El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Ei, ja el tenim aquí, com sempre, amb la seva simpatia, amb aquesta rialla que porta d'orella a orella.
Avui, Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Avui, estic avui especialment contenta, eh?
Ahir vam tenir la Imma i d'altres oients jo crec que s'animaran, eh?
A veure si és veritat.
Espero, espero.
I que ens truquin, recordo, el 977-24-4767.
Si ara ens truqueu, us agafarà la Núria, li deixeu el testimoni de dir, doncs, mira, vull parlar amb l'avi Ramon.
Avui no entrareu en directe, però ho fareu un altre dia, eh?
O algú, si té alguna anècdota, alguna història, que l'expliqui, i llavors ho comentarem.
Perquè jo potser recordarem, i potser parlen d'una cosa que jo també ho recordo, o que m'he sentit dir,
i llavors farem un comentari sobre aquestes coses.
Perquè jo, com que jo no ho sé, com que no veig, ni vosaltres veieu com estem la Sílvia i jo.
No, estem bé.
Jo no ho veig, no sé si el programa agrada o no agrada, vull dir, que llavors entre tots l'hem de fer.
Avui, jo espero que sí, i a més ho fem amb molt de carinyo i amb molt d'amor.
No, escolta, el que passa més que res, que hem de recalcar, que el que parlem són vivències.
Sí.
O sigui, no història escrita o llegida, és vivències que he sentit, que he viscut, que he comentat coses,
i la gent també, si té alguna vivència de Tarragona, podem lligar-ho, i és que més que res per passar un rato, no?
És qüestió de dir, oh, que això i allò, perquè aquí, no, passar un rato, passar un rato, i com que té l'avantatge que la ràdio la pots tancar quan vols...
No, que no, no, no dono idees, home, no dono idees.
No, no, no, la pots tancar d'una altra emissora per escoltar els altres.
Ah, ah, ah, ah, i a més, avi, a més, ens poden sentir a través d'internet a tot el món,
que algun dia li pot dir a son fill, que no està a Alemanya, son fill.
Sí, sí.
Que ens pot sentir, ens pot sentir per allà.
Una vegada, d'on té, d'Anglaterra, que va...
No, de tot arreu, sí, sí.
Una vegada, recordo...
Un senyor, és veritat.
Recordo que una vegada d'Anglaterra es van dir que havien sentit un programa que parlava d'un puesto,
que els seus pares hi havien estat, i li van recordar, o el que sigui.
Doncs és per això, aquest programa és per això, per recordar, per parlar, per comentar,
com jo, que vas per un puesto, i em trobo estranyat, o em trobo d'aixòs, com...
Per exemple, avui, avui, si vols, parlarem d'un puesto que desapareix.
O sigui que la plaça Ponent...
La plaça Ponent desapareix?
No.
És que Déu-n'hi-do aquest titular, avui, que l'ha deixat caure i...
No m'has deixat camada de...
Perdó, perdó, perdó.
Que no ho fan, a vegades, la propaganda, que hi ha un moment de...
Oi, què ha passat? Que desapareix?
Sí, desapareix el que quedava de la plaça Ponent.
Ah, ara m'ha agradat, eh?
Ara ha de donar una miqueta d'emoció, també, eh?
Sí, perquè saps què passa?
Passar en autobús per dir, he vist que el poc que quedava de la plaça Ponent,
que era aquell del bar Taurino.
Sí.
Aquell miqueta de bar que quedava, ja és a terra, ja és un solar.
Oh.
Ja és un solar.
I això m'ha recordat, m'ha recordat perquè, ja que comencem a dir això,
Tarragona, si t'hi fixes, abans, més bé t'era una capital per sectors.
Per exemple, el casc antiga, ja saps tu, del carrer Major, el portal del Roser,
pagesia, tal, un tipus de caràcters.
Del carrer Major, el portal de Sant Antoni, un altre tipus de gent, un altre tipus de fàbriques,
un altre tipus de...
D'acord.
Llavors, entre, hasta la plaça La Font, la plaça La Font també ja era una altra manera de ser,
fer la seva festa, per la festa Major, allí abans, ara diuen, diuen, d'això,
però allí, abans, ja venien les coses de Nadal, ja feien la fira de Nadal,
i també feien verdura, o sigui, la plaça La Font ha canviat en moltes coses,
també molta història, moltes coses que després van desapareixent,
Festa Major, també feien, ara tot és el cos del bou,
però també per Sant Ramon, per Sant Ramon, a la plaça La Font es feia festa,
les cases eren diferents d'ara...
Per Sant Ramon?
Per Sant Ramon era la festa de la plaça La Font.
No, no hi ha, però que em sona una mica estrany,
però ara mateix feia uns quants anys que no s'organitzen i es fan res.
Per això et dic que ha anat canviant.
De la Rambla Vella a la Rambla, aquests quatre carrers,
com de Salto, carrer Hospital i Sant Agustí,
dos carrers comercials, la Maria, en fi, una miqueta d'això.
Llavors si agafaves de la Rambla a la mitja lluna,
si agafaves la part d'allà baixant el carrer de la Unió a la esquerra,
el carrer de l'Adrià, aquests canells que hi havia,
doncs hi havia gent de llim sense cap cosa de, com t'ho diré,
extraordinària, normal, normal.
El carrer Reding, el carrer Reding, el carrer Gona de González,
el carrer Fortuny, doncs eren uns pisos on vivien gent normal,
normal s'entén en bon sentit, de no fer coses extraordinàries.
Però llavors ja, quan arribaves ja allà a la plaça Ponent,
de la plaça Ponent, plaça de Toros,
agafaves el carrer Gasòmetre, tot això,
ja era un altre ambient.
i era un poble, com arribaves al Serrallo i era un altre poble.
Què passava?
Per exemple, ara anem per això,
això he anat per diguer una miqueta la plaça Ponent,
però la plaça Ponent era un lloc,
perquè quan feien Toros, Toros abans de la guerra i després de la guerra,
que van venir toreros bons,
Maroleta, la Russa, Bienvenida,
tots aquests toreros bons han vingut a torejar aquí a Tarragona.
Sí, perquè aquí tenim tarannada de què ens agraden els toros, eh?
Sí, doncs, bueno,
llavors el que és la plaça Ponent i el carrer aquell de Mallorca,
allò era una gran festada,
perquè, escolta, amb la gent de pobles que venien,
que a la vegada fèiem trens especials de Tortosa cap aquí,
que era on hi havia molta més afició que no pas,
així com per Setmana Santa venien més de Barcelona cap aquí,
doncs quan anem fent toros,
més a veure, venia de la part de Tortosa cap aquí.
És el que diem, saps?
Es barrejava, no?
Però em refereixo a cada lloc.
Bé, doncs la plaça Ponent, tenim d'allò.
Però llavors, la plaça Ponent també tenia una altra cosa,
una altra cosa que era interessant,
però comencem, per exemple, per agafar les 100 escales.
Que van a modificar-les, recordem.
Que quan, per exemple, la gent del carrer del Mar,
carrer Lleó, Castanyos, Castellarnau, Smith,
tots aquests carrers, més aviat,
tenien tendències,
com que llavors la part de la plaça de Cursini,
allà hi havia també el mercat,
el carrer Canyelles, també tenia un forn,
tenia un lloc que venia amb xocolates,
que tenia un tupinamba,
que hi havia un mono,
que posaves 10 cèntims,
tenia un becí,
tu tiraves del lloc i sortia una regió de xocolata.
Vull dir,
vull dir que tenia una cosa també...
Un tarannà, sí.
Un tarannà modern, d'allò.
Clar, què passava?
Segons qui, per anar a Tarragona,
agafava el carrer Apodaca.
Però, clar, el carrer Apodaca,
que és la reunió,
doncs,
eren carrers normals.
S'entén en bon sentit
que hi havia els seus comerços,
perquè, a veure,
el carrer Apodaca,
jo vam dir una vegada,
bona pasteleria,
banda roba,
en fi,
l'indústria de la goma,
allò era un sector.
però molta gent,
per anar a Tarragona,
d'aquella part,
inclús del Serratllu,
pujaven per les 100 escales.
Perquè el Gràcia del Primer
quedava desert.
El Gràcia del Primer
hi havia els magatzems
de l'Ajuntament,
hi havia uns boters,
en fi,
una casa o dues,
però quasi allò era...
Era més d'Ajuntament,
per entendre.
Hi havia allòs de fundició,
o sigui que allò era part.
Clar,
la gent més tenia tendències
a pujar per les 100 escales.
Clar,
arribar a les 100 escales
arribar a més dalt.
Llavors no era carrer Sevilla,
el carrer aquell,
allí només hi havia
una bequeria,
pujant a Madrid,
una bequeria,
i al final del carrer,
arribar a la plaça Ponent,
hi havia aquell cabaret dancing,
o com vulguis dir-li.
Eh,
parem-ho aquí, eh?
Mira,
ara faig jo,
allò de la publicitat,
el que passa que haureu
de tenir una mica de paciència
perquè tornaríem demà.
Bueno.
Avi,
així descansem.
En el dancing, dancing,
és que veiem.
Així descansem de les 100 escales,
eh?
Vinga,
perquè Déu-n'hi-do
per pujar-les totes, eh?
Llavors sí,
però érem més joves la gent,
i no és com ara,
el tubús,
que el cotxe,
que el cotxe,
no,
la gent caminaven més.
Avi,
fins demà.
Fins demà.
Que continuem amb el dancing.
Sí.
Adiós-hi-do.
BEST
TIEC
Peopleře children
Polyึ
Ifin
You can always close your eyes,
but you can't close your ears.
Cuevite
Dios
Parte
De
Las raices
De dónde nacemos, ¿verdad?
Entonces pensaban en...
Se nos ocurre vacaciones.
Qué difícil cantarle a tierra madre
que nos aguanta y nos vio crecer
y a los padres de tus padres
y a tus hijos los que vendrán después.
Si la miras como a tu mamá,
quizás nos cambie la mirada
y actuemos como el que defiende
a los suyos y a los que vienen con él.
La raíz de mis pies yo sentí.
Levanté la mano y vi
que todo va unido, que todo es un ciclo.
La tierra al cielo y de nuevo aquí.
Como el agua del mar a las nubes va.
Lluve el agua y vuelta a empezar.
Grite, grité, no lo ves.
Va muriendo lentamente.
Mamá tierra, modelo.
Grite, grite, el mundo no lo ves
Va muriendo lentamente, mamá tierra, Mother Earth
No se trata de romper ventanas, ni farolas, ni de cara
Mejor romper conciencias, se equivocas, oye
Nadie nos enseñó ni a ti ni a mí
Nadie nos explicó ni a ti ni a mí
Mejor aprender que corra la voz y quizás conseguir
Bombeando tierra, madre, dice
Bombeando tierra, madre, te dice basta
Bombeando tierra, madre, escuche
Bombeando tierra, madre, dice ponte en pie
Bombeando tierra, madre, dice ponte en pie
Grite, grite, el mundo no lo ves
Va muriendo lentamente, mamá tierra, Mother Earth
Grite, grite, el mundo no lo ves
Va muriendo lentamente, mamá tierra, Mother Earth
Mother Earth
Grite, grite, el mundo no lo ves
Va muriendo lentamente, mamá tierra, Mother Earth
Bombeando tierra, Mother Earth
Grite, grite, grite, el mundo no lo ves
Va muriendo lentamente, mamá tierra, Mother Earth
Terra éternelle, terra éphémère
Terra éternelle, terra éphémère
Terra éphémère, un único, présent fragile
Fait de vent, de feu, de fond et d'eau
De larmes et de bonheur
Terra éphémère, terra éternelle
Unique espoir, tant qu'ont des passages obligés
La terre s'éteint, on est pour sa flamme
Un mamá reclamó
Se la paga la llama
Y esto no es de hoy
Ya tiempos atrás voy hoy
Tegres décadas degradando
Ya mamá reclamó
Se la paga la llama
Se la venden hoy
De lo que fue a lo que soy
Sembra magnifican sus latidos hoy
Llaman, llaman
Mamá tierra, llaman
Ya que las manejan sin plan
Demasiadas cavan
Otras secan, luego frutos no dan
Llaman, llaman
Mamá tierra, llaman
Hoy dos sordos les hace el man
Miradas etapan
Contaminan hasta que eliminan
Grite, grite
No, no, no lo ves
Va muriendo lentamente
Mamá tierra, modor
Grite, grite
No, no, no, no lo ves
Va muriendo lentamente
Mamá tierra, modor
Grite, grite
Va muriendo lentamente
Mamá tierra, modor
Grite, grite
No, no, no, no, no, no, no
Va muriendo lentamente
Mamá tierra, modor
Hay una cuestión de
Yo diría
¿Cómo es de amor a la tierra?
¿Qué pasa?