.
Andrés, Andrés, bona tarda.
Hola, bona tarda.
Per fi vull comentar amb algú que ja s'acaba el mes.
És que, sabeu una cosa, ho he comentat al principi del programa,
que ja, com aquell que diu, ja aquest demà i demà passat
ja se'ns acaba el mes de març i ja donem pas al mes d'abril
i, com aquell que diu, també a la Setmana Santa.
Perquè ja d'aquí res, també.
Ja estarem amb els Palmons, amb el Llaurer, Beneïn...
I menjant torrons d'aquí quatre dies.
No, que primer hem de passar per la platja, home,
que primer hem de passar per la platja.
I abans, encara que a la Setmana Santa,
hem d'anar aquesta tarda al cinema.
A les sis de la tarda.
Així que no corris tant, que encara queda feina per fer, eh?
I avui passem a l'última pel·lícula d'aquest cicle d'aquest mes
que hem titulat Pel·lícules en noms de dona.
Sí.
I aquesta tarda, a les sis, a l'antiga audiència,
allà a la plaça Pallol, Centre Cultural Pallol,
entrada completament gratuïta,
passarem la pel·lícula Laura.
Una magnífica pel·lícula de misteri, policiaca,
que van fer d'en Andrews, Jane Tierney,
Kristen Biff i Vincent Pry.
I va ser dirigida per Otto Preminger.
De què va la pel·lícula?
Doncs el que us diré ara.
Un detectiu investiga la desaparició d'una jove
i allà a casa seva hi ha un retrato d'ella
i això és amb aquell detectiu,
escolta, el deixa enamorat d'aquell retrato.
En fi, és un títol mític
dins del cinema i dels thrillers
i també dins de la història del cinema.
Molt bé.
És una pel·lícula molt recomanable,
inclús per a aquella gent que li sembli
que les pel·lícules policiaques no li agraden,
perquè aquesta no és la clàssica
de perseguits, de dolents, de tiros i coses d'aquestes.
És una pel·lícula de suspens
i que intriga bastant
i hi ha sorpreses al final.
Perquè veigis la Laura, la Cavalia,
aquesta dona, eh?
La Cavalia, la Laura.
Imagina't, aquesta és una de tantes Laures,
que n'hi ha de bones i de no tan bones.
Això també és veritat.
Avui a les 6 de la tarda, recordem-ho,
entrada totalment gratuïta, Laura,
la darrera de les pel·lícules
amb nom de dona, d'aquest cicle, Andrés.
Sí, això mateix.
I el pròxim dia canviem de cicle.
Ai, doncs Andrés, avança'm una mica.
El cicle aquest és molt senzill.
Entrem al mes de Setmana Santa
i cada any, cada any, cada any,
fem un cicle que el titulem
A l'entorn de la Setmana Santa.
Perquè veigis.
No vol dir que siguin pel·lícules de jo pecador.
No, no, no, s'entén.
Pel·lícules que tenen alguna cosa a veure amb la religió.
I s'ha de dir que la primera pel·lícula,
que serà el dimarts dia 10,
és la pel·lícula Escarlata i Negro.
També hi ha un altre títol que es diu
Púrpura i Negro,
que ja adverteixo ara que la pel·lícula dura
142 minuts.
Una miqueta llargueta, sí.
Una miqueta llargueta.
Una miqueta llargueta, sí.
Els actors són Gregory Peck,
Sir John Gilgut i Christopher Plummer,
el que va fer Música i Llàgrimes.
La pel·lícula està basada en fets verídics,
fets que van passar a Roma,
i es tracta d'un capellà
que amagava persones perseguides pels nazis
en la Segona Guerra Mundial
dins precisament del Vaticà.
Llavors, aquí s'ha de destacar
l'impressionant enfrontament
que tenen aquest capellà
i l'oficial superior nazi,
perquè, esclar,
l'un fa 60.000 martingales
per poder passar la gent,
i l'altre va desesperat,
mirant de pescar-lo,
i no hi ha manera.
Sí, sí, sí.
I al final també és curiós,
perquè, en fi,
qui vulgui vindre que la vigui,
que la vengui a veure.
Això serà el dia 10,
el dimarts dia 10.
Anem avançant les altres, Andrés,
perquè la setmana vinent
ja saps que no tenim programació,
que no estarem...
Això serà el dimarts dia 10.
A veure, que no tenim programació
de Tarragona Ràdio, sí,
el que no tenim programa
és ser amb nosaltres.
No, no, i tampoc hi haurà programació
allà a l'antiga audiència,
però a Setmana Santa
també s'ha de trencar.
Llavors, el dijous dia 12
farem una pel·lícula espanyola,
una pel·lícula mítica,
l'any 1952,
i que es diu El Judas.
Els únics actors que hi ha
són Antonio Vilar,
Manuel Gás,
i els altres actors
són actors i comparses
del patronat de la passió d'Esparreguera
de l'any 1952.
Que maco!
Sí, que és una pel·lícula
que és molt, molt maca de veure.
Sí, doncs sí.
Dirigida per Ignacio Efe i Quino.
Va ser potser
una de les seves millors pel·lícules.
Sí, sí, sí.
Passem al dimarts dia 17.
Vinga.
Una pel·lícula americana
de l'any 38,
també històrica aquesta,
que es diu
Forja de Hombres.
Spencer Tracy,
Mickey Rooney.
La pel·lícula
és d'un capellà
que es deia Flanagan,
intenta portar pel bon camí
amb els joves
que van desencaminats a la vida,
per poquents i altres problemes,
que va arribar a crear
la Ciudad de los Muchachos,
que aquesta és una altra.
I com cada any,
l'última pel·lícula
que fem dins el cicle,
en fem una de còmica
i es diu
Hermana,
però què has fet això?
Jo res, eh?
Jo res, jo res.
És una pel·lícula
de la Lina Morgan,
que fa dos papers,
fa de monja,
i la seva germana...
Que té la mà llarga, no?
Que té la mà llarga,
crec que la germana?
La germana
és una primera bedet
de revistes.
Ah, veus,
ja la confoníem
amb una altra de les pel·lícules.
I surt també,
la madre superiora
és l'Aurora Bautista.
Doncs,
què passa aquí?
Doncs que resulta
que dues monges,
dues religioses,
atraquen
amb escopetes retallades.
Sí que tenia raó,
que era atracant un banc.
Veus,
no m'enganyis.
I com que el convent
on estan elles
està a la ruïna total
econòmicament
i no reben cap ajut,
si els hi prenen
al convent,
allà hi faran
una benzinera.
I imagina't
quin panorama
es presenta.
Aquesta és la pel·lícula
còmica
que es farà.
Veus com jo sabia
que hi havia alguna cosa
de guante blanco.
Saps allò?
M'ha vingut a la ment
la pel·lícula
i clar,
jo dic,
crec que això,
que hi ha un robatori,
i que passa algunes coses
i que amb ella
la confona amb l'altra
i...
No explica més,
no explica més.
Això serà a partir
del mes vinent
dins d'aquest nou cicle
de l'Andrés.
I llavors al final de mes
també hi ha
un passe de curs,
hi ha un festival
i esclar,
nosaltres tampoc farem cinema.
O sigui que el mes aquest
serà de quatre pel·lícules,
serà meitat del que és.
Quinze dies
i quinze dies que no.
Bé,
ara tornem una altra vegada
a la volta al món
d'un 80 dies,
que és el que ens està dominant
durant aquests dies.
S'ha de dir que en Califòrnia,
quan Michael Todd
va anar un dia
al rodatge d'exteriors,
es va veure
atrapat
per la carretera
per un ramat tremendú
de vents
que es negaven
a tirar endavant
o tirar endarrere.
Estaven en vaga, ja.
semblava.
Això el va inspirar immediatament
una anècdota
per la pel·lícula
que, i és que quan el tren
atreveixia el desert d'Omaga
fos a la vegada detingut,
com a mi li passa amb el cotxe,
o sigui que es preix,
en fi,
d'una manera inoportuna,
per tota una manada
de vaques o ous,
o el que fos.
Sí, és veritat,
això és un altre també.
Això s'ho va ocórrer,
doncs poguer-ho fer.
Llavors,
tot va comprar allà mateix,
tot el ramat,
i va contratar amb el seu pastor,
va modificar el guion
i et van portar
la desagradable sorpresa
que una vegada
davant de les càmeres
tots els vents
van sortir disparats
cap a totes bandes.
O sigui que no es quedaven qui és?
O sigui que
el que li va passar a la realitat
aquí no hi va haver manera.
Va agafar vents
i li van sortir per tot arreu.
Això vol dir
perquè no els hi va fer
una bona entrevista.
Llavors va decidir
canviar-ho
per tot un ramat
de búfals.
Andrés,
no ens queda massa temps?
No sé si podem acabar
de parlar una miqueta més
o...
Com anem?
Com ho veus tu?
Tens molta xitxa encara
per comentar?
Oh, comentar n'hi ha,
sempre n'hi ha molta per fer,
sempre n'hi ha molta.
Segueixo una miqueta més
o posem música?
Mira,
ens truca ni tot,
ens truca ni tot.
Doncs fem una cosa,
anem acabant ja?
Anem acabant, doncs.
Sí?
Sí.
I posem l'última cançó.
Anem a posar l'última cançó
que encara que no correspongui
al que m'han estat explicant
de la pel·lícula,
perquè això és...
en un altre lloc.
El títol de la peça és
La pagoda de Pillagi.
I així acabem.
Doncs sí,
acabem d'aquesta manera.
I Andrés,
no t'ho dic fins la setmana vinent,
perquè la setmana vinent
no hi serem,
almenys el nostre programa
farà festa
durant aquests dies
de Setmana Santa,
però el dia 10 d'abril
et vull aquí, eh?
Dona, així...
Que ho sàpiguis, eh?
Mira, he de vindre
perquè us ho mereixeu,
per la paciència que em teniu.
Doncs boníssima Setmana Santa, Andrés.
Igualment.
I fins després.
Molt bé.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.