Fins demà!
Fins demà!
Doncs sí, és això.
O i els de Tarragona Ràdio volem públic.
Perquè quan jo ho digui això, diguin tot això.
Sí, sí, és veritat, que guapa que va.
I a ploïts.
I així una mica, clar...
Amb tots vostès, Marc Pérez.
Oh, que guai seria, t'imagines?
Oh, que vergonya.
Marc Pérez, tu allà...
Hola, hola.
Hola.
Amb aquella catifa vermella que et posaríem...
Deixem de somiar, Sílvia, deixem de somiar.
Com la sua Escar, allà amb el vestidet allà xuf.
Jo crec que ja ha de tenir prou pensant que avui és divendres.
Sí, és divendres.
Sí que buscava, Marc.
Sí que buscava.
Perquè ens agrada que sigui divendres.
Estem més divertits, eh?
Això és el que passa amb els mig directes aquests, no?
Que...
Mig directes del tot.
Bé, mig directes, perquè l'únic que no tenim en directe són aquests senyors que canten.
Això és veritat, que si no, llàstima, eh?
T'imagines?
Ara amb vosaltres, per dir una cosa, polis.
I que sortís a l'estim.
I aleshores jo sí que...
Aplaudiria, em posaria de genolls, faria la ola...
El que fes falta.
Ella sola, eh? No faltaria res, eh?
La sentim una mica.
Sí, perquè més a més té motiu de notícia, eh?
Vinga.
Vinga.
You look as if you're going somewhere.
But I just can't convince myself.
I couldn't live with no one else.
And I can only play that part
And sin and nurse my broken heart
So lonely, so lonely, so lonely, so lonely
So lonely, so lonely, so lonely
Now no one's knocked upon my door
Fins demà!
Fins demà!
Bomba, bomba, bomba!
Però explica'm el què.
La història és que tornen junts pel motiu en concret d'aquests premis?
Sí, exclusivament.
Encara que cobren rumors,
hi ha rumors que potser potser que tornessin una altra vegada a estar junts.
Seria genial, eh?
O sigui, per tornar a fer un treball discogràfic en plan Remember, potser,
o potser amb noves cançons,
però que les tinc, potser, s'ha posat les piles i ha fet coses noves.
No se sap, no se sap.
El que sí que sabem que seran les persones
que obriran la quarantena edició dels BAMI de Los Ángeles el dia 11 de febrer.
Quasi res.
Jo no sé què pagaria per ser-hi.
Oh, doncs mira, eh?
Corre, que no arribes.
Dos trucades.
Que falten dos dies.
Dos trucades, m'ho veus.
Sortim aquesta nit.
Ara, tal com pengem el casco, sortir d'aquí...
A mi no hem d'anar temps, que ara és que...
Tu agafes el teu martí, vens cap allà, que jo...
Sortim demà al matí.
Demà al matí no treballes.
No, és veritat.
Sortim demà al matí, una cosa...
I què fèiem amb els dos xurbeles?
Te'ls emportem, eh?
També?
Oi, oi, quina poca me'n fas.
Allà i Los Ángeles.
Allà tots allà davant.
Oi, que feia anys ja, eh?
Quants anys feien?
Van començar les tinguen solitari
i dels altres dos nois van començar...
Ells feien la seva història també,
però que...
De fet, diuen que...
Va ser molt aviat que ho van dir, Xacuda.
Segones parts mai seran bones.
Jo m'agradaria comprovar-ho, eh?
Jo també, jo també, però a veure què és el que passa.
Doncs aquí els animem, és a dir,
si l'actuació surt bé el diumenge,
doncs per què no, xiquets?
Torneu a tancar-vos allí una setmaneta
xan-xan intensiva i au.
Seria fantàstic, eh?
Seria al·lucinant.
I una altra cançó com aquesta,
com aquesta, som l'Only, el Miss Agin of Battle,
oi, oi, oi, oi.
Bé, parlem una miqueta del...
Ai, com us ho sap, eh?
Ella és una fan, aquí doncs la veieu,
que és una fan incondicional.
Bé, bé, anem per feina, anem per feina.
Però us explico que la quarantena edició dels Bremies...
Sí.
Arriba a Los Ángeles...
De què, de què, de què?
De Screamy.
Oh, de Screamy.
Screamy.
Arriba a Los Ángeles aquest 11 de febrer,
nosaltres ho veurem entre diumenge i dilluns,
i a la matinada, no?
Com els Òscars, d'alguna manera.
No, jo no l'ho veuré en aquelles hores.
No, ni jo.
Me l'enteré l'endemà.
L'està pel centre, a la ciutat de Los Ángeles,
de Califòrnia.
Sí.
I algunes de les candidatures,
Rejo Chili Pepper, James Bloom,
Justin Termlake, el James Bloom...
Una altra vegada, eh?
Oh, que bé.
Sí, sí, els Black Eyed Peas.
Ai, què més?
És que vull...
El Ricardo Arjona.
Qui és aquest senyor?
Un cantant.
Ah.
Amadentro.
Lo que trajo el barco,
de Obi Bermúdez.
Bueno, aquí és que estic llegint Maná,
Los Polís, que recordem que estaran en directe.
És que ho estic llegint així, per sobre.
Sí.
Però, clar, aquí estan totes les candidatures,
i volia fer-ho així per no explicar-me una en una.
És perquè si no no acabaria mai.
És que estaríem aquí fins al matí.
Bueno, pues bueno, així...
U2, Green Day...
Ja no cal que llegeixes més, Sílvia,
perquè se'ns acaba el temps i tenim altres coses que critica.
Com què?
Pues perquè sí.
Perquè lo vales.
M'agrada.
Jo lo valgo.
Como lo de L'Oreal.
Jo lo valgo.
Como aquella chica morena que sale con los ojos así,
que parece que estoy haciendo las pestañas así,
así para afuera.
Ben de Rimmel.
Què dices?
Ella ben de Rimmel.
És com un triangle.
Que és la chica oscarizada,
però que todavía no lo tiene.
No.
Però que està nominada.
Exacte.
Però deixa'm acabar de dir la notícia,
perquè diràs qui és i encara no sabem de què va.
Això, anava a explicar,
és com un triangle, saps?
Allò, un triangle de les bermudes.
En una punta hi tenim el senyor Olivier Martínez.
En una altra punta hi tenim la noia que sona de fons.
I en una altra punta tenim la noia de les pestanyes telescòpiques.
M'agrada.
És que ho diu així.
Que estan les telescòpiques.
Que li posem la banda sonora, no?
De què?
De les pestanyes?
No, d'ella, de la pel·lícula.
Ah, bueno.
A esta sona.
Vamos allá.
Vamos allá.
Venga.
Que això me la demanaves la setmana passada.
Sí, ja te l'has baixat.
Ja estava, ja estava.
A veure, a veure, era aquesta, no?
Era aquesta, era aquesta.
Veus?
Jo ho vaig fent fent ja, eh?
Jo ho vaig fent fent.
Així m'agrada que jo demani i tu ejecutes.
Jo faci.
Digue'm.
Bueno, doncs això, a veure si ens centrem, perquè estem disperses avui, eh?
Sí.
Oliver Martínez i Penélope Cruz.
Vinga.
Bé, recordem que Oliver Martínez sortia amb Kilimino, que escoltàvem abans, i que van trencar fa molt poquets dies,
l'ho vam dir la setmana passada, si no m'equivoco, allò que es veu que ell estava una mica farta de les seves infidelitats.
Bé, doncs ell es veu que és com allò que es posa per agafar consol a l'ombro d'un bon amic o de qui sigui.
Bé, doncs a ell se li havia vist sortir de Los Ángeles d'un hotel de bon dematí amb Penélope Cruz.
¿Qué dices? ¿Qué dices? ¿Qué me estás diciendo?
Claro.
¿Nuestra pé?
Ningú...
No estaba colorando plum.
No, no estaba.
Coi.
Ningú ens ha dit...
Aquesta xica no perfila, eh?
No hi ha manera.
No ens han dit en quina hora van entrar a l'hotel.
Per tant, no sabem si van entrar de nit i han sortit de dematí, o van entrar més dematí encara, van esmorzar i van sortir.
No sabem què feien a l'hotel.
Però clar, ja fa, parlant en plata, fa mala pudor, fa una mala folla que ens vegi sortir tots dos de bon dematí des de la porta de l'hotel i dius, xata, xatona, que fa quatre dies que anàvem a Kilimino.
Però una pregunta, els hi notaven els ulls així com...
No sé, fill meu, no preguntis més perquè jo no hi era.
Un flat de plorar, però millor és que és veritat que l'estava consolant d'alguna manera, l'estava agafant amb força.
Consolar és justament la paraula que nosaltres volem saber. La consolava ella amb ella o ella amb ell?
Clar, perquè també, teòricament, ella estava sortint amb l'Orlando Blum.
No és mentida, això, que no veus que no?
Ai, jo la veia, eh, també.
Jo la veia amb el Tom Cruise, jo la veia amb tothom, i no, no, no hi ha manera de veure l'esborrosa total d'aquesta xica.
És borrosa total.
Està apagada fora de cobertura en este momento.
Bueno, des d'aquí...
Esperarem, no? Esperarem.
No em sabria greu, eh, aquesta és amb l'Olivia Martínez, però clar, que se centri ja, que ens expliqui el que...
I si no ens ho volen explicar, que deixi de fer la papallona perquè ens té boixes.
És que ara no sabem ben bé on qui va.
Clar, i no és que ens interessa, ja, però que volem saber-ho, per veure si se centra, aquesta xica.
Has de per saber-ho, sí, home, sí.
Ja que dius, mira, ja s'ha casat, oi, quin pes a sobre, però no te'n refiïs.
No, perquè ja saps.
Que insisteix el divorci i ho saps, no?
És el que passa, és el que passa.
Bueno, parlem no de bodes, no de divorcis, sinó d'enfiar-te'n, justament.
Que tontes, oi?
Tontíssima, tontíssima.
Enfiar-te'n de tothom, és el que passa.
Però és que aquesta xica, és que aquesta xica jo crec que li falta alguna cosa, li falta uns grams, però no de pell i de greix.
Que també.
La banda del cervell, tu creus que li funciona del tot bé, aquesta xica?
Jo és una noia que sempre vesteix molt colorido, jo crec que el que li falta és gris, matèria gris.
Es diu Paris Hilton.
Ho sentim...
Què li ha passat?
A veure, una manera molt fàcil de descriure.
Paris Hilton és... Paris Hilton igual, tonta.
No n'hi ha més.
No és qüestió de...
Tonta amb peles.
Ens equivoquem.
Bueno, però tonta.
Si no fos qui fos, ara mi a nosaltres no...
Pobre tonta rica, tot això.
Sí.
Bé, està patint una gran violació de la seva intimitat.
No poses aquesta cara perquè no...
Ah, és clar, violació de la seva intimitat, que li han fet fotografies al bany.
Doncs, bueno, no és ben bé això, però podria ser pitjor.
A veure, a veure, digues.
La qüestió és que hi ha una web que ha exposat i subestat a nombrosos objectes personals d'ell i de son germà.
Hi havia... Espera, que no comencis a parlar, sense que jo hagi acabat que es demà l'educació.
També és veritat.
Hi havia agendes amb números o telèfon.
Clar, els números o telèfon que tu puguis tenir en la teva agenda poden ser més o menys importants.
Però, clar, la Paris Hilton, a la seva agenda, té a mig Hollywood i part dels Estats Units.
Tothom que estigui amb un serau o sigui famós o tingui molts diners està en aquella agenda.
Clar, aquella agenda ara és pública.
És a dir, que tu pagant un tanto podries saber el número de telèfon de qui vols.
De qui? Espera.
De qui vols?
On he de trucar?
Per tant, home, ja queda això, truquem al Macho Man per Excel·lència.
Jo vull tenir el telèfon de...
Del Macho Man per Excel·lència?
Qui és el Macho Man per Excel·lència?
Home, la setmana passada, el Macho Man per l'Excel·lència.
No, no, no, el de l'Excel·lència de l'Excel·lència.
Bueno.
En George Clooney.
En George Clooney, sí, però bueno, el de la setmana passada n'hi era un altre.
El telèfon del party, que jo l'ago qui no party, que no fa falta que porti Martini.
Segurament que el té.
Entre, a part d'aquestes agendes, entre altres coses, hi havia vídeos i fotografies en situacions una mica...
Marindonguis?
Compromes, collocompromeses.
Historials mèdics.
També.
També.
On li posava que la xica patia...
Un no parar de material personal a intransferible que ja està transferit a tot arreu.
Però una pregunta, Mar, no sé si m'ho podran respondre, però això no ho ha de donar teòricament algú de la casa perquè ho puguin donar en subhasta?
O això li van robar i llavors es va posar en subhasta?
O com ho ha anat això?
Té alguna cosa a veure, no ho tinc gaire clar, possiblement m'estic equivocant, però té alguna cosa a veure amb que ella, tot això ho tenia en unes naus, en un magatzem on guardava coses d'aquestes seves, d'acord?
Sí.
Aleshores, tu això ho has d'anar pagant.
Clar.
Perquè si no pagues...
Saps?
Clar.
Què passa?
T'acordes que la Whitney Houston va haver de vendre un munt de coses que tenien aquestes naus per pagar el manteniment d'altres?
Exacte.
Doncs es veu... Jo crec que és alguna cosa així, no ho tinc clar perquè encara no m'ha arribat a les oïdes com pot haver anat a parar això a internet, però té alguna cosa a veure amb el tema que es devia descuidar...
De pagar, clar, per pagar aquestes històries han hagut de vendre'n aquí a dintre.
O algú va dir, doncs mira, jo obro i entro perquè això ja no té més stressa.
Oh!
És alguna cosa així, però no...
I la mestressa deu estar llançant-se dels cabells per tot arreu, estirant-se els cabells.
No t'ho puc assegurar.
Bueno, de fet, avui mateix, abans d'entrar, he estat mirant la internet i posava que ella havia ja pres mesures judicials perquè totes aquelles coses que encara no estaven pel món no es poguessin ni vendre...
No t'ho imagina't, eh?
Clar, bé, és molt fàcil dir...
Escolti, és que este álbum de fotos que tenia 5 anys és millor, és millor, perquè les fotos són meves.
I si no ho pago, perquè no m'avisa, perquè a mi hi ha hagut qualsevol història perquè per diners...
No et cedissis això, sincerament, no?
Perquè per diners no serà.
No, però que possiblement això no és el que ha passat, sinó que sigui un bolo que es fa córrer i la cosa hagi sigut, doncs, una entrada a robar a casa seva o qualsevol història.
Doncs, Mar, deixem internet momentàriament, encara que està molt interessant això que m'has dit, de poder entrar i poder aconseguir algun telèfon.
L'agenda de la Paris Hilton.
Oh, no, no, jo vull els telèfons.
Això, ara quan sortim d'aquí, mirem el Google i posem agenda Paris Hilton. A veure com cotitza.
Tu? Eh, fem-ho, eh?
Ara, ara sí.
Mira, no, mira, que hem de posar la publicitat, vés a mirar-ho.
Mentrestant.
Per què hem d'esperar tant?
De pas et porto un cafè, no?
Com sempre, tallar lloc a venta.
Sí? Perfecte.
Som-hi.
A primera hora de la tarda.
Revolución es la revolución.
Llega la revolución de precios a Don Tresillo Las Gavarras, la tienda más grande de Cataluña.
Tresillo clásico, 499 euros.
Sillón, piel, flor, relax, 399.
Sofà dos plazas, te las a elegir, 99 euros.
Compre ahora y pague en 2007.
Don Tresillo Las Gavarras, abierto al mediodía.
Porque somos fabricantes.
¡Es la revolución!
Es deleix per enfilar-se a l'espatlla d'en Julián.
Ara li salta, se aixeca.
Al Sant Manel, abraços estirats, punts als palons.
A dalt de tot, la fa baixar, l'empeny.
No és això.
Hem canviat el programa.
Circ Cric.
Nova gira, nou espectacle.
Tarragona, 10, 11, 17 i 18 de febrer.
Reserves al 667-480010.
És que s'ha de veure.
Circ Cric.
Xana, t'obrà les portes a un món màgic i misteriós.
Un món en contacte amb la feminitat,
on les dones trobaran el seu espai de llibertat
per envoltar-se d'objectes que reafirmaran la seva condició
i les faran sentir mimades.
Una finestra oberta al futur, on tots els dijous indirà.
Tota una referència de l'esoterisme al nostre país
porta a terme sessions de lectura de cartes i mans.
La feminitat i les prediccions ja tenen un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès
i al telèfon 977-2409-01.
Com? Que encara no ho saps?
McDonald's ha obert les seves portes a Parc Central Tarragona.
Vine a gaudir de les millors hamburgueses,
amb els menús més saborosos i equilibrats
i tota la qualitat i garantia d'una marca líder.
Passa-ho, digue-ho a la teva família, als teus amics.
McDonald's ha obert a Parc Central Tarragona.
Pizza Rogala posa en marxa les primeres rebaixes
amb la mateixa qualitat i garanties
que sempre ens han caracteritzat.
Rebaixes del 20, 30, 40, 50 i fins al 60%
amb vestits, americanes, pantalons i camises.
Vingui a Pizza Rogala.
Un equip de professionals l'espera
per assessorar-lo i ajudar-lo a complir el seu somni.
Pizza Rogala.
Carrer Mallorca 27.
Telèfon 977-2280-73.
Tarragona.
Per cert, a Pizza Rogala.
I ja tenim la nova col·lecció per nubes 2007.
¡Por fin ha llegado la nieve!
Y Esquí Evasión te lo pone muy fácil para que vayas a esquiar.
Los mejores hoteles de 3, 4 o 5 estrellas.
Las mejores estaciones.
Atención en la agencia y personal en destino
para que tu estancia sea perfecta.
Esquí Evasión.
En la vinguda Paísos Catalans 32,
junto al Campus Esaladas.
977-2495-37.
Esquí Evasión.
Pasión por la nieve.
La Vinguda Paísos Catalans 32,
La Vinguda Paísos Catalans 32,
La Vinguda Paísos Catalans 32,
Fins demà!
Fins demà!
Home, no són los polis polis, perquè és el Puff Daddy, però aquesta cançó, la cançó de fons que sent, és la cançó dels polis, és un dels temes.
És un recordament, no?
Sí, sí, un recordatori d'aquests.
Ah, exacte, bonic.
Ah, que bonica, eh?
Té que deixi com atendre's.
Doncs he de dir una cosa, he arribat ara mateix, no perquè el cafè s'hagués eternitzat, no, hem hagut de posar música perquè estava a internet mirant el tema d'això de l'agenda de la Paris Hilton.
Ja m'he donat per la teva careta, que no, una carona que m'ha portat així de decepció, en plan, no he aconseguit el telèfon del George Clooney.
No, no he tingut prou temps, no vol dir que no hagi pogut, no he tingut prou temps perquè no he trobat la pàgina de subhastes en la que es va subhastar.
Hi havia diverses notícies, pàgines en les quals parlaven d'aquesta notícia, inclús pagaven que més que el preu de l'agenda era el preu del mòbil i el número secret, el PIN.
El PIN, per poder accedir-hi. No ho sé, no ho sé. Per fer un número guarrindongo que segur, eh?
Però ningú, jo no he sentit parlar que s'hagués trobat el seu mòbil o s'hagués venut el seu mòbil, bàsicament era l'agenda.
No ho sé, no ho sé. Allò que tothom parla, parla, parla i ningú sabem de què parlem.
Ens havíem il·lusionat i tot, eh? Jo m'havia il·lusionat. Tu imagina't tenir per aquí la Núria, que l'agafaríem, eh?
La faríem entrar, Núria, et truca a aquest telèfon, sisplau, i si es parla en anglès i diu George Clooney, diu, Gessir, alguna cosa d'aquestes,
ens ho passes per antena, eh? Jo li diria, hello, George Clooney. Ja està, ja me desmaiaria aquí al terra, eh?
No vol dir que més endavant dubto moltíssim. Ara ja ho veiem, el tema judicial pel mig, que aconseguíssim res més.
Però, bueno, si durant un temps va ser públic, em sap molt de greu per ella. Ha quedat creïble o què?
No. No en sap gens de greu per ella. No ens enganyis.
Però a mi sí que em sap greu no haver-ho pogut treure d'internet. Ho hagués vist amb més temps, ho hagués pogut treure.
És que clar, no ho sabíem, Mar. Tampoc podíem ser adivines d'aquest aspecte.
Ai, que la publicitat no dóna per tant. Com de temps suficient, com perquè hi ha una begui.
Bueno. Ah, exacte.
Vinga. Una altra de les protagonistes, aquesta vegada femenina.
Deixem-la a París. I anem amb una altra.
Que no sé si, què? Que bé o dolenta aquesta notícia?
Bé, bé, bé. Home, la notícia, jo em sembla que és la primera vegada que sento parlar d'ella,
de Jennifer López a la revista Ola. I més quan és portada mundial de l'Ola
i una entrevista espaterrant, amb fotografies espectaculars.
Sí, però Photoshop per un dubbo, eh?
Bueno, xop-xop.
Però Photoshop te xop te xop.
Xop-xop, però bueno, ella fa...
Que no sembla... Perdona'm, Mar, que no sembla ni ella.
Que no sembla ni ella.
Hi ha fotografies que podies dir, mira, aquesta l'ha agafat d'aquella actriu.
Les cuixes de no sé què, els braços de no sé què.
No, no, la cara, la cara, la cara, tot així molt...
És que, clar, de Photoshop.
Clar, ja se nota.
Tot de cera. Sembla de cera més que de veritat.
De veritat. Fixeu-vos en les fotografies, agafeu el quiost, aneu a comprar l'Ola
o si no que la deixin durar un cop d'ull.
Sí.
Però hi ha fotografies dintre que és que diries, aquesta no és la Jennifer López.
Sembla la pàgina web de l'Anna Obregón, que també dius, això no és creïble.
Això no pinta.
Això no és creïble.
Bé, doncs hi ha parletes, entre d'altres,
que ella comenta en aquella extensa entrevista, que diu, i llegeixo textualment,
des de la primera vez que nos conocimos, parla del seu marit,
como amigos y trabajando juntos,
Marc y yo hemos tenido una química muy, muy fuerte.
Me recordé que va haver una mica de mal rotllo al principi
de quan van començar a sortir ells dos,
perquè ell estava casat, teòricament, en aquell temps.
Encara no s'havia separat.
Exacte, i va haver una mica de...
D'a veure què és el que havia passat, si l'havia robat,
o ja s'havien enamorat, ja s'havien enrullat.
A veure com anava la cosa.
Bé, doncs diu que estan tan enamorats com el primer dia,
i que una amiga seva una vegada li va dir,
i llegeixo una altra vegada textualment,
jo nunca he visto una mujer mirar un esposo como tú lo mires.
Que és que esgueña, la xica, o què?
No, dona, amb la passió, amb la passió.
Doncs és el que ella diu,
que yo amo con mucha passion, sin barreras,
y cuando yo amo, amo de verdad.
Mentida, perquè tu no ets espanyola.
Espanyola, cuando quieres que quiere de verdad,
y tú, chatona, ho sento molt, ets hispana,
però no ets espanyola.
No puedes amar de verdad.
Home, però també, ja té les seves arrels latines,
ja li tiren per aquí, dona.
Bueno, ella explica que li encantaria tenir un bebé
ara mateix i que ho està desitjant.
Però bessons o bebé només bebé?
No li importaria, eh?
Bessonada, no?
Diu que...
Sí, exacte.
Que amb ella, creu que li ha arribat el moment,
que sent la crida de ser mare...
Un rellotge biològic, que...
Ah, exacte.
I que hi ha...
Que ha arribat el punt que ni li preocuparia
ni li importaria, doncs, que fossin bessons.
Ah, sí.
No sabem si és que perquè té possibilitats o perquè...
Segur, segur.
Si no, no ho comentaria.
A tu imagina't quan tens bessons
i no tens ningú que teni un cop de mà...
Però ella no és el cas.
Mentre que una plora i l'altra has de donar el bibi,
i l'un la canvies, l'altre plora i...
En ella no és el cas.
No, no, que va, que va.
Anthony, coger niño.
Jo crec que no cal que ningú li expliqui
ni a la Jennifer, ni al Marc, com se fan els nens.
No.
Jo crec que no, perquè si ella va de verda
i té una passió desenfrenada, sinc barreres,
ja ha de saber com va la cosa.
No, que anava a dir que tampoc posaran mitjans, no?
Allò que te recordes que vam discutir un dia
dels mitjans que havien de posar...
Que no són mitjans, que ha de ser sencers.
Exacte.
Si són mitjans, no hi ha manera.
No arribaran a venir dos.
Almenys que s'ho facin, mira.
I què m'han dit que ha sortit la Maria Carey
en una revista, ensenyant més de l'hoquei?
Què m'estàs dient?
Això jo m'ho he perdut.
Sí, sí, és un rumor.
Un rumor que crec que ja és cert i fidedigna.
Però què ensenya?
De cintura per amunt o de cintura per avall?
Jo crec que són d'aquelles fotografies
que ensenyes i que no ensenyes,
però que deixes entreveure
aquelles coses d'interviu.
Aquelles coses d'interviu.
Un posado com una catedrado.
Clar, clar, però a més són fotografies escèniques,
aquelles que són retrats, retrats.
Allò cobrades i tal.
Cobrades i tal.
I què ha de...?
És que no les he vist.
Així que què m'estàs dient si no pots saber?
Jo te la deixo caure.
Però que està venent cada venda que té disco nou.
Chitxa, no, chitxa, coca-cola i limonà
i si ha de treure un disc nou,
almenys ja, mira, per fer...
Tot això que té pel davant.
...el descanset d'abans.
Ah, ah.
I per anar preparant la gent.
Mira, això és el que trobareu,
possiblement, al meu disc,
perquè estaré despullada per vosaltres.
Però a la música.
Ah.
A la música.
Bueno, no sé, no sé, no sé.
Ens ha de veure ja que s'ha fet.
Per als fans de la Maria Carey
a veure què és el que passa.
Que encara en té, de fans, la Maria Carey.
Clar, dona, a algú li quedarà.
Bueno.
A mi m'agrada ella per la seva música.
I els quatre que devia haver perdut
ja els ha recuperat, chitxa, chitxa.
Oh, oh, quina xica, tot això,
tenia amagat, tot això.
I perquè s'ho tapa, tot això.
Clar.
Bueno, ara deixem estar de destapes.
Ui, que està, mira...
Se'ns va el temps, ja està.
Sí, que ens queden tres minuts, eh?
Clavats.
Escolta'm.
Díga'm.
Entre el programa d'avui, divendres,
i el programa de divendres que ve,
intremig, tal dia com el 14 de febrer...
Sí.
Veus que bonica, així m'agrada.
Hi ha moltíssima gent que celebra el dia de Sant Valentí.
Hi ha gent que diu que és un invent comercial,
hi ha gent que...
És una excusa com una altra per recordar
que l'estimes a tot l'any
però que aquest dia t'has recordat,
poble de tu, no te'n recordis.
I sigui com sigui,
a veure, si vas pel tema comercial
doncs no cal que compris res.
Clar.
I si vas, doncs compra el més bonic possible.
Sí.
I...
Què, què?
Digues.
Això, ja anava a dir que per tots els enamorats...
T'haureu de veure...
M'he emocionat.
T'haureu de veure els ullets de la Mar,
que s'ha emocionat.
És clar, el dia dels enamorats...
També representa una altra cosa molt important per ella.
Clar, clar.
Dig-lo, que no tenemos aniversarios
pero le podemos dedicar a esta canción,
ya sabes a quién.
Hi ha gent a la que jo m'estimo molt
que el 14 de febrer justament fa anys.
I, bueno, pues això,
que jo ho celebraré por todo lo alto.
Yo, y lo más alto posible.
Veieu com està?
Perquè se'm valentia.
Estic emocionada, clar que sí.
Volia dir, ara sí que ja he arrencat,
que tots els enamorats del món,
moltes felicitats i celebrem-ho.
Per clar que sí.
A més que, si durant tot l'any estem mig enxovats,
allò que dius, que no te'n recordes,
aquell dia és una manera d'estirar-nos de les orelles.
Com per despertar la passió aquella desenllaunada.
Doncs vinga, desenllauneu-nos tots.
Vinga, fem manifestacions.
De totes maneres, molt bon divendres,
molt bon cap de setmana i millor set valentí.
I bona entrada a Carnaval, Mar.
Ai, segur.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Les llàgrimes es perdran
entre la pluja
que caurà amunt.
Em quedaré atrapat
ebri d'aquesta llum
serviu i acabant
boig per tu.
Sé molt bé que des d'aquest parc
jo no puc arribar on ets tu.
Però dins la meva copa veig
reflexada en la teva llum.
en la teva llum.
Servil je cavall,
boig per tu.
Servil je cavall,
boig per tu.
famíriz,
abomin'm a la teva llil·lars que té
رك Brothers y Aleco
grup.
Existim skills.
Amb la teva llum.
Amb la teva llum,
amb la teva llum?
Sé molt bé que des d'aquest part jo no puc arribar on ets tu.
Però dins la meva copa veig reflexada la teva llum.
No l'automne, serbil ja que va boc per tu.
Serbil ja que va boc per tu.
Fins demà!