Escapa't a Andorra.
Allotja't als nostres hotels.
Hotel Roc Blanc, el clàssic innovador.
Panorama Hotel, dels esportistes.
Deixa't seduir per les nostres instal·lacions.
Situats al centre comercial
i amb totes les comoditats de les seves quatre estrelles.
El teu benestar és la nostra raó de ser.
Centre Termal Roc Blanc, amb programes de salut, bellesa i relax.
Per informació i reserves, rocblanchotels.com
o trucant al telèfon 902 930 400.
Roc Blanc Hotels, benvinguts al benestar.
A primera hora de la tarda.
Continuem amb el nostre periple a través de la sintonia del 96.7,
a Arragona Ràdio, la ràdio de la ciutat.
I aquesta és la sintonia que ens encamina.
Amb les sabatetes...
De quin color eren, Andrés?
Bona tarda.
Vermelles, no?
Eren les sabatetes vermelles del Mago de Oz?
No, de color d'or.
Bueno, sí, vermelles, sí.
Eren vermelles i després el camí era d'or.
El camí era el...
Clar i camí, no?
Sí, el Camino Amarillo.
Exacte, que era el que anava ballant i saltant
i es trobava tots els altres protagonistes.
Això és el Camino Amarillo, exacte.
Avui no tenim cinema,
avui no us convidarem a l'antiga audiència
o al Centre Cultural Pallol,
que això serà demà.
Avui ens toca, com us vam anunciar ahir,
parlar de James Bond.
Licència per a Matarra.
Bé, doncs farem una història...
Perquè molta gent ha sentit parlar de James Bond,
hem vist pel·lícules i així,
però hi ha moltes detalls i moltes coses
i lògicament de quan en quan és agradable,
suposo, això ho faig,
saber alguna cosa que precisament està al nostre entorn,
que ho estem vivint
i que, bueno, si no tenim res a fer en aquest moment,
ens podem enterar de coses agradables i curioses.
Per tant, comencem amb temes de James Bond
i com va començar realment això.
Qui no coneix aquesta banda sonora, Andrés,
que ja se'ns ha posat el cabell...
Mira, mira, mira, com a escàrpies el tinc.
Ja, ja.
Només les primeres notes d'aquesta música
ja ens trasllada,
ens ens porta amb cotxes de luxe,
amb llocs i espais d'aquells
que potser veurem només el que passa a les pel·lícules
i noies d'aquelles espampanants que treuen el singlot.
i aquell home atractiu per excel·lència que ha de resoldre...
Aquells homes, aquells homes, aquells homes.
Home, ara sí, perquè són uns quants.
Però d'aquell moment, en aquelles primeres pel·lícules...
I llavors s'hauria de dir això.
i va arribar James Bond.
Sí.
Que James Bond, amb la seva careta així de picarón i de maliciós,
que era la careta del St. Connery...
Que molta gent diu que és l'únic James Bond.
Sí, no, tothom.
Que li costa molt allò d'acceptar els altres James Bond que van arribar.
Tothom ho ha dit.
Inclús els mateixos productors van trobant problemes
i quan feia una altra cosa d'ell, la cosa va tornar a pujar.
Bé, doncs, St. Connery en aquell temps era un desconegut,
però pràcticament desconegut per quasi tothom.
Havia fet algunes cosetes.
I els homes durs, dels que mai es rendeixen,
els que sempre rendeixen a les fames, a les dones...
Sí, les fem fatal.
I una vegada, allò que es diu també,
una vegada feta servir, les deixen a la vorera
o a la balsa, a la deriva.
Ho dic perquè això és el que fa James Bond.
Sí, és el que feia.
S'aprofitava d'elles en un moment determinat
i després, si t'he vist, no m'acordo.
Aquí està.
Bueno, doncs, aquestes persones, aquests personatges
o aquest personatge, que de fet és un sol personatge,
doncs és James Bond.
Llavors, el que tenim de dir és que aquests homes,
doncs, ha tingut de demostrar sempre que és un home
d'una manera, en fi, d'una cara no dura, no,
però sí d'aquestes cares de marbre, de pedra,
que no s'alternen per res, a part de cara dura, que també...
Que també tenia un corset, sí, sí.
Després són d'una manera sinuosos,
d'una manera que et diuen però no et diuen.
S'estaven jugant amb les paraules.
Exacte, d'una manera mordaç, d'aquelles frases.
I, sobretot, disparant, el tenen facilíssim.
El ditet se'ls escapa, però va ser de bé.
A més, tenien aquelles coses, te'n recordes,
que sempre hi havia aquell inventor que els donava
a la sola de la sabat.
Tot això també t'ho explicaré.
D'acord, d'acord, digue, sigue, sigue.
Bueno, de totes maneres, per això s'ha de dir
que per això tenien llicència per matar.
I estaven al servei de la corona.
Exacte. I no era ell sol, sinó que n'hi havia més.
O sigui, l'agente 007 és perquè n'hi havia més.
El que passa és que ell era el 007.
Devia estar el 001, 002, fins arribar al seu número i més enllà.
Llavors, quan anaven eliminant amb algun,
anaven augmentant els números perquè, esclar,
anaven cobrint les baixes.
Sí, sí, sí.
Es podria dir que de la seva vida,
estem parlant d'una manera fictícia, del personatge,
de les seves fetes,
de les seves víctimes al carrer,
o bé al llitet,
que també s'ha de dir.
Té un llit, sí.
El seu autor,
l'escriptor d'aquestes obres,
Ian Flaming,
va deixar una magnífica quantitat
de llibres
dedicats precisament
al James Bond.
Lògicament,
va sortir el còmic,
va sortir la cultura popular
i el cinema,
perquè s'encarregarien tot això
de fer-ho d'una manera més visible
i no tan llegible
en aquest aspecte.
No sé si està ben dit d'aquesta manera,
però, bueno,
ja és el que em refereixo.
Sí, sí, sí.
És algo similar,
hi ha crítics que han comparat,
que és algo similar
amb el cas de Ceclo Holmes,
que va començar l'home a escriure una obra,
i, bueno,
d'aquesta obra s'han hagut de fer,
igual que l'Àgata Christie,
són personatges d'aquesta mena.
Bé, llavors,
lògicament,
els seguidors del James Bond,
com si fos ja un personatge real,
han intentat
saber d'ell
què és,
com era,
com deixava de ser,
i, bueno...
Quin peu calçava,
de tot,
és que volíem personalitzar-lo
de tal manera
que jo crec que va haver
una autèntica febre.
Exacte.
No,
i encara, vull dir,
encara hi ha molts seguidors d'ell.
Sí, sí.
I llavors,
esclar,
s'ha de dir que aquest
es va transformar
en el millor agent britànic
que hi havia
i que tenia
el grau de comandant.
Dins de la ficció,
lògicament,
parlarem com si fos
una persona real,
però la pateixo
dins de la ficció,
és fill
de pare escocès
i de mare
nascuda suïssa
i la seva primera noia
a la pantalla
va ser Úrsula Andris
o Andrius,
que se li va dir
la Venus de Botticelli
quan surt en biquini
per mort de l'ascensura
perquè en principi
la volien treure despullada
quan surt
de la vorera del mar
que hi ha la sorra.
Però, en fi...
Crec que és una escena
que sense voler
tots hem imaginat.
Sí, sí,
en aquell viquini blanc
i així, sí.
Sí, sí,
que a més tothom
va quedar eclipsat.
Fins i tot el propi James Bond
la mira
i hi ha un moment
de la pantalla
que només es veu ella, no?
Sí.
Llavors,
tornem una altra vegada
enrere amb la vida
d'aquest home fictícia,
el James Bond,
i explica que quan tenia 11 anys
els seus pares
van morir en un accident
de muntanya
allà en Chamonix
i va quedar
sota la tutela
de la seva tia
Charmaine
i aviat
va voler
començar
a jugar,
a aprendre
judo
i va començar
a tindre ja
alguna escapadeta,
per dir-ho així,
dins la seva joventut,
o pubertat,
amb la donzella
de la casa
de la seva tieta.
Ja començava
a ser una mica
amb perdó,
una mica pendó, eh?
Era una mica pendó.
I, a més a més,
després això va començar
ja a desmadrar-se
una miqueta
a les aules escolars.
Què em dius?
Allà amb les amiguetes.
Estem parlant
que, és clar,
tot això és de la creació
de l'escriptor.
Però, bueno,
ja n'hi ha també així, ja.
No, segur.
Sí, ja n'hi ha així.
Diu que als 16 anys
l'autor
fa que ell perdi
la virginitat.
Als 16 anys?
Als 16 anys.
Jova,
per aquell temps jova.
Sí,
i també perd l'agenda
amb una visita
que fa a París.
Això és una anècdota
que posa l'autor
explicant la biografia
d'aquest personatge.
Allà també descobreix
llocs per passar el ratet
que són les copes
de Harry Bar
que és un bar
molt popular
que està freqüentat
per Hemingway.
Déu-n'hi-do també.
Sí, que barreja
la ficció
amb la realitat.
Exacte.
I, més endavant,
aconsegueix
que, en fi,
el que descobreix
amb ell
com persona
i hi ha personatge
així popular
és que
està identificat
com servei secret
agent 007.
I això s'ho guanya
gràcies
a les seves
fetes
amb una pel·lícula
que ningú
anava a pensar,
ningú anava a pensar
que tindria
unes conseqüències
com les que ha tingut
després
Sam Connery.
Perquè ara se'l farem
un salt encara més
enrere cinematogràfica
amb una pel·lícula
que es diu
Casino Royale
i que allà
el James Bond
era David Niven.
David Niven.
David Niven.
Sí, allà fa de James Bond.
Però si era una poqueta...
Bueno, pues allò va ser
la primera...
Era una poqueta cosa?
Bueno, és que aquí va ser
que van agafar la novel·la aquesta,
van agafar els drets
i llavors van voler fer
els capitalistes,
van voler fer una pel·lícula
i allà surten
d'artistes,
surt
l'Orson Welles,
Peter Sellers,
un gravat d'artistes tremendos.
Això ja ho explicarem,
perquè jo crec que
per avui n'hi ha prou, no?
Sí, que no ens queda massa temps
i hem de passar
per una de les músiques.
Doncs mira,
voldríem començar
des del començament,
que si no Royale
precisament no l'he portat,
estaria curiós,
però bueno,
comencem pel James Bond
amb l'agente 007,
amb el doctor No,
que va ser la seva primera pel·lícula
i és el que hem sentit
al començament
i ara l'acabem de sentir sencer.
I fins a mà,
si duu molt.
Gràcies, Andrés.
Adéu.
Gràcies, Andrés.
Gràcies, Andrés.
Gràcies, Andrés.
Gràcies, Andrés.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!