones
recordarà coses.
Per cert.
Això no ho he vist
però jo ho he passat.
A la gent que estigui
de dieta
que ens escolti
amb mig volumen.
Però clar,
durant aquesta setmana
pot ser que engreixen tots, eh?
Antigament,
també,
per la part de Burgos,
també feien de sopar
els medievals.
Hi havia diversos llocs
que feien coses.
Avui,
parlem demà.
Un petonàs.
Mal.
Gràcies.
We're back.
Ready for round two.

Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit