El meu avi, el meu avi, el meu avi...
El nostre avi, avi Ramon, bona tarda.
Bona tarda.
Veu, m'agrada, perquè em sembla que me faci l'entradeta.
El meu avi, el meu avi, el nostre avi.
Val, val, val, val.
Avi, digues.
Dia 19.
Bueno, mira.
Què passa d'aquí un mes?
Ah, no ho sé, no ho sé.
Digui, digui, digui.
No ho dius tu, que és el que dius tot.
No, no, perquè l'altre dia me vaig dir el dia 20 que me vaig confondre.
Dic, no, no, el dia 19, ara ja ho tinc tot apuntat allà.
Doncs mira, mira, m'he fet un tatuatge, dia 19 de gener, aniversari.
Doncs un any més, un any més, mira.
Aquelles coses que cauen, mira aquelles coses que cauen, que no saps com, però m'he deixat de sobre, no?
Jo no miro el calendari, però no sàpiguer.
Aneu apuntant, eh, d'aquí a un mes, l'aniversari de l'avi Ramon.
Perquè si volem farem alguna cosa especial.
Jo no miro el calendari, però resulta que després me felicita en aquell dia i llavors sé que tinc un any més.
Avi.
Digue-li.
Per què?
Per què el què?
Per què és el dia 19 de gener, dissabte?
No pot ser...
Que vols que sigui, no pot ser...
Bueno, però té vuit.
Re, l'haurem de canviar, no?
Té vuitat.
Té vuitat.
O sigui, que el dia 22 podem tornar i podem continuar, no?
Sí, sí.
Si m'ho de fer algun regalo, jo ho accepto igual, eh, el dia 22.
Ja que polletero, ja que polletero, ja que polletero, ja que no se les gasta, eh?
No cal.
Estava mirant, dic, a veure el dia 19 qui cau.
Sí, sí.
Oh, i si és cap de setmana.
Sí, sí, sí.
Haurem de fer programació especial?
Com vulguis, com vulguis.
Des de les 10 del matí fins a les 3 de la matinada.
El que vulguis, el que vulguis.
Tot el dia amb l'avi Ramon.
I la gent trucant i vinga.
Que tinguem salut.
Salut és el principal.
I pastes.
I humor.
I cava, i de tot.
No, no, el principal és salut i humor.
Això també és veritat, que no falti mai.
És el principal.
Perquè el de la loteria d'aquest dissabte, què?
Què farem?
Vostè creu que caurà alguna cosa a Tarragona?
Perquè aquí a Tarragona no caurà de costat, eh?
Bueno, ja.
Què es passa, avi?
És el principal que pot haver, eh?
Avi, però entre vostè i jo.
Vostè que té més anys que jo.
A Tarragona?
Que jo me'n recordi, jo que jo me'n recordi,
mai ha caigut una grossa.
Alguna coseta, alguna aproximació,
alguna cosa del final del segon premi o del tercer.
Però la primer, primer, ha caigut la grossa a Tarragona.
Jo una vegada ja ho he dit, que fa molts anys abans de la guerra,
ja a principis de d'aixos,
hi havia un que deia en mec-mec,
perquè parla amb l'enqueta de d'aixos,
que era un mosso dels mobles ricomà,
de la Rambla, llavors.
I aquell jugava sempre amb un número fixo de la loteria.
I ell sempre, quan era el dia del sorteig,
escoltant, escoltant.
I va coincidir que aquell dia
va sortir el seu número que tota la vida,
sempre que el jugava i el veure'l,
es va emocionar i es va...
Sí, que li va dir que li va agafar un catatús
i s'hi va quedar.
Per això diu que m'ho ha dit a la gràcia
si també t'ha d'agafar algun d'aixos.
No, no, però...
Jo només dic que...
Aquí hem tingut, normalment,
diuen que quan hi ha desastres
i que hi passen coses molt fumudes,
sobretot és una mica la llegenda popular
que ja normalment cau la grossa.
Aquí a Tarragona hem tingut prou ensurs
perquè caigués tres i quatre vegades
d'aquesta grossa.
Això són coincidències que s'acabem sempre.
Com no caigui jo, Gavi, per terra,
no farem res, eh?
Els que són supersticiosos
o sempre busquem coses d'aquestes,
sempre busquem una cosa per justificar.
Perquè pensa, durant l'any,
si ens surten de loteries,
en canvi, surten o ens surten.
Vull dir que no d'allà.
Però, avi, vinga, anem.
Que ahir vam deixar deures per avui
i vam comentar que parlaríem
de la plaça de la Font,
que és on abans,
abans, abans, fa molts anys,
es feia la Fira de Nadal
i també li vaig comentar
que es podia veure bestiari.
O sigui que podies comprar
un gall dindi, per exemple.
Més aviat la gràcia
era quan eres petit o allòs,
perquè, clar, a Tarragona,
doncs Tarragona, els carrers,
no era com ara,
que hi ha tants d'allòs.
Eren carrers més tancats,
hi ha gent, doncs,
que vivies en carrers
com més veia la casa d'enfrenta.
Vull dir, així com ara hi ha cases
que tens els set pis, els sis,
i amplis els carrers,
i veus, llavors hi havia carrers
i carrerons de l'apart alta,
principalment, no?,
i del centre,
que, clar, els primers pisos
només veies les finestres
o els balcons de l'altre.
I, clar, la gràcia era
quan, de petits o això,
venia Nadal
i anaves al mercat.
Primer, allà dalt,
allà a la plaça de les coques,
bueno, allà dalt,
que allí hi havia el mercat.
Llavors hi havia la peixateria,
que va ser un dia, no?
I el mercat aquest, clar,
llavors, com que el que venien,
per exemple,
que no era com ara,
que vengues cos,
no saps de quin país és.
Llavors, cada carro,
llavors, així com ara
van amb furgonetes i allò,
anaven amb carros,
i cada carro tenia
la seva verdura,
la seva fruita del temps,
i els altres portaven
el bestiar,
el gallindi,
el conill,
la gallina,
la moruna,
que era aquella coseta,
els ous,
o sigui,
una sèrie de coses
que pels petits
eren una atracció,
perquè llavors
semblava
no, i devia ser una cosa
extraordinària,
clar.
Sí, perquè aquí a Tarragona
hi havia un zoològic,
allà,
sí, sí, allà.
Això va amb segones o no?
No, no, de veritat,
de veritat.
Allà, al París de les Palmeres,
allà on hi ha l'imperial Tàrrico,
a dalt,
abans de tot això,
darrere de les monges
que hi havia llavors,
darrere del pati que hi havia,
hi havia un parc,
un petit parc,
que els del Parc Samà,
aquella gent,
com que tenien molta cosa,
després de banda d'allò,
allí van posar
unes quantes bèsties,
i uns monos,
i tota classe de bestiar
d'aquesta manera.
De l'internet.
I era bonic,
perquè llavors anaves allí
i podies veure
les classes de monos
que hi havia,
els gallindis,
els pavos reals,
tot el que sigui.
Clar, allò va desaparèixer,
acabar la guerra,
el que sigui,
doncs clar,
anaves a aquests puestos
i hi havia una atracció.
I el mercat central,
després d'allà dalt,
que va quedar allà ja,
que van canviar,
el que sigui,
al mercat central davant,
també hi havia
aquesta sèrie de coses.
Veies un tio
amb un bastó llarg
per anar trucant-los
que no marxessin
del puestos gallindis,
l'altre amb una gàbia
d'aquelles grans...
No, però devia ser espectacular.
Sí, sí, sí.
Com mataves el gall,
el gallindis,
després hi havia
aquelles gàbies planes,
amples,
que dintre hi havia
les gallines,
els conills,
o sigui que era
una atracció,
una atracció.
Ara, clar,
tot això s'ha anat perdent
i ara l'atracció és,
per exemple,
aquesta fira
de pessebres,
que veus
el gallindi
amb figuretas,
el porquet,
el caganer,
coses d'aquestes
i ara
és un al·licient
pels crius
principalment.
I les llums
i tot el que hi ha.
És un al·licient
que llavors, clar,
al faltar la realitat
gran
d'aquests parcs
on hi haguessin
aquesta sèrie de coses,
doncs és una atracció.
Mira, el pessebre,
mira, papa,
o avi,
perquè a vegades
sempre és l'avi el que,
m'entens?
Perquè a vegades
els pares
tenen feina.
Hem de treballar avi
que la hipoteca
no es paga sola.
Vull dir,
i a vegades
doncs l'avi
i els avis
doncs som
com som.
Són les millors persones
del món
quan donem un cotemà.
A vegades som els més criticats
perquè volem que les coses
vagin bé,
perquè els crius
no marxin.
Però avi,
els avis
s'han de fer sempre
el seu paper,
que han de fer d'avi,
s'han de malcriar els nets.
I els pares
s'han de posar
una mica de regles.
No, a vegades
és al revés.
A vegades són els avis
els que han de,
perquè els pares
un per aquí i l'altre
per allà
no se'n recorden massa
a vegades.
A vegades,
eh?
Depèn, depèn.
A vegades,
i l'avi procura
a vegades
per l'experiència
procurar allargar
que el criu
no vegi segons què
ni noti segons què.
Això són,
ja de tot.
Ara no parlo,
parlo ja
no com avi,
sinó com a realitat.
Doncs clar,
llavors el passejar allí
i clar,
què passa?
Ah, mira,
aquesta d'això
és pel passebre,
aquesta figureta
o mira,
un gall dindi
o mira,
també hi ha un corill
i és una atracció.
Però no és el mateix,
sàvia,
com deia vostè,
veure-ho en viu.
Ja et dic,
que es pugui tocar
o que almenys
intentis tocar-ho
i no et faci una picada.
Ara, mira,
vas al mercat
i si ho veus tot penjat
allí mort i penjat
que no és el mateix.
Però llavors,
a veure,
passejar,
inclús a vegades
poder tocar,
està benç,
vestiós ja que...
Vull dir que era
una espècie de circ,
una espècie d'atracció
que llavors,
clar,
però ara,
com que això no existeix,
doncs és bonica
aquesta fira
dels pessebres.
Encara que hem de donar gràcies
que hi ha pessebres
i a la banda del pessebre
que passa a l'Ajuntament
moltes vegades
i que hi ha una part
que és que es pot veure...
que hi ha la plaça del rei,
no m'entens.
I que es pot veure
després dels animalons.
Ara faré una crítica.
Ai, ai,
ai,
queda poc temps,
sàvia,
queda poc temps.
a les voltes del Pallol
hi havia dues portes grans,
grans,
que eren les portes
que tancaven Tarragona
per portar el de Sant Antoni,
perquè antigament
Tarragona la tancaven.
Inclús era curiós
perquè deien que les autoritats
per entrar
s'havien de fer reverència,
i és que hi havia una porta petita
i s'havien de cotxar.
El cas que aquestes portes,
el Mesquida,
aquell que se va mirar
per Tarragona i tal,
Gran Mesquida,
aquestes portes
que eren de Melis,
les volien aprofitar
per fer no sé què,
i ell va aconseguir
que no els fessin malbé
i van anar al museu
de la ciutat allà.
Quan van fer el pessebre
a la plaça del Rei,
aquestes portes
les van treure
de les plantes del Pallol,
les van posar
al costat del petroli,
com si fos l'entrada
a la ciutat d'allà.
Però el cas és que després,
quan va acabar el pessebre aquell,
es veu que la furgoneta
o el camión
que les havia de portar
les havia de portar
a la plaça del Pallol
van desaparèixer.
Es veu que es va equivocar
el xòfer
i...
No s'ha sap mai?
I...
Què em diu?
I aquestes no van convarèixer
i van tornar a anar.
Doncs mira,
és un enigma de Tarragona.
I era llàstima
perquè un record
de les coses típiques de Tarragona.
I així a vegades
hi ha coses i coses
i que em perdoni
si algú...
No, no,
que potser les fem trobar,
avi.
No.
A mi jo amb aquest comentari
algú comença a remoure.
No, no, no,
el que passa
que una persona
perquè no els fes molt bé
potser les guarda
més ben guardades
o va aprofitar la fusta.
Aproveixem-vos l'ocasió.
Mira,
que tenim fogarada.
Bueno,
que em perdonen
si he tirat aquesta cosa.
No, no,
ja està bé,
ja està bé.
A veure si al mig
jo amb una mica de sort
torbem.
Avi,
que no ens queda més temps.
Molt bé.
Demà més, eh?
D'acord.
Gràcies.
D'acord.
Hey,
maybe I'll dye my hair
Maybe I'll move somewhere
Maybe I'll get a car, maybe I'll drive so far they'll all lose track
Me, I'll bounce right back, maybe I'll sleep right next
Maybe I'll lose some weight, maybe I'll clear my junk
Maybe I'll just get drunk on apple wine
Me, I'll be just fine and dandy
Lord, it's like a hard candy Christmas
I'm barely getting through tomorrow
But still I won't let sorrow bring me way down
I'll be fine and dandy
Lord, it's like a hard candy Christmas
I'm barely getting through tomorrow
But still I won't let sorrow bring me way down
Hey, maybe I'll learn to sew
Maybe I'll just lie low
Maybe I'll hit the bars
Maybe I'll count the stars until the dawn
Me, I will go home
Maybe I'll settle down
Maybe I'll just leave town
Maybe I'll have some fun
Maybe I'll meet someone
And make me mine
Me, I'll be just fine and dandy
Lord, it's like a hard candy Christmas
I'm barely getting through tomorrow
But still I won't let sorrow bring me way down
I'll be fine and dandy
Lord, it's like a hard candy Christmas
I'm barely getting through tomorrow
But still I won't let sorrow bring me way down
I'll be fine and dandy
Lord, it's like a hard candy Christmas
I'm barely getting through tomorrow
But still I won't let sorrow bring me way down
But still I won't let sorrow bring me way down
Cause I'll be fine
I'll be fine
Oh, I'll be fine