...
...
...
...
...
...
...
...
...
Mar Pérez, bona tarda.
Molt bona tarda, m'has enganxat.
Una pregunta, avui a la presentació del programa he dit
que potser parlaríem de la Pantoga.
Qui? Nosaltres. No.
No? No. Veus?
Amics iers de Tarragona Ràdio, com us deia,
que potser parlaríem de la Pantoga,
però clar, el filtre privat de la mar
fa que algunes notícies no arriben a sortir
mai per aquests micròfons.
No, no, no. És que com va estar a San Isidre,
va estar a Ballo de Lit de Concerts...
Treballar. I la gent allà...
La dona treballa? 50.000 persones a Madrid.
Que jo crec que en la seva vida
havia vist tanta gent junta. Era un concert gratuït.
En un concert. Ja, ja, però...
És normal. Ja, ja, però això passa abans
de tota la història malaya...
I no seria tan mediàtica, potser.
Bé, no sé, hem dit que no en parlaríem,
i, de fet, no volem parlar.
Perquè avui és... divendres.
I no posem ritme per començar.
a les 5 en la mañana.
Uh!
Un seminarista, un obrero.
Con mis papeles de solvencia.
Que no le dan pa' ser sinceros.
Eran las 7 en la mañana.
Home, a les 7 ara mateix va ser que no, eh?
És genial, aquesta cançó.
Quanta temps és a sentir-la.
És que arriba l'estiu i aquestes cançons,
vulguis que no,
fa molts anys que plou café cada estiu,
i, de fet, enguany,
enguany que ha tornat a treure nou disso,
que torna a fer una supergira,
estem encantadíssimes.
La gent a la que...
Ens agrada aquesta música,
encara que no la sabéssim ballar?
Home, sempre podem fer un concurset.
No, no ho veiem.
Movem el cul i els saxons i ja està.
Ah, ja està.
Però és que se t'envan els peus,
jo no el puc evitar.
A més a més, imagineu-se l'estampa,
em fan mal els peus,
així, descalces, sense sabates,
amb els pantalons arromangats.
Foto una fila...
Sembla que hagis de pescar, eh?
I tant.
I tot no ho va dir, eh?
Però també aquí tenim la bailau.
Ei, de mica a mica arribaran a la nostra hora, eh?
Perquè hi ha van de les 7, ara a les 9.
Home, mira, a poc a poc,
a veure què ens diuen a aquesta hora.
Dona-hi!
Ei!
Que es nota que s'hi vendràs!
Hi-ha!
Com ho talles, això, mar?
Deia manera!
Buscando visa para un sueño
Buscando visa para un sueño
Buscando visa de cemento y cal
Y en el asfalto, ¿quién me va a encontrar?
Buscando visa para un sueño
Si no se la sabem, se la inventem, Sílvia.
Sí, sí.
És igual.
És veritat, mira, dos notes juntes no va sortir a mi, avui, eh?
Bé, comencem?
Som-hi, som-hi.
Clar, és que ja parlarem.
Parlarem d'una reina.
No és una drag queen, eh?
No.
És la queen.
Ens quedem amb el queen.
És the queen.
Però no aquest the queen.
Ja va passar fa 15 dies.
No, no, avui ja ho hem fet amb visa, eh?
Ja ho hem fet amb picardia, sí, sí.
Helen Mirren, the queen.
Com ho has dit?
És que Helen Mirren, perquè és que jo he d'agafar oxigen, xatos,
tu estàs sentada, però jo estava ballant aquí la matxata aquesta
i ara m'ha faltat l'oxigen, nena.
Helen Mirren, the queen, a la gran pantalla,
ha decidit rebutjar una, no sé com dir-ho,
una real convidació a sopar.
Ah, sí, la reina d'Anglaterra seria d'aquest cas,
de què l'ha convidat?
La seva il·lustríssima reina Isabel II
la va convidar a sopar a Buckingham Palace
per conèixer-la, per parlar sobre com s'havia documentat per la pel·lícula,
per felicitar-la o no, sobre el seu paper, sobre el seu Òscar.
Clar, perquè filla d'ella, el que havia la feix.
Ah, exacte.
Molt ben caracteritzada.
I ella va decidir...
Declinar-ho.
No, va dir que no.
Doncs mira, saps què, que no.
Tinc molta feina.
Com a excusa, exacte, com a excusa,
va dir que estava en meitat del rodatge de la seva propera pel·lícula
a Dakota del Sur, als Estats Units,
i que li era impossible personar-se a Buckingham Palace
per sopar aquest dissabte.
Rotllo, no tinc avió, no hi ha bona combinació d'autobús.
Saps què, xata, deixem-ho per un altre dia.
No, però jo t'envio el meu helicòpter i el meu jet privat allà on sigui.
No, no sé, no crec jo que la Queen Isabel II decidís enviar res privat a aquesta altra senyora.
No sé.
Ja m'ho imagino.
A mi, jo he quedat un altre dia, dona.
És allò de...
És allò de...
Mar, vols venir aquesta tarda?
Ai, que no puc, que tinc feina.
Quedem pel pont del Pilar, que és una mica més endavant.
No, home, més endavant queda una mica llarga, eh?
Queda, però tens per preparar les agendes.
Ostres.
És suficient.
Déu-n'hi-do, eh?
No.
Déu-n'hi-do, si es queda...
Escolta'm, parlem d'una reina...
De què?
D'una reina d'Anglaterra.
Ara m'ho he despistat.
Parlem d'una reina d'Anglaterra.
Sí.
Oh, no estem parlant d'ella.
Ah, sí?
Baixa de la figuera, xata, eh?
No, que clar, jo tenia preparat el que ve després i no m'acquadrava, no m'acquadrava.
Passem d'una reina de corona enjuïada a una reina de presó.
Seria destronada?
Per exemple.
Que tonta soy.
Home, la del que tonta soy, l'he enganxat a la primera.
I la del presidiario, que també tota la gent que n'està sentint, també enganxa, però ho anem, eh?
Sí, exacte, exacte.
És ella, la...
És ella.
Paris Hilton.
I que no hi mà.
I que no hi mà.
És que no és la més vella, però bueno.
Paris Hilton, condemnada a 45 dies de presó per violar la llibertat condicional després de ser enganxada conduint, sense carnet.
Clar, que no en té.
Exacte.
Li van retirar el carnet per conduir sota els efectes de l'alcohol i des d'aleshores l'han enganxat tres vegades conduint sense carnet.
Aquí li posaria la música aquella dels Mecano.
Este chico es una joya, però con esta chica.
Jo crec que el son pare deu estar d'ella ja fins als nassos, eh?
Jo crec que aquesta xiqueta, com que és d'una altra generació, el rotllo Stevie Wonder si bebes no conduces no l'ha de veure.
No, no, no.
I possiblement això no ho entén.
La qüestió és que, i aquí és on ve la cosa, perquè, a veure, si és per alguna persona al carrer que no coneixes et sembla just.
Però per ser una persona que hauria de crear exemple, entenc que 45 dies podrien convertir-se només en 23 si és per bon comportament.
Deu ser el que li fan a tothom.
Però amb ella l'haurien de castigar el doble.
O triple, perquè l'han enganxat tres vegades.
De fet, ella ha d'ingressar a la presó abans del 5 de juny.
O sigui, d'aquí a les samaretes, un marcadés.
Recordeu la passarel·la que va muntar la diosa d'Ebanó, després de ser condemnada a netejar les oficines?
Què farà?
Quina mena de passarel·la muntarà Paris Hilton per entrar a la presó a fer de reclusa?
O sigui, li faran el vestit de ratlletes a mida?
Portarà algun disseny diferent?
Home, jo crec que no, no. Jo tipus, tots els que portin les altres recluses.
O sigui, aquí crec que no hi haurà favoritismes, penso.
No ho sé, no ho sé.
Almenys crec, no?
De fet, mira, m'agradaria veure-ho.
Perquè la justícia teòricament és cega, però fins a un punt.
Tampoc és cega, però nosaltres no.
La justícia és cega, però nosaltres no.
Clar, clar.
Bé, de fet, jo, de fet, està pagadí, a part està a la porta i veu-la a l'entrar.
Però ja vas veure...
De lo bé que em cau aquesta xiqueta.
Parlant d'entrar, la vegada que va anar als jutjats,
anava tota modaçita, una camisa blanca, amb una armilla,
tot així molt molt molt fèria,
que semblava que no hagués trencat un plat a la seva vida.
Com si fos la rota amb ella, anava vestida.
Jo dic, però què és això?
I clar, conjuntament feia patxoca amb els advocats,
que també anaven de negra, amb camisa blanca,
que semblava que fos el conjunt que de cop i volta farien la...
que començarien a cantar, per entendre's,
perquè anaven tan conjuntat...
Les Hills Town Sisters.
Estos.
Ah, que seria bo, mira, m'agradava.
Sobre mi petate me recuesto a pensar.
Això, això, el petate m'agradaria veure...
El que hauria de fer és això, pensar més, aquesta xica.
El problema és això,
que no és que no l'hagin ensenyat a educació,
és que no l'han ensenyat a pensar.
Jo, però, de veritat, torno una altra vegada a repetir-me.
I son pare, què deu pensar?
A veure, és ma filla?
Son pare tampoc pensa, perquè si pensés...
Jo, com a Ereba, no la vull, eh?
Home.
I dic, treu-te'l com nom Hilton ja,
que l'estàs portant pel fang.
A lo millor, és possible que son pare pensi lo típic,
és a dir, és igual que parlin bé o malament.
Però que parlin.
L'important és que parlin.
Ja, però fins a un serpón.
Hosti, tu.
Ja sé que als fills se'ls estima.
Quin regal.
Però, Déu-n'hi-do, quin regal.
No és mal que té una altra filla,
que és una mica més assenyada.
És de Déu.
Que no dóna tant a parlar, de moment.
Deixem a la Paris, Hilton, que descansi?
Sí.
O no?
Que dolenta que ets, tio.
Em venen al cap aquelles pel·lícules americanes
que els presoners els portaven a fer carreteres,
i aquelles coses.
T'imagines ella en la maricuna francesa,
amb un pic i una pala allà i pim-pam.
Ai, com el pija que és, com fareu jo.
Una altra reina, en aquest cas, del pop.
T'arrallis, no t'arrallis, madona.
Doncs potser sí que està una mica ratllada,
perquè, de fet, hi ha rumors molt, molt, molt forts
que ella i Gaeu Ritchie estan fent una teràpia matrimonial
per salvar la seva parella.
És possible que tot el revolt que ha muntat
el fet que ell hagués adoptat el seu últim fill,
un malawi, ara no en sortia el nom del país,
ha fet que ell no estigui gaire d'acord.
Ha sentit una miqueta, potser, desplaçat,
perquè no ha col·laborat del tot en la decisió, potser.
De fet, l'última vegada que la vam veure amb ella
i a la seva filla al país del seu nou fill,
ell no hi era.
Això és veritat.
va anar sola.
Que tothom va pensar que potser era per motius de feina, etcètera.
A més a més, coincideix que ell està gravant un nou disco
als Estats Units i ell segueix a Londres treballant tranquil·lament.
Podria ser alguna cosa tan normal com la feina,
una parella que ha de treballar cadascú en un lloc del món,
no passa res.
Però el rumor és molt bèstia,
és a dir, el fet que ja diguin inclús el nom
del psiquiatre que els està fent la teràpia,
perdó, el psicòleg o el que sigui,
per dir-te'l psiquiatre que els estiguessin empastillant com a...
No, però també podria ser,
ha de tenir les funcions.
El terapeuta, ara això,
del terapeuta que els està fent aquesta mena d'exercicis
per aconseguir que la parella pugui
arribar a criar-se uns fills tots junts.
A veure, que no és la primera vegada
que se parla de crisi a aquesta parella, no?
Sí, és que de fet...
Però a més a més, sempre hi ha hagut com una...
És una mica muntanya russa, no?
Pugen i bagen, pugen i bagen...
Són dues persones molt independents,
són dues persones molt independents
amb unes vides pròpies potser molt intenses
i coincidir contínuament en tot
deu ser difícil.
Ja és difícil avui,
quan treballes a la mateixa ciutat
i et coincideixes canarit,
imagina't amb algú que potser et deus un mes
una setmana al mes.
Això és un matrimoni?
Sí, per què no?
Niferent, ni millor ni pitjor.
Però molt diferent, eh?
Aquest és el problema,
que potser et troben a faltar
anar amb sabatilles per casa, eh?
Aixecar-se'l dematí a veure els despentinats...
Amb aquells ulls d'acabat d'aixecar...
Que no hi ha sexapil per enlloc.
Tu quiet, tu quiet.
Ai, perdona, perdona.
Com és que t'ha sortit un gran mig del frot?
Totes aquestes coses que ells no tenen ni idea.
Són deus, són deus en aquest aspecte.
Marc, que passem per la publicitat?
Bueno.
Que avui no m'has dit res, eh?
Guapa.
Perquè no m'has fet el cafè.
Per això em poses publicitat.
Mira cap a aquest costat,
mira cap a la dreta...
Cafeter de got...
Què?
Què?
Ja vull, vale.
El que normalment sempre ho fa,
sempre diu alguna comentària.
Ai, la crema en el cafè, anem a les pastetes,
però avui no he dit res, eh?
No, avui perquè és que ja...
A veure, he dinat tard...
Ah, les pastetes aquestes no les he portat jo, eh?
Ah, ja estaven aquí.
No, les ha portat l'Anna.
Ah, l'Anna.
Que va ser el seu aniversari.
L'altre dia la felicitem després, eh?
Sí, sí.
Sí, l'altre dia.
Ahir, sembla que facis va dos anys.
Ahir dijous.
Ahir dijous, dia 17,
va ser l'aniversari de l'Anna.
T'ha dit tantos.
T'ha dit tantos.
T'ha dit tantos.
T'ha dit tantos.
T'ha dit tantos.
T'ha dit tantos, com a totes les d'esto.
D'aquesta casa, t'ha dit tantos.
Bé, doncs, de fet,
si les pastes són d'ahir,
no se les menjarem,
però ara et vaig a buscar un cafè, eh?
No, que l'Anna ha portat avui per tu.
Ah, perfecte.
Ah, és una detallista, aquesta rosa.
Nena, doncs ara de pasca,
agafo el cafè, li fei dos petons.
Vinga, fins ara.
A primera hora de la tarda.
Ana Santos te ofrece un trato humano y videncia natural.
Treinta años de experiencia son la garantía de sus aciertos.
Ahora tienes un número directo para hablar con ella.
806-585-249.
Deja a un lado la tristeza y la duda.
Ana Santos es más que una vidente,
es una amiga que te va a ayudar a encontrar la solución a tus problemas.
806-585-249.
Y para preguntas concretas,
envía un mensaje con la palabra clave Tarot Santos al 7477.
Sal de dudas, llama al Tarot de Ana Santos.
806-585-249.
Ana Santos, más que una vidente, tu amiga.
Cero patatero.
En Don Tresillo Las Gavarras llega el mes cero.
Cero de intereses, compre lo que compre 24 meses sin intereses.
Y no pague nada, lléveselo.
Compre comedores, dormitorios y tresillos.
Y por tan solo un euro más,
llévese un precioso sofá relax Don Tresillo, la tienda del sofá.
Si en Don Tresillo no encuentra lo que busca, es que no existe.
Don Tresillo Las Gavarras, la tienda más grande de Cataluña.
No cerramos al mediodía.
Recuerde, 24 meses sin intereses.
Xana, t'obrarà les portes a un món màgic i misteriós.
Un món en contacte amb la feminitat, on les dones trobaran el seu espai de llibertat
per envoltar-se d'objectes que reafirmaran la seva condició i les faran sentir mimades.
Una finestra oberta al futur, on tot els dijous indirà.
Tota una referència de l'esoterisme al nostre país
porta a terme sessions de lectura de cartes i mans.
La feminitat i les prediccions ja tenen un lloc a Tarragona.
Xana, ens trobaràs al número 1 del carrer Higiene Anglès
i al telèfon 977-2409-01.
Confiï en la gent de casa.
Confiï en Finques Vives.
A Finques Vives trobarà un equip de professionals competents i arrelats a Tarragona
que li garantiran la millor compra o venda del seu pis.
Truquins al 977-2490-91
i optimitzarem la seva inversió immobiliària.
Taxarem i valorarem el seu pis
i seguirem tot el procés de compra-venda
sense sorpreses, ni pèrdues de temps ni diners.
Finques Vives, 977-2490-91.
Confiï en la gent de casa.
Confiï en Finques Vives.
La búsqueda del control.
La búsqueda de la potència.
La búsqueda de la emoción.
Lexus IS 220D.
Un motor diésel de 177 caballos.
Los más avanzados sistemas de seguridad
y un silencio absoluto.
Lexus IS 220D.
La búsqueda de la perfección.
Lexus Tarragona.
Autovía Tarragona-Reus.
Calle Carabia número 11.
Tarragona.
Les portes del cel s'obren cada dia al carrer Cos del Bou de Tarragona.
Yanua Kaeli t'ofereix tota mena d'articles per decorar casa teva i millorar la teva salut.
espelmes aromàtiques, fons de feng shui, minerals energètics, esferes de llum, amulets, talismans.
Tot i més trobareu a Yanua Kaeli, al costat de la plaça de la Font, al carrer Cos del Bou de Tarragona.
Yanua Kaeli obre tots els dies de la setmana, inclòs diumenge al matí.
A primera hora, da la tarda.
Desde que tengo insomnio me he viciado a buscar el placer que no me das.
Las modelos de moda hacen cola en mi mundo de nunca jamás.
Desde que tengo insomnio soy el socio del mes del videoclub.
Las estrellas del porno y a mi piña en un ojo se apago la luz.
Prefiero ser el pep que se muerde la cola, a ser el surfista que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras, que ser tu sabueso, tus manos tijeras.
Desde que tengo insomnio soy califa virtual con todo un harén.
Las sirenas del banner me ofrecen sus bailes y pico en su piel.
Desde que tengo insomnio soy amigo de loli madrileña y madame.
Las cervezas con luces son calientes y caras, pero no saben a sal.
Prefiero ser el pep que se muerde la cola, a ser el surfista que espera tu ola.
Prefiero al chiquillo feliz con ojeras, que ser tu sabueso, tus manos tijeras.
Y tú me llamas loco sin vergüenza, y tú me has echado de la fiesta.
Festa, festa, festa, però quina festa ahir a la nit, eh?
Feia temps, eh?
Mira que ho trobàvem a faltar, eh?
Feia temps que no anàvem a un concert d'aquest bon senyor.
Vam sortir ahir.
Ahir Tarragona...
Soy culpable.
Ahir Tarragona va tornar a veure a Sílvia i Mar en...
Concert.
En concert.
Bé, el concert era el Paco en la Luna, eh?
Ah, exacte.
Els altres només van fer el públic.
Per cert, aprofitem allò de publicitat gratuïta.
Cada dijous a l'Antiquari, entrada gratuïta a les 11,
bueno, 11 i alguna cosa, de la nit.
I recordeu, és imprescindible anar-hi com a mínim a quatre concerts.
Vinga.
O sigui que ja podeu començar la setmana evident.
Ja podeu començar de la setmana passada.
El de la setmana passada se'l va a perdre.
El d'ahir, si no hi heu anat, ja us hem posat un punt en negatiu.
I a partir d'ara, cada dijous és com anar a missa,
has d'anar allí a comulgar.
Molt bé.
S'ha de fer.
A mi, l'Antiquari, si voleu patrocinar-nos el programa,
ja ho podeu fer.
Sí, dijous que véns, voleu posar una copitxuela gratis,
doncs no ens deixarem el caleram que ens vam deixar ahir a la nit.
Anem a les altres protagonistes?
Som-hi, perquè en tenim més, eh?
Sí, sí, sí.
Ai, ella, em fa el redoble i tot.
Mira, mira, mira, mira.
M'agrada més fer por la guitarrilla, eh?
Sí, és veritat.
Nina, ni, diu.
James Bond.
No, James Bond no.
No?
T'he demanat que em poses la cançó,
perquè volia parlar d'una xica bond.
Una xica bond de color.
Així m'escapen ara.
Hello, Barry.
Oi?
La Miss, Miss...
La Més?
No, perquè va ser Miss, aquesta dona, no?
Sí, sí.
Va ser Miss Món?
De no ser on.
Miss Món i tot?
Jo crec que sí, que va arribar.
Nena, que informada que està tot dintre...
Xata, que va ser de les Més, de les Més.
Bé, doncs ella, senyora de 40 anys, a...
40?
40.
Ha encetat un rumor...
De posats, eh?
Sí, Sílvia, deixa'm parlar.
Perdona.
Ha encetat un rumor, perquè jo m'envalo,
i si tu em talles jo, ja després se m'envaloremos,
i jo m'envay cap a la barranquilla i ja no me n'entero.
Hello, Barry, 40 anys, vinga.
Un rumor molt, molt intens sobre un.
Podria ser que estés embarassada.
Dos.
Podria ser que vulguis adoptar.
T'explico per què.
Tres. Té molta família.
Hi ha dues possibilitats una altra vegada.
La primera és que ella, en una entrevista,
ja va dir que el 2007 era l'any
en què ella es fixava com a plaç per ser mare.
Aquesta és la primera.
I la segona és que aquesta setmana passada,
mira, tot aquest familiaram que té...
Aquesta setmana passada, i podria ser,
es va gastar 850 euros en roba de bebè.
I clar, tu dius, una de dos.
o l'han fet padrina.
I ha sigut esplèndida, però molt esplèndida.
Esplèndidíssima, eh?
Dos.
Vol vestir a tota una escola de nens desveguts,
que també podria ser...
Jo posaria un tres, eh?
Quin?
S'ha posat a la botiga més cara de nens...
I ha comprat un jersei.
I ha comprat un jersei amb pantalons.
Sense mitjons.
Bé, jo crec que és d'aquelles històries que dius,
mare de Déu, senyor,
perquè els nens de la Sílvia es gastin 850 euros en roba...
Depèn del caprici de la mare.
Un parell de cursos.
Sí, això és veritat.
I ella amb un cop de salonari, pim, pam, pum...
I fixa-t'ho.
Però bé, els te sobren.
Ara, el pitjor serà que quan arribi el moment
i se l'hagi de posar aquell criu,
la roba li vingui curta,
o el color ja no es porti,
o sigui al·lèrgica a la llana,
li facin ronxes,
o coses d'aquestes.
Ho dubto molt, eh?
Si el preu ha sigut aquest, dubto molt.
A tu et tornen 850 euros de roba en una botiga?
Home, de pè, eh?
De què de pè?
Te fan un bal.
Un bal?
Un pal t'ho donen.
Un pal.
Per la propera a comprar, te fan un bal.
Mare de Déu, senyor.
És que la gent està tocada, eh?
Sí.
I hondida.
Tocada i hondida.
Que és més que enfonsada.
Vinga.
Què dius?
Ibitza.
Ibitza.
Tu no m'has dit alguna cosa que parles d'Ibitza?
Està agafat pels pèls, això, eh?
No preguntem de quina zona està agafat.
Bé, doncs, Ibitza.
Ibitza, com diu aquesta bona senyora.
Ibitza.
És la illa, és que aquesta vegada l'acudic me n'enfoto més.
És la illa que ha decidit ensenyar al món el quasi-casi aniversari de l'amor d'Anna Obregón i d'Àrec.
De la què has dit?
Ah, de l'amor.
Amor.
Amor.
Tu què has entès?
De la mort?
No, no.
Pobre xica.
L'aniversari de la mort.
No.
Però jo no.
Aniversari d'aquell amor que ells porten.
Aquest sentiment.
Bé, bé, sí, de culpa.
Ells que són la viva imatge de la felicitat.
Ui, dos mesos.
A pesar que ningú donava un duro i jo menys encara per aquella parelleta, allò de dir això, quatre dies de seguida que ell sigui famós patapí.
Que ja ho és.
Bueno, doncs es veu que, de moment no, recordem, el mes que ve, juny, ja farà un any, que el xollo aquest aguanta i jo el crec que és molt.
Sí, sí, sí, és molt.
O la vaca dóna molta llet.
O és que...
Amor, ara està ell a les monòlegs, no?
Ell.
Sí, a les monòlegs de flor.
Jo no els he vist, però els he sentit i no se li entén.
No, jo tampoc.
Ni fa gràcia, ni s'entén el que diu.
Sí, perquè, a més, com treu coses de mi novia, no sé què, no sé quanto, que ensenya, no sé què...
Clar, ho fas igual, sí.
És que, a més a més, ho fa molt raro.
Clar, ell és estranger i a l'hora de parlar, doncs, clar, li ha costat més.
Jo crec que l'important en aquest cas...
Això ho respecte, però és que no ho acabo d'entendre.
No és el que Darek digui, és que és Darek.
Jo crec que això és el que es creu pensar el senyor Flor.
Però que volia fer l'estritís, ja que està, eh?
Ja que està l'escenari, ho faci.
Escolta, que doni el monòleg però que el doni un hoet, home.
No, despullant-se, en plan...
Això no és sexista, Sílvia?
Vols dir que no es denunciaran els col·lectius d'homes desvinguts?
Desvalguts, ja.
Desvalguts.
No ho sé.
Desvinguts.
No ho sé, però ho feien el bon rotllo perquè tothom...
Sí, clar, ara intenta arreglar-ho, però...
Homes i dones puguin gaudir d'aquest espectacle.
Homes i dones del capdret.
Bueno, deixem-ho córrer perquè això...
Deixant de la font del gat.
No anem de cap manera, nena, ni endavant ni enrere.
Canviem de tema.
Ui.
Veus com s'enfonsen?
Veus com s'enfonsen?
Ara te poses titànic.
No, sí, ara l'estem liant avui, eh?
Anem de mal en pitjor.
Mira, tinc una foto aquí del senyor Leo DiCaprio.
Què?
Perquè la qüestió és...
Sílvia, parlarem del Leonardo DiCaprio.
Què música me poses?
I ella...
Ai, no sé, no sé, no sé, no sé.
No sé, i m'agrada posar en titànic.
S'ho ha pensat molt, eh?
Si vols, te poso en la platja.
Sí, mira, veus?
Aquesta m'agrada més.
Ara que semblen els anuncis de la primera, eh?
Ei, que ho és.
Clar, que ho és.
M'estic mirant una foto del senyor Leo DiCaprio.
Si no, mira, te poso la sirenita.
No sé, la qüestió no serà que no em deixi acabar.
Bajo del mar.
Claro.
La vida bajo el mar.
Si no te poso...
No t'aràs a veure amb la platja, eh?
El que jo et diré.
Per titànic.
Vinga.
Molt bé.
Com havíem començat a parlar,
m'estic mirant,
i em sembla que és la quarta vegada que ho dic, eh?
Una foto de Leo DiCaprio,
de no res, de fa mitja hora,
que li han fet la foto,
l'hem penjat a internet,
té els ulls com més vius que mai
i més arrugues que mai, també.
Ok, ja tenia una edat.
Està gran, eh?
Està gran, aquest xiquet.
Ja no és un xiquet.
Bé, la qüestió de notícia
no és que ja tingui arrugues,
sinó que s'ha convertit en un veí
d'aquells que ningú li agradaria tenir,
rotllo mosca d'aquella...
Collonera?
Sí, ho has dit tu,
jo no perquè sóc de sucre.
La qüestió és que és un veí molest
i no és perquè vulgui imitar
els fiestorros de la Paris Hilton,
sinó perquè ella ha decidit que vol,
no, de fet ha volgut,
fabricar-se una canxa de bàsquet a casa seva.
Però a veure, això no fa molts marxos, oi?
O passa res perquè és casa meva,
és per practicar esport,
l'esport és una cosa molt sana,
però va, la qüestió és que
la resta de veïns...
No pira ara mateix.
No, no els hi agrada,
que allò fa llets allà enmig d'aquelles mansions
i que el que volen és...
No que ho tapi amb quatre arbres i...
No, no, no, sinó que directament...
Clar, és fàcil, que faig una piscina d'aquestes olímpiques.
Ai, s'ha de demoler, això no serveix per...
Home, però això està a casa seva, no?
I pot fer el que és el que hi ha la gana.
Jo diria, no és casa meva, però es veu que no.
Perquè tots han d'estar d'acord en el que es vegi
o es deixi de veure
o el que hagi construït en aquella urbanització.
Però una canxa de bàsquet no fa llet?
Si diguessis, ostres, és que ha posat una piscina
i van allà tota la gent i estan amb piloteca picada...
Ensenyant les cel·lulitis,
doncs es veu que sí, que no li agrada la gent jugant al bàsquet.
Doncs que mirin cap a un altre costat, oi?
Deu ser perquè la gent, quan juga al bàsquet, la gent sua.
Clar, deu ser això.
I el sua és una cosa incòmoda.
Ai...
Dic jo, és l'única explicació...
Una mica pillos, una mica pillos, pillats.
És una explicació que així agafava pels pèls que se m'acut
per fer destruir una pista de bàsquet
com si fos una cosa, no què sé.
Sí.
Ai, ai, ai.
Quins veïns...
Mira, el Leonardo.
Leonardo, que li veia a dir.
Leonardo, canvia't.
De què?
Compra't una altra casa.
Canvia de pista.
No, compra't una altra casa.
Fes una de pàdel.
Exacte.
Em sembla que no.
I si no, fes una cosa.
Llença la casa, fes una altra de...
Nova.
De una altra pista.
Si no de tenis, de pàdel, una altra cosa.
Ja.
I així posa't de quatre tines.
Descait bord, d'allò de patinatge, que allò fa molt de soroll.
I que vingui un munt de gent, i que vingui un munt de gent a tot arreu, allà, a fer esport.
Ja ho has dit tu.
Oh, que bo.
El millor fan partidors de bàsquet a les 3 del dematí i gano.
És que no...
I passa't la perota!
No, com seria?
I'm the basketball.
Ai, ella, ara sí que m'has matat.
Tallem-ho, tallem-ho això, tallem-ho.
Acabem.
Que sigui una bòrra ràpida, nen.
Cada setmana és més cutre i cada setmana em sorprèn més.
Per això, mira, jo he de reconèixer que em bellugo molt.
Què és això?
Esta es la canción que le dedicamos con mucho cariño a todos los niños del mundo.
Veus?
Ai, Dios mío, senyor.
Cantarán en tus fiestas de cumpleaños.
Veus?
Me fas por, eh, Sílvia?
Feliz, feliz en tu dia.
Bueno, mira, saps què?
Jo canto, no canto, jo xarro pel damunt i així tapem les lletres i de seguida que s'acabi.
No patiu, que això serà lleu.
A veure, Janet Jackson...
Mare de Déu, senyor.
Vinga, vinga, sí.
Janet Jackson, 41 anys.
Què?
Bé, bé, bé, bé, sí.
Bé, escoltem.
Té cooperats els morons.
Pris Brosnan, 55.
Mmm...
L'hi vaig veure molt desmillorat.
L'anunci de Martini?
Sí, sí, estava una mica...
Perquè estava al costat de la Presler, que estava més retocada la foto, que jo què sé, i que ell semblava un papiro.
El gran guanyó, menys 52.
Molt ben portat.
Sí, no?
I m'agrada molt l'intermedio, eh?
Sí?
Sí.
Com no puc veure-ho en directe, ho faig...
Diferit.
Sí, al matí ho fan, eh? Abans de les 8.
Jo és que el de matí abans de les 8 dormo.
Adolfo Domínguez en fa 57, eh? Entre botons, fils i agulles, també està bé.
Colònia, ala.
Ferran Adrià, freginous i fent mosses d'escumes de fum de cigarro, de no sé què.
45 anys.
Ara va dir euros.
El fum...
És que sí, sí.
Un plat de fum, 45 euros.
No, no, va, vinga.
Segur, segur.
No, però està tot molt bo.
Josh Lucas, va, vinga, que em fas riure, nena.
Josh Lucas, 63.
Aquest també fa espumes amb coses.
I dibuixen-nos i...
Los amiguitos.
Amiguitos, vinga.
I acabem.
Acabem amb un que té molts amiguitos.
I que va fer una festa espectacular.
Inclús ens van comentar que...
Amb Oscar i tot, ja?
No, era un gremi.
Inclús va comentar que es donaria com a voluntari a una operació nova que podria tornar-li la vista.
Bueno, de fet, no te n'enriguis, que és veritat.
No, no, no te n'enriguis d'això, és que m'he equivocat abans.
De l'Òscar.
Ell t'ho perdonarà, perquè com que no ens sent...
Bueno, estic en Wonder, 57 anys.
Molt bé.
I jo et deia, acabem amb ell, i és per això.
Ai.
Aquí el tenim, no?
Ara.
És que no podia parlar perquè rei, eh?
Jo deia que l'estava provocant, saps?
Dic, a veure, a veure, a veure si s'ofega o parlo o que fa.
No, no, parlo, parlo.
Mar, que tornem la setmana vinent?
Bueno, no sé, no sé, no sé.
La setmana passada he de reconèixer que em vaig empipar molt,
perquè jo, innocent de mi, que tinc memòria de peix,
tinc memòria de peix, vaig aparèixer aquí,
i jo, mira, que conquiro molt la cosa, divendres.
Què fas aquí?
Què fas aquí, jo?
Ai, quina alegria de veure-us a tots.
Però, Mar, que per què has vingut?
I com que per què he vingut?
Doncs no, no havia de venir, però jo ja estava aquí.
I no ve que ens ho vam passar, prenen un cafetet, eh?
Això m'agrada dir el voluntadisme que jo tinc, eh?
Sí, sí, això sí, és veritat, eh?
Tenia Maria a fer el cafè de pa, ja.
Mar, gràcies.
De totes maneres, molt bon divendres, millor cap de setmana.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.

Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.

Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.

Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.
Mar, gràcies.