Escapa't a Andorra.
Allotja't als nostres hotels.
Hotel Roc Blanc, el clàssic innovador.
Panorama Hotel, dels esportistes.
Deixa't seduir per les nostres instal·lacions.
Situats al cintre comercial i amb totes les comoditats de les seves 4 estrelles.
El teu benestar és la nostra raó de ser.
S'intre Termal Roc Blanc, amb programes de salut, bellesa i relax.
Per informació i reserves, rocblanchotels.com
o trucant al telèfon 902 930 400.
Roc Blanc Hotels, benvinguts al benestar.
Manau, manau.
Manau, manau.
Manau, manau.
No puc dir res més, és que tens raó, tens raó.
Dient-ho d'aquesta manera tens tota la raó.
Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda.
A què no saps què hem deixat de fer?
Què hem deixat de fer?
Comentar que comencin a trucar?
Eh, tu eres bona, tu, ets el dedo que va hacia ti.
De totes maneres, no només hem d'avisar que la gent ja pot començar a trucar per aconseguir aquelles 3 entrades gratuïtes per l'equatònic,
sinó també demanar perdó per si en algun moment o altre m'agafa un atac de tos.
És que de nou-te una mica a tocadeta, eh?
Tocada i hondida quasi estic.
És que hondida o la missèria...
Aquests dos dies de canvi de temperatura i ja agafa't, perquè teòricament el canvi d'estació de l'any,
perquè ara ja estem, que es nota que ve l'hivern...
Ja fa fred.
Que es veu que encara ha de venir més fresqueta.
Jo normalment surto al carrer bastant abrigada, però jo això és més aviat del contrast de les calefaccions,
dels aires aquests que t'assequen tot, que em deixen dissecada per dintre,
tantes hores treballant amb aire calent, i és això.
Per això ja demano perdó per endavant.
Per si de cas.
Per si un cas en sec...
Però diga-ho, diga-ho, diga-ho, què arriba a la part més important?
Bé, no sé de què m'estàs parlant.
Home, què és avui? Què és d'avui, Mar? Això te toca a tu dir-ho.
Ah, perfecte. No, no, no, no, és veritat, perquè ens agradi o no?
Avui és...
Diretras.
Sí, que es piernes.
Estic com eufònic avui.
Has vist?
No sé què em passa.
A més, hem d'avisar els nostres oients, pocs o molts,
que per la setmana que ve, últim programa de l'any,
preparem una de molt grossa.
però grossa, grossa, com tot un any.
Per exemple?
Com m'agraden els Jackson 5.
Ells sí que eren grans, eh?
Parlem de coses grans, com el Nadal.
Ara ja estan més grans encara.
Ara són iaios, no són grans.
però si tornen els espais, per què no haurien de tornar els Jackson 5?
I tu diràs, oh, quan?
Oh, quan, Mar?
Doncs l'any que ve, el 2008, estan preparant Gira, nou disc,
i a mi, ho sento molt, em fa una mica de pudor de màrqueting,
perquè et comento, vam fer una roda de premsa
explicant, doncs, que havien d'agrair d'alguna manera
el fet que durant tots aquests anys la seva música seguís
sonant a moltes emissores del món
i que la manera que havien trobat de fer-ho era
no fer un recomputatori, sinó fer un nou disc
amb noves cançons
que ja estan acabant de pamar els estudis de gravació.
I quan els hi han preguntat
si Michael Jackson estaria involucrat...
Estarà bé.
Ells han contestat, a mi em sembla una mica,
rotllo, me salgo por la tangente.
Ells han contestat que ell formava part dels Jackson 5
i que d'alguna manera
ell havia d'estar involucrat en aquest projecte.
Però no asseguren
que ell estigui...
Clar, no et diuen, de cert, sí, sí,
vindrà la gira i surt el disc.
No, no, en cap moment ho han dit, eh?
Ai...
Clar, un Jackson 5.
Si són tres, no té gràcia.
Clar, clar.
El que he de pensar...
Què?
Te recordes que el final del Jackson 5
va ser quan el Michael Jackson va deixar el grup.
Va decidir que la va pel seu compte.
I segurament que, potser, el Jackson 5 van continuar
o van intentar continuar en el món de la música,
però, clar, ja no tenien el mateix resultat que el seu germà.
Exacte.
Clar, que el Michael Jackson, només per ser el petit,
sinó també té alguna cosa que eclipsa...
Té aquella xispa d'artista.
Exacte.
Té allò que el Jackson 5, sense ell, no tenen.
No van poder aconseguir.
És com passa, per exemple,
segurament que els hi costarà una mica...
Els hauré fer el Van Gogh.
Exacte, estava pensant en ells.
A l'igual que si preguntem a sopar de cabra sense Gerard Quintana...
O els Lacs en Bustos, sense el PMI, etcètera, etcètera.
Clar, la gent està acostumada a una sèrie de coses
i sobretot a veure davant una cara més o menys coneguda...
O inclús a relacionar per la veu de qui és directament aquella cançó.
Correcte.
A mi, personalment, em costa distingir una cançó dels Lacs en Bustos
perquè no reconec el PMI, per tant em quedo com...
D'aquí és això.
Són els Lacs en, està assegurat, no?
No sé, són l'accent però no té la veu de l'accent, no?
És falta.
A veure, què passa, Mar?
Bé, teòricament el senyor Michael Jackson
també estava preparant un nou treball discogràfic per l'any 2008.
Ojalà, ojalà.
Amb coses noves perquè a més, clar, necessitava...
Pasta.
Quartos, quartos.
Caledicament i...
Jo, de fet, espero.
Espero amb moltes ganes el fet d'aquest disc o no del Jackson 5.
Espero moltes ganes el disc del Michael Jackson
i si fos una gira ja podria ser mortal de necessitat.
Oh, que vinguessin a Barcelona.
Però aquí a Tarragona ho dubto molt, eh?
Tu i jo, primera fila.
De seguida que acabi la plaça de toros,
el Jackson 5 i s'hi posi pel davant en aquella plaça, eh?
I també podem agafar algú més?
Perquè si volen convidar Rosana, a Ildivo, a Revolver,
a Iman Serrano, que vinguin en gran...
Una carta al director, una carta al director.
Nosaltres farem diverses propostes i a veure qui tria, no?
Exacte, que ens donin a nosaltres allà el calendari i anirem omplint.
Ajudarem, ajudarem.
Ei, si he de trucar a managers i companyia,
eh, jo et truco, eh?
Faida productora, el que faci falta,
perquè vingui aquí tota aquesta gent, eh?
Algun grup més, Mar?
Home, sí, ja parlarem, ja en parlarem.
Però hem de parlar d'altres coses.
Ara hem de deixar la música de costat.
Ah, i en el balcó i en el palco d'honor?
Sí.
Un matxament, no?
Convidaries tu?
Exacte, exacte.
Deixem la música i anem al cinema.
Vinga, ja tinc les crispetes preparades.
Mira, mira, mira, mira quin vol, mira quin vol.
Jo les tentaria, tu les crispetes,
jo les tentaria, perquè jo tinc clar que se l'emportarà.
Qui?
Ell.
És Javier Bardem,
nominat el Globus d'Or com a millor do secundari
per aquesta pel·lícula dels hermanos Coen.
És la segona vegada
i és que no pot ser,
ja ha de ser seu aquest Globus d'Or.
És la porta als Òscars.
Mar, perdoneu-me, eh, oients.
Mar.
És que em cau, ja ho sé, ja ho sé.
Tinc un volt al portàtil i al tanco, i al tanco.
Em cau la salivera damunt del portàtil i la sí.
És veritat, què vols?
S'ho mereix o no s'ho mereix?
Tu has vist aquella pel·lícula?
No, l'has vist perquè encara no ha arribat.
No, però jo sé que ell és un auctoràs com la copa d'un pi
i que a més a més porta molts anys lluitant,
que no li han regalat res.
Exacte.
I que molta gent no ho ven com,
mira, perquè és fill de...
No, ell s'ho ha guanyat a Puls
i ha anat pujant d'un costat a l'altre
i ha anat treballant.
Ah, exacte.
I que ningú li ha regalat res, eh?
I que a mi tampoc,
i per això he anat a veure totes les seves pel·lícules,
que el cert serà que si li dones aquest Globus d'Or
que me'l dediqui a mi,
que porto 100 fan d'ell des de jamón jamón
i mira que era lleig a jamón jamón.
I què tal això que estigui enrotllat amb la P?
Mira, t'he de dir falsament que estic molt contenta,
però m'estimo més amb la P
que amb un altre que no sàpiga ni pronunciar.
O sigui que almenys ens deuen parlar,
en castellà i deuen menjar pernil de tant en tant.
Ara ja es pot menjar pernil als Estats Units.
Ah, és veritat?
Doncs ja penso, mira,
ja tindrà algú amb qui menjar jamón jamón.
Ai, piensa en mi.
I parlant directe o indirectament perquè...
De oca a oca i passem al cine.
Seguim en el cine.
Ara, en aquest costat del Charco,
és un dels directors espanyols més internacionals,
no cal dir-ho, no?,
amb aquesta música de fons.
Es diu Almodóvar, Pedro Almodóvar.
Pedro!
O para los desconocidos.
Ai, he estat a punt de dir-ho, eh?
Ho has dit de la boca.
Doncs va fer...
A mi em fa gràcia...
Va fer una roda a la premsa
per presentar en aquests dies
un disc que es diu
Banda sonora original Almodóvar.
És un disc en el qual hi ha 29 cançons
de la seva filmografia.
Com aquesta que sentim de fons, per exemple.
Les cançons que han servit
per portar-nos a nosaltres
les seves històries.
Ell diu que...
Jo he sentit la notícia, Mar.
Les cançons de mis películas
són part essencial d'un guión,
una especie de voz en off,
una música que explica
lo que ocurre en l'acción, no?
És que no trobava la frase,
per això m'he quedat així una mica...
I, de fet, bueno, doncs està bé, clar,
hi havia gent,
la gent volia saber
què és el que Almodóvar volia presentar,
però el que va fer córrer, de veritat,
rius i rius i rius de tinta
és el fet que ell no donés cap sorpresa,
perquè ja ho sabíem,
és el fet que ell digués
que Los Abrazos Rotos
és el títol de la seva propera pel·lícula
que compta amb Pedro López Cruz
per fer un d'aquests papers,
però que a més a més hi tindrem
a Blanca Portillo i a Luis Omar.
Deu-n'hi-do, eh?
Entre d'altres, entre d'altres.
Aquests són els primers que pot confirmar.
Aquesta seria...
Sí, deu-n'hi-do l'elenco, eh?
Aquesta seria una mica d'avanzadilla
que està preparant un nou film,
una nova història per vendre'ns
i que segur, segur, segur encertarà.
Això va ser...
Però dir això i desapareix tothom, eh?
Crac, clac, clac, clac, clac, clac, clac, tothom corrent.
Sí, sí, sí.
No, que t'anava a dir que a la notícia
que he pogut veure a través de televisió,
la redactora que explicava la notícia
ha dit que moltes de les cançons
semblaven fretes expressament
per a les pel·lícules d'Almodóvar
i que abans ja no existien.
Les descobríem en el moment que anàvem al cine,
encertàvem a la butaca
i veien alguna de les pel·lícules d'ell.
A mi ha passat moltes vegades
que hi ha músiques que he sentit
de les dues maneres,
per les oïdes i pel cor,
en algunes pel·lícules
que ja havia sentit abans,
però que des de...
Les descobreixes de nou, no?
Des d'aquelles hores,
cada vegada que la sento,
recordo aquella escena de la pel·lícula
i tot i que la pel·lícula,
a millor la cançó estava cansada de sentir-la
ja anys enrere,
però quan la tornes a sentir,
tu recordes aquella escena
en què la música era la protagonista
d'aquella pel·lícula, no?
Doncs ja sabeu
que tenim un nou treball discogràfic al mercat
que està dedicat a les bandes sonores d'Almodóvar
i que si us agrada l'Almodóvar
i sou fans,
doncs crec que de cara a aquests Nadals
idoni com a regal
d'aquells que ha de caure...
Per quedar com una reina.
Exacte, pel Pava Noel,
pels tres reis mals,
per posar la carta
i pel que faci falta.
Pel cagatió.
Ah, també, també.
S'ha de fer carta, també?
El cagatió, no?
No, però pels reis.
Que anem fent no ara amb temps,
que les festes estan aquí a sobre, eh?
Al damunt, home,
ja l'has d'enviar a la carta als reis, eh, xata?
Jo encara no l'he fet.
Doncs molt malament.
Jo l'envio per mail.
Jo l'envio per mail, la carta.
Tu eres lista, tu eres lista.
Mira, mira,
quina guau, quina guau.
Doncs això que s'ha entès al principi,
del guai aquest, com és, com és?
Guai.
Tu sigues, digues, guai.
Doncs és una mena de rap
que ell mateix va improvisar
per agrair a tota la gent de Hollywood
que li haguessin dedicat, per fi,
aquella estrella en la qual
podia imprimir les seves mans i els seus peus
a Hollywood, el passeig de la fama,
de dir, doncs, jo també sóc una estrella
i, bueno, és d'agrair, no?
Home.
De fet, el que s'ha de dir, doncs,
gràcies a tothom, va dedicar un rap
d'aquells que fan mig sorolls amb la boca
que jo no sé a qui els treu,
aquest bon ama,
i això no seria només la notícia,
sinó el fet que, com a convidats especials,
ell tenia allí els seus fills,
allí s'entadets,
tots repentinadets i ben monos,
i el seu amic de l'ànima, Tom Cruise,
que deia que estava encantadíssim
de tenir aquella família com a amiga
i que els considerava de la família.
I no estava el John Travolta, per allà?
Només hi havia, en aquell moment,
el Tom Cruise i els fills,
perquè no la dona,
els fills del Will Smith.
És que Déu-n'hi-do, eh?,
que són molt amigueres,
veu que el Will Smith,
John Travolta i Tom Cruise
i família Beckham i companyers,
veu que...
Fan una màfia,
perquè deuen ser del veïnat,
com tu amb la del cinquè
o amb la de l'entresol segona.
Pensa que no, eh?
Puc dedicar aquesta frase especialment
avui, Mar, me deixes?
Home, jo...
Ara jo t'ho demanaria,
perquè això és una mica d'orillo,
una mica de relax,
o una mica de paraon,
o una mica de bombolles,
o vols que ho enfrontem així de saco?
No, no, no, doncs fem-ho, fem-ho.
Anem a l'Aquatònic.
Fem una mica de relax.
Ara en termes,
som obrió, marxem a Andorra,
marxem on sigui.
Fem una escapada i tornem.
Perquè la notícia d'ara
portarà cua, crec jo, eh?
Cua?
Entre altres coses.
Aquatònic.
S'ommergeix-te i descobreix
un univers de benestar.
Aquatònic.
Espai lúdic termal
dins del jardí botànic
de l'hotel Termes Montbrió.
Brolls i jets d'hidromassatge,
cascades laminars,
llits de bombolles,
corrents,
banys grecorromans,
més a 60 sensacions diferents
d'aigua termal.
Un veritable plaer.
Per informació i reserves,
rocblanchotels.com
o truquen al telèfon 902 930 400.
Roc Blanc Hotels,
benvinguts al benestar.
Ja pot fer...
Jo estava pensant...
L'Eia m'has enganxat dient
perquè pensava
ja pots queixar ja, xatona.
Puc dedicar-la, no?
Puc dedicar-la.
Frase dedicada exclusivament,
íntegrament,
a Britney Spears.
Britney, per tu.
Que tonta soc.
Sobretot el de tonta,
però amb totes les lletres
i amb mayúscula,
i subratllada,
en negrita,
i amb el que faci falta.
Relaxa't, Sílvia,
que m'agradim de les bombolles.
Aquestes coses
m'ha treu en la polladera, Marc.
Jo crec que més que tonta
el que és és mala mare.
No sé si és...
Roca.
No sé si és...
Que porra!
Oi, Sílvia.
Deixa, deixa,
encara ja estic desbordada.
Està, està,
està animadíssima.
Jo no sé si és una publicitat,
un màrqueting
o alguna manera
d'enfonsar-te a tu mateixa.
Però Britney Spears
va decidir
no compareixer al judici
per la custòdia dels seus fills.
I tu dius,
en què?
Per què?
Bé, doncs,
milers de periodistes
esperaven a les portes
del despatx de l'advocat
del seu exmarit,
que és on van quedar
per reunir-se
i decidir qui
havia de tenir
la custòdia
d'aquells fills
que ella ha parit,
en teoria.
Ah, sí?
I que es veu
que els ha parit
i ja està,
perquè els devia cagar
en comptes de parir
si no se'ls estima tant.
Ella va decidir
que no hi anava,
escolta'm,
jo per què?
És que me trobo malament,
Marc.
Tinc una mica
de frebre a bra.
Mira, jo no sé.
De frebre a bra.
El son fill,
el 100 Preston
de dos anys
i el Hayden James
d'un any i mig,
no crec que
entenguin
que la seva mare
no hagi lluitat
fins a l'últim moment
per tenir-los
al seu costat.
El fet de no trobar-te bé,
jo em sembla
que qualsevol mare
camina amb els peus
encara viva,
encara que sigui
amb els munyons,
i de genolls
per arribar allà
on sigui,
per els seus fills.
I el fet que una persona
és que si no estàs
a l'hospital,
jo no entenc
com no pots comparèixer
amb una situació
d'aquest tipus.
Molt malament has d'estar.
Cadira de rodes,
cadira de rodes
i te porten
d'un costat a l'altre.
Jo no li acabo
de veure el que...
A veure,
ara pensant-ho fredament,
perdó,
parlem amb propietat...
Millor que no se'ls quedi ella.
Sí,
al millor és això,
que al millor veu
que no és tan...
Bona mare,
com s'ho esperava.
O al millor
ella no s'hi veu amb cor,
deixem-ho així.
Perquè clar,
tot això són
fabulacions que segurament
que molts periodistes
també hi evoquen,
lo seu.
Si ella no s'hi veu
suficientment preparada
per ser mare,
podries talviar-se uns fills
aquests espectacles
i decidir des del primer moment
que anessin a viure
amb el seu pare
i no fer tots aquests...
No ho sé.
Jo quan m'has dit la notícia,
després, clar,
conforme vas escoltant,
vas pensant,
digui,
al millor és que ella
no se sent encara.
Però te'n recordes
que en un principi
també havíem dit
i havíem comentat,
no sé si ho vam dir
la setmana passada o l'altra,
que volia adoptar
dos nens més.
Sí,
la setmana passada l'hem dit.
A veure,
si no t'acabes de fer càrrec
dels teus propis,
com pots fer-te càrrec
de dos nens més?
És com dir que me'ls prenguin
perquè en compraré dos més.
Però és que no compro...
No, no,
no, no,
millor que no, eh?
Millor que no.
Ai,
deixem la notícia,
anem amb altres derroteros,
però...
no molt millors, eh?
Per favor,
Mar,
et tomo i cot,
et tomo i cot.
Ni millors ni pitjors,
no hi havia una pitjor manera
d'acabar el programa.
Britney Spears per un costat
i les espais
quedes per un altre.
I ho sento,
però ho havíem de fer
per rematar-ho.
Ja,
he d'anar a Andorra,
he d'anar a l'Aquatònic,
ja,
ja.
Aquí mateix a les termes.
Ja ha passat,
ja ha sortit,
al primer concert
han sortit a l'escenari,
s'han menjat el món
i ens han demostrat
que tot i els anys
i les potes de gall
operadíssimes,
les recauixotades
a Espais Girls
tornen a ser
en la primera línia de foc.
Has vist que la senyora
que pija soy,
que guapa estoy
y que bien me siento
todo en lo que me pongo,
ha tornat a ser morena?
Torna una altra vegada morena,
que era una mica
el paper que ella feia,
era la pèl roja,
la rosa,
la morena...
Durant el temps
que ella ja no era
Espais Girls
va passar a les rosses,
a les metges,
bé,
doncs,
el màrqueting
apreta moltíssim
i ella ha de ser
la morena per nassos.
Bé,
però no només són notícia
perquè van fer el concert
i va ser un èxit
i van ballar molt bé
i anaven molt ben vestides
i qui no,
clar,
lògicament,
en aquell vestuari.
La notícia és que
David i Victoria Beckham
no volen
que s'apagui
la seva passió
i tu em diràs
que té a veure
una cosa amb l'altra.
Que té a veure
una cosa amb l'altra?
Bé,
doncs,
el passat dilluns,
després del concert
de les Espais Girls
al Mandala i Arena,
tots dos van decidir
anar a un espectacle
de baile eròtic
que hi havia
que hi havia en un club
a Las Vegas.
Anna,
veus?
i bé,
la parella va estar
tres hores
en una habitació
privada.
Tres hores?
Tres hores
en una habitació
privada
i comenten
els cambrers
i les cambreres
del local
que en principi
potser ell
estava com a multivanta
i ell gaudia més
de l'espectacle
de les ballerines
però que després
ella també es va
com deixant una mica
i veu que tots dos
van acabar
gaudint del tema
i de l'espectacle
eròtic
que estaven veient.
Que moltes parelles
ho fan
com ho han fet
en aquest cas
ells,
en una habitació
privada
per no ser
pastor
dels buitres.
Home,
és que ja ara mateix
qualsevol telèfon
mòbil
pot fer
diverses fotos
i no convé.
Doncs es veu
que ells dos
ho van fer
així com una mica
més obertament
rotllo divertit, divertit.
Doncs res.
Ja és que ja no pots
anar ni al videoclub
perquè amb els rulos
posats
s'enganxen, eh?
És que a més
ells que deuen
tenir 200 preparatges
sempre a sobre
movent-se
per qualsevol lloc.
Com les mosques.
Quan fas una calçotada
saps que les mosques
sempre estan allà
toquant el que no sona?
Al horario?
Doncs igual.
Ai, Marc,
hem d'anar marxant.
Sí.
Passem per...
Oh!
Que solemne, eh?
Nena, quina cosa?
Sembla que l'Orfeó
de l'Ostiarra.
Bueno,
en tenim poquets
aquesta setmana.
Tenim Albertinos Borne
que en fa 53.
53?
Què?
Conserva bé.
Bé?
Sí, ja pensava que tenia més.
Ho posava 60 i Paco.
No, i Paco.
La Lucía Echeverría,
41,
la veig treballada.
Sí, sí, sí.
Ara, per cert,
sí, estic de corrent vella
amb el tema dels toros.
Ja n'hi ha prou.
La Kim Basinger,
54.
Ah.
Té més, no?
Té més.
No, i tant.
El Kirk Douglas,
agafa't a la cadira.
Qui?
91.
Home.
Està envellit,
però en gràcia.
Té les arrugues amb estil.
Sí, les seves posades, no?
El Kenneth Branagh,
un guapíssim actor,
director,
i el que es proposi,
aquest bon home,
47,
jo diria que més.
Jo també.
i una altra que se'n treu,
no pot ser.
I una actriu com la Copa d'un Pitxus,
l'empreava,
que en fa 77.
Veus?
Sí, sí.
Els aparenta,
perquè és d'aquelles dones
que no cal que es cuidi
perquè ja és així ella,
és natural.
I és guapeta,
és guapeta,
és d'aquelles que tenen
les porteries que pecanes.
Té una bellesa diferent.
Sí.
Ni millor ni pitjor.
M'acaba molt bé,
l'Ajuntament Bé,
ara.
Ah, sí, sí,
per dintre és bellíssima.
Per fora és com és.
Home, i és gran, no?
Té aquella coseta.
A mi em cau molt bé.
A mi em cau molt bé, sí.
Però a mi saps,
és una xica gran al Modóvar.
Sí.
I sempre ho ha estat.
Sí, sí.
Bueno, ha sigut estrella
de molts directors.
Veus?
Bé, que hem d'anar
tocant el dos.
I el tres.
I el quatre.
Sí, senyor.
Iiii!
Avui he sigut una mica
respondona, eh?
No sé si te n'adones.
No sé què passa.
És divendres.
Fames tendres.
Mar, digue-ho,
que et toca a tu.
De totes maneres,
molt bon divendres
i millor cap de setmana.
Gràcies, guapa.
A tu.
Ficin mal en dar-lo
todo por perdido
y no sube conservar
lo que me dio
Caminé con paso firme
y decidido
al final
que tristemente
me marcó.
Dicen que el tiempo
es la cura
pero nadie
me asegura
que no voy a estar aquí
sentado en una escalera
acordándome de ti.
Oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Ya no volveré
a apostar por nadie.
Ya no volveré
a ser como soy
Ya no volveré
a nuestra calle
Ya no volveré
a firmar
mi bendito
Yo, oh, oh, oh, oh, oh, oh.
Yeah no volveré a esto.