El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El meu avi l'Anna Cuba, a d'Ordo del Català,
el millor barco de guerra de la flota d'Ultramar.
El timonet i el nostre amor i catorze mariners
eren nascuts a Calella, eren nascuts a Palafrugell.
Ai, quan el català...
El nostre català en particular es diu avi Ramon
i ja el tenim aquí amb nosaltres.
I ben català.
I ben català.
De l'Ametlla, eh?
I després, fill adoptiu de Tarragona.
De la Cala.
I el tenim com a fill adoptiu.
Això, encara que no m'ho hem fet, ho soc.
No, no, ja li faig jo si és necessari.
Avi, on he d'anar a signar?
Què he de fer?
Què he de fer?
Va.
Avi, què tal?
Doncs mira, aquí...
Aquesta és la nostra darrera setmana,
que quan arribi el dijous gairebé l'he de dir
fins l'any vinent i tornarem, no?
Vaja, i que me'n vaig fora, m'entens?
Vull dir que ja...
Què em diu?
Ja, d'anar.
Ens abandona per...
Sí.
Pel Nadal?
Però si tothom torna a casa per Nadal.
No, saps, és un compromís,
perquè si s'ha de convidar o em convideu
tots els que em dieu avi o el que sigui,
imagina't que un compromís...
Clar, per això ja marxo.
Marxo i així...
La paga doble té un límit, no?
Així queda ben tothom, saps?
D'acord, d'acord.
És que clar, les pagues dobles tenen un límit, eh?
I clar...
Com per Pasqua.
Per Pasqua també no hi ha mona, eh?
Però marxa.
On marxa, avi?
Vaig cap a Andalusia.
Cap a Andalusia, molt bé.
Sí, resulta que conec bé i hi ha puestos d'allà
que doncs, mira, és un temps diferent del d'aquí
i llavors, doncs allà, no ho sé, convisco la gent...
Sí, no recordo...
No és el primer any, no?
No.
Que marxa cap allà?
No.
No, quasi cada any.
I fa anys que hi vaig estar-hi,
quan tenia el d'allòs anava cada any a buscar material i coses
i mira, queda aquella cosa, saps?
I com has pogut viure allà com es viu?
De diferent manera com aquí o...?
No, perquè jo m'adapto a totes les d'aixòs.
I adaptar-me, comprens el per què són d'una forma,
el per què són d'una altra,
perquè allà tenen totes les carreteres perfectament
i aquí estan com estan.
Sí, sí.
Veus el per què i dius, mira, val més no discutir,
perquè llavors ja si discuteixes, sembla que siguis polític.
Jo m'estimo més ser...
No, que és català.
Jo, bueno, ja m'he trobat.
Ja sap per on va, no?
Ja m'he trobat.
M'he trobat gent que és català
i, en canvi, gent que n'ha apreciat el català.
Perquè hi ha hagut gent que ha estat aquí
i veuen com som.
No com els he dit que som.
Que aquesta és una altra cosa molt ben diferent.
És molt diferent.
I després ja saben per què sempre ens estem queixant.
Sí, sí.
Perquè no acaba d'arribar a tot el que diuen que ha arribat.
No, no, no, ja et trobes de tot, eh?
Hi ha gent que comprenen per què som així
i gent que no es coneixen
i, clar, parlen pel que els hi han dit.
Sí, sí, sí.
Però, bueno, això són coses ja...
Si em fiques un altre panet, ja en treurem.
Sí, coses dels polítics que nosaltres no cobrem.
Avi.
Digue-li.
Que ja, com li deia abans,
que de cara a la setmana vinent no tenim programació,
almenys no tenim el nostre programa,
que fem vacances,
i ja no tornarem fins al dia 8 de gener
i ja no estarem aquí.
Ostres, noi.
Bueno, ja...
Que podíem comentar coses de Nadals passats,
de coses que feien a Tarragona.
Sí, i tot va canviar.
I, per exemple, aquí a la Rambla,
doncs fins al dia 23,
ui, doncs ens queden pocs dies,
podem visitar la Fira de Nadal.
Sí, mira, hi ha cada cosa que es canvia,
però sempre queda aquella cosa.
Jo recordo, per exemple, ara,
que hi ha hagut aquestes lluites,
aquestes coses,
que si allà a la Rambla,
que si han canviat de puesto,
que si això, que si allò...
Home, hem baixat una miqueta,
però...
Però, mira,
però quan una cosa ja és típica,
la gent per norma,
la gent per norma...
Ens costa molt canviar els costums,
és veritat.
Hi haurà gent que ho desconeixen
i serà nou per ells.
Com a nou, doncs ho veurem normal i bé.
A les que jo, per exemple,
jo, per exemple, recordo,
recordo que abans estava a la plaça de la Font.
Clar, la plaça de la Font ha canviat completament,
perquè llavors hi havia el mig de la coca aquella,
pels costats dels cotxes,
i al mig hi havia les paradetes...
La coca i, depèn de quin dia,
el braç de Santa Té, clar.
Sí, sí.
Bueno, per això...
Ha de fer una mica la gràcia, eh?
No, per això ha sigut més recient, no?
Però en aquell temps, abans de la guerra,
principalment,
doncs clar, la plaça de la Font era molt diferent, no?
I llavors allí hi havia el mercat aquest,
jo recordo,
tots els paradetes,
típic, el que sigui.
D'allí va passar a la Rambla,
bueno, en una part de la Rambla,
la Mar de Vell,
al banc de casa Micó,
tot allò a la part...
Llavors allí, molt bé,
la gent, doncs t'acostumaves,
posaves, traspassaves...
Ves, ara ho canvien.
Sí, tantes coses canvien de Tarragona,
perquè també al mateix tens el mercat,
que t'agafa tota una Rambla.
Ja em diràs tu una Rambla d'aquesta manera...
Ja, que passa que són les obres a la plaça Corsini,
tot bé per aquí.
Vale, vale.
S'ha de posar en un lloc.
Però normalment,
jo he vist en molts pobles i ciutats,
que quan és un mercat d'aquesta manera,
d'aquesta envergadura,
està a les afores,
però no a les afores,
tocant amb una avinguda,
amb un passeig...
Ja, però, avi, una pregunta,
on ho posaríem?
Perquè dic que és molt gran
i hi ha moltes parades.
I clar, és que jo crec que ha sigut
una decisió una mica complicada, eh?
Jo he estat pensant...
Mira, escolta'm...
On ho podíem posar?
Mira...
No ho trobo, eh?
Per exemple,
ara quan jo passava per aquí,
per la part de la ciutat,
si ara, per exemple,
als Puig i Valls,
els amos d'aquella finca,
una finca amb aquella caseta tan romàntica,
amb uns jardins estupendos...
Una mica abandonadeta, eh?
Espera, espera.
Si ara que hi ha gent vegéssim,
t'estic dient,
aquests jardins tan macos que hi havia,
com a l'entrada,
amb uns lleons,
una cosa fantàstica,
vegéssim com està ara,
diríem, bueno,
aquests senyors pensen que a Tarragona
podien fer el que deia,
que fora de Tarragona
es dona importància a moltes coses
i...
Ui, sembla que...
I en canvi aquí tenim coses d'aquesta manera,
o sigui...
I mira que és maca aquesta casa, eh?
Doncs en canvi aquest passeig,
aquest circ,
aquest parc, com vulguis dir-li,
ben arreglat,
allí, tu saps l'atracció que fora
per forasters que venen dels afores,
per tot el que sigui,
allí,
un gran mercadet...
A més,
al costat de l'estació d'autobusos,
també.
Al costat de l'estació d'autobusos,
la carretera,
tota forta,
tot el que sigui,
vull dir que allí,
concentrat,
t'imagines també quina cosa...
Però jo crec que no hi cabrien, eh?
Avi.
Bueno, depèn,
depèn,
perquè també diries la Rambla,
però no hi cabran,
i mira si hi caben.
Però a la Rambla és que tenim una senyora Rambla.
Però allí es pot ampliar,
perquè allí també es pot anar ampliant
en altres llocs,
vull dir,
tot depèn de com se fan les coses.
Vull dir,
que a Tarragona a vegades
improvisem, improvisem,
sense pensar en els d'això.
Bé,
això que dèiem...
Però són dos dies a la setmana,
o sigui,
tampoc fa tant de mal que diguis...
Ostres...
Bé,
jo això...
M'estàs dient de les coses típiques.
Jo li feia d'abocada del diable.
No, no,
m'estàs dient de les coses típiques,
no?
Sí, sí, sí.
Doncs bé,
el típic era a la Rambla,
quan hi havia el mercadet aquest,
de Nadal,
hi havia l'altre dels...
En fi,
dels artesans,
coses que han anat...
I aquests han anat eliminant-los
per dominar
aquests del mercat.
Vale.
No,
eliminant-los el que t'espeu,
que de cara al futur
volen que continuïs fent-los.
Bé,
però em refereixo...
que aquesta potència del mercat,
que no vaig...
Com sí que és comentari,
eh?
Sí, sí, sí.
Això han eliminat
els d'artesania,
els d'arquestos,
clar,
és un dia a l'any
o dos,
una setmana a l'any,
clar,
reconeixem
que han anat a això,
no?
Però la cosa és
que el que passa
és que, clar,
et trobes que,
per exemple,
el mercat
no has de travessar carretera
i per anar aquí
has de passar
aquí on hi ha les...
el forn del centenari,
has de cruzar
els carrers
i hi ha més d'això
per anar allí,
no es presta tant
perquè, per exemple,
el mercat
comences aquí
aquí on hi ha
la forn aquesta
fins a
Ronja de Llúries
si tu vols,
passes pel mig
tranquil·lament
i no tens cap problema.
Sí,
també té carretera, eh?
Tens la baixada
de Sant Francesc,
però hi ha un semàfor,
ja està.
Però imagina't tu
dir més una passada.
Ara,
allí a la forn del centenari
el que puja,
el que baixa,
el que tomba,
el que ve el serratllo.
O sigui,
contínuament
estàs de semàforo
i vas amb crios
per ensenyar-se el que sigui,
amb el cotxe,
el que sigui,
hi ha més problema.
Tot se soluciona,
bueno,
tot se pot solucionar.
Exacte,
tots amb paciències
però el que té ganes,
el que té ganes,
el que té ganes.
Ho mira,
això ho mira,
el primer dia d'allò,
però després t'hi acostumes.
Vull dir que totes les coses
que a vegades critiquem,
doncs és com aquell
que comença a beure una miqueta
i després,
bé,
li agrada aquella cosa
i va bé bé
i s'hi acostuma.
Mira,
fem una cosa,
demà,
si li sembla,
parlem de la plaça de la Font,
a la plaça de la Font,
i parlem com era
aquella fira de Nadal
i què és el que se trobava,
perquè clar,
ara tenim molta llum,
pastorets,
caganers,
pixaners,
però abans hi havia d'altres coses
perquè fins i tot hi havia bestiari
o bèsties,
però de veritat.
Sí,
això hi ha un altre puesto.
Ja ho comentarem.
Avi,
fins demà.
Fins demà.
Adeu-siau.
Us deixem amb una d'aquestes primeres Nadales
com somrius,
una col·lectiva de música en català.
Sentiu-la.
Ara que la nit
s'ha fet més llarga,
ara que les fulles ballen,
danses al racó,
ara que els carrers estan de festa,
avui que l'afredo tant records,
ara que s'obren les paraules,
ara que el vent bufa tan fort,
avui que no em fa falta veure't,
ni tan sols parlar,
per saber que estàs al meu costat.
quan somrius content de veure't,
quan la nit es fa més freda,
quan t'abraces el meu cos.
i les grups de colors m'il·luminen nit i dia,
les encens amb el somriure,
quan em parles amb el cos.
com...
i les grups de colors m'il·luminen,
i les grups d'acord.
i les grups de colors m'il·luminen,
avui que no.
És el buit que deixes quan t'aixeques.
És el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú.
Són petits detalls, tot el que em queda.
Com queda el jersey i un cabell llarg.
Vas dir que mai més tornaries
el temps per la gent anar passant.
Qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobéssim junts al teu costat.
És nadar el teu cor
Quan somric content de veure'l
Quan la nit es fa més neta
Quan m'abraço al teu cos
I les llums de colors
M'il·luminen nit i dia
Les encén del teu somriure
Quan et parlo amb el cor
En el cor
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I
I