I després d'una mica de saludem amb aquesta sintonia, ja saps com cada dia, Andrés i Andrés.
Bona tarda, Andrés.
Bona tarda.
Avui sí, anem al cinema.
Avui sí.
Avui toca els dijous i el dimarts, sempre anem cap allà.
A partir de les 6. Entrada gratuïta.
Exacte. Què més, què més, què més? Calefacció.
Calefacció.
Bona butaques.
Bones butaques.
Bona companyia.
Bona pantalla.
Això deu ser el nostre eslògan, eh, ja?
Sí, sí, sí.
Ho hem de fer ja gairebé que han sortit de seguida, de seguida.
Bé, doncs per aquest mes, ja vam dir l'altre dia...
Ai, ai, ai, te veig una mica mogut, Andrés, avui, eh?
Ah, sí?
Sí, te veig mogut, mogut, mogut, eh?
I tant, sí, sí.
Només tremola, deu ser que tremola la teva cadira.
Doncs aquest mes tenim dos cicles, un que fem els dijous i un altre que fem els dimarts,
a vegades fem el mateix cicle durant tot el mes,
i aquest mes hem dedicat els dijous a un cicle que han titulat l'amor i la música.
I els dimarts l'hem dedicat a l'escenari, a la pantalla,
o sigui, el que és qüestió de teatre, en fi, de música, coses aquestes,
però que s'ha passat a la pantalla en vez d'estar directe al teatre.
Però avui fem una pel·lícula de l'any 1936,
que per això la Sílvia deia que això es bellugava una miqueta,
i és que la pel·lícula es diu San Francisco,
i és la primera pel·lícula que es va fer un terratrèmol amb uns efectes espectaculars,
algo que ni pensaments que l'any 36 es pogués arribar a fer
la cosa tan espectacular que es va fer amb aquesta pel·lícula.
A més a més, aquesta pel·lícula, que és una espècie de musical,
surt el Gargable, Spencer Tracy, Janet McDonnell, Jack Hall,
i va ser dirigida per Van Dyke.
La pel·lícula de què va?
Doncs és molt senzill.
Gargable és propietari d'una important sala de festes de San Francisco,
i aquest home coqueteix en quasi totes les curistes i artistes del seu espectacle.
Llavors té un amic, que és des de la infantesa, des de petitets,
i anaven sempre junts, que és Spencer Tracy, que és capellà,
que és el capellà de la parròquia.
Ell sempre feia, Andrea, sempre feia l'Espenser Tracy de capellà,
de persona molt bona.
És que potser per la cara que tenia li anava molt bé, si és veritat.
I, bé, l'altre, com que tampoc fa tant de mal com això,
i a més ajuda molt amb els pobres de la parròquia i tal,
bé, hi ha una amistat i tot i s'ha de dir que aquí el Spencer Tracy,
que no té res a veure amb la religió,
s'entrena com a boxejador, no per fer-ho servir professionalment,
però va al rint, al gimnàs, s'entrena de boxejador,
fa uns guants amb el Gargable,
que li feia una centenata que el tomba a terra,
o sigui, el Spencer Tracy se les trae, se les trae.
Les portes, sí, sí.
Exacte.
Bé, llavors, un dia se li presenta una noieta que va buscant feina,
la pobra ja es desmaia de la gana que ja porta de diversos dies sense menjar,
que és la Janet MacDonald.
Bé, ell la sent cantar, bueno, li agrada, i la contracta.
És una noia que és fantàstica, amb una veu meravellosa,
però aquesta noia, a més de cantar en una sala de festes,
a més a més, li hauria agradat cantar a l'òpera,
perquè tenia una veu, a més, tenia una veu molt bona.
Bé, un dels personatges que ve a la sala per veure aquesta noia com canta
és un altre home important que té un teatre,
que allà pot fer, o per a i així,
i vol contractar amb aquesta noia per portar-la allà.
Però llavors, el Gargable,
doncs, en fent-se les ingènies,
perquè el contracte d'aquesta noia,
doncs, no passi a les mans de l'altre.
Què dius?
Fa una miqueta de mala jugada,
llavors, esclar, el capellà s'enfada amb ell,
hi ha una miqueta de follon...
Però això vol dir que ell també, el Gargable,
en aquest cas, està enamorat d'aquesta noia?
Bueno, està, és que no ho saps,
de la manera que t'ho plantegen,
no saps si realment està enamorat,
si és un coqueteig més que fa per conquistar-la
i tindre-la amb ella,
o si realment el que vol és fastidiar amb l'altre,
i ell triomfa amb el seu espectacle,
perquè, esclar, aquesta noia arrasa amb la seva popularitat.
Clar, clar, perquè té molt d'èxit, sí.
I dintre de tota aquesta trama,
dintre de tot aquest intríncolis,
ja quasi al final de la pel·lícula
és quan es desenvolupa el terratrèmol,
que ho destrossa tot,
i allà hi ha unes destrosses, uns drames tremendos.
Que és que sembla, Andrés,
impossible que això hagués arribat a Sant Francisco.
Bueno, Sant Francisco ja hi passava,
però bueno, per això no era real,
això era una obra de cinema.
Però entenc que això va passar també a Sant Francisco,
que d'alguna manera ho van agafar com a excusa.
No, és que el terratrèmol que surt amb aquesta pel·lícula
realment és un que va passar,
és un que va passar primers del segle passat.
Però després de veure el que ha passat a Nova Orleans,
clar, si ja tu creus que sí,
que pot passar aquestes coses a qualsevol lloc.
Aleshores està molt ben fet.
Bé, aquest és un gran,
això sense explicar el final total,
el que veurem aquesta tarda.
Avui a les 6 de la tarda.
Bona butaca, bona pantalla, bona companyia.
Exacte.
I boníssima pel·lícula pel que hem estat explicant amb Andrés.
I si em permets,
després de tanta xerrameca,
seguirem amb un altre tema dins de la xerrameca.
Què et sembla, Andrés?
Sí.
Ja, per acabar de significar,
posem una miqueta de música del Cazador,
que és la pel·lícula que estem,
i després acabem d'explicar tot el que tenim?
Posem.
Que tenim poqueta coseta,
perquè gairebé ja estem acabant.
Sí, posem.
Sí?
Anem amb la cançó?
Anem amb la cançó.
Dic que és la peça gairebé darrere que tenim.
És l'última, sí,
que és la que correspon a la banda principal de la pel·lícula,
que és Cabatina.
Però té una petita variant orquestal
del primer títol que vam sentir,
que és quan comença la pel·lícula.
El primer dia vam començar amb Cabatina,
i ara acabem amb Cabatina,
però és ja un petit arreglo
que varia una miqueta la instrumentació.
Doncs sentim-la.
Abans de començar,
parla de nou del Cazador.
Exacte.
Abans de començar,
Abans de començar,
Cazador
about 6 a 1 de propiet Hybrid
de la bautilata포 del Cazador de la Flèdent
Officea
voyes
i��apmetrar
o
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Dos anys després obtindria a l'Òscar la millor actriu protagonista per la pel·lícula Kramer contra Kramer de Robert Benton i va tornar a ser una altra vegada candidata per la mujer del teniente francés de Karel Reis i això va ser l'any 1981.

Una sèrie televisiva dels nazis i dels jueus que es titula Holocausto. Això és el que tenim de la pel·lícula El Cazador. El temps ens tira a sobre ja no ens permet més.
per les pròximes sessions cinematogràfiques radiofòniques posarem una música que sigui escaient amb els dies que s'apropen.
Digueu, digueu, digueu, perquè de cara a la setmana vinent, perquè això ja està parlant ja de cara a la setmana vinent...
Bueno, però la setmana vinent el dia 14 és Sant Valentín, o sigui que ja no cal que us digui res més.
El dia 14 és Sant Valentín i nosaltres entre...
El 13, el 14 i el 15 la farem. Bueno, i després seguirem.
Digue'm alguna de les peces que sonaran.
Bueno, no, no serà cap pel·lícula en concret.
Se m'ho ha corregut fer, i algun altre dia faré un altre programa també de molta música,
però per aquesta setmana començarem una sèrie de temes de cinematografia, lògicament,
però que siguin més aviat romàntics.
Temes de pel·lícules, amb diferents orquestres, no sempre la banda sonora,
perquè, esclar, són tan importants que s'han fet 60.000 versions de cada un dels títols
que anirem presentant la propera setmana.
Molt bé. Doncs la setmana vinent un crit a tota la gent que està enamorada,
perquè la música que sentirem dins de l'espai de l'Andrés i Andrés anirà dedicada a ells.
Andrés, recordem avui a les 6 de la tarda a Sant Francisco...
No tinguis por, que el terratremol no t'arribarà aquí.
No, esperem que no, eh?
I mira que tenim, nosaltres aquí tenim falles, més que a València potser no,
però que també tenim falles.
No val la pena veure la pel·lícula.
Andrés, gràcies. Bon cap de setmana i ens trobem dimarts, eh?
Gràcies molt bé. Adéu.
Adéu-siau.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Fins demà!