logo

Arxiu/ARXIU 2007/A PRIMERA HORA 2007/


Transcribed podcasts: 219
Time transcribed: 2d 10h 51m 58s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Aquatònic.
Sumergeix-te i descobreix un univers de benestar.
Aquatònic.
Espai lúdic termal dins del jardí botànic de l'hotel Termes Montbrió.
Brolls i jets d'hidromassatge,
cascades laminars,
llits de bombolles,
corrents,
banys grecorromans,
més de 60 sensacions diferents d'aigua termal.
Un veritable plaer.
Per informació i reserves,
rocblanchotels.com
o truquen al telèfon 902 930 400.
Rocblanc Hotels.
Benvinguts al benestar.
A primera hora de la tarda.
De nou amb Andrés i Andrés.
Dic de nou perquè fa un moment l'he saludat.
No sé si t'has pogut prendre un cafetet.
Una miqueta d'alguna cosa, sí.
Ja estic entonat.
Molt bé.
Tira endavant.
Fantàstic.
Doncs ara ja centrem-nos.
Avui hem d'anar al cinema.
Sí, sí.
Ja t'estic agafant el braçet
perquè a les 6 de la tarda es farà ja
i hem d'anar corrents cap allà,
acabar de muntar i acabar de fer les cosetes.
Exacte.
Avui a les 6 de la tarda
al Centre Cultural del Pallol
una d'aquelles del Far West
però de riure.
Exacte.
Avui ens ho passarem millor.
Sí, s'ha de dir que, esclar,
aquest mes estem fent el cicle de l'Oeste.
Molt bé.
I llavors, basant-nos en aquest cicle,
passarem una que es diu
El blanco, el amarillo i el negro.
Una pel·lícula per riure,
per passar-te un bon rato.
Ho dic perquè, esclar,
si vas disposat o disposada
a veure una pel·lícula d'aquelles,
en fi, fermes, bones de l'Oeste
i et trobes amb això
que surten una sèrie de destí de ganyots
per aquí i per allà,
diràs, això què és?
Però si ho saps,
com que ja vas preparat,
ja vas en plan d'acceptar
el que t'estan dient
i et fas un fart de riure
perquè és per riure.
A més, Andrés,
diuen que el millor que podem fer
és riure.
Sí, surten més arrugues, eh?
Que no hi ha millor teràpia.
Ojo les dones, eh?
Que les dones surten més arrugues.
Però diuen que tot el més
rejuveneix d'una manera essencial.
Sí, sí, sí.
És una teràpia fantàstica
i us recomanem avui
a les 6 de la tarda
al Centre Cultural del Pallol
entrada gratuïta.
Exacte,
allà no farà falta fer cars
de dir, ostres, que clar.
No, no, és gratis.
I com va l'entrada,
i com va l'entrada.
Doncs gratuïtament.
Exacte.
I tornem de cara
a la setmana vinent
el proper dimarts.
Exacte.
Ho dic amb el cinema
del Centre Cultural del Pallol.
Sí, cada dimarts
i cada dijous,
de moment, cinema.
I ara toca continuar parlant de...
Tico?
James Bond.
És que va quedar molt bé ahí, Andrés.
Sí.
Mira què t'ho he de dir.
I hi ha una cosa
que, bueno,
m'ha agradat també
tornar a darrere
perquè jo volia començar
a explicar les pel·lícules
del James Bond.
Ja vam començar a parlar
del, en fi,
del clàssic, eh?
Sí, vam, podíem dir
que vam situar una mica
la vida imaginària
de com seria aquest James Bond.
Però vam acabar explicant
una miqueta,
tornant a darrere,
de la primera pel·lícula
que es va fer,
que no era precisament
James Bond,
sinó que era una pel·lícula
que sí sortia el James Bond
com James Bond,
però que no era
el que el Sean Connery,
que vam conèixer després
ja com James Bond.
I aquesta pel·lícula era,
o és,
Casino Royale.
Que es va fer un altre cop
a l'actualitat.
Exacte.
Bé, ara s'ha fet
no fa gaire temps
i que jo no l'hi he vist
perquè m'han dit
que no és el mateix
que aquella primera
que es va fer,
que va ser molt divertida
i amb aquells artistes.
Però, bueno,
això són èpoques
i, esclar,
si un ha viscut una època,
si a un li ha agradat ballar el vals,
ara no li ha agradat ballar el ponqui.
Per exemple, no?
Sí, sí, sí.
Però s'ha d'acceptar
tant cal com són les coses.
Llavors, s'ha de dir
que quan l'escritor britànic
Ian Fleming,
que va ser l'autor,
precisament,
de James Bond,
amb els seus començaments
era un desconegut total,
hi va haver el productor
Charles K. Fredman
que va comprar
a Gregory Raitoff
per 75.000 dòlars
el dret cinematogràfic
de la seva novel·la
Casino Royale.
Així que era un altre escritor
que ho tenia i tal.
I el projecte va quedar
ja, mira,
en un calaix
durant molt de temps,
fins que l'any 1967
Philman,
aquest productor,
va decidir
intentar portar-lo
a la pantalla
aprofitant,
precisament,
l'èxit
que havien tingut
ja les pel·lícules
de James Bond.
Déu-n'hi-do.
Però abans,
ja dic,
havia sortit
aquesta altra novel·la.
llavors es va
ajuntar,
es va associar
amb Jerry Bressler
i va tindre
també la col·laboració
per la seva distribució
de la Casa Columbia,
que,
precisament,
Columbia
l'interessava
perquè volia
fer una miqueta
de competència
amb la unitat
artist,
amb el mercat,
que era el que distribuïa
les pel·lícules
de James Bond.
Bé,
llavors trobem
que
Sean Connery,
els seus primers
hereus
amb el trono
del cinema
d'Espies
havia fet propici
un filó,
en fi,
una mina
inesperada
de diners
a base de bé.
Llavors,
com feien tot això?
Bueno,
havien tingut ja abans
l'agent aquell
Matt Helm,
Flynn,
els agents
d'Uncle,
U-N-C-L-E,
una sèrie
que hi va haver,
també,
saps?
Fins al,
bueno,
molts,
com diria jo,
sucedanis italians,
que m'han sortit també
bastants,
bastant fluixets.
És que clar,
veien un filó d'or,
no només ells,
sinó també tota la indústria
cinematogràfica en general,
exacte,
mundial,
fins i tot m'atreveia a dir
que clar,
el James Bond
podia ser italià,
podia ser anglès
i podia ser
visitor d'espanyol.
Però bueno,
aquí en aquest cas
l'autèntic James Bond
era anglès.
Bueno,
llavors el productor
Filman
i després el company
Bressler
no van dubtar
en posar a disposició
del seu projecte
12 milions de dòlars
i cinc directors,
un d'ells
tan prestigiós
com va ser
John Huston,
que també
interpretaria
el paper
de Mac Terry.
Després
van posar
tres guionistes,
entre ells
Wolf
Mancovich,
uns decorats
impressionants
i
un munt,
però un munt
d'efectes
especials.
I sobretot
una quantitat tremenda
de cares
conegudes
i d'altres
que ho acabarien sent
i d'altres
que valien la pena
però
en fi,
han anat desapareixent
amb el temps.
Andrés,
que pensava en el pressupost
que ara faria riure
aquests 12 milions
de dòlars
perquè ara
se manen els 120 milions
de dòlars
i comptant
potser els més baixos.
Estem parlant
de l'any 67.
No,
que en aquell moment
era força
maco
aquest pressupost
però que ara
comparat amb el que
s'arriben a gastar
per segons
quines pel·lícules
no donaria temps
ni a contractar
el director.
Llavors,
d'aquestes cares
desconegudes
i que va sortir allà
hi havia la GECA
l'Inviset
però bueno,
va passar una cosa
que la falta de disciplina
i coordinació
amb un projecte
que volia ser tan gran
que necessitava
darrere de tot això
una mà
en fi,
forta
va portar els productors
a un fracàs
rotund.
Tu imagina't,
imagina't,
et diré,
la gent que va
que va
treballar
amb això.
Peter Sellers,
Úrsula Andrews,
David Niven
com
Sir James Bond,
imagina't,
Orson Welles
com el dolent
La Xifre.
Recordem que estem parlant
de la pel·lícula
Casino Royale, eh?
Exacte, estem parlant
de Casino Royale
de l'any 67.
Abans, la que va arribar
abans que comences
tota la saga
de James Bond.
Exacte.
Després,
Joanna Petit
que fa de
Mata Bond.
O sigui, seria
la dona,
germana?
No, la filla.
Ah, la filla.
Sí, era la filla.
Mata Bond,
vols que t'ho expliqui?
És que ara dels James Bond
no es coneixen filles.
Bé, no,
perquè resulta
que James Bond
havia tingut amor
o s'havia casat
amb la Mata Hari.
I aquesta era la filla
de la Mata Hari
amb el James Bond.
home, que la Mata Hari
també era una d'aquelles
espies mítiques.
Exacte,
era una filla
que havia tingut
amb la Mata Hari
aquí,
és Mata Bond.
Bueno,
la pel·lícula s'ha de dir
que la pel·lícula
és en pla humorística.
Ah, d'acord,
ho dic perquè
ara t'ho dic perquè
veig que t'estàs quedant
tota sorpresa.
Que si no m'ho esperava
Mata Hari,
Mata Bond.
Després surt Dalia Levy,
Deborah Kerr,
imagina't,
saps?
Sí, sí, sí.
Woody Allen,
no pot ser aquesta cara,
no?
Però a l'any 67
Woody Allen
era un pipiolí,
era un nen.
William Holden,
Charles Boyer,
el director John Huston
que aquí fa de McTerry,
Kurt Kastner,
George Raff,
fa el paper
de George Raff mateix.
De si mateix?
Sí.
Jean-Paul Belmondo,
fa el paper
de legionari francès,
Terence Cooper,
que fa el paper
també de Cooper,
Bàrbara Buquet,
Àngela Escolar,
Gabriela Licudi,
Tracy Cripps,
Jacqueline Bizet,
que és la que
ja he dit
que va agafar
després fama,
Anna Qualy,
Derek Nimmo,
Ronnie Corbett,
Bernard Cribbins,
Colin Gordon,
Peter O'Toole.
Peter O'Toole.
Mira que em sona
a mi aquest nom, eh?
No ho sé,
no ho sé,
què deu ser.
I Alexandra Bastedo
i Geraldine Chaplin.
Veus,
una altra que també
em sona,
la de Geraldine,
la de Chaplin no m'a sona,
però res.
Dona't compte.
La pel·lícula representa
un genç bon
que ja és gran,
ja és un home gran,
viu retirat
amb el seu castell
d'Escòcia
i allà van
sol·licitant
l'ajut
als quatre jefes
del Servei Secrets
de les Grans Potències
i és per mirar
que ha de guanyar la reticència
de l'exigena
de col·laborar amb ells
i perquè saben
que ell no vol tornar
a sortir a actuar.
i aquests quatre homes
volen mirar
d'aconseguir
que ell torni
una altra vegada
a l'activitat
per aquest cas.
Els visitants
fan que
aquesta casa
escocesa
voli pels aires
i llavors
fastidien
amb el gens bon
i com que ja no té
on anar a viure,
d'un moment,
d'un moment no té
on anar a viure
perquè l'hem fumat
el castell en l'aire,
es veu obligat
a acceptar l'encàrrec
i llançar-se
una vegada més
a una arriesgada missió
i s'ha de localitzar
al misteriós
la xifre
que en aquest cas
ja he dit
que era
Orson Welles.
Què passarà?
Què passarà?
Que deixarà de passar.
M'hem deixat així
en incògnita,
que bo avui.
Doncs llavors
el pròxim dia
acabarem d'explicar això
i ja seguirem
moltes més coses,
que són curioses
les coses dels anys bon.
Sí, que bo.
A més a més
sobretot curiosíssim
aquesta pel·lícula
que clar,
en teníem
i creiem ja
que ara ja tenim
la relació
d'aquest casino royal
que es va fer actualment
i buscàvem
aquell casino royal
aquell de ser reals.
Aquest casino royal,
aquest,
tard o d'hora
l'acabaré passant
allà a l'antiga audiència.
Avisa'ns, eh?
Hem de fer un especial
de James Bond.
Hem de veure aquesta pel·lícula.
Jo diré una cosa.
Jo crec que fer un especial
de James Bond
potser pel públic
que ve allà
sí que li agradaria
com ara han fet
una de l'OST.
Però l'OST
són molts temes diferents.
I el James Jones
pràcticament
sí està bé,
és distret.
Tot el que tu vulguis
pot tot és el mateix.
Per ser emocions...
Però et posarien un monument
allà a la plaça
del Pallà de los Sars, no?
Llavors
el que sí farem
serà posar-ho
junt amb altres pel·lícules
que sigui un compendi
d'unes trames,
exacte d'acció
i una d'elles
pot ser que si no roïal
amb cuidar-ho
amb temes d'humor.
Perquè vull fer un cicle,
ara t'ho dic
com primícia,
vull fer un cicle
de pel·lícules
de crims,
de terror,
d'assassinats,
de riure.
De riure.
Ai, però tens uns quants, eh?
En tinc uns bastants.
Jo pensava ara mateix
el jovencito Frankenstein,
per exemple.
Aquesta és una,
Arsenico por Compassion,
També, també.
Oh, oh, oh.
El que si no roïal,
un altre,
n'hi ha bastantes.
Sí, prepara pel mes de novembre
que te veig per tots els anys.
No, no,
ja està tot programat.
Ja està tot programat, no?
Ja està tot programat, no?
Bé, ja ho farem.
Sí, sí, sí.
Andrés, que tornem ja
la setmana vinent,
el proper dimarts,
amb més de James Bond
i ara sentim una altra
de les cançons,
una altra de les bandes.
Exacte, ahir vam sentir
un dels temes principals
con amor,
que és un altre
dels grans èxits
del James Bond.
I fins al pròxim,
si no vol.
Gràcies.
Adéu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.