El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi, que ja el tenim aquí amb nosaltres, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Oi, que fort, que la sento.
És que estic molt a prop del micròfon.
No, no, fantàstic, no, no, està avui que se surt.
Avi, que hem recuperat piles després de tots aquests dies.
No, saps què és, saps què és, que m'has convidat amb un cappuccino,
i com que hi ha la calentora del cappuccino a la cola,
es veu que el micròfon s'ha espantat.
No, però a més, també hem tingut, ahir no vam estar,
perquè va ser el dia 1 de maig, el primer dia del mes,
però van donar també el dia del treballador,
que també no vam poder estar, vam estar de festa.
Sí, això, mira, el treballador, clar, hi ha el treballador i el que treballa.
Hi ha moltes diferències, això.
Ja, ja.
Ja m'està buscant, ja m'està buscant.
No, no, ja que estem parlant, doncs...
Sí, sí.
Nosaltres és que parlem amb ironia, eh, sense mala...
Mapa, si no va mapa.
Però són coses que a vegades la gent diu,
Ves, però llavors pensa i diu, coi, si té raó.
Perquè, clar...
Ja.
Ell sempre busca, eh.
Però, bueno, tu agafes empreses i veuràs llestos de treball
i veuràs que n'hi ha tres que treballen i quatre que estan dirigint.
Moltes vegades...
I tots treballen, eh.
Avi, però moltes vegades passa, quan estàs a casa mateix, veus que, per exemple,
estàs alentant els plats, i veien tots els fills, i ve el marit, i estan els tres mirant,
i l'altre fregant els plats.
I un, mira, així va el país.
Tres que mires i un que treballa.
Tu ara el fas per les dones, però bueno.
No, no, jo dic el cas meu i de moltes, no?
No, avui en dia no ens podem queixar ni els homes ni les dones.
L'assumpte de treball...
Sí, perquè de cop i volta no se sap mai.
És molt discutible, no m'entens com vull dir?
Perquè tot depèn de com ets, i sempre hi ha hagut aquella persona
que ha treballat més del degut perquè el porta dintre de si.
I aquell altre que està pendent a veure per on pot...
Vull dir que això ha sigut una cosa de sempre.
Sí, sí, sí.
Avi, però també, des de sempre que vostè recordi,
s'ha celebrat el Dia del Treballador?
O va fer... va passar alguna cosa durant el temps?
No, perquè hi ha coses, per exemple, que jo...
És que em sap greu parlar a vegades d'aquestes coses
perquè penses, per exemple, regions.
Ara, per exemple, la política, si els catalans, que si els andalusos,
que si aquí, que si allà i tot això...
Bé, pensa, per exemple, que el català sempre ha sigut un personatge rebel
i amb la fenya, la fenya principalment,
a part d'aquesta idea dels aprenents, el que sigui,
quan un, per exemple, es posa a treballar
i ja se sent operari o se sent capaç de desembolar-se
i fer-se lliure, es munten que sigui com un raconet
el seu tallaret i el que sigui.
Sí, sí, sí, sí.
Això ha passat aquí a Catalunya sempre, no?
S'entén amb una esperida de capitalitat,
aquests puestos més importants, no?
Els pobles, ja...
Els pobles passen com passava, per exemple, amb Andalusia,
que, perdones, andalusos,
però jo crec que Andalusia era com una espècie de Sicília,
de la màfia italiana.
Per què vol dir això?
Amb el sentit que el senyorito és el que fa amb un encarregat
perquè llogués a treballadors.
Això ho he vist.
Jo, quan parlo, si algú veu que no d'allò,
és que vingui i li discutiré on ho he vist i el que he vist.
Ja he vist Andalusia, per exemple,
no en clau amb el senyorito, i després del senyorito,
i inclús ara...
Però deu anar per part d'això, a mi, no?
I llavors l'encarregat s'encarrega de llogar...
Treballadors.
Treballadors.
Ell lloga a que bé li convé.
No pot ser més treballadors o menys treballadors.
Li convé perquè pot dominar-los amb aquella.
O sigui que potser...
A més a més, segurament que també...
No, no, que normalment...
Com contractes...
Això passava aquí al port abans també a Tarragona, eh?
Vull dir que...
Doncs clar, l'encarregat sempre li caia alguna mosqueta
del que cobraven.
És el que anàvem a dir-li, que també ell oferia un sou
i aquell que ho acceptés ho agafava.
Per això et dic que sempre hi ha hagut aquesta cosa, no?
Però dic, això no està estès potser a tota Andalusia, no?
Al millor hi ha parts i hi ha més forces...
He dit que aquí també acostumava a passar també,
perquè clar, quan un pagès o un propietari,
perquè llavors no era un pagès,
era aquell senyor marquès d'aquí,
o el senyor d'allà,
que tenia els seus rendats,
tenia el seu...
que se'n cuidava,
i aquell feia el que li semblava.
I els que cuidaven la casa.
Vull dir que sempre hi ha hagut aquesta cosa
que el treballador, que ha sigut treballador,
sempre s'ha vist obligat a admetre una sèrie de coses...
Entre vostè i jo, depèn de com i depèn de quina empresa,
també t'ho trobes, això.
Ja t'estic dient, t'estic dient,
t'estic dient que parlem, parlem, parlem...
Que això és gairebé de tot.
Parlem, parlem, parlem i passa, no?
Sí, sí, sí.
Si cau en gràcia un treballador o una treballadora
cau en gràcia la mar de vell.
Sí, que és allò de millor que caigui en gràcia
que no ser graciós.
Jo me'n recordo que quan anàvem a treballar
havíem d'anar menjats, beguts i...
deixar-m'ho córrer, no?
Digui-ho, que es pot dir pixats, no?
Ara, doncs, tenen uns horaris,
poden anar, per exemple, a comprar,
durant un dematí...
Però tot això ha vingut perquè s'ha lluitat.
Això ja vindrà, no?
Aquest asseia de coses.
Ara, per exemple, tens una altra cosa,
que, per exemple, hi ha el prohibir fumar
dintre els puestos i han de sortir fora al carrer.
Però, al mateix temps, aquest vici dona convivència
perquè molts que potser no es troben
surten al carrer i fan tertúlia.
Això és veritat.
Vull dir que hi ha coses que, si les mires,
fa riure, no?
No, però fa unitat.
Perquè, per exemple, la gent que no fuma
se senten recolzats per l'empresa.
D'alguna manera ens han dit que
és un dret que tenim de no respirar fum,
però la gent que fuma
se reuneixen, allò que ens diguen abans,
en corrillos,
i es fa la xerradeta,
i fan també la seva altra unitat.
La seva tertulieta.
Però llavors passes tu
per un moment que estan tres fumant
i llançen el fum,
i passes tu per un costat
i quedes...
Què més vol?
Gratuïtament, avi.
Vull dir que...
Vull dir que...
Vull dir que si analitzes les coses,
fan riure.
Fan riure, eh?
No m'entens.
No fan riure.
Fan riure.
No fan riure.
Tu has d'aprendre rient,
que és molt diferent, no?
Sí, sí, sí.
Ara, doncs sempre hi ha hagut
aquella espècie
que el treballador
està esclavitzat d'una forma
que no ha tingut drets
perquè no ha tingut
en què anar a reclamar.
Per exemple,
en algun temps,
sigui allà a Andalusia,
sigui al nord,
sigui a Catalunya,
el que sigui,
quan alguna persona
es trobava apurada,
no tenia apoio.
Perquè què passava?
A que regressar-se, clar.
Que l'altre podia...
Però ja amb ell,
però llavors ell quan va buscar
l'apoi d'aquell altre,
que ja estava influenciat pel que m'anava,
doncs la cosa quedava.
No, o també ha dit moltes vegades
no vols arriscar el teu lloc de treball
per fer una queixa amb l'altre company.
Que seria només...
Com passa ara, eh?
Com passa ara.
Un paper,
tu fas un paper
i segons on te'l portes,
segons qui hi ha,
corre més o corre menys.
Entes que vull dir?
Vull dir que parlem,
parlem, parlem,
i llavors,
si et poses en un lloc,
tanques els ulls
i penses,
dius, bueno, escolta,
que estem...
Vull dir que sinalitzem bé la cosa
i protestem,
protestem,
però llavors quan se toca a tu
dius, escolta,
potser jo...
Mira, m'ho proposaré...
Vull dir que...
No, no,
i és que som...
No, no, és que som...
Comissions obreres,
UGT i d'altres moviments obrers
que van recolzar aquesta gent.
Hi ha hagut moments,
hi ha hagut moments,
per exemple,
jo recordo, per exemple,
manifestacions molt d'allò,
jo recordo que va la guerra...
No, tot això...
Bueno, ara comentem una mica,
perquè, clar,
el dia 1 de maig,
el dia del treballador,
normalment acostuma a passar,
doncs,
que a Tarragona,
a la Rambla,
doncs,
surten comissions obreres,
UGT i d'altres moviments
de treballadors,
doncs,
precisament per reivindicar,
encara que només siguin millores,
encara que només sigui,
jo que dius,
que pugem un euro cada sou,
perquè,
Déu-n'hi-do,
quines clatellades
ens han donat amb l'euro...
El mal és que,
a vegades,
moltes coses
es poden arreglar
sense tantes manifestacions
i coses,
perquè aquestes manifestacions,
a vegades,
hi ha coses d'aquestes
que estan preparades
i llavors és el mal.
Com a tot.
I llavors és el mal.
Llavors,
el que coneix el percal
i coneix el que dius,
escolta'm tu,
i et quedes,
i et quedes,
i amb bona voluntat...
No, aquestes són,
teòricament...
No, no,
amb bona voluntat,
col·labores,
però hi ha un moment
que llavors,
quan vas veient,
el dius,
escolta'm,
perdona,
però escolta'm,
jo potser una miqueta més de...
Entens?
Perquè som humans.
Tots.
I, clar,
i després saps què passa?
que els caramels,
encara que no t'agraïn,
són dolços.
I a vegades,
quan t'adon un caramel,
dius,
no, no,
però bueno,
mira,
agafaré aquest caramel
perquè vol dir,
oh, troba,
és dolç.
I llavors,
bam,
ja hi som.
Ui,
que avui n'hem de la intenció,
eh?
A bon entrenador,
m'entens com vull dir,
i és això el mal.
Això és el mal.
Avi,
que no ens queda temps.
Continuem parlant demà,
si li sembla?
Demà,
perquè a més,
com avui,
aquesta setmana,
només tenim dos programets,
amb David Ramon,
i parlarem de...
Avui i demà acabem de parlar.
De la manifestació,
com havia de ser,
en fi,
ja,
demà ja parlarem.
Demà continuarem, eh?
Suposo que potser estarem més fins
o menys fins,
però bueno,
la gent,
ja et dic,
si algú troba que vingui,
clar,
que vingui.
I discutirem.
No discutirem, no,
no vull discutir,
comentarem.
Comentarem,
parlarem,
clar que sí.
Perquè jo,
ja ho dic sempre,
jo dic coses,
dic coses que les penso,
les penso,
tant que els jo hi penso,
però és que si algú diu,
o això no...
Vingui jo a dir,
mira,
això va ser a tal puesto
o això va ser aquest,
de vegades és perillós dir noms,
però de tu a tu...
A nostre puesto ja s'ha acabat.
Però de tu,
dir noms.
Gràcies, avi.
Adeu-siau.
Gràcies, avi.
Gràcies, avi.
Gràcies, avi.
Gràcies, avi.
Gràcies.
Gràcies, avi.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!