Una setmana més, avui 22 de maig, ja ho saps,
i aquesta és la sintonia que ens porta, que ens dona pas a saludar l'Andrés d'Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Bona tarda, Sílvia.
Que estava bo, el xocolat amb llet.
Estava estupendo.
A tu t'agrada molt el xocolat amb llet, així com la birra m'en tira cap al cappuccino?
Bueno, no, jo el faig aquí un cop cada que sents, perquè esclar, si no el colesterol...
Ai, no, a més a més, cada dia, cada dia no es pot fer, no es pot fer.
Bona tarda, aquell capritxito, capritxito, que no me'l treguin.
Senyor doctor de l'Andrés i l'Andrés, que és molt de tant en tant, eh?
Encara que jo ho comenti gairebé cada dia, és molt de tant en tant.
És una cosa, eh? Diària.
M'haig de anar cuidant, perquè, escolta, si no...
A més, ara que ve el veran...
Qui t'explicarà pel·lícules a tu? Aquestes seran tides.
No, no, és veritat, t'he de cuidar.
Ai, com et veig una altra vegada, apropat de la màquina.
No et deixaré, eh? No et deixaré.
Ja provocaré que no miris.
Amb té amb llimona, alguna cosa d'aquestes.
que diuen que neteja bé la panxa.
Sí, sí, sí. No, això sí que em prenc, eh?
Això sí que em prenc, sí.
Ara, anem pels Oscars musicals, com vam començar la passada setmana?
Saps que vaig estar buscant una cosa?
L'he trobat, però ara et veus? No te l'he preparat.
Qui era?
Ai, ai, ai, ai, ai.
Ho estàs buscant, eh? Perdona'm la sorpresa.
Sí, l'estic buscant, sí.
A veure, és que m'ha fet il·lusió, perquè és allò de...
de posar com si fos l'entrada.
Ah, pensava que estaves fent efectes especials.
És que va per aquí, va per aquí.
A veure, a veure, a veure si t'ho acabo de trobar.
Bueno, que hem començat un nou cicle, Andrés.
Sí.
Que va dedicada.
De les Oscars musicals estàvem dient, sí.
Sí.
I avui, doncs, parlarem d'una pel·lícula que ja no és tan llunyana
com les que hem parlat aquests dies enrere.
És una pel·lícula de 1984, que és The Woman in the Red,
que és La Mujer de Rojo.
I el tema, traduït al castellà, és Solo llamo para decirte que te quiero.
Jo també.
I l'autor d'aquest tema va ser el fantàstic Steve Wonder.
Aquesta cançó pertany a la pel·lícula dirigida i protagonitzada
per Jenny Wilder i era la gran favorita de la nit dels Oscars
i la victòria d'Steve Wonder no va despertar cap sorpresa
perquè tothom ja s'ho esperava.
És que és preciosa.
La gran anècdota del tema resideix, de totes maneres,
en què el seu estribillo s'escolta tan sol uns pocs segons amb la pel·lícula.
Quasi lo just per poder dir que està present amb la pel·lícula, precisament.
I és amb l'escena en què el nostre esforçat i complicat protagonista,
Jenny Wilder,
trastocat pels encants de la mujer de Rojo, que era Kelly LeBruc,
truca des de l'aeroport per telèfon només per dir-li que l'estima.
En el moment en què està col·locada en el film,
és, doncs, el més ideal.
Perquè, esclar, és per dir-li això i el tema aquest el van posar,
ja veus tu quina coseta més curteta, i es van portar a l'Òscar.
Però aquí ho sentirem amb una versió també fantàstica que va fer
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
Pol Moriat i s'orquestra.
S'orquestra.
i anem amb una pel·lícula.
pel·lícula.
White Christmas,
navidades blanques,
no va aconseguir,
no va aconseguir,
i hem dit que,
això és,
era el compositor,
carregat,
l'Òscar,
sent,
sent,
,
a més a més a més,
quan va obrir,
i va llegir,
i va llegir,
i va llegir el seu pròpi nom,
angoixant,
que va provocar instants de desconcert,
al tindre que recollir,
ell mateix,
el seu Òscar.
Jo t'entrego l'Òscar,
i ell es posava a l'altra banda,
i hauria de dir,
si a partir d'aquell any,
l'acadèmia va decidir,
que el presentador d'un Òscar,
no fos mai,
un dels candidats,
precisament,
per evitar moments de confusió,
i angoixa.
Estàs davant d'un escenari,
davant de televisió i d'un públic,
i que siguis tu mateix,
esclar que et fa il·lusió.
Sentim l'última cançó, Andrés?
Doncs vinga,
Richard Schoer.
Andrés, fins demà.
Si no vol.
Gràcies.
AXIS
AXIS
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!