Música
Amb nosaltres Andrés, Andrés, bona tarda Andrés.
Bona tarda Sílvia.
Com prova, com estàs?
Estupendament bé, i més content de poder vindre aquí,
poder explicar el que a mi m'agrada.
Andrés, que estava caient, millor dit m'ho has dit tu,
perquè et deia, la setmana vinent, doncs ja quedarem dimarts.
Diu, no, no, que la setmana vinent què?
Que és festa, que és el dia del treballador, l'1 de maig.
El dia 1 no treballo jo.
No, ni crec que nosaltres tampoc estarem per aquí, eh?
A veure, pobre vosaltres, eh?
I tu faràs pont.
Jo sí faig pont?
Sí.
Jo ja fa temps que faig pont.
Ja ho sé, ja ho sé.
Ja fa temps que faig pont.
Però treballo molt més que abans, eh?
Sí, això t'anava a dir, perquè tu sembla que no ho fotis prou,
però Déu-n'hi-do, eh?
No s'ha de transforçar.
Deixa-te l'estat, l'Andrés i Andrés.
No s'ha de transforçar com abans, però no paro, afortunadament.
No, però Déu-n'hi-do, eh, Andrés?
Cada vegada que veig l'Alzheimer per la cantonada,
dic, farxa, marxa.
Quin, quin?
A més, una de les coses que més admiro de l'Andrés és l'empenta que té,
perquè moltes vegades li dic,
Andrés, ara que arriben cap de setmana, que anem a descansar,
i ell em diu, descansa?
Tu saps la feina que tinc al magatxem?
I clar, com comença a parlar-me de totes les coses que arriba a fer
i que té previstes fer,
dic, Andrés, et falten com a tres o quatre o cinc vides més
i encara així no les acabaries, eh?
O sigui, que ens has de durar cap a l'any,
eh, pensar que cap al 2.350, més o menys, eh?
Bé, jo sempre he dit que jo no penso morir-me mai.
No, no, i nosaltres volem.
Ara, si alguna vegada, per desgràcia, veieu que m'he mort,
penseu que no és culpa meva, eh?
No, mai.
Escolta, alguna cosa ha passat que...
Jo també m'atereixo amb el teu, eh?
Que m'ha enganxat, m'ha enganxat així de sobte, eh?
De sorpresa.
I que dius, ai, això no m'ho esperava, què ha passat?
Ai, no, no, jo no he donat temps a dir-m'ho.
Surt d'aquí, surt d'aquí.
Anem a la pel·lícula, Andrés?
Bé.
Vinga.
Avui tampoc hi ha cine.
Sí, allà al Centre Cultural del Pallol,
perquè hi ha aquest festival que hi ha.
Però s'ha d'avisar que passat demà, dissabte,
ja vam dir-ho ahir també,
hi ha el cine club al museu del Port de Tarragona,
que està allà a baix amb els tinglados,
a propet del mar,
i és el refugi número dos del Moll de Costa,
que és el refugi que està tocant el Serrallo,
a la bocana del pàrquing,
tocant a la via del tren.
I allà, la persona que vingui a veure la pel·lícula
o les persones que vinguin a veure la pel·lícula,
que serà Moby Dick,
entrada gratuïta,
també podrà observar,
meravellat segurament i encantadíssim,
el museu del Port,
que està allò una miqueta separat de la ciutat,
i hem d'anar cap al port
i conèixer una miqueta més el port,
passejar per allà, que és molt interessant.
I ara que anem de cara al bon temps,
encara més que més.
Hi ha moltíssima gent que podem veure, Andrés,
si alguna vegada us apropeu passejant,
que fan esport,
que venen de la platja...
No, no, i simplement passar per allà
i veure l'aigua del mar per allà.
Et sorprendràs les noves obres
que s'han fet des de l'autoritat portuària?
L'únic dolent que hi ha en aquest moment
són les obres, esclar,
però tot això és per millorar-ho tot.
No, no, però jo dic la banda del nou pont,
aquell pont que s'obre,
que han fet gairebé l'an acabat de tancar,
sembla que tinguem una cerca
a la banda del port,
i està molt bé tot allò d'allà.
I clar, l'aigua està minsa, minsa,
i jo molt suau,
sembla una bassa d'oli.
Val la pena per reflexionar una miqueta,
passejar, en fi.
És allò que dius,
m'agradaria trobar un raconet
que sigui meu de Tarragona.
Ja està.
Les escales reials
és un lloc impressionant
per seure i per poder meditar, pensar...
I després els passejos que es poden fer...
Sí, sí, sí.
Bueno, doncs aquest dissabte
passarem la pel·lícula Mòbidi
que va interpretar Gregory Peck
i que surt un Orson Welles
durant un ratet.
Surt un Orson Welles?
Surt un Orson Welles
durant un ratet
que és un predicador que hi ha.
Ah, m'ha sorprès.
Ho dic perquè hi ha molta gent
que no ho sap,
que surt l'Orson Welles.
Bé, doncs això ja ho sabeu.
Dissabte,
durant vuit dissabtes més
seguirem fent cinema allà.
Molt bé.
Tot relacionat així amb el mar.
El dissabte,
a partir de les sis de la tarda,
i a més hem procurat
que totes les pel·lícules
siguin aptes per menors,
per si es vol vindre amb el net,
amb el fill,
amb el nabot,
més petit,
més gran,
qui vulgui.
És un programa apte per tothom.
Això que acabes de dir
és molt important, Andrés,
perquè hi ha moltes vegades
que quan els pares treballen
normalment els avis
se n'ocupen dels nets.
I dius,
i ara què fem aquesta tarda?
Doncs mira,
anem a veure aquesta pel·lícula.
Mira,
diré una cosa
que m'ha dit una senyora
aquest dematí.
Digue'm.
Diu,
doncs ja s'ha enterat
la meva filla
que ja això
i ja m'ha dit,
papa, mama,
el dissabte
us en porteu els dos nens
i així jo,
bueno,
l'ha dit el nom,
però el seu marit i ella
podran anar de compres
i podran fer coses.
Ja me n'han cascatat els nens
a veure el cinema.
Aquesta dona és llesta,
aquesta dona és llesta.
Ells no vindran a veure la pel·lícula
però se'ls treuen de sobre
i el pare ens...
No, però dius,
mira, mama,
és una manera també
que vosaltres us estrigueu.
Perquè si no esteu a casa
han xufat...
Passar un bon rato
i no gastar diners.
A la televisió
i sempre amb el sofà.
Doncs no,
que ens hem de moure una miqueta.
A més tenim l'autobús
que passa per allà a prop,
que no tenim excusa, eh?
Per baixar.
Dic una cosa,
anem pel que ens interessa
perquè avui la peça
és bastant llarga, eh?
Ah, sí, és veritat.
Perdona, m'endrés.
Digue'm.
Mira, estem dient aquests dies
la música clàssica
amb el cinema.
Temes clàssics
que s'han adaptat
en pel·lícules modernes.
I, per exemple,
aquí tenim
de Samuel Barber
a l'Adagio per Corda
l'Opus 11.
I això es va posar
a la pel·lícula Platón.
Jo ja estic convençut
que a Platón
passarà la història
com una aportació
molt discutible
i personal
del director Oliver Stone
sobre la guerra al Vietnam.
I que hi ha molta gent
que la trec
com si fos un documental.
Aquí està.
Cosa que no és,
que recordem que per tim
que és un film,
és una pel·lícula.
Encara que l'autor,
o sigui,
George Deleros
era el compositor,
vull dir el...
L'autor de la composició musical.
El de la composició musical
de la pel·lícula.
De la pel·lícula, eh?
No del Samuel Barber.
Era el compositor
responsable
que la banda sonora
estigués en marxa.
Realment,
aquesta no va escriure
molt poca música original,
ja que el leitmotiv
de la pel·lícula,
perfecte per una altra part,
donada a la tristesa
de la seva música,
que potenciava
el seu aire depriment,
aquesta va ser
l'obra de Barber,
el compositor
de música clàssica
que s'adapta aquí.
El compositor americà,
tornem una altra vegada,
després dels seus triomfs juvenils,
va guanyar
l'american
Priggs de Roma
i una bolsa
de viatge
a Pulitzer
per anar-se'n a l'estranger.
Aquest home
va estar
bastant temps
a Europa
i a prop
de Salzburgo
i allà va escriure
l'any 1936
el seu
quartet
per a cuerda
Opus 11
ni pensaments
que la seva música
aniria a una pel·lícula.
I a més a més
protagonitzada
o dirigida
cap al Vietnam.
Exacte.
Toscanini
va llegir més tard
algunes obres
d'aquest home,
algunes obres
en fi
de Barber
i li va sugerir
que el segon
moviment
d'aquest quartet
a Molto Adagio
podria ser arreglat
per una orquestra
de cordes
complerta.
Toscanini
la va fer famosa
i va establir
que s'interpretés
sempre
molt lentament
d'una manera
molt suau.
Molt bé.
L'obra
es desenvolupa
amb una sola
idea melòdica
sobretot
caracteritzada
per una gradual
intensificació
harmònica
i rítmica.
És de textura
tímbrica
molt rica
amb el seu lent
clímax
aconsegueix
ser al mateix temps
d'un aspecte
litúrgic
i estàticament
lírica
o sigui
que no es pot demanar
més.
Llavors
l'únic que es pot demanar
és que escoltem
aquest tema
que
jo crec
que agradarà a tothom
i s'ha de prestar
atenció
i està interpretada
per la
Edgman
Rochester
Orquestra
dirigida per
Howard Hanson
Edat jo per
acuerda
Opus 11
autor
Samuel Barber
i que es va adaptar
a la pel·lícula
Platon.
Andrés,
bon cap de setmana
i fins dimecres.
Si Déu vol.
Adeu-siau.
Adéu-siau.
Institutってる
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.