El meu amic, el meu amic, el meu amic...
Doncs abans ja el saludàvem, no és cap sorpresa, el tenim amb nosaltres.
Sabi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avisi que aquest tema que hem tractat i que hem començat a parlar abans de la presentació no li agrada gaire,
perquè són temes força delicats i que tothom el té a flor de pell, més o menys,
perquè tothom és sensible al que està passant ara i ningú està content precisament del que passa, no?
És que passa una cosa. Jo a vegades reacció d'una forma i em sap greu, sap greu dir-ho,
però a vegades som culpables nosaltres mateixos de moltes coses que passen.
Has vist ahir els pares i avui tothom. Avui no se'n salva ningú.
No, avui vull que em perdonin. Són reaccions de com que són moments viscuts.
Entens com vull dir? I els anys t'acumulen històries i coses
i has vist que persones que avui et deien sí i demà et diuen no,
o el dia avui et diuen no i demà et diuen sí per conveniències
i per situacions o per obligacions,
doncs em sap greu parlar d'aquest tema.
I com que coincideix que he conegut els dos...
Els dos bandos.
Els dos bandos, no parlo de bandos d'això, no?
De bandos de pensaments de la gent, de lo que som.
I parlar de la delinqüència, a vegades és el que passa,
que a vegades tolerem una petita cosa, torna una altra cosa.
Jo recordo, per exemple, una rocada, que amb la guerra,
un capapoguer es va donar una rijola de xocolata.
Sí.
Jo, un dia, un trosset.
Clar, aquell trosset en som de mans no es veia.
L'altre dia, un altre trosset.
Ui, ui, ui.
Un altre trosset, jo pensava, un trosset no es nota.
Però quan vaig adonar que la mare...
Ja s'havia menjat ja ben tot.
...que la mare diu, porta aquest xocolata.
I vaig a buscar el xocolata i només quedaven tres o quatre pleges.
Ui, ui, ui.
Mama, aquí hi ha ratolins per aquí, hi ha ratolins.
Vull dir que a vegades, també, sigui un fill, o un amic, o un conegut,
o el que sigui, li tornarem una miqueta de cosa.
Aquella petita cosa es fa més gran.
I quan s'hi donem compte, llavors ja ets tu la víctima d'aquella cosa...
Sí, sí, d'aquella permissivitat, d'alguna manera.
Que es tolerat.
Que es tolerat.
I això passa amb el govern, amb els que manen, i amb aquestes situacions.
Perquè, clar, si en un fa un acte molt bé i el portes a un lloc
on pugui donar-se'n compte del que ha fet està mal fet,
molt bé.
Però si a més de portar-lo a un lloc on hi ha gent tan més dolenta
que la que entres tu, clar, aquell se sent bé.
Perquè, cony, encara jo no sóc tan dolent com és això.
Clar, aquests encara són pitjors.
Al costat d'aquestos, no?
Perquè llavors va passar una vegada en una presó, segons comptes, no?
Perquè hem de posar també la ironia i la conya i el que sigui.
Va, hi havia uns quants presos i va, i un diu,
anem a veure què els hi ha passat, a veure per què tenen.
i pregunten a un, vostè, no, jo sóc innocent perquè resulta que va ser culpa de...
Val, i vostè, o jo també, jo no, tot és innocent.
I vostè, home, diu, jo estic on d'haig d'estar.
Jo vaig fer això mal fet, vaig fer aquí, vaig fer allà i d'això...
Jo crec que aquest és el més valent de tots, per conèixer-ho.
Vostè, el que ha de fer és sortir d'aquí.
Saps, perquè ja ho sap el que ha fet malament.
Perquè vostè sap el que ha fet malament.
I els altres no...
Vull dir que a vegades tolerem coses, no?
Es demanen, oh, necessito això, per què?
No preguntem a vegades per què volen els cèntims aquells.
És que, és que...
Llavors, aquests cèntims van augmentant, augmentant.
Quan dones compte, et ve el rebut d'una cosa, et ve el rebut de l'altra.
Aquell, clar, comencen d'aquesta manera.
Sí, sí, sí.
Això, dintre el plan familiar.
Malviure, d'alguna manera.
Això, dintre el plan familiar.
Sí, sí.
Ara, amb el plan delictiu, agafen i agafen un.
I, clar, com que resulta que aquests que delinqüeixen,
a vegades no saben més que els abogats, ja.
Sí, ho deia abans, és veritat que m'ho ha comentat.
Perquè ells saben que aquesta certa quantitat no els poden tancar.
I procuren només fer aquesta cosa.
Per això, ara, la missoria només pren diner.
Fon un bolso, treuen el diner, i deixen el bolso, i t'aclariràs.
Ja, però te fan un mal favor, perquè d'alguna manera...
No, no, no, no.
Té els diners, però és que dintre tens la targeta, tens els DNIs,
tens la carnet de conduir, tens un munt de documents,
que has de tornar a fer-los per la gràcia d'aquella persona
que només plia diners, no?
Una dona em diu que l'altre dia va coincidir
que un tio gran d'això, amb un garibet,
el va amenaçar aquí al coll, li va prendre el bolso,
però va coincidir que venia la policia
i va poder agafar el que sigui.
I en aquell moment el que faria seria agafar el gabinet
i posar-li una altra vegada el coll d'ell...
No tindrà por.
No, no, a veure quina sensació, si et veuen nerviosos, escolta'm...
Ja, ja, però avi, jo crec que en aquest aspecte...
No, no, em refereixo amb el sentit...
Deuen estar acostumats a fer aquestes coses i fins i tot a què li facin.
No, no, no, no, no estan acostumats a que els hi plantin cara,
perquè saben que els agafen, entren, prenen nota...
Ja, però això no ho pots fer, perquè també tenen els seus drets, avi.
Bueno, però en aquell moment...
I a més a més, depèn de com, és una amenaça i fins i tot...
Fins i tot ell, miri avi, que no li pugui denunciar per amenaces.
Bueno, no, no, però en aquell moment...
Perquè clar, ara mateix la llei també té la seva truita, eh?
No, no, Sílvia, deixa'm dir, deixa'm dir...
Tu en aquell moment agafes un d'aquestos així, que no saben com estàs,
i li poses, no li faràs res, però ell no ho saps si li faràs.
No ho saps?
No, no, però...
Que sàpiguen la sensació que se sent quan ells fan el que fan.
A vegades, a vegades se'ls hauria de fer aquestes coses.
I moltes vegades portar-los a treballs...
És molt còmodo anar a la presó, això.
El que passa, que ell, mira, et posen un munt en un lloc,
s'ho prenen com s'ho prenen...
Jo vaig trobar-me una vegada pel carrer 1,
que estava fent malfet, i em va dir,
diu, és que jo faig això perquè em portin a la presó.
Ah, què diu?
Això ho he viscut.
Però això no...
O sigui, jo quan parlo, parlo, i a vegades parlo,
i puc demostrar que el que dic és veritat.
Sí, sí, sí, no, no.
No parlo per parlar.
Però aquest...
Que estava més a gust dintre de la presó que fora.
Aquest ja feia uns dies que he vist a la presó,
i s'ho passava malament.
I ell a la presó s'ho troba més bé.
Tenia el seu menjar, la seva televisió,
tenia el seu llit, i aquí anava pel carrer,
i de reaccions que d'això.
A vegades diem...
A vegades et trobes pel carrer,
hi ha un tio d'aquestos,
mala sombra, mig borratxot, o no borratxot,
o amb mala llet, o no mala llet.
I comença a molestar.
La gent, no hi ha dret, aquí no hi ha cap guàrdia,
ni cap urbano, no sé quantos.
Això ho he vist, eh?
Jo també ho he vist.
Agafar, vindre aquells guàrdies,
agafar aquell, i haurà d'actuar d'una manera
no violenta, però amb...
No, no, clar, amb reacció.
Llavors la gent, oi, te, no se'n dóna en vergonya.
Home, pobra, home...
Ens anem d'un costat a l'altre, és veritat.
Sí, sí.
Què fem?
Enves d'ajudar...
O sigui que a vegades nosaltres mateixos som culpables,
i sabem moltes coses,
però clar, com que ell el coneixes,
aquell veí fa això, però ves que li has de dir...
Pobre, pobre.
M'entens? Ves que li has de dir...
Saps, avi, quan passa una cosa d'aquestes, avi,
i que ens posem en aquestes situacions,
normalment acostuma a sortir una frase
que jo dic...
A veure, jo no he viscut,
o almenys era petita quan va passar,
o quan estava aquest senyor,
però tu em dius,
oh, és que això a l'època de Franco no passava.
Avi, vostè què va estar?
A l'època de Franco hi havia una altra cosa.
No, però jo li dic perquè és una frase que sento molt
quan passen coses dolentes a la televisió,
o estàs en grups de gent, sobretot gent gran,
moltes de les frases...
I hi ha gent jove que també la comença a dir.
I dius, a veure, però si tu no estaves,
no saps com estaves a l'època de Franco,
no pots llotjar-lo d'aquesta manera.
Perdona.
Però és una frase que sento...
Ara em diré alguna cosa una miqueta dura,
i que em perdonin, però és real.
A l'època de Franco hi havia de tot.
Hi havia de tot.
En el sentit que, segons quines coses,
eren molt fortes,
perquè, per exemple,
si una a la nit escoltava la ràdio pirinaica
i el sentien,
li agafaven la ràdio
i l'agafaven amb ell.
O sigui, el posaven a la presó
només per sentir aquesta emisora de ràdio.
Entens?
O sigui, que jo no sé si més d'un podria, eh?
Jo recordo que de petits a joves
anàvem al consulat inglès,
que estava allà baix del carrer Orozco.
Sí.
No el Orozco, l'altre,
el de més avall.
Bueno, una...
No.
Al carrer de Valleda, potser?
No, no, no.
Era una travessia d'allí del carrer La Unió,
ah, del carrer Podaca.
Sí.
Després ja te'l diré,
perquè ara el tinc l'apuntament.
D'acord, no s'ha m'ha dit.
Bueno, allà ve el cònsul inglès.
Sí.
I anàvem i es donava propaganda de la Guerra Mundial
venir de la part, per part d'Inglaterra i Portugal
i se n'entravem del que passava a la part real dels americans.
Com l'Ambaixada Alemana,
te donaven propaganda d'Alemanya.
Doncs quan anaves allà a buscar allò,
havies de ser el tanto,
perquè hi havia uns personatges
que no vull dir noms perquè és un fill viu
i té un càrrec dintre Tarragona.
Aquestos, si t'enganxaven,
t'ha fotut una palissa o el que sigui.
Què dius?
O sigui, que són...
Teòricament només per informar-te d'alguna manera.
Sí, perquè anaves a...
Perquè només serà informar-te.
Sí, sí, sí.
No anaves a fer rebel·lió ni anaves a fer res.
Però com que llavors eren amics dels nazis.
Entens com ho dir?
Sí, sí, sí, clar.
Recordem una mica d'història.
Perquè llavors aquests falangistes,
que eren falangistes aquests,
perquè també hi havia entre aquests,
però eren els falangistes
i uns germans i un...
Bueno, en fi,
una sèrie d'elements d'aquelles èpoques
que després, mira,
hem anat vivint del cuento també després.
La democràcia ha tol·legat moltes coses
i has de pensar que, mira,
Déu perdona, no?
Però em refereixo amb això.
Llavors, per exemple,
si tu amb un
te feia una cosa,
si deies
és un lladre que m'ha robat,
no sé tant de cas.
Fes més cas i deies
aquest és un roig.
O sigui, només...
I ho denunciaves com a roig
i com a coses que d'allòs
tenies més força contra aquella persona.
Què diu?
Però, avi, jo sé que,
per exemple, que ha sortit
i es pot veure a la història...
És cru, eh?
Que moltes vegades
la persona no era roja,
sinó que senzillament
era l'enveja
perquè aquesta persona
tenia terrenys
o aquesta persona
tenia algú que tu volies...
Això és un altre tema
que jo a parlar-ne
i que en parlarem un dia, si vols.
Sí, sí.
Però se'n recorda
que ho vam comentar un dia,
fa temps,
i que jo me'n recordo
que m'ho va dir vostè
que algunes vegades,
moltes vegades,
la persona no era de veritat
d'aquelles idees.
senzillament era per enveja
d'una persona determinada
i era per treure-te'n al mig.
I, per exemple,
el clero, doncs,
també estava embolicat
i també tolerava coses
que no havia de tolerar.
Sempre van a ir en un avió
on anàvem a barrejar.
O sigui,
unes coses
que el que no era creient
el reforçava
anar en contra
del que ell creia
que no era veritat
de la religió.
Saps?
Això ha sigut coses
d'èpoques com la Inquisició.
Hi ha molta...
Això...
S'ha molt part.
Sí.
Bé,
llavors tenies,
per exemple,
que els policies...
Policia Armada...
És que no ens queda
amb el temps.
Ara venia la part bona.
No,
continuar a ser cosa
que també passava.
Digui, digui,
vinga, ràpid.
Per exemple,
la Policia Armada
d'aquell temps,
la part de la Policia de York,
també cobraven poquet
i molts treballaven
el moll adessores.
Clar,
si un portuari
o una persona
feia alguna coseta
o altra,
no podia pas denunciar-lo
ni agafar-lo
perquè ens un demà
havien de treballar junts
i si no,
diria,
xec,
tu no.
Sí.
Anaven,
per exemple,
gent,
van vindre gent
de molts llocs
i havien d'anar
pels horts,
el que sigui,
a replegar tot el que podien.
És que no hi havia l'amo.
Clar,
si anaven
aquests agafals,
potser eren coneguts,
potser eren del poble.
Ostres.
Potser,
vull dir,
era una època...
Era una època...
situacions molt rares,
no?
Entens com ho deies?
Hi ha situacions molt,
molt...
Molt estranyes.
No estranyes,
normals.
Home,
avi,
estranyes,
però clar,
tu ara no vas pel carrer
d'alguna manera
i no te sents intimidat
per ningú.
Això sí,
anaves pel carrer...
Te vas trobar
amb algú puntual,
però...
Això sí,
anaves pel carrer tranquil,
hi havia més vigilància,
aquestes gambarrades
que hi ha no hi eren,
o sigui,
podies anar...
Però perquè hi havia mil ulls,
vigilant,
avi,
hi havia mil ulls.
Perquè,
clar,
el mateix que vigilaven,
perquè un no fos del règim
o no fos el que sigui,
clar,
la mateixa vigilància
servia per allò de més.
Però devia haver una por,
no?
Una cosa...
Però ja ho parlarem,
avi,
que no ens queda més temps.
Ha estat molt interessant,
m'ha agradat molt,
eh?
Bona,
mira,
és violent,
però, d'això.
Ja ho sé,
és violent,
però és una cosa
que forma part
de la nostra vida
i és una cosa,
també,
podríem dir que,
fins i tot,
per assentar a moltes persones
que diuen gratuïtament
aquesta frase
que jo li comentava abans.
que jo he vist coses
d'un mongueta fortes
i, clar,
de jove
te quedes molt dintre.
Molt clavades,
sí, sí, sí.
Avi, gràcies.
Un plaer.
Bon cap de setmana
i ens tornem dimarts
de la setmana vinent, eh?
Molt bé.
Mira que volia parlar avui
de Sant Jordi
i ens hem quedat amb les ganes.
Bueno,
ja ho farem,
ja ho farem.
Si vols,
ja ho parlarem
la setmana que ve,
com vulgui.
Sí,
el dia següent,
per a veure com ha anat la Rambla,
si ha passat per allà
i ja ho farem,
ja ho farem.
Gràcies, avi.
Va.
Arribaren temps de guerres,
de perfidies i traïcions,
i en el mar de les Antilles
retronaren els canons.
Els mariners de Calella
i el meu avi
al mig de tots
varen morir a coberta,
varen morir
al pèl del canó.