El meu ami, el meu ami, el meu ami, el meu ami.
I després de les notícies, ja saps que quan sona aquesta sintonia el que fem,
és donar la benvinguda a l'Avi Ramon, que ja el tenim aquí.
Avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Què tal?
Doncs mira, com sempre.
Fantàstic, no?
No, clar.
Ja ha passat una setmana, avui fa una setmana que vam començar una altra vegada, Avi.
Com passa el temps.
Ja hem agafat carrerilla, vinga, vinga, vinga, vinga.
La sort que no miro el calendari jo.
Per què?
Ho ha de mirar, home, ho ha de mirar, eh?
No, no, així no veig el temps que passa.
No ho fas això.
No, no.
No ho fas això.
I així no me n'enteno mai dels anys que tinc, ni d'edat que tinc, ni res de res.
Home, això ja ho farem de cara al gener.
No ho sap, m'ho he ni que això recordarem de cara al gener.
Ja, ja, punyetera.
Ja, ja vols...
De cara al 19 de gener, més o menys, ja li recordaré, eh?
Mira aquests punyeteres.
Oh, és que vostè m'incita a dir aquestes coses.
Des d'alegro.
Jo estic tranquil·la aquí, aquí a la ràdio, amb la meva gent, amb vostè, amb una bona companyia.
Sí, sí, amb la companyia estupenda amb tu.
I quan rigo aquí, clar, avi, avi.
I saps què em passa ara?
Sí.
Que tinc una dola personalitat ara.
Per què?
Perquè resulta que quan arribo a casa, surt el jaio que em fa mal el ginoll, que em fa mal l'esquena,
que ui, que ai, tinc numerats els puestos, ara he de dir tres els ginolls.
A veure, com, perdoni, m'ha dit, t'he numerats els puestos, com es numera això?
Depèn del puest que és.
Per exemple, el ginoll esquerre és el 22, el 23 és el dret.
Llavors ja sé, quan em fa mal...
Això és una dolenteria, ho sap, no, avi?
El que m'haig de posar.
Ara no, ara m'ho diré d'això, ara una miqueta frega aquí.
Però llavors surt l'altre, que estic amb altres us i tot això, i joves, surt l'altre, no el jaio,
surt l'altre que m'engresqueu i parleu, el que sigui, llavors surt aquell que sempre va llogar...
Aquest jovenet, aquell jovenet.
Home, no tan jovenet, però bé, i llavors començo d'allò, i llavors quan acabo dius,
bé, escolta, ja està bé la cosa, no?
Vull dir, però a mi m'ho convino així, saps?
I aquest bastó que porto, que em fa companyia, ni em discuteix, ni em porta la contrària.
No, no, no.
Si me'l deixo...
Ja l'he vist que és molt sumís, eh?
Sí, sí, me'l deixo, me'l reclama, que el vaig buscar una altra vegada, ho dic...
Com l'avisa, avi, que m'ha deixat aquí!
No, quan surto al car i dic, que em falta alguna cosa, i llavors sé que sí que em crida.
I la vida t'ha d'aprendre així, eh?
Mira, li agafo la paraula en això que la vida l'has d'aprendre així,
perquè hi ha moltes vegades que a la vida ens sorprenen coses.
Sí, sí.
Per exemple, demà mateix, li comentava jo la setmana passada,
demà mateix serà l'aniversari d'aquests dràstics aniversaris,
d'aniversaris dramàtics, que ens han espantat i que ens han deixat a tots amb el cor així una mica tocats,
perquè l'any 1994, demà, va haver un gran aiguat, no a Tarragona, ciutat, sinó a les muntanyes,
i clar, va venir el riu, va venir carregat de dalt a dalt,
o sigui, davant de banda no es veia res,
i la gent del Cerroi, com sempre, ho va patir d'una manera també.
Però saps què passa? A Tarragona, coses així, han anat fent-ne.
Sí, desgraciadament.
Perquè a vegades, a ser baixades, a vegades també has trobat que ens hi hagi hagut un aiguat a Tarragona,
i carrers han anat com han anat a ser baixades,
i tot el que han trobat ho han portat, les cloaques no han anat més...
Sí, sí, que no acaben de xuclar tot.
Perquè fan cloaques i són uns foradells petits, i clar, l'aigua no...
I només que hi hagi quatre papers, avi?
A la part aquesta, la part del Serrat, jo aconseguéssim, i el port,
jo me'n recordo que era petitet, petitet, no dic l'edat, però petit.
Potser jo tenia sis anys o set anys,
i me'n recordo que vivíem al carrer Castellarnau,
i des del balcó, l'any 31, la riuada de Sant Lluc, que deien,
doncs, em sembla que era aquesta,
veniu tantes coses ja, que a vegades em marxen.
Doncs, pel carrer Smith, anaven vots,
vots per l'aigua que venia...
M'està dir que hi havia vots, o sigui...
Sí, sí, sí, sí.
Barques.
Barquetes, eh?
Barquetes, d'aquestes...
Bots, d'aquestes normals.
Barques petites, sí.
Anant pel carrer, per l'aigua que hi havia, el carrer Smith,
i aquells carrers d'allí vagi a haver-hi el carrer Smith des del balcó.
M'entens?
Que va ser que llavors allà van inundar aquells horts
que hi vien al costat del ferril,
van morir gent,
a dir, resulta que tot allò, el pont del Serrallo,
a dir, es va ofegar un policia que va voler anar a salvar un bunt,
i s'hi va quedar ell,
menys mal que una màquina de tren amb els focs
va poder il·luminar una miqueta que no hi havia llum ni res,
va ser una gran desgràcia,
que llavors va ser quan el nàutic van fer un tros de terra,
el Buenos Aires, que era aquell barc que allà també el van sorrar tot,
vull dir que sempre s'ha patit més o menys aquella part,
perquè també tenen en compte, per exemple,
moltes vegades, quan plovia molt,
el carrer Jaume I, la cloaca,
desembocava el carrer Real,
el carrer Real era en paral·lel,
però llavors quan s'altava l'aigua del paral·lel,
o sigui, horitzontal del carrer Real,
i baixava el vertical del carrer primer,
aixecava les trampilles o aixecava allò,
tot era un llum, entens?
Sí, sí, sí.
Vull dir que el Serrallo,
sempre ha patit de coses,
aquesta Tarragona,
el pont del Serrallo també el van enfonsar una miqueta
perquè els camions poguessin passar,
perquè no es pot tocar el pont.
Sí, però quan cauen quatre gotes ja s'ha de tancar.
No, no, got tancat.
Però, a més a més,
quan la mareia pujava,
perquè, clar, la mar de vegades puja,
perquè una vegada va pujar la mareia
i va arribar fins a les cases.
Déu-n'hi-do.
Sí, sí, va pujar,
i les barques van anar com van anar,
doncs clar, llavors el pont del Serrallo,
ple d'aigua.
S'han trobat aquella part del Serrallo,
ara sembla que estigui una miqueta ja normalitzat,
han tornat a fer obres una altra vegada al pont,
han fet unes altres plecies d'obres,
a veure si per fin, per exemple,
es pot aconseguir que,
quan hi hagi una riuada,
bueno, riuada o un gran...
Home, ara ja podem veure fins i tot
el francolí que té aquell relleu
perquè l'aigua quedi més avall,
amb aquelles pedres i...
Home, ha quedat força bonic.
Això passa en molts llocs,
perquè, clar, saps què passa?
A vegades hi ha desgràcies
que són ja previsibles,
perquè a vegades hem fet edificacions
a llocs que neix el riu
o han treballat els arbres d'una muntanya
i aquests arbres paraven l'aigua,
oxigen i aguantaven.
Ara no, es desapareix això.
Les arrels...
Què passa?
Llavors què passa?
Veia l'aigua i allà va.
S'ho emporta tot.
M'entens?
Per això a vegades...
I el Serrallo, doncs,
ha patit sempre d'entre...
S'ha pujat la miqueta de marea.
M'entens?
Perquè, clar, ara el Serrallo també abans...
Les barques arribaven fins a...
L'aigua arribava quasi tocando l'iglesia,
arribaven a les cases...
Ara, clar, molt bé...
Clar, un aguant gairebé tancat per la història...
Però és que a vegades el tancar,
el tancar obliguen a que pugi més la marea,
perquè, clar, segons que quan entra l'aigua
coaxi el riu, segons que quan entra el riu
fa créixer una part d'aigua.
Clar, ha de sortir per alguna banda, clar.
Per alguna banda, sí.
Perquè el cabal del riu, d'alguna manera,
si és molt fort, buscarà directament...
La seva part més recta, no?
No, no, el riu diu, aquí estic jo i Manu i jo.
Exacte.
Per molt que girem i contragirem
i li posem un tomb o alguna cosa,
al meu pas, el meu pas, no, el riu.
Buscar la part bona...
Tots els rius, m'entens?
Sí, sí, sí.
I trobes clar que vas dir,
oh, és que hi ha hagut això, oh, és que hi ha hagut allò,
oh, és que hi ha hagut una tormenta.
Abans no hi era.
Bueno, és que també trobes que, per exemple,
l'atmòsfora, entre els barques,
entre les fàbriques, els cotxes, el que sigui,
fan una capa, que allà va acumulant, acumulant, acumulant,
i el diria que troben un forat,
allà hi ha un forat, allà surt la pedra, surt l'aigua,
i dius, oh, però sí, no passava mai per aquí.
Perquè és el que jo sempre,
si el Delta de l'Ebre, quan era la collita de l'arròs,
tenia uns coets que quan venien a la tormenta,
tirava aquests coets i l'apartaven.
Acaba per treure-la, sí.
I encara hi havia el Parelló i altres pobles
que havien de viure de l'aigua o del cel,
se trobaven sempre sense aquest problema.
Llavors, amb uns coets d'aquesta manera,
amb les bombes, amb les fàbriques,
amb tot el que sigui, la natura de dir,
no, escolta'm, a mi m'esteu inquietant,
a mi m'esteu inquietant,
jo a última hora, ja està bé.
Llavors ve el que ve.
Doncs mira, ha acabat,
i hem d'acabar amb el ja està bé,
que té tota la raó del món, eh?
Perquè si hem de pensar en el dia de demà,
que li hem de deixar als nostres nets,
la gent més jove,
li hem de deixar als nostres fills, als nets,
i que això ha de continuar durant molts anys.
Però estem destruint massa coses.
Saps què passa?
que els nostres nets,
i d'això que dius tu,
això que explico jo ara,
no els hi va.
Els hi va més la maquineta...
Però, avi, els hi ha d'anar.
Els hi va més la maquineta que porten,
que juguen, que d'allò,
i no entren,
no pateixen les circumstàncies de...
Ai, abans, mira, avui no podem fer això,
per això no,
com que ho tenen fàcil dintre...
Clar, del que volem els pares.
Millor, no?
Sí, sí, i els propis avis.
Entens com ho he dit?
I són culpables nosaltres mateixos.
Però, bueno...
Avi, tornem demà, eh?
Digui, digui.
I demà vull que m'expliqui
com era el recorregut,
més o menys,
de l'arribada del Francolí
al que seria el mar Mediterrani.
Se'n recorda com era?
Sí.
I més o menys,
què és el que es feia allà?
Tot una miqueta.
Sí, sí, sí.
De fer un recordatori de com era...
De com era...
De com en recordi.
De com en recordi.
De com en recordi, no, no.
De com el seu xip personal en sigui, eh?
Cada vegada perdo la...
La.
Avi, gràcies.
Molt bé.
Adéu-siau.
Adéu-siau.
Te soñé
Y en tu rostro gentil
Hasta pude ver
Tu sonrisa sutil
Quise ser
Como un niño otra vez
Echando a correr
Bajo lluvia de abril
Y llegar empapado
A tus brazos
Por sentir el calor
Maternal
De tu abrazo
Te soñé
Con tu andar señoril
Y te pude ver
Solamente el perfil
Te pasé
Para verte después
Desaparecer
Vestidita de añil
Y te quise atrapar
Y te quise atrapar
En mis sueños
Pero echaste a volar
En las alas del viento
Y desperté
Aún sintiendo
El aroma
De tu piel
Buscándote
En las sombras
Buscándote
Buscándote
En las sombras
Que están
Fijas en la pared
Te soñé
Te soñé
Como un ángel azul
Al amanecer
Vestidita de tu
Y lloré
Al mirarte después
Desaparecer
Sobre un rayo de luz
Y te quise atrapar
Y te quise atrapar
En mis sueños
Pero echaste a volar
En las alas del viento
Y desperté
Aun sintiendo
Aun sintiendo
El aroma
De tu piel
Buscándote
En las sombras
Que están
Fijas en la pared
Y desperté
Con los labios
Mesejos
Por la sed
Sintiéndote
Como lluvia de abril
Tanto me debe ver
Es que llevo en el alma
Una huella de amor
Que no morirá
Y desperté
Aun sintiendo
El aroma
De tu piel
Buscándote
Buscándote
Buscándote
En las sombras
Que están
Fijas en la pared
Y desperté
Y desperté
Con los labios
De secos
Por la sed
Sintiéndote
Sintiéndote
Sintiéndote
Sintiéndote
Como lluvia de abril
Dándome de beber
Dándome de beber
Dándome de beber
睡
En los labios
En los labios
Con los labios
De secos
Baruta
เลí
T caution