El meu avi, el meu avi, el meu avi, el meu avi va anar a Cuba.
Continueu endavant amb el programa i ja tenim i saludem a l'Avi Ramon.
Bona tarda, avi.
Bona tarda.
Bona tarda, senyor Josep.
Bona tarda, bona tarda.
És que si parlàvem de Torrefort, ha començat amb aquest cicle inesperat,
Havíem de parlar amb el senyor Josep Garzón, el caldable de la gran Torreforta.
Ui, ui, ui. Això era abans. És que ara ja no hi estic a Torreforta.
Ja ho sé, que se'ns ha fugat als pallaresos. Ja el farem també al caldable d'allà, si és possible.
Vull saludar l'avi Ramon, que fa temps que no hem parlat i, escolta, el saludo i que tingui un bon any.
Senyor Ramon, senyor Josep, no podeu pensar en la situació que tinc de sentir-vos una altra vegada.
Bé.
Perquè la vida es viu de records.
La vida, l'Avi Ramon, dona moltes voltes.
Bé.
I jo, aquests anys, d'un parell d'any des que vaig quedar viudo,
que la vida que m'ho donen moltes de voltes.
i una de les voltes he fet cap aquí als pallaresos, en una residència,
que és l'únic posto, l'únic posto que estic bé i tranquil,
i de la manera que la meva vida pot anar seguint una miqueta bé.
és a dir que jo, en tots vosaltres, tots, tant la Tarragona Ràdio, com la Sílvia,
com l'Avi Ramon, com tots els ràdio d'Ins, tots, eh,
estic molt lligat a vosaltres, però estic en aquestes condicions, estic aquí als pallaresos.
I la guerra que ha de donar encara, senyor Josep?
Bueno, senyor Josep, ara us diré una cosa.
Digues.
Estava dient que la vida es viu de records.
Els records, a vegades, ens porten a satisfaccions i a enyorances.
Sí, sí.
Però hem de viure la realitat.
Ja.
I la realitat és trobar amics, trobar persones que ens recorden,
persones que has conviscut en moments alegres i en moments de tota manera.
i que un pugui arribar a certa edat i pugui tenir la satisfacció de parlar pensant de moments bons,
això ha de donar satisfacció.
I tant.
I si vostè, després de passar el que ha passat, recordem aquells moments de la ràdio que parlàvem,
que comentàvem.
I tant.
Això és satisfacció.
Sí, no.
I això no és.
I això no és el que ha de deixar els altres records, que aquests els han de deixar com a record,
però un record ja...
És una època que no es pot oblidar.
Ah, clar.
Però vivint records bons, jo recordo...
Estic content, Navi Ramon, perquè tu estàs a la lluita, estàs a la primera línia.
Ui tant.
Bueno, escolteu-me.
Amb les teves coses, amb les teves coses.
Bueno, no us explico...
No us explico l'altra part, perquè, escolteu-me, també vaig com vaig,
m'aguanto com m'aguanto, la sort que vaig acompanyat d'un bastó, vaig acompanyat...
I ara també la seva dona, que la tenim també,
de la guarda, la tenim per aquí, eh?
De quan en quan faig alguna caiguda,
el que passa és que, a vegades que vaig caient, vaig aprendre a caure.
Ja.
Ja no estàs tan de mal.
Però ara també vaig caure, també, i vaig fer...
I tu vas amb un bastó, estàs de sort, perquè jo vaig amb d'unques momentes.
També ara m'acompanya la dona, que saps què passa ara,
que sembla una parelleta, perquè m'havien anat tan junts, com que vaig caure,
doncs m'acompanya i anem fets el braçet, i la gent, mira, i ara?
Mira, mira quina morats, mira quina morats que estan.
I clar, són circuns...
Josep, no sé si ens han sentit, però l'avi Ramon, la setmana passada, ens va caure.
I li van haver de posar punts, que deia que eren punts que li durava el nàstic,
que els hi cedia el nàstic, però que no va poder ser.
Jo vaig intentar aquests punts que em van posar...
A veure si els hi donem el nàstic, però no hi ha manera.
Però bueno, com que vaig dir això, ja ha recuperat almenys un punt ja, aquesta setmana.
Aquest es va un punt, eh?
I mira, la vida segueix d'aquesta manera.
Que tremendus que sou, que tremendus.
Però bueno, és bo, aquesta eufòria i tot això, això és molt bonic.
Però penseu...
I són ganes de viure, com tenim nosaltres.
Senyor Josep.
Ja que tinguem els nostres anys, tenim ganes de viure.
I tant.
Per això dic que jo, mira, els anys se posen al damunt,
mira, ara el dia 19 també faré més anys, no cal dir que faré...
Li caurà uns quants, avi?
M'acaba uns bons anys ja, el dia 19 d'aquest mes.
Però els porto, mira, quan no me'ls poso a l'esquena, els poso a la butxaca.
Que jo en guanxi, que ja em faig 75, eh?
Sí, doncs mira, jo el faré...
Que no són quatre dies, tampoc.
Doncs jo ara, el dia 19, jo us ho diré.
Ai, ai.
Em faré 81.
Craio.
O sigui que...
Si està fet un xaval, home.
Ah, des de por, senyor Josep, que sí, que està fet un xaval, eh?
Desperit, sí, ara, quan començo a caminar,
quan començo que he de pujar a l'autobús,
quan escales i no escales.
I a més a més, hi ha aquestes caigudes
i aquesta sèrie de coses que em troben...
Però també em sembla distracció.
M'ho prenc així en plan de broma i em distreu.
Tant com ho dic, perquè dic, avui, a veure, a veure què em farà mal, avui.
A veure, avui, a veure per on que volgui.
No, avi, jo com està?
Diu, bé, de quartos malament, com l'altre ja m'ho va dir.
Sí, sí, sí, sí.
Ara la gent sap què passa, eh?
Josep, la gent tenim un vici, o costum,
quan et pregunten com estàs i tu dius, home, em fa mal l'avui.
Ah, això no és res, i els dos.
Això no és res.
Mira, aquesta cama i aquest peu, ah, això no és res, el doble.
Saps què faig ara?
Quan me pregunten, què, Martí, com estàs?
Dic, fotut de quartos.
Ningú em diu que en té més.
Canvia't de conversa.
M'entens?
Vull dir que tu has de pedre tu així, ja, ja, amb humor.
Està molt bé.
Bé, bé, m'he agradat molt.
Sí, nosaltres també he vist.
He pogut sentir, he vist el món,
i poder plovorar una miqueta aquí amb Tarragona Ràdio.
Mira, estic content.
És el lema que jo tinc,
quan Tarragona Ràdio m'acuesto,
i quan Tarragona Ràdio m'he levanto.
Molt bé, i per molts anys, eh, Josep?
Mira, pensa que ahir vaig parlar amb una noieta.
Sí.
I avui he parlat amb un noi.
Veus?
Diferent edat, no?
Però vull dir joventut tots dos.
Joventut.
Una noieta jove, i tu que ets jove també, eh?
Al meu costat sí, home, encara ets un criu.
Mira, fem una cosa.
Josep, encara no es marxi,
perquè ahir vam començar a parlar una miqueta de Torreforta,
i ens deia l'avi que Torreforta en un inici
era una espècie de...
Bueno, hi havia parceletes,
cadascú es feia a la seva casa.
Vostè quants anys fa que ha estat vivint a Torreforta?
Josep?
Mira, jo a Torreforta hi vaig anar l'any 58.
O sigui, fa...
58.
L'he perdut.
I he acabat el 2006.
Sí, sí.
Home, he acabat.
De tant en tant sé que visita Torreforta, eh?
De tant en tant,
i vaig a Torreforta perquè allà hi viu la xiqueta petita,
la Olivia,
i quan vaig dinar a casa seva,
doncs mira, vaig a Torreforta.
Molt bé.
Entens?
I com era Torreforta quan va començar vostè a viure?
Quan vaig anar allà dalt, tot eren garrofets.
Tot eren garrofets?
Sí.
Amb l'ucard que està ara a la garrofa.
Agafi, agafi.
Tot eren garrofets.
Sí, llavors va ser quan van fer allò que dic jo,
van vendre per parcel·les,
i va ser quan va començar.
Però pensa una cosa, Josep.
Doncs t'he de dir una cosa, Ramon,
que tu no la saps clar.
L'última parcel·la que es va parcel·lar
allà dintre Torreforta,
perquè ja no en queda cap,
l'última era on tenia,
que jo vaig tindre un hort allí.
Anna?
Sí.
I el terreno aquell que dona a dos carrers
dona al carrer Montblanc
i l'altre de baix del mercat.
I escolta,
allà va ser l'últim hort que jo,
i escolta,
i plantar,
bueno,
feia de pagès.
Feia de pagès?
I sí.
I escolta,
i ara ja està tot edificat.
Allí han fet uns pisos,
unes cases,
és a dir,
que ja no queda.
Tot és ciment, ara.
Entre el nucli de Torreforta,
que no queda
ni una engruna
de terra per edificar.
Home, Josep,
si algú ni li dona un brot de pagèsia,
jo tinc una parcel·la al març del Plata,
li deixo el trosset que tinc darrere.
Què li sembla?
És que per allà,
on diu,
senyora Sílvia,
gran Sílvia,
fa molt de fred.
Sí,
això és veritat,
no li puc negar.
I vent,
i vent d'aquell fort
que amaga't a la casa, eh?
Ara jo,
per alhora de Torreforta,
diré una cosa.
Quan érem joves,
que allà hi havia una masia
que feien ball,
doncs jo vaig,
bé,
feien ball,
quan no,
jo vaig comprar una gramola
d'aquests portàtils,
de mà,
i un grup que anàvem,
de nois i noies,
des del Serrallo,
s'anàvem a Torreforta,
per la via,
fins a arribar allà
on hi havia la brossa,
canviavem,
i baixàvem per la carretera.
Compta tu,
la circulació de trens
que hi havia
i cotxes per la carretera
que varíem de nit.
Que perill,
que perill.
Compta tu,
si han passat els anys
i com ha canviat tot això.
No,
escolta,
jo deia una altra cosa,
avi Ramon,
dius tu
els cotxes
que hi havia,
però no n'hi havia gaire.
Per això et dic.
Per això et dic.
Jo,
escolta'm,
jo quan treballava
del meu ofici,
que ja et saps
que ha sigut pastisser,
doncs,
que jo treballava
allà al carrer
l'hospital
i hi havia
a Torreforta
i baixava
i pujava
amb bicicleta.
Sí,
escolta,
i de cotxes
com dius tu
en aquells anys,
fins a l'any,
et parlo
de l'any 65.
De l'any 65
encara anava jo
amb la bicicleta
i,
home,
de cotxes
de quan en veig,
algun.
Seny Josep,
que...
Ara no.
Jo et diré una cosa,
t'estic dient
que baixàvem
després de ballar
tota la colla
cantant i ballant
per la carretera,
carretera principal
de València,
quan tu
no passava cap cotxe.
No.
Per això que l'ha dit
una mica de miròria.
I quan era la nit
encara menys.
Això et dic
com canvien les coses,
no?
Cuidao.
Abí,
Seny Josep,
fem una cosa,
Seny Josep,
que pot estar amb nosaltres
el dimarts.
Sí, sí,
tant.
El truquem?
Sí.
I parlem una miquitina?
D'acord,
molt bé.
Sí?
Molt bé.
Doncs vinga,
que no ens queda més temps ara.
Bona tarda,
una salutació
a tots els nostres
aïllosients.
Gràcies.
Gràcies, gràcies.
A la senyora Carme Nubiol
de part meva.
Fantàstic.
Adiós.
Gràcies,
adéu-siau,
Josep,
Josep.
Avi,
tornem una altra vegada
el dimarts,
no?
Reenganxem,
allà on ho hem deixat.
Ara hem de fer la campanya
de Torreforte.
Doncs vinga,
campanya de Torreforte.
Farem com els polítics,
no?
Farem com els polítics,
no?
Doncs vinga,
que faci falta.
Gràcies,
Avi.
D'acord.
Fins dimarts.
Us deixem amb Pedro
Hermosilla
i una cançó que es deia
Flores en el Cielo.
Me llevo el rocío
que moja tus flores
El vacío que llenas de olores
Me engancho en lo cierto
De tu gonzura
En lo cuerdo de tu locura
Las horas que gano contigo
Harán mejor el camino
Las hojas que gasto en decírtelo
Acabarán
Acabarán
Acabarán
Flores en el Cielo
Las estoy lanzando al aire
Flores en el Cielo
Para ti
Para ti
Flores en el Cielo
Amuleto de agua errante
Las mantiene el viento
Para ti
Para ti
Me robo al oído
Escucha tu aliento
El ruido de tu silencio
Me lanzo al abismo
Que muere en tus brazos
Que muere en tus brazos
Al autismo que te hace caso
Te hace caso
Las horas que gano contigo
Harán mejor el camino
Las horas que gasto en decírtelo
Acabarán
Acabarán
Acabarán
Acabarán
Acabarán
Flores en el Cielo
Flores en el Cielo
Las estoy lanzando al aire
Flores en el Cielo
Para ti
Flores en el Cielo
Amuleto de agua errante
Y las mantiene el viento
Y las mantiene el viento
Para ti
Flores en el Cielo
Las estoy lanzando al aire
Flores en el Cielo
Para ti
Flores en el Cielo
Para ti
Cielo
Flores en el Cielo
Pónganse en el Cielo
Y la llenes en el Cielo
Bendado para ai
Así que gracias la verdad
Flores en el Cielo
Amuleto de agua errante
Y las mantiene el viento
Para ti
Fins demà!