Fins demà!
Se me passa encara més ràpid, no sé tu?
Bueno, perquè a tu no t'agrada que jo parli tant, no?
No, no, no, sé això.
Encara que informo el màxim que puc, no?
Això ho has dit tu, eh? Jo no he dit res.
Bueno, però he vist que ho pensaves i ho diré.
Ai, se'm veuen les idees? No.
No m'enredis, no m'enredis.
Bueno, saps que avui ens toca anar al cine qui vulgui.
Aquesta tarda a les 6.
Comencem nou cicle a partir d'avui mateix?
Comencem nou cicle, sí.
Allà al Centre Cultural Pallol,
allà a la plaça Pallol, precisament,
i passem un cicle, tot el mes, dimarts i dijous,
a base de noms de dones.
I per fer honor a aquest cicle,
avui comencem amb una pel·lícula que es diu Amanda.
va interpretar-la Fred Astaire, Ginger Rogers,
Rath Bellamy, Loela Ger,
i va ser dirigida per Mark Sandrich.
Un fin, un cinc fint de números musicals fantàstics
i de ball de claquer d'aquella època que va ser alguna cosa fabulosa.
Això és el que tenim per aquesta tarda.
Podem avançar, no?
De cara a la setmana vinent, per exemple,
el dimarts i el dijous.
Mira, ja no diré dates, aniré dient pel·lícules.
Vinga.
Ninochka, de Greta Garbo,
Ama Rosa, d'Imperi Argentina,
Fanny, Leslie Caron, Charles Boyer i Maurice Chevalier,
i Horst Buxel,
Sabrina, un privògara,
Audrey Hepburn, William Holden,
Sissi,
Robbie Schneider,
no, Sissi,
només Sissi,
només Sissi, que és la primera, sí.
Molt bé.
Una que va ser molt popular,
que cantava
Ja vi en el negro bailón.
Anna, de la Silvana Mangano.
Sí.
Després tenim Anastàcia,
d'Ingrid Bergman i Jules Briner,
i per acabar el mes,
un thriller,
Laura.
Molt bé.
Amb Dan Andrews,
Janet Erney,
Clifton Weave i Vincent Price,
i dirigida per Autopreminger,
que era un déu dels directors cinematogràfics.
Això és el que ja he avançat d'aquest mes.
Molt bé.
I ara, com estem seguint ja en aquests dies,
la línia aquesta musical,
pràcticament 100%,
seguirem amb aquestes grans orquestres
que van fer bandes sonores,
magnífiques,
magnífiques, pel·lícules,
però en més de parlar tal com estem parlant,
ja vam dir que aquestes dies
deixarem descansar als oïdors,
però només oferint bona música d'aquells temps.
Escoltem avui,
amb l'orquestra de Tommy Dorsey,
Opus 1.
Rabapant saánt salavadés.
§§
¶
dollar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No, és un títol que potser no el coneixes tant, que es diu Head Last.

Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!



Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
No!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
!
!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Pensava en dret
mentre sentia aquesta banda sonora
que també hi ha Las Vegas
Hi ha una sala, que no sé si és casino
o també una sala de ball, que es diu
Estardos. És casino i espectacle, sí.
Veus? Sí, sí, es diu Estardos, sí.
Saps allò que quan ara veus el César i Las Vegas
o una cosa determinada de Las Vegas
surt aquell florescent,
aquella cosa que te posa
Estardos, no? Sí, sí, sí. Polvo d'estrelles,
esclar, és com si fos un post estrellat,
es patitat, es callant, o lluvia d'estrelles,
que també se li posa la traducció castellana.
Andrés, acabem abans d'una altra peça.
Crec que no ens dona massa temps.
Anem directament a la pel·lícula que avui
a les 6 de la tarda poden veure els nostres oients.
Doncs sí, una pel·lícula musical
dins el cicle Noms de Dones.
La pel·lícula és Amanda,
una pel·lícula d'any 1938,
però que es disfruta com si estigués feta
aquesta tarda mateix,
amb Fred Astaire, Ginger Rogers
i a passar-s'ho bé, veient ballar
amb aquesta parella, sentint-los cantar,
sobretot amb ell,
i els intríncolis que hi ha, que són a base de fer riure.
T'afegeixo una posta d'Andrés.
Moltes vegades després de veure aquestes pel·lícules,
tens unes ganes d'apuntar-te a Vall de Saló?
Sí, sí, sí.
Els hi passa molta gent, eh?
Que s'ho és d'allà, amb aquell ritme dins de la sang.
Que dius, anem a ballar, anem a veure la parella,
agafem-ho, agafem-ho.
Andrés, que tornem la setmana vinent un altre cop,
serà el proper dimarts.
Sí, sí.
Gràcies.
A veure tu.
Adéu-s'hi, bona tarda.
Béu...
Béu...
...
Béu...
Béu...
Béu...
É l'acordic'ta.
Béu...
Béu...
Béu...
Béu...
Béu...
Béu...
Béu...
béu...
Béu...
Béu...
Béu...
Béu...